En el Reich:
En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va ordenar reforçar l’estructura dels seus búnquers del quarter. En el búnquer d’en Hitler es varen reforçar les parets amb murs de set metres de gruix de formigó i els edificis de fusta es varen reforçar amb fustes més gruixudes. A la nit, el general Nicolaus von Below, que acabava d’arribar al quarter general i que ja s’havia recuperat de les ferides del 20 de juliol, es va entrevistar amb en Hitler per saber les últimes informacions del front oriental. El dictador alemany estava bastant tranquil, pensava que els soldats soviètics no acabaven d’avançar i ja tenia preparada l’ofensiva alemanya a les Ardenes. Abans de reunir-se amb el dictador, en Von Below es va reunir amb en Karl-Jesko von Puttkamer, que li va dir que la incompetència de la Luftwaffe seguia sent el primer tema i que la tensió entre en Hitler i en Hermann Göering era constant. Seguidament es varen reunir tots els convidats d’en Hitler per prendre el te per observar imatges i informes que rebien del front oriental. En els informes es podia llegir que els soldats soviètics estaven violant dones, assassinaven nens i torturaven als homes fins la mort. Enrabiat, en Hitler va jurar venjança i va dir exaltat que els soviètics no eren éssers humans, sinó bèsties de l’estepa asiàtica que havien de ser eliminats encara que el preu sigués molt alt. Pel dictador alemany era la lluita per la dignitat de l’ésser humà europeu.
A Alemanya, els nazis varen executar l’ex tinent general, el baró Karl von Thüngen, després de que el Tribunal Popular el trobés culpable d’haver participat en el complot contra en Hitler del 20 de juliol de 1944.
En el front oriental:
El 4º Exèrcit alemany comandat per en Friedrich Hossbach va frenar l’avanç de les tropes soviètiques i va contraatacar a l’oest de la ciutat de Gumbinenn, que finalment varen reconquerir. Per altra banda, quan els soldats soviètics varen avançar cap al sud, l’11º Exèrcit soviètic va cometre molts crims contra la població civil dels pobles i ciutats que anaven alliberant. Per exemple, en el poble de Nemmendorf i els seus voltants es varen crucificar a les dones i els nens en les portes dels graners i després varen ser assassinats a trets. Quan en Hitler va rebre informes d’aquelles massacres va quedar consternat.
En el Pacífic:
A les Filipines, en la batalla del golf de Leyte, 50.000 soldats japonesos varen començar a desembarcar a Ormet. En el mar de Sibuyan, els nord-americans varen llançar a prop de Samar els avions d’en William Halsey amb poc èxit i, a sobre, els japonesos varen contraatacar atacant als portaavions, tot i que només varen destruir el Princeton, que formava part de la task force 38, i que va ser incendiat amb una sola bomba de 500 quilograms llançada per un avió japonès Yokosuka D4Y. En esclatar el portaavions durant les operacions de salvament, l’explosió va destruir el creuer Birmingham. Llavors, els avions nord-americans varen concentrar els seus atacs per bombardejar la flota d’en Takeo Kurita formada pel Yamato, el Musashi i el Nagato. A les 13:25, els nord-americans es varen concentrar en destruir el Musashi, que va rebre l’impacte de tres torpedes i finalment va ser enfonsat. Unes altres embarcacions de la 1º Força d’atac varen ser danyades i en Kurita es va veure obligat a reduir la velocitat a 18 nusos i va posar rumb a l’oest, cap a l’estret de San Bernardino. A última hora de la tarda, l’almirall William Hasley, considerant que la força japonesa nord era el perill més gran que els amenaçava, va decidir desplaçar totes les seves forces cap al nord per interceptar-la.
Al mateix temps, avions de reconeixement nord-americans varen localitzar els portaavions de l’almirall Ozawa, que navegaven rumb al sud, seguint la costa oriental de Luzon a l’altura del cap Engany. A la nit, l’almirall Halsey va ordenar en el contraalmirall Willis Lee retirar de l’estret de San Bernardino els cuirassats, els portaavions i els vaixells de reforços mentre la 3º Flota nord-americana es va dirigir a l’estret de Sant Bernardino per lluitar contra la flota d’en Kurita. Per la seva part, l’almirall Thomas Kinkaid creia que la task force 43, la poderosa força de superfície composta de quatre cuirassats i catorze destructors, comandada per en Halsey, vigilava encara l’estret de San Bernardino per aturar el gruix de l’armada japonesa. Però en Halsey s’havia dirigit cap al nord, deixant l’estret de San Bernardino desprotegit. Durant la nit, l’almirall japonès Kurita va fer passar la seva flota a través de l’estret i en Thomas Cassin Kinkaid es va trobar amb les columnes bessones d’en Nishimura i en Shima. Sota al comandament del contraalmirall Jesse A- Oldendorf, els sis cuirassats d’en Kinkaid i vuit creuers varen enfonsar a 12 embarcacions d’en Nishimura i varen expulsar la força d’en Shima. El portaavions japonès Zuikaku va ser enfonsat després de rebre l’impacte de 7 torpedes i 17 bombes nord-americanes. La tripulació es va alinea a coberta, va saludar a la bandera i va cantar per últim cop l’himne nacional.
