Home // 1943 // maig

31 de maig de 1943

Karl Doenitz, després de retirar els U-boots de l’Atlàntic, va presentar un informe a Adolf Hitler explicant-li la situació pessimista a l’Atlàntic. En l’informe s’explicava que s’havien perdut 41 submarins en un mes.

A Argel, Argèlia, Charles de Gaulle i el general Henri Giraud varen assumir la presidència conjunta del Comitè Nacional d’Alliberació, tot i que entre ells dos s’odiaven.



30 de maig de 1943

Adolf Hitler va fer enviar especialistes de totes les regions d’Alemanya a les preses del Ruhr que havien quedat malmeses per l’atac britànic del 16 de maig de 1943. Les tasques d’aquests especialistes era la d’intentar assecar les bobines elèctriques i aconseguir motors d’altres fàbriques, encara que aquestes haguessin de quedar parades, amb l’objectiu d’aconseguir que en unes setmanes la indústria del Ruhr disposés d’aigua. Mentrestant, a la matinada, els Aliats varen continuar bombardejant la ciutat de Barmen, on varen morir 3.500 persones.

Per altra banda, Josef Mengele va ser destinat a Auschwitz per participar en la selecció de detinguts i va ser el metge en cap del camp dels gitanos.

A Argèlia, Charles de Gaulle va arribar a Argel per l’endemà assumir la presidència conjunta amb Henri Giraud del Comitè Nacional d’Alliberació. Quan De Gaulle va arribar a la capital argeliana va ser rebut amb tots els honors i fins i tot va desfilar davant d’una guàrdia d’honor.

Al sud-oest d’Alaska, Japó va perdre l’illa d’Attu, a les illes Aleutianes, on els nord-americans en varen assumir el control sense aconseguir fer cap presoner perquè els 500 japonesos que hi quedaven es varen suïcidar amb granades.



29 de maig de 1943

Per la nit, els aliats varen bombardejar la ciutat de Barmen causant 3.500 morts.



28 de maig de 1943

Els nazis van anunciar que el pròxim 6 de juny Hermann Göering faria un discurs al Palau d’Esports amb motiu de l’entrega de la Creu de Cavaller de la Creu del Servei de Guerra a uns quants treballadors i directors de fàbriques.

Aquell dia, el govern alemany va saber accidentalment que Franklin Delano Roosevelt es proposava actuar com a missatger entre Moscou i el Vaticà.

27 de maig de 1943

Adolf Hitler va decidir concedir honors especials al cap de l’Armada japonesa, el general Isoroku Yamamoto, mort el 18 d’abril de 1943 quan la seva avioneta va ser interceptada per un caça nord-americà. Hitler li va otorgar a títol pòstum la Creu de Cavaller amb Fulles de Robre i Espases. Aquesta va ser la primera vegada que es va condecorar amb una condocoració tant alta a un militar estranger.

Aquell dia, Joseph Goebbels va rebre a Eugen Hadamovsky que el va informar que la situació a Varsòvia era una autèntica catàtrofe. Hadamovsky li va explicar que tots els dies es produien sabotatges i atemptats contra les autoritats alemanyes.

Mentrestant, Winston Churchill va reiterar un cop més que la rendició incondicional dels seus enemics era l’aspiració de les potències anglosaxones. Per altra banda, una missió militar britànica va arribar a Iugoslàvia per ajudar als guerrillers iugoslaus i per reunir-se amb Joseph Tito després de l’ofensiva alemanya del dia anterior. Tito els va confirmar en els britànics que el grup de resistència rival dels chetniks donava suport a les forces de l’Eix.

A París, Jean Moulin va fundar el Consell Nacional de la Resistència francesa.

26 de maig de 1943

Joseph Goebbels es va reunir amb el nou secretari del Auswärtiges Amt, Gustav Adolf Steengratch von Moyland. En acabar la reunió, Goebbels va opinar que el nou secretari era un mediocre i que només podia ser un bon secretari particular. Aquell dia, el govern alemany va rebre un informe sobre les conferències de Casablanca que explicava que les potències anglosaxones havien acordat construir a Palestina un lloc pels jueus.

A Berlín es va descobrir una organització comunista. Com a conseqüència es van realitzar unes 40 detencions.

A Iugoslàvia, una força de l’Eix de 120.000 homes va atacar a 16.000 guerrillers comunistes a Montenegro.

25 de maig de 1943

En el Reich:

A la matinada, els Aliats varen continuar amb el bombardeig sobre la ciutat de Dortmund amb 800 bombarders, la majoria quadrimotors, que varen llançar 2.500 tones de bombes. De dia, en Julius Schaub va trucar des d’Obersalzberg a en Joseph Goebbels per tenir més informació del bombardeig a la ciutat de Dortmund, que segons els informes del règim nazi 100.000 persones havien perdut la casa i es creia que s’havien perdut les fàbriques de munició. A la tarda, els incendis continuaven a la ciutat i el gauleiter de la Westfàlia meridional, l’Albert Hoffmann, va afirmar que no quedava cap casa habitable a Dortmund.

Durant aquell dia, en Goebbels es va reunir amb en Wilhelm Canaris, que li va ensenyar una carta escrita del general britànic sir Harold Alexander on detallava els futurs plans britànics. Segons la carta els britànics i els nord-americans planejaven atacar durant els següents mesos l’illa de Sicília i les illes del Dodecanès, però es deia que el veritable atac es produiria a Sardenya i el Peloponès. En Goebbels es va creure l’autenticitat de la carta. Després d’examinar-la, en Canaris li va explicar que el poble italià era molt crític amb la situació actual.

A Polònia, el governador de Lublin, l’Ernst Zoerner, va dimitir del seu càrrec perquè es negava a evacuar a més de 190.000 polonesos.

En els Estats Units:

A Washington va acabar la Conferència Trident amb en Franklin Delano Roosevelt, en Winston Churchill i els membres de l’Estat Major començada l’11 de maig de 1943. Varen decidir les invasions de Sicília, Normandia i el bombardeig aeri de Ploesti i es va aprovar el document CCS 242/6 en què es deia bàsicament que els nord-americans s’encarregarien de la guerra contra Japó.

24 de maig de 1943

Els U-Boots es varen retirar de l’Atlàntic septentrional. A Berlín, Karl Döentiz es va veure obligat a informar a Adolf Hitler de que els havia fet retirar per les continues baixes que patien tant material com humanes.

A la nit, la ciutat de Dormund va ser bombardejada per 800 bombarders bimotor que varen llançar 2.500 tones de bombes. Les fàbriques de munició van ser destruïdes i unes 80.000 persones es van quedar sense la seva vivenda.

A Bulgària, els nazis varen expulsar els jueus de Sofia.

 

23 de maig de 1943

Joseph Goebbels va ordenar a la premsa que dediqués més atenció als problemes interns que els externs durant les pròximes setmanes. Però el ministre alemany estava cansat de que Alfred Rosenberg tingués competències dins del seu Ministeri i es va dirigir personalment en un escriu a Adolf Hitler per recordar-li les seves repetides declaracions segons les quals el control de la propaganda general havia d’estar en mans del seu Ministeri, i finalment li va expressar que rebria amb gratitud una decisió seva en aquest sentit. Goebbels, en l’escrit, li va descriure a Hitler que els 38 milions de cartells, els 54 milions de paperetes, les emissions de notícies polítiques, que es retransmetien en 18 llengües a través de 32 emissores orientals, els 7.625 exemplars del Wochenschau oriental i el interminable número de pel·lícules propagandístiques que es projectaven en 650 cinemes de campanya contrarestaven bruscament amb l’estratègia bèl·lica de terra cremada i l’indescriptible terror dels comandos especials de les SS i del SD.

A Berlín, Hermann Göering va demanar parlar del problema de la producció de guerra en un discurs en el Palau d’Esports.

Per altra banda, Heinrich Himmler va ordenar que es completés el trasllat a l’est de tots els jueus alemanys que encara quedaven al país.

Aquell dia, Karl Döenitz, en veure que els Aliats estaven enfonsant molts submarins alemanys, va decidir retirar-los de l’Atlàntic Nord i enviar-los al sud-oest de les illes Açores, a posicions més segures.

A Alemanya, el govern alemany va rebre un informe referent a Turquia que afirmava que no hi havia possibilitat de que els turcs s’aliessin amb els Aliats com a mínim fins la pròxima tardor.

Aquell dia, la RAF va atacar violentament la ciutat de Dortmund.

 

22 de maig de 1943

Joseph Goebbels va rebre informes sobre el nivell de la moral de la població del Reich. Els informes explicaven que la moral havia baixat per culpa de la derrota de Tunísia, l’augment dels bombarejos aeris dels Aliats, el fracàs de la guerra submarina i les reduccions alimentaries. Per altra banda, Goebbels va saber que en el Govern Central havien augmentat els assassinats i els sabotatges. Seguidament, va mantenir una conversació amb el director del Ministeri d’Educació per parlar de les conclusions del informe del professor Carl Ramsauer del 15 de maig de 1943. El director va estar totalment d’acord amb l’informe què deia que el Reich no destinava suficients recursos en el desenvolupament de la ciència, i va culpar a la falta de finançament i els constants atacs públics del Partit com a problemes per millorar la investigació. Goebbels, sorprès per l’opinió del director en atacar al Partit, va contestar-li que no considerava que tinguessin cap fonament aquelles opinions. A la nit, Goebbels va rebre la visita d’Albert Speer, Walther Funk i Robert Ley que volien parlar de la situació en general i per mirar de ser ells el nucli d’influència d’Adolf Hitler. Tots van creure que el seu principal problema per ser el sector influent de Hitler era la crisi de confiança que hi havia cap a Hermann Göering pels bombardejos a les ciutats alemanyes. Funk va ser el més crític i més derrotista de tots els presents. La reunió va acabar a les dues de la matinada.

Aquell dia, Adolf Galland va efectuar un assaig amb el nou caça Messerschmitt Me-262 i va informar a Hitler de les seves possibilitats, però Hitler va negar l’ordre de que fos fabricat en sèrie.

Mentrestant, Karl Döenitz va suspendre les patrulles a l’Atlàntic Nord perquè des de l’abril havien perdut 56 submarins en una campanya d’esgotament que els alemanys no podien afrontar.

Per altra banda, els bisbes francesos van publicar una pastoral contra el reclutament obligat dels treballadors francesos.

En el gueto de Varsòvia, els jueus continuaven resistint els atacs alemanys.

css.php