Home // instruments nazis // Les SS, el cos de protecció de l’Estat.

Les SS, el cos de protecció de l’Estat.

Les Schutztaffel, els esquadrons de defensa, conegudes com SS o Ordre negra, varen ser un cos de protecció de l’Estat. L’organització va néixer el maig de 1923 i era una unitat especial, la Stosstrupp Hitler, que actuaven com a guardaespatlles de l’Adolf Hitler. En Hitler tenia simbòlicament el carnet número 1 de les SS. L’unitat va ser creada el 4 d’abril de 1925 com una branca especial de les SA, però no va ser fins al 9 de novembre de 1925, el dia del segon aniversari del putsch de Munich, que es varen convertir oficialment en les SS amb la missió de protegir els dirigents del partit nazi i els seus mítings. Les SS varen anar creixent fins a convertir-se en l’elit militar i racial del NSDAP. Quan les SS varen tenir un paper més gran va ser sota el control d’en Heinrich Himmler, des del 20 de gener de 1929 fins al 1945. Quan en Himmler va agafar el control de les SS només tenien a 290 homes i, a finals de 1932, tenien a 52.000 membres i a finals de 1933 a 209.000, rivalitzant llavors amb les SA. La incorporació a les files de les SS d’antics oficials de l’Exèrcit, presentat com herois nacionals, va tenir certa repercussió. En Himmler va modelar l’organització amb una ordre especial, en certa manera segons el model medieval dels Cavallers Teutònics, i va obtenir una autonomia creixent en ella. Abans de 1933 ja havien ingressat membres de l’aristocràcia a la Schwarse-Korps, tal i com anomenaven les SS, personatges com el príncep de Waldeck i el gran duc hereu de Mecklenburg.

Després de la conquesta del poder varen afegir molts més com el príncep Hohenzollern-Sigmaringen, el duc hereu de Braunschweig, el príncep hereu de Lipper-Biesterfeld, el general comte Friedrich von der Schulenburg. També eclesiàstics es varen afegir a l’organització com l’arquebisbe Gröber de Friburg. Aquests membres no se’ls exigia cap servei però se’ls utilitzava per la propaganda. L’organització va tenir un paper tant important que el 1931 en Himmler va demanar a en Reinhard Heydrich que crees un cos d’intel·ligència i de seguretat de les SS, el SD. El gener de 1932, les SS ja s’encarregaven de la Casa Parda. De seguida, els membres de les SS es varen convertir en una casta que no era responsable davant dels tribunals. La majoria dels membres de les SS provenien d’antics oficials, membres de formacions paramilitars, universitaris i aristòcrates vinguts a menys. D’obrers n’hi havien molts, però els obrers que ingressaven a les SS no arribaven als nivells més alts de lideratge en la mateixa proporció que els membres de les classes altes i mitjanes. Només una quarta part dels caps de les SS procedien de la classe treballadora. Abans de que els nazis arribessin al poder, el 44% dels seus membres procedien de la classe obrera, proporció que va pujar al 55%, de manera que eventualment les SS varen atreure a les seves files a obrers en casi la mateixa proporció que l’estructura general de la societat. per atreure a tanta gent i tan diversa, les SS es presentaven com un nou ordre de cavalleria. Els cartells destacava l’espasa de combat. Tots els seus membres prestaven aquest jurament: Et juro, Adolf Hitler, Führer i canceller del Gran Reich alemany, fidelitat i valentia. Faig el vot d’obeir fins la mort, a tu i als grans caps que designis. Que Déu m’ajudi. La cerimònia de jurament tenia lloc a mitjanit a la catedral de Brunswick a la llum de les torxes davant el fèretre d’Enric I el Saxó. Les SS tenien una jerarquia específica, els seus propis centres d’entrenament i de formació ideològica, els Ordensburgen, i funcionava com una ordre de cavalleria. Dins de les SS hi havia diferents categoria de membres, unes permanents i unes altres temporals.

Les SS vestien amb uns uniformes negres dissenyats pels dissenyadors Karl Diebitsch i Walter Heck i fabricats per l’empresa Hugo Boss, barrets negres amb la insígnia de la calavera, que simbolitzava que estaven a punt per matar i per morir, portaven un braçalet amb la creu gamada i es tatuaven el braç per què es sabés qui eren. Més tard, es va fer famosa la inscripció de la sivella del cinturó: Meine Ehre heisst Treue, El meu honor és la meva lleialtat. També es va fabricar un uniforme gris perquè el negre no era ideal per tropes en un conflicte. Els propis membres de les SS es consideraven l’aristocràcia del moviment. En Himmler va insistir en imposar estrictes normes d’admissió i va crear una targeta racial que tots els sol·licitants havien d’omplir si volien ingressar a l’organització on tenien que demostrar que eren de raça ària des de generacions anteriors i només es podien casar amb dones de raça ària que ells mateixos seleccionaven. A més, els hi demanaven tenir molts fills, i l’Estat com a gratitud per tenir aquests fills que consideraven purs els hi pagava una casa. Curiosament, quan es va investigar a en Himmler es varen trobar amb una sorpresa quan es va saber que el seu cap no complia amb l’ideal ari perquè una branca de la seva família provenia de Mongòlia. A més, en Himmler portava olleres, que eren considerades un signe de debilitat genètica i estaven prohibides pels altres membres de les SS. Segurament pel fet de ser mongol, el 1938 en Himmler va muntar una expedició d’especialistes antropòlegs, botànics i geòlegs, sota la direcció de l’Ernst Schäffer, de trobar en el Tibet els origens mil·lenaris de la raça ària, inclosa l’esvàstica que servia d’emblema. Tampoc l’Adolf Hitler complia amb l’ideal nazi que explicaven les SS ja que era probable que el seu avi patern fos jueu i es va amagar aquesta informació per tal de que no es descobrís. Altres requisits per entrar a les SS eren l’edat, havien de tenir entre 17 i 22 anys, havien de fer d’altura com a mínim 1,70 metres, havien de tenir el cabell de color ros i els ulls blaus. Les SS tenien a la seva disposició alguns castells destacats, Ordensburgen, en els què la cúpula de l’organització es reunia per escenificar teatrals evocacions d’una època passada.

Les altres grans línies de la ideologia de les SS eren el mite del pagès, l’antieslavisme, la germanomania, d’aquí els dos símbols rúnics, el Sig, símbol del Sol i de la força, i un neopaganisme marcat per l’ocultisme i l’espiritisme. La divisa que figurava en l’empunyadura dels seus cinturons: Home de les SS, el teu deure es diu fidelitat, feia referència a la moral germànica mencionada per Tàcit: fidelitat, sentit del servei, virilitat i valentia.

Diferents seccions de les SS:

Un organisme permanent de les SS eren les Vefügungstruppen, unes tropes d’elit, paramilitars, organitzades en SS-Standarten der Verfügungstruppen, que incloïen la guàrdia personal d’en Hitler, la reputada SS-Standarte Adolf Hitler, que el 1943 es va convertir en la SS-Panzer Divisió Leibstandarte SS-Adolf Hitler. per no fer enfadar a l’Exèrcit oficial, en Hitler va limitar els seus efectius al 5-10% de la Wehrmacht. Més endavant es convertirien en les Waffen-SS.

Un altre organisme eren les Totenkopf Verbände, que era una formació on els seus membres s’allistaven entre els elements nazis més convençuts. Es comprometien per 12 anys i sobre les seves capes negres portaven la insígnia de la calavera amb les tíbies creuades. Aquests regiments es varen dedicar a vigilar els camps de concentració i serien dels pitjors criminals.

Un organisme temporal era la Allgemeine SS, que agrupava militants polítics lligats ideològicament a l’organització, però que continuaven en la vida civil. Havien d’assistir a un període d’instrucció, prestaven jurament i rebien el punyal d’honor.

També hi havia el Regiment de cavalleria SS, que era una espècie de club d’hípica, i el Cercle de benefactors.

La història de les SS amb el Tercer Reich:

El 1933 varen crear l’Oficina de la Raça i varen atreure a metges i experts acadèmics interessats en la higiene racial i la remodelació ètnica d’Europa central i oriental. Amb els nazis al poder, les SS ja contaven amb 52.000 membres. Després varen augmentar de número ràpidament, en part molts eren oportunistes, ja que era necessari ser de les SS per aconseguir depen de quin càrrec.

Les constants lluites amb les SA pel control de la política policial del Partit va acabar amb la derrota de les SA en la Nit dels Ganivets Llargs el 30 de juny de 1934. A partir de la purga, el paper de les SS va ser encara més important i influent, i varen créixer de forma espectacular; el 1934 es varen fer amb el control de la Gestapo, a finals de 1938 contaven amb 238.159 membres, el 1939 ja tenien a 400.000 homes i durant la guerra varen arribar a ser, contant totes les organitzacions que la formaven, aproximadament un milió de persones. . El 1935, en Himmler va instituir la societat Ahnenerbe, una organització dedicada a estudiar la cultura alemanya, però que en realitat es dedicava a controlar la raça ària i investigaven els orígens de totes les persones que ells desitjaven. Les SS varen participar en les ocupacions alemanyes com la dels Sudets, però no va ser fins al 1939, quan va començar la guerra, que en Himmler no va convèncer a en Hitler de que es constituís companyies de les SS per combatre juntament amb l’Exèrcit regular. Així, les SS es varen convertir en una espècie d’Estat dins de l’Estat, una ordre especial dedicada a l’antitesis de les virtuts cristianes de caritat, misericòrdia i humilitat.

Durant la Segona Guerra Mundial:

El desembre de 1940, les SS varen crear les Waffen SS, que eren unitats estrangeres armades que arribarien a tenir 580.000 homes sota el comandament tàctic de l’Exèrcit. Aquesta unitat va començar a lluitar en l’Operació Barbarroja i actuaven com uns criminal. Assassinaven a la gent indefensa i varen participar en els camps d’extermini nazi. També, durant l’Operació Barbarroja, les SS varen crear les unitats mòbils, les Einsatzgruppen, que varen realitzar les matances a la població jueva en els països de l’est i varen crear el gueto de Varsòvia. Tot i que molts policies varen accedir a les files de les SS ocupant càrrecs en l’organització, formalment mai varen tenir competències policials.

Un dels papers més actius de les SS durant la Segona Guerra Mundial i abans de la guerra va ser la d’encarregats de vigilar i administrar als camps de concentració, a més d’ajudar a dur a terme els experiments mèdics realitzats als presoners dels camps. Els camps de concentració que es varen establir a la primavera de 1933, contava amb personal de les SA i de les SS, però a mitjans de l’any següent varen passar a dependre exclusivament de les SS. El 1937 hi havia tres camps principals sota el control de les unitats especials de les SS anomenades Totenkopfverbände, Unitats de Calaveres, que s’identificaven per la seva insígnia. El 1938 les SS varen començar a organitzar les seves pròpies tropes d’acció o Verfügungstruppe, que contava al principi amb 200.000 homes i que després es varen transformar en les Waffen-SS, equivalents a les divisions de l’Exèrcit regular. Durant la guerra, les SS varen admetre a les dones perquè controlessin els camps de concentració femenins. Moltes vegades les dones eren més salvatges que els homes.

Després de l’atemptat del 20 de juliol de 1944, les SS varen aprofitar l’ocasió per eliminar la vella casta militar de la Wehrmacht, la seva rival, i executar els oficials menys compromesos.

on les SS feien els experiments mèdics

Després de la guerra:

En els Judicis de Nuremberg es van declarar a les SS com una organització criminal acusada de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat, i varen ser abolides.

Després de la guerra, molts membres de les SS varen fugir d’Alemanya, sobretot molts varen anar a l’Argentina, per por a ser jutjats. Alguns dels que van aconseguir fugir varen ser membres tant destacats com l’Adolf Eichmann i en Josef Mengele, que aquest va ser capturat per les forces aliades occidentals quan va acabar la guerra però no se’l va reconèixer com el doctor dels camps de concentració i es va pensar que no havia sigut membre de les SS perquè com que Mengele era un narcisista i no es va voler tatuar al braç l’emblema de les SS va poder escapar tranquil·lament.

Les SS i el matrimoni:

Cap membre de les SS es podia casar sense autorització del seu superior. La novia havia d’aportar la prova d’ascendència ària remuntant-se a l’any 1800 si volia casar-se amb un simple militant de l’organització o un suboficial, i a 1750 si estava promesa a un oficial. La Hauptamt, la direcció central, era l’única autoritzada per jutjar la validesa de les proves aportades i concedir el permís. La jove, a més, havia de passar un cert número de controls mèdics i proves físiques. Bàsicament, es volia comprovar si era capaç d’assegurar una descendència a la raça ària. Després del matrimoni, la muller havia de passar per un curs de formació SS, en escoles especials, on les inculcaven la formació política i la ideologia que es desprenia de la noció de la puresa racial. A més, havien de fer cursos d’administració domèstica, puericultura… L’objectiu era aconseguir en alguns anys un nucli de població selecte, que creixés en número i que fos idèntic en el seu aspecte físic i psicològic.

Més endavant, en Himmler va crear el Lebensborn, font de la vida, una selecció de noies amb caràcters nòrdics perfectes que es portaven per procrear, al marge de la unió legal, amb membres de les SS igualment escollits segons els mateixos criteris. Els nens que naixien d’aquestes relacions pertanyien a l’Estat i eren educats en escoles especials. Quan va acabar la guerra hi havia 50.000 nens que havien nascut amb aquest procediment.

Les normes que havien de seguir els membres de les SS:

En els quarters de les SS es va substituir el cafè matinal pel vell esmorzar germànic de llet i caldo de cereals. En els menjars es donava per beure aigua mineral i es calculava científicament els menús pels eugenistes del Partit. En els quarters també es feien experiments de magneopatia. Certs caps varen ser sotmesos a assajos de massatges del sistema nerviós.



Posted in instruments nazis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: