Home // 1941 // octubre

31 d’octubre de 1941

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que si la Unió Soviètica acabava a les seves mans tenia pensat ampliar Europa cap a l’est. Després, va donar el seu consentiment en utilitzar la mà d’obra russa pels interessos del Reich.

Mentrestant, el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va tornar d’una visita en el gueto de Vilna, a Lituània, i va explicar que s’havia d’eliminar a tota aquella gent sinó volien ser-ne les seves víctimes més endavant.

En el sector sud del front oriental, davant l’avanç alemany, part de les tropes soviètiques es varen refugiar a la punta de Kerch i una altra part a la fortalesa de Sebastopol.

A Estònia, el SS obergruppenführer Erich von Dem Bach-Zelewski va escriure que ja no quedava un sol jueu a Estònia després d’executar-ne a més de 35.000 a Riga.

A l’Atlàntic, a primera hora del matí, els submarins alemanys varen enfonsar el destructor nord-americà Reuben James a la costa occidental d’Islàndia. En el vaixell hi anaven 170 tripulants i en varen morir 115.

A França, les restriccions començaven a passar factura a la població, i diversos periodistes varen publicar que algunes persones afamades no dubtaven en capturar gats per menjar-se’ls.



30 d’octubre de 1941

Aquella nit, a les aigües del Atlàntic, a l’oest d’Islàndia, un submarí alemany va enfonsar al vaixell nord-americà, Reuben James. Aquest va ser el primer vaixell nord-americà destruït pels alemanys.

Aquell dia, les tropes alemanyes varen començar a envoltar la ciutat de Sebastopol, però per culpa de les plujes d’aquell mes el Grup d’Exèrcits Centre es van quedar atascats a entre 70 i 120 quilòmetres de Moscou.



29 d’octubre de 1941

Adolf Hitler va escriure una carta a Benito Mussolini per explicar-li que en el moment que ell volgués acabaria la campanya al front oriental. Després, li va dir que creia important no ocupar les ciutats de Leningrad i de Moscou i, en canvi, veia més important destruir l‘exèrcit soviètic.

En el front oriental, les avantguardes alemanyes amb els tancs del coronel Eberbach varen arribar a quatre quilòmetres de Tula, ciutat industrial de 300.000 habitants.

A Lituània, a Kovno, els Einsatzgruppen varen afusellar a 9.200 jueus del gueto de la ciutat.



27 d’octubre de 1941

A tarda, Adolf Hitler va explicar que l’hegemonia continental alemanya l’entenia com un posicionament en front als Estats Units. Hitler creia que si dominaven Europa tindrien una posició dominant en el món, hi ho va explicar dient que la Nova Europa que pensava controlar eren 400 milions de persones davant dels 130 milions de nord-americans. A continuació, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels, que no estava molt animant amb el resultat al front oriental, i el dictador alemany li va transmetre optimisme amb una valoració exageradament positiva de la situació bèl·lica. Per Hitler només havien d’esperar que el terreny s’assequés i estava segur que si els seus carros de combat podien tornar a arrencar els motors i a les carreteres no hi havia fang, la resistència soviètica es trencaria al cap de poc.

Precisament, en el front oriental, el 195ª regiment de la 78ª Divisió d’infanteria alemanya va sortir de Krivocheino i es varen dirigir cap a Lokotnia, per Apalietchino.

26 d’octubre de 1941

En el Reich:

L’Adolf Hitler, el comte Galeazzo Ciano i el ministre Joachim von Ribbentrop varen marxar amb tren del quarter general de Rastenburg per dirigir-se a la capital alemanya. Abans, el dictador alemany es va reunir amb en Walther Wagner per preguntar-li directament sobre les provisions d’hivern a les tropes. En Wagner l’hi va assegurar que els Grups d’Exèrcits del Nord i del Sud disposaven de la meitat de les seves provisions necessàries a final d’aquell mes, però que només arribarien a un terç al Grup d’Exèrcits del Centre, el més gran dels tres Exèrcits.

A Berlín, quan va arribar la delegació alemanya i italiana es varen trobar amb una manifestació contra el bloqueig anglosaxó. En Ciano, que feia 14 mesos que no estava a la capital alemanya, va trobar la ciutat més paralitzada en trànsit i en moviment, i veia molta menys gent amb l’uniforme del Partit Nazi. Quan es varen acomodar a la ciutat es varen tornar a reunir per tornar abordar els temes que havien parlat el dia anterior. En Hitler va tornar a exposar la situació militar i va indicar els seus nous objectius: ocupar Sebastopol, fer una ofensiva fins arribar al Volga i ocupar Stalingrad, atacar Moscou, atacar Leningrad, començar una ofensiva al Caucas i iniciar una marxa cap a Orient a través de l’Iràn, Iraq, Palestina i ocupar Egipte. Després de la reunió en Ciano es va reunir amb el mariscal Hermann Göering a la seva casa de Berlín. El ministre alemany el va rebre amb tots els honors, com si rebés un rei, i li va manifestar que tant li feia que la gent a Grècia es morís de gana. En Göering li va explicar que els russos havien arribat a menjar-se a ells mateixos i que es menjaven fins i tot les sabates de la gana que passaven. Després de deixar-lo impactat amb aquella frase, el ministre alemany li va assegurar que aquell any moririen entre 20 i 30 milions de persones de gana a la Unió Soviètica i que aquest fet els hi convenia perquè aquests pobles, segons en Göering, havien de ser eliminats.

En el front oriental:

L’avantguarda d’una divisió alemanya va arribar al sector del riu Oka, a prop d’Utkino, però els alemanys ja començaven a patir la falta de combustible.

A Bielorússia, els alemanys varen executar a la forca a la primera dona en territori soviètic. Es tractava de la Masha Bruskina, una partisana jueva soviètica de 17 anys.

25 d’octubre de 1941

En el Reich:

Al matí, el comte Galeazzo Ciano va arribar al quarter general de Rastenburg on va ser rebut primer per en Joachim von Ribbentrop i després per l’Adolf Hitler, que l’esperava a l’entrada del barracó fortificat. Durant la reunió, en Hitler li va explicar que el seu següent objectiu era conquerir el Càucas i que estava segur que ja havien destruït gran part de l’exèrcit soviètic i del seu material bèl·lic. En Hitler s’enganyava a ell mateix ja que es pensava que la campanya a la Unió Soviètica havia acabat, però en Hitler no era l’únic culpable de no mirar més enllà perquè els seus arguments varen convèncer a en Ciano que després de la reunió va trucar a en Benito Mussolini per explicar-li que havia trobat a un Hitler de molt bon humor, en bona forma, i li va comentar els plans i les previsions optimistes d’en Hitler. A la tarda, en Hitler es va reunir amb en Henrich Himmler i amb en Reinhard Heydrich. El dictador alemany els va dir que s’havia de fer alguna cosa amb els jueus i els hi va deixar anar aquesta frase: No són dolent els rumors que ens atribueixen un pla d’exterminar als jueus, el terror és una cosa saludable. La temptativa de crear un Estat jueu serà un fracàs. Després els va dir que els jueus eren els responsables de la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial i, que, per tant, no podien queixar-se del tracte que rebien per part dels alemanys. Per en Hitler els jueus eren els causants dels mals de tot el món.

Mentrestant, el doctor Wetzel, del Ministeri dels Territoris de l’Est Ocupats, va enviar una carta a en Heinrich Lohse, un comissari del Reich en el Bàltic, afirmant-li categòricament que no existien objeccions a la gasificació d’aquells jueus no aptes per treballar.

En el front oriental:

A la ciutat de Riga, Letònia, les tropes alemanyes van començar a deportar 30.000 jueus de la ciutat i de les poblacions veïnes en el gueto que havien construït en un barri de la ciutat. El gueto era molt petit per cobrir a tanta gent i estava envoltat per filferro perquè no escapessin. Qualsevol individu que s’acostes a la reixa de filferro corria el risc de ser disparat per un guàrdia, a més de que els guàrdies per la nit tenien autorització per disparar a l’atzar s’hi ho creien convenient. Mentre els jueus eren empresonats al gueto i deixaven buides les seves antigues cases, els nazis varen aprofitar-ho per confiscar les seves propietats i els varen robar tot el que els va interessar.

A Ucraïna, les tropes de la Wehrmacht varen conquerir la ciutat de Khàrkiv. Però aquesta vegada els soviètics varen ser més hàbils i just abans de que caigués la ciutat, l’exèrcit soviètic va agafar tots els equipaments de les fàbriques de la ciutat i ho van transportar amb tren als Urals per construir-hi noves les fàbriques.

En el sector central, amb les victòries alemanyes, el Grup d’Exèrcits del Centre va tenir el camí lliure per arribar a Moscou, però l’avanç es va alentir per culpa del fang, cosa que va permetre el general soviètic Gueorgui Zhúkov preparar-se per la defensa de la capital soviètica. Per altra banda, el 195ª Regiment de la 78ª Divisió d’infanteria alemanya, que es trobava a Ruza, va rebre l’ordre d’ocupar per assalt Zvenigorod, la segona línia de defensa russa davant de Moscou. Mentrestant, la capital russa va ser atacada pels alemanys que varen produir l’últim atac aeri contra la capital russa amb vuit avions.

Preveient una guerra de guerrillers entre els soldats alemanys i la població conquerida que no estaria conforme en ser sotmesa, es va aprovar aquell dia una directriu on es deia que l’enemic havia de ser aniquilat per complet, sense contemplacions ni misericòrdia, sota un total menyspreu i sense sentiments.

A la Gran Bretanya:

Va salpar el Prince of Wales, amb el comandant Tom Phillips a bord, acompanyat de dos destructors, amb l’objectiu d’arribar a Singapur per defensar-la dels japonesos.

24 d’octubre de 1941

En el sector sud del front oriental, el 6è Exèrcit alemany va ocupar les ciutats de Jarkov i Bielgorod i va seguir la seva ofensiva cap a Crimea. A diferència de Kiev, Iosif Stalin no va demanar una costosa defensa de Jarkov, i els soldats soviètics del Front Sud-oest varen escapar en un retrocés gradual.

A França, a Souges, els nazis varen executar a 50 ostatges com a revenja del assassinat de dos oficials alemanys.

23 d’octubre de 1941

En el Reich:

En Heinrich Himmler va visitar el camp de concentració de Stutthof.

En el front oriental:

En el sector sud, en Semyon Timoshenko va agafar el comandament del front soviètic del sud. A Kàrkhiv, el comandant de la plaça de la ciutat va anotar que la Wehrmacht no tenia cap interès en tracte dels habitants de la ciutat.

A Odessa, després de l’atemptat del dia anterior on varen morir 41 persones, els alemanys varen dur a 19.000 jueus als molls per afusellar-los i incinerar-los amb gasolina. Per no defraudar als seus aliats, al migdia, en Ion Antonescu va ordenar oficialment l’execució dels comunistes per cada oficial romanès o alemany mort i altres cent pels morts de qualsevol altra graduació. S’havia d’agafar una víctima de cada família jueva. Aquesta matança va coincidir amb els funerals de les víctimes.

En el Pacífic:

A Hawai, després de que el govern nord-americà acceptés que tres embarcacions japoneses es dirigissin de Japó a Hawai i als Estats Units per parlar de l’embargament nord-americà, l’embarcació japonesa Tatuta Maru va fer escala a Honolulú. En seguida que varen atracar, el consol general Kita va pujar a bord de l’embarcació i va rebre un sobre del comandant. En el sobre hi havia un qüestionari de l’Alt Comandament Major de la Marina en el qual es sol·licitava, entre altres coses, un mapa amb els emplaçaments, la superfície i els efectius de totes les instal·lacions militar d’Oahu. Una missió especial vindria després a recollir les respostes.

22 d’octubre de 1941

A la matinada, Adolf Hitler es va auto elogiar d’una manera escandalosa dient que si tenia que jutjar la seva obra s’havia de considerar que ell havia contribuït en la idea de la primacia de la raça, i que havia començat la dominació alemanya a Europa per posar les bases en una cultura sòlida. Hitler, dins del seu deliri, va explicar que ell era el líder de la guerra, tot i que segons les seves paraules no ho volia ser, i creia que era imprescindible perquè gràcies a la seva intel·ligència havia resolt problemes militars que cap més hagués pogut resoldre.

En el sector central del front oriental, el setge cap a Moscou continuava i  la 258ª divisió alemanya va conquerir Naro-Fominsk, en la carretera de Roslavl a Moscou. A 70 quilòmetres de la capital soviètica, l’última línia de defensa russa va ser trencada. Al sud de Naro-Fominsk, les 3ª i 29ª divisions d’infanteria varen travessar i es varen establir un cap de pont de 12 quilòmetres d’ample.

En el sector sud del front oriental, el Grup d’Exèrcits del Sud varen conquerir Stalino, l’actual Donetsk, Ucraïna.

A Odessa, cap a les sis de la tarda, els comandos soviètics varen detonar les mines d’acció retardada que havien col·locat sota de l’edifici del NKVD del carrer Marazki i que s’utilitzava com a quarter general del Quart Exèrcit romanès. En total i varen haver 41 morts, entre els qui hi havia el general Glogojeanu i cinc oficials de marina alemanya, i 39 ferits. Les represàlies preliminars que va posar en marxa el general Trestioreanu varen començar una hora i mitja després penjant a uns 5.000 jueus i comunistes de les faroles els pals de telèrgafs i de tramvies de totes les places amb cartells dissuasors penjats al coll.

En el camp de concentració de Gross-Rosen, varen ser executats un grup de presoners soviètics.

A França, les autoritats franceses varen afusellar com a represàlia a la mort de dos oficials alemanys a 49 presoners dels camps de Chateubriant, Nantes, Burdeus Mont Valerien i Romainville. Avui en dia en el lloc on es varen assassinar als presoners a Chateubriant hi ha un monument que commemorar l’afusellament.

21 d’octubre de 1941

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va comparar la caiguda de Roma amb la bolxevització a través dels jueus i va afirmar que si eradicaven als jueus, a qui els va anomenar plaga, estarien fent una bona obra per la humanitat.

A la França ocupada, el diari francès Le Phare va sortir editat amb un comunicat que deia que uns criminals a sou de Londres i Moscou havien matat el dia anterior al comandant de Nantes per l’esquena. El diari explicava que encara no s’havien detingut als assassins i que com a represàlia s’havia ordenat l’afusellament de 50 ostatges i amenaçava de que en el cas de que els assassins no siguessin detinguts abans del 23 d’octubre de 1941 serien afusellats 50 ostatges més. L’article portava la firma de l’Otto von Stülpnangel. Tot i l’article, en Von Stülpnangel va enviar una carta a en Reinhard Heydrich indicant-li que els atemptats del 3 d’octubre de 1941 havien sigut efectuats per francesos que es movien dins del cercle d’en Deloncle, però va acusar a l’obersutrmführer Sommer d’haver-los proporcionat els explosius i d’estar al corrent de l’atemptat. També va acusar a en Helmut Knochen de donar una versió inexacte dels fets.

A Iugoslàvia:

Els alemanys varen iniciar la massacre de Kragujevac. La 717º Divisió d’infanteria va assassinar a 2.778 persones civils entre serbis, jueus, comunistes i gitanos, molts d’ells dones i nens, d’edats de 16 a 60. Aquesta matança es va produir després d’una emboscada a prop del poble de Gorni Milanovac el 16 d’octubre, on les forces alemanyes es varen enfrontar a les forces partisanes d’en Josef Tito, deixant 10 soldats alemanys morts i 26 ferits. La 717º Divisió va seguir l’ordre emesa pel mariscal de camp Wilhelm Keitel que deia que per cada soldat alemany ferit matarien a 50 comunistes i que per cada soldats alemany mort matarien a 100 comunistes.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic li va confiar a en Gregory Zhukov la defensa de la capital.

css.php