Home // 1941 // Octubre

31 d’octubre de 1941

Divendres:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que si la Unió Soviètica acabava a les seves mans tenia pensat ampliar Europa cap a l’est. Després va donar el seu consentiment en utilitzar la mà d’obra russa pels interessos del Reich.


El ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va tornar d’una visita en el gueto de Vilna, a Lituània, i va explicar que s’havia d’eliminar a tota aquella gent sinó volien ser-ne les seves víctimes més endavant. Precisament, a Estònia, el SS obergruppenführer Erich von Dem Bach-Zelewski va escriure que ja no quedava un sol jueu a la zona després d’executar-ne a més de 35.000 a Riga.


A França, les restriccions començaven a passar factura a la població, i diversos periodistes varen publicar que algunes persones afamades no dubtaven en capturar gats per menjar-se’ls.

En el front oriental:

En el sector sud:

Davant l’avanç alemany, part de les tropes soviètiques de Crimea es varen refugiar a la punta de Kerch, el 51º Exèrcit, i una altra part, la infanteria de marina, a la fortalesa de Sebastopol.

Tot i la debilitat soviètica, el destructor Bodri va bombardejar Taganrog i l’aeròdrom alemany.

A l’Atlàntic: 

A primera hora del matí, els submarins alemanys varen enfonsar el destructor nord-americà Reuben James a la costa occidental d’Islàndia. En el vaixell hi anaven 170 tripulants i en varen morir 115.

30 d’octubre de 1941

Dijous:

En el front oriental:

En el sector central:

En els alemanys cada cop els feia més complicat avançar cap a Moscou i, aquell mateix dia, Erich Hoepner, comandant del 4º Grup Panzer, va escriure:

Les carreteres s’han convertit en fangars i està tot parat. Els nostres carros de combat no poden moure’s. No ens arriba combustible. Senyor, concedeix-nos catorze dies de gelades i rodejarem Moscou. 


La 707º Divisió d’Infanteria va assassinar a 4.000 jueus a Nesvizh, al nord-est de Baranovhichi. Les 900 persones que varen sobreviure varen ser tancades en un gueto

En el sector sud:

Les tropes alemanyes varen començar a envoltar la ciutat de Sebastopol, però per culpa de les pluges d’aquell mes el Grup d’Exèrcits Centre es va quedar atrapat entre 70 i 120 quilòmetres de Moscou.


El comissari Carl, des de Slutsk, on el 27 d’octubre el Batalló policial número 11 va liquidar als jueus de la ciutat bielorussa, va informar al comissari general de Rutènia Blanca Wilhelm Kube del que havia vist aquell dia i ho va descriure com una escena horrible amb indescriptible brutalitat. Kube, exaltat, va acusar al Batallo per indisciplina dient que havien fet una salvatjada sense nom com enterrar vius a jueus malferits.  

A l’Atlàntic:

Aquella nit, a l’oest d’Islàndia, un submarí alemany va enfonsar el vaixell nord-americà Reuben James. Aquest va ser el primer vaixell nord-americà destruït pels alemanys.

 

29 d’octubre de 1941

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va escriure una carta per al dictador Benito Mussolini per explicar-li que en el moment que ell volgués acabaria la campanya en el front oriental. També li va dir que creia important no ocupar les ciutats de Leningrad i de Moscou i, en canvi, veia més important destruir l‘exèrcit soviètic.


Heinrich Himmler va rebre el seu habitual tractament del doctor Felix Kersten a Feldkommandostelle i el líder de les SS li va parlar de la importància de la pobresa i de com havia de ser l’ideal de l’home de les SS. Després del tractament, el doctor li va passar una llista amb tres cures alemanys, sis holandesos, tres catòlics i un pastor calvinista que havien sigut arrestades i es trobaven empresonades a Dachau. Volia la seva alliberació. Himmler li va preguntar el motiu de per què volia lliures a aquelles persones, i el doctor li va respondre que per motius purament mèdics, ja que estaven molt malaltes. Himmler va alliberar aquestes persones.


Adolf Eichmann va rebre el seu últim ascens a Obersutmbannführer de les SS, o sigui tinent coronel, poc després de la reprendre les deportacions de jueus del Reich.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Lituània, a Kovno, els Einsatzgruppen varen afusellar a 9.200 jueus del gueto de la ciutat.


A prop de Leningrad, la 60º Divisió Blindada soviètica, 6.000 homes i 179 tanquetes, va arribar amb tren a Tijvin per atacar als alemanys.

En el sector central:

Les avantguardes alemanyes del regiment Grossdeutschland i la 3º Divisió Panzer amb els tancs del coronel Eberbach varen arribar a quatre quilòmetres de Tula, una ciutat industrial de 300.000 habitants. Un regiment d’obrers de les fàbriques es varen enfrontar als alemanys quan aquests varen entrar en els ravals obrers del sud.

28 d’octubre de 1941:

Dimarts:

En el front oriental:

En el sector central:

En el flanc nord del Grup d’Exèrcits del Centre, el 3º Grup Panzer va establir un cap de pont al nord del riu Volga, a Kalinin, a 150 quilòmetres al nord-oest de Moscou.

27 d’octubre de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A tarda, Adolf Hitler va explicar que l’hegemonia continental alemanya l’entenia com un posicionament en front als Estats Units. Creia que si dominaven Europa tindrien una posició dominant en el món, hi ho va explicar dient que la Nova Europa que pensava controlar serien 400 milions de persones davant dels 130 milions de nord-americans. A continuació, Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels, que no estava molt animant amb el resultat al front oriental, però el dictador li va transmetre optimisme amb una valoració exageradament positiva de la situació bèl·lica. Per Hitler només havien d’esperar que el terreny s’assequés i estava segur que si els seus carros de combat podien tornar a arrencar els motors i a les carreteres no hi havia fang, la resistència soviètica es trencaria al cap de poc.


En motiu de la visita del comte Galeazzo Ciano, Joachim von Ribbentrop va organitzar una batuda en el seu pavelló de caça Schönhof. Entre els invitats hi havien en Heinrich Himmler i el seu doctor Felix Kersten, el comte i ministre Schwerin-Krosigk i el SS-Obergruppenführer Karl Wolff. El primer dia varen anar a caçar faisans. Von Ribbentrop li va preguntar en el doctor Kersten si volia participar com a tirador, però el doctor ho va declinar preferint passejar entre els caçadors i va passar gran part del dia amb els ministres d’Afers Exteriors. Quan va acabar la caça, a les tres de la tarda, havien matat un total de 2.400 faisans, 260 llebres, 20 gralles i un cabirol. Ciano, amb 600 faisans, va ser el triomfador d’aquella jornada. Von Ribbentrop va quedar segon amb 410 faisans i Himmler va aconseguir matar-ne 95. Wolff va quedar últim amb 16 faisans. La resta va ser caçada per altres caçadors. Quan Himmler va veure l’excel·lent punteria del ministre italià, li va rondinar en el seu doctor que esperava que els italians tinguessin més bona punteria en el nord de l’Àfrica. A les cinc va començar el sopar oficial i el ministre Von Ribbentrop va explicar durant una bona estona les seves anècdotes que tenia com a ambaixador a la Gran Bretanya. Ciano, per la seva part, parlava dels toros de Mèxic. Von Ribbentrop va prometre que un cop acabés la guerra, l’equitació esportiva alemanya seria la millor del món i es revisaria tot el sistema de cria equina. Himmler no va participar en la conversació i a les onze es va retirar a la seva habitació amb l’excusa de que tenia que redactar diversos informes i va demanar-li en el seu doctor que l’acompanyés per tractar-lo. En l’habitació li va dir que s’havia cansat de sentir el que deien aquells ministres, a qui va titllar d’idiotes. Quan Kersten va tornar al saló, Von Ribbentrop li va dir que tenia mal de cap i li va demanar un tractament. Un cop va acabar el tractament, el doctor va tornar al saló amb el comte Ciano, que se’l veia feliç per la caça i per haver superat als alemanys.


A la ciutat de Slutzk, Bielorússia, si va presentar l’ajudant del Batalló policial número 11 i va anunciar-li en el comissari local Carl que la liquidació jueva tindria lloc en les pròximes hores. Carl es va sobresaltar, no s’ho esperava, i li va demanar que no ho fes. Tot i les súpliques, els jueus de Slutzk varen ser exterminats

En el front oriental:

En el sector central:

El 195º Regiment de la 78º Divisió d’infanteria alemanya va sortir de Krivocheino i es va dirigir cap a Lokotnia, per Apalietchino. Els alemanys, després de diversos dies de combat, varen ocupar Volokolamsk. 

 

26 d’octubre de 1941

En el Reich:

L’Adolf Hitler, el comte Galeazzo Ciano i el ministre Joachim von Ribbentrop varen marxar amb tren del quarter general de Rastenburg per dirigir-se a la capital alemanya. Abans, el dictador alemany es va reunir amb en Walther Wagner per preguntar-li directament sobre les provisions d’hivern a les tropes. En Wagner l’hi va assegurar que els Grups d’Exèrcits del Nord i del Sud disposaven de la meitat de les seves provisions necessàries a final d’aquell mes, però que només arribarien a un terç al Grup d’Exèrcits del Centre, el més gran dels tres Exèrcits.

A Berlín, quan va arribar la delegació alemanya i italiana es varen trobar amb una manifestació contra el bloqueig anglosaxó. En Ciano, que feia 14 mesos que no estava a la capital alemanya, va trobar la ciutat més paralitzada en trànsit i en moviment, i veia molta menys gent amb l’uniforme del Partit Nazi. Quan es varen acomodar a la ciutat es varen tornar a reunir per tornar abordar els temes que havien parlat el dia anterior. En Hitler va tornar a exposar la situació militar i va indicar els seus nous objectius: ocupar Sebastopol, fer una ofensiva fins arribar al Volga i ocupar Stalingrad, atacar Moscou, atacar Leningrad, començar una ofensiva al Caucas i iniciar una marxa cap a Orient a través de l’Iràn, Iraq, Palestina i ocupar Egipte. Després de la reunió en Ciano es va reunir amb el mariscal Hermann Göering a la seva casa de Berlín. El ministre alemany el va rebre amb tots els honors, com si rebés un rei, i li va manifestar que tant li feia que la gent a Grècia es morís de gana. En Göering li va explicar que els russos havien arribat a menjar-se a ells mateixos i que es menjaven fins i tot les sabates de la gana que passaven. Després de deixar-lo impactat amb aquella frase, el ministre alemany li va assegurar que aquell any moririen entre 20 i 30 milions de persones de gana a la Unió Soviètica i que aquest fet els hi convenia perquè aquests pobles, segons en Göering, havien de ser eliminats.

En el front oriental:

L’avantguarda d’una divisió alemanya va arribar al sector del riu Oka, a prop d’Utkino, però els alemanys ja començaven a patir la falta de combustible.

A Bielorússia, els alemanys varen executar a la forca a la primera dona en territori soviètic. Es tractava de la Masha Bruskina, una partisana jueva soviètica de 17 anys.

25 d’octubre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Al matí, el comte Galeazzo Ciano va arribar al quarter general de Rastenburg, on va ser rebut primer pel ministre Joachim von Ribbentrop i després per l’Adolf Hitler, que l’esperava a l’entrada del barracó fortificat. Durant la reunió, Hitler li va explicar que el seu següent objectiu era conquerir el Caucas i que estava segur de que ja havien destruït gran part de l’exèrcit soviètic i del seu material bèl·lic. Hitler s’enganyava a ell mateix, ja que es pensava que la campanya a la Unió Soviètica havia acabat, però no era l’únic culpable de no mirar més enllà perquè els seus arguments varen convèncer al comte Ciano, que després de la reunió va trucar al dictador Benito Mussolini per explicar-li que havia trobat a un Hitler de molt bon humor, en bona forma, i li va comentar els plans i les previsions optimistes dels alemanys.


A la tarda, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler i amb Reinhard Heydrich. El dictador els va dir que s’havia de fer alguna cosa amb els jueus i els hi va deixar anar aquesta frase:

No són dolents els rumors que ens atribueixen un pla d’exterminar als jueus, el terror és una cosa saludable. La temptativa de crear un Estat jueu serà un fracàs. 

Després els va dir que els jueus, a qui va definir com a raça criminal, eren els responsables de la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial amb dos milions de morts a la seva consciència i, que, per tant, no podien queixar-se del tracte que rebien per part dels alemanys. Hitler va assegurar, a més de que la guerra acabaria amb l’eliminació dels jueus, que estaven escrivint la història de nou, des de la perspectiva racial, i va afirmar que la gent només reté del passat el que vol trobar-hi allí.


El doctor Wetzel, del Ministeri dels Territoris de l’Est Ocupats, va enviar una carta a Heinrich Lohse, un comissari del Reich en el Bàltic, afirmant-li categòricament que no existien objeccions a la gasificació d’aquells jueus no aptes per treballar.

A Alemanya:

Preveient una guerra de guerrillers entre els soldats alemanys i la població conquerida, els alemanys varen aprovar un decret que deia que l’enemic havia de ser aniquilat per complet, sense contemplacions ni misericòrdia, sota un total menyspreu i sense sentiments. A Berlín, en l’Informe de Situacions de les Operacions a la Unió Soviètica, es va registrar, entre altres execucions, la de 627 jueus que havien sigut afusellats a Shklov, a més de 813  persones amb problemes mentals i 3.000 jueus assassinats en el gueto de Vítebsk.

A Letònia:

A la ciutat de Riga, les tropes alemanyes van començar a deportar 30.000 jueus de la ciutat i de les poblacions veïnes en el gueto que havien construït en un barri de la ciutat. El gueto era molt petit per cobrir a tanta gent i estava envoltat per filferro perquè no escapessin. Qualsevol individu que s’acostes a la reixa de filferro corria el risc de ser disparat per un guàrdia, a més de que els guàrdies per la nit tenien autorització per disparar a l’atzar s’hi ho creien convenient. Mentre els jueus eren empresonats al gueto i deixaven buides les seves antigues cases, els nazis varen aprofitar-ho per confiscar les seves propietats i els varen robar tot el que els va interessar.

En el front oriental:

En el sector central:

Amb les victòries alemanyes, el Grup d’Exèrcits del Centre va tenir el camí lliure per arribar a Moscou, però l’avanç es va alentir per culpa del fang, cosa que va permetre al general soviètic Gueorgui Zhukov preparar-se per la defensa de la capital soviètica. Per altra banda, el 195º Regiment de la 78º Divisió d’infanteria alemanya, que es trobava a Ruza, va rebre l’ordre d’ocupar, a través d’un assalt Zvenigorod, la segona línia de defensa russa davant de Moscou. Mentrestant, la capital russa va ser atacada pels alemanys, que varen produir l’últim atac aeri contra la capital russa amb vuit avions.

En el sector sud:

A Ucraïna, les tropes de la Wehrmacht varen conquerir la ciutat de Khàrkiv. Aquesta vegada els soviètics varen ser més hàbils i just abans de que caigués la ciutat varen agafar tots els equipaments de les fàbriques i ho van transportar amb tren als Urals per construir-hi noves les fàbriques.

A la Gran Bretanya:

El Prince of Wales, amb el comandant Tom Phillips a bord, acompanyat de dos destructors, va salpar a alta mar amb l’objectiu d’arribar a Singapur per defensar-la de possibles atacs japonesos.

24 d’octubre de 1941

En el sector sud del front oriental, el 6è Exèrcit alemany va ocupar les ciutats de Jarkov i Bielgorod i va seguir la seva ofensiva cap a Crimea. A diferència de Kiev, Iosif Stalin no va demanar una costosa defensa de Jarkov, i els soldats soviètics del Front Sud-oest varen escapar en un retrocés gradual.

A França, a Souges, els nazis varen executar a 50 ostatges com a revenja del assassinat de dos oficials alemanys.

23 d’octubre de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler va visitar el camp de concentració de Stutthof.

A Alemanya:

A Berlín, la Gestapo va detenir a monsenyor Bernhard Lichtenberg per haver fet sermons a la Catedral de Santa Eduvigis contraris al règim. A la seva casa hi varen trobar l’esborrany pel següent diumenge en el que es parlava de la persecució dels jueus. Quan se l’emportaven els agents de la Gestapo el varen obligar a treure’s la sotana. Llavors, un SS, que primerament el va insultar, el va obligar a pujar a un cotxe que el va dur a l’Alexanderplatz per ser interrogat.

A Letònia:

Les autoritats alemanyes varen emetre una ordre que obligava a concentrar a tots els jueus en Forstate Maskavas, un suburbi de Riga. Al voltant de 30.000 jueus varen ser reunits en una petita àrea envoltada de filferro espinós.

En el front oriental:

En el sector sud:

El general Semyon Timochenko va agafar el comandament del front soviètic del sud.


A Khàrkiv, assetjada pel 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau, el comandant de la plaça de la ciutat va anotar que la Wehrmacht no tenia cap interès en tractar els habitants de la ciutat. Precisament, el 6º Exèrcit va aconseguir travessar les posicions soviètiques a la perifèria occidental de la ciutat i va obligar als soviètics a abandonar la ciutat.


A Odessa, després de l’atemptat del dia anterior on varen morir 41 persones, els alemanys varen dur a 19.000 jueus als molls per afusellar-los i incinerar-los amb gasolina. Per no defraudar als seus aliats, al migdia, el dictador Ion Antonescu va ordenar oficialment l’execució dels comunistes per cada oficial romanès o alemany mort i altres cent pels morts de qualsevol altra graduació. Segons les noves ordres s’havia d’agafar una víctima de cada família jueva. Aquesta matança va coincidir amb els funerals de les víctimes.


A Crimea, per tal d’acabar amb la superioritat aèria soviètica, els alemanys varen enviar tres grups de caça (II./JG 3, III./JG 52 i III./JG 77) que varen sortir de Chaplinka als cels de Crimea. El coronel Werner Mölders era qui donava les instruccions. Desenes d’aeronaus soviètics varen ser destruïdes pels caces alemanys, que finalment varen acabar amb la superioritat aèria soviètica a l’àrea de Perekop. En total els alemanys varen notificar de 33 victòries per només una derrota, la del sergent primer Ewald Dühn.

A més a més, He-111 de la 6./KG 26 varen causar danys en el petrolier Sovétskaia neft, en el Mar Negre, que en prou feines va aconseguir arribar al port de Feodosia.

En el Pacífic:

A Hawai, després de que el govern nord-americà acceptés que tres embarcacions japoneses es dirigissin de Japó a Hawai i als Estats Units per parlar de l’embargament nord-americà, l’embarcació japonesa Tatuta Maru va fer escala a Honolulú. En seguida que varen atracar, el consol general Kita va pujar a bord de l’embarcació i va rebre un sobre del comandant. En el sobre hi havia un qüestionari de l’Alt Comandament Major de la Marina japonesa en el qual es sol·licitava, entre altres coses, un mapa amb els emplaçaments, la superfície i els efectius de totes les instal·lacions militar d’Oahu. Una missió especial vindria després a recollir les respostes.

22 d’octubre de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler es va auto elogiar d’una manera escandalosa dient que si tenia que jutjar la seva obra s’havia de considerar que ell havia contribuït en la idea de la primacia de la raça, i que havia començat la dominació alemanya a Europa per posar les bases en una cultura sòlida. Hitler va explicar que ell era el líder de la guerra, tot i que segons les seves paraules no ho volia ser, i creia que era imprescindible perquè gràcies a la seva intel·ligència havia resolt problemes militars que cap més hagués pogut resoldre.


En el camp de concentració de Gross-Rosen, varen ser executats un grup de presoners soviètics.


Wilhelm Keitel va sol·licitar l’expulsió del Obersturmführer SS Hans Sommer, el governador Helmuth Knochen i també el general Thomas acusat d’haver participat en els fets del 3 d’octubre quan es varen atacar unes sinagogues de París. Keitel va apuntar que Knochen havia de ser expulsat perquè els francesos havien sigut castigats per un delicte pel qual el verdader instigador era el representant del SD a França.

A França: 

Les autoritats franceses varen afusellar com a represàlia a la mort de dos oficials alemanys a 49 presoners dels camps de Chateubriant, Nantes, Bordeus, Mont Valerien i Romainville. Avui en dia en el lloc on es varen assassinar als presoners a Chateubriant hi ha un monument que commemorar l’afusellament.

En el front oriental:

En el sector central:

El setge cap a Moscou continuava i  la 258º Divisió alemanya va conquerir Naro-Fominsk, la carretera de Roslavl a Moscou. A 70 quilòmetres de la capital soviètica, l’última línia de defensa russa va ser trencada. Al sud de Naro-Fominsk, les 3º i 29º divisions d’infanteria varen travessar i es varen establir un cap de pont de 12 quilòmetres d’ample.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va conquerir Stalino, l’actual Donetsk, Ucraïna.


A Odessa, cap a les sis de la tarda, els comandos soviètics varen detonar les mines d’acció retardada que havien col·locat sota de l’edifici del NKVD del carrer Marazki i que s’utilitzava com a quarter general del 4º Exèrcit romanès. En total hi varen haver 41 morts, entre els qui hi havia el general Glogojeanu i cinc oficials de Marina alemanya, i 39 ferits. Les represàlies preliminars que va posar en marxa el general Trestioreanu varen començar una hora i mitja després penjant a uns 5.000 jueus i comunistes des de les faroles o els pals de telègrafs i de tramvies de totes les places amb cartells dissuasius penjats al coll de les víctimes.


El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau va informar de que es produïa una brutal batalla a la perifèria occidental de Khàrkiv i que per tota la ciutat hi havia incendis.

A la Unió Soviètica:

Aquell dia va arribar el tercer comboi britànic amb 200 caces i 200 carros de combat pesats. 

 

css.php