Home // 1942 // juliol

30 de juliol de 1942

Alfred Jodl va anunciar en el seu personal del OKH que el destí de Crimea es decidiria a Stalingrad, i que es tenien que desviar el Grup d’Exèrcits A i el B al sud del Don.



29 de juliol de 1942

Adolf Hitler va donar la contraordre al 4ª exèrcit Panzer de que ataquessin Stalingrad des del sud.

A França, en el domicili de Karl Oberg, es va arribar a un acord entre la policia francesa, representada per Bousquet, i la policia alemanya, representada per Oberg. Aquell acord s’anomenaria acord Oberg-Bousquet i es limitava les atribucions de la policia alemanya i es reconeixia la independència de la policia francesa. A partir de llavors, els francesos pendents de judici per delictes polítics varen ser jutjats pels tribunals del país i se’ls va aplicar la Llei francesa. La policia alemanya només podia reclamar als autors d’atemptats directes contra l’exèrcit i autoritats d’ocupació. A més, les persones capturades pels alemanys no podien ser objectes de represàlies ni se’ls podia retenir en qualitat d’ostatges.

A Auschwitz, va arribar-hi un comboi on viatjaven els jueus que havien sigut capturats pels francesos el 16 i el 17 de juliol de 1942. Només baixar dels vagons varen ser sotmesos a la immediata selecció.



28 de juliol de 1942

A la Unió Soviètica:

En Iosif Stalin va dictar l’Ordre 227, la coneguda ordre Ni un pas enrere!. El dictador soviètic no volia que els alemanys arribessin a la ciutat de Stalingrad i estava disposat a fer tot el que calgués per aconseguir-ho, però veia com l’Exèrcit soviètic només s’estava retirant davant la superioritat alemanya. Per evitar que els seus soldats i els seus generals es rendissin o fugissin va dictar aquesta ordre que portava penes de mort a qui fugís o es rendís sense una ordre seva. En els primers dos mesos que va estar en funcionament aquesta ordre es varen afusellar a 1.000 persones. Però aquella ordre també va portar confusió dins l’Exèrcit soviètic. El comandant Nikolai Tomskuschin, que s’ocupava de la protecció del quarter general del 62ª Exèrcit a Stalingrad, el 15 de juliol de 1942 l‘hi havien ordenat que en cas de quedar envoltat pels alemanys pensés primer en la vida dels seus homes i quan va sentir aquell dia per Radio Moscou i per boca de Stalin aquesta nova ordre va quedar confús sobre què havia de fer en cas de quedar atrapat pels alemanys.

En el Reich:

Al migdia, l’Adolf Hitler va demanar que les 100.000 tones de cereals, dos milions de sacs, obtingudes a Morosovkaya es transportessin a Alemanya perquè se’n beneficiessin els obrers de la indústria pesada.

Aquell dia, en Heinrich Himmler va escriure al SS-Hauptamt, Gottlob Berger, el cap de l’Oficina Central de les SS, per comentar-li que s’estaven netejant de jueus les zones ocupades de l’Est i que en Hitler li havia carregat sobre les seves espatlles la implantació d’aquesta ordre tant complexa.

En el front oriental:

En el sector sud, el 6ª Exèrcit d’en Friedrich Paulus varen arribar a la corba oriental del Don i tenien previst efectuar aviat l’atac a Stalingrad pel nord, però la 4ª Divisió de Panzer, que havia creuat el Don a prop de Rostov i havien entrat a la ciutat de Batais, estaven massa lluny d’on estava al 6ª Exèrcit per ajudar-los.

 



27 de juliol de 1942

Adolf Hitler es va indignar sobre la notícia de que els caps alemanys que lluitaven a Crimea mantenien contactes amb la població autòctona. Per Hitler aquella gent eren uns inútils i creia que no valia la pena mantenir-hi contactes.

En el front oriental, els soldats soviètics varen tenir que fugir de la ciutat de Rostov.

26 de juliol de 1942

Al migdia, Adolf Hitler va indicar sobre uns grans mapes l’avantatge que suposava que els soviètics haguessin organitzat la prospecció i l’extracció sistemàtica del petroli del seu territori. Hitler es va mostrar partidari de l’utilització del carbó per mitjà de gasogens com a combustible.

A Alemanya, la RAF va bombardejar la ciutat d’Hamburg.

En el Pacífic, la flota que havia de desembarcar a Guadalcanal a l’agost, amb 75 embarcacions de transport en les que hi viatjava la 1ª divisió de marines al comandament del general Vandergrift, es va reunir a Fiyi sota les ordres del vicealmirall Fletcher, que dirigia l’Operació Watchtower, la invasió a Guadalcanal, des del portaavions Saratoga.

25 de juliol de 1942

En el front oriental, els alemanys varen ocupat Rostov.

El president Franklin Delano Roosevelt va aprovar, després de discutir-ho amb Winston Churchill, l’Operació Torch, el desembarcament Aliat al nord de l’Àfrica que s’efectuaria el 8 de novembre de 1942. Alguns col·laboradors del president es varen oposar al pla perquè el veien massa arriscat.

24 de juliol de 1942

En el Reich:

L’Adolf Hitler va tornar a lloar davant de tothom a en Benito Mussolini dient que el dictador italià havia creat noves indústries, construït escoles i hospitals. Per en Hitler, el gran mèrit d’en Mussolini era que havia sigut el primer en combatre contra al bolxevisme.

En el front oriental:

El Grup d’Exèrcits A alemany va conquerir la ciutat de Rostov.

En el Mediterrani:

Les forces de l’Eix varen acabar amb els bombardejos a l’illa de Malta, bombardejos que havien començat l’1 de gener de 1942. Ara l’illa ja la tenien sota el seu control.

A l’Atlàntic:

La Força Aèria Hondurenya, la FAH, va veure un submarí alemany i el va atacar amb bombes de 60 lliures. Aquest és l’únic enfrontament registrat oficialment entre un país centreamericà i les forces de l’Eix.

 

23 de juliol de 1942

En el front oriental:

A Berlín, a la matinada, l’Adolf Hitler va dir davant dels seus convidats que l’armament que disposaven els soviètics era la millor prova del seu triomf. Tot i això, el dictador alemany va lloar la figura d’en Iosif Stalin dient que el considerava un home intel·ligent, i creia que els seus plans econòmics eren molt millors que els dels països capitalistes. Seguidament, va dir que a Ucraïna no calia invertir-hi en la seva llengua, dient textualment: Els cartells tenen que ser amb alemany, i si algú no sap que diu el cartell i travessa una via de tren i es mata per no llegir al cartell que posa no travessar la via, a nosaltres què ens importa!. En Hitler volia que aprenguessin alemany a l’escola per dominar-los millor, i en cap cas volia que els alemanys que anessin a viure a Ucraïna per colonitzar-la tinguessin relacions ni contacte amb la població autòctona.

De dia, en Hitler estava convençut que era més fàcil atacar al sud de la Unió Soviètica i va ordenar posar en marxa la Directriu número 45, l’Operació Brunswick, en què s’ordenava que de forma simultània que s’ataqués la ciutat de Stalingrad i el Caucas. L’Exèrcit, amb 180.000 soldats, es va repartir en dos grups:

El Grup d’Exèrcits A, sota la direcció del mariscal de camp Wilhelm List, que estava llançat en una operació per conquerir els camps petrolífers, se li va donar l’ordre d’ocupar el mar Negre abans que la flota soviètica. En List es veurà obligat a dividir les seves forces en dos: una columna cap al Craspi i una altra cap al Mar Negre.

El Grup d’Exèrcits B, format pel 6ª Exèrcit de la Wehrmacht, amb l’ajuda del 4ª Exèrcit Panzer i les tropes de subministraments romaneses, van rebre ordres d’atacar Stalingrad i arribar al Volga.

La nova directiva, que era una continuació de l’Operació Blau, començava dient que en una campanya de poc més de tres setmanes s’havien aconseguit els objectius generals establerts pel flanc sud del front oriental i que només les debilitades forces soviètiques dels exèrcits d’en Simon Timochenko havien aconseguit escapar del moviment en pinça i havien arribat a la ribera sud del Don i que tenien que tenir en compte que podien rebre reforços en la zona del Caucas. Però en Hitler anava massa confiat en la victòria i va enviar les cinc divisions del mariscal de camp Erich von Manstein del nord de Crimea a Leningrad i va desplaçar dues divisions blindades, la Leibstrandarte i la Grossdeutschland, a França perquè tenia por que es produís una invasió aliada a través del Canal de la Mànega.

En el sector central, el Grup A va travessar el Döentz i va reconquerir Rostov. Els alemanys tenien ocupat tota la zona que anava des de Voronezh, al nord de Kàrkhiv, fins a Rostov del Don, a la costa meridional.

Mentrestant, el cap del Estat Major del OKH, en Franz Halder, va escriure en el seu Diari que en Hitler explotava sovint en un atac de ràbia i que criticava amb duresa l’Estat Major subestimant la capacitat dels seus enemics de forma intolerable i poc seriosa. L’Halder, després d’escriure que el lideratge del dictador alemany es basaven en les reaccions patològiques a les impressions del moment, va afirmar que en Hitler s’estava convertint en un autèntic perill per la falta de comprensió en la maquinària de comandament.

En el Reich:

A Polònia, es va posar en marxa el camp d’extermini de Treblinka, on varen morir un total de 800.000 persones.

En el gueto de Varsòvia, el president del Consell jueu del gueto, l’Adam Czerniakow, es va empassar una càpsula de cianur davant l’impediment moral de proporcionar una llista de 6.000 persones destinades a morir en els camps d’extermini i per no tenir que prendre part en un transport de nens. Al costat del seu cadàver es va trobar una nota que deia: S’exigeix de mi que mati amb les meves pròpies mans els infants del meu poble. No em queda res més que la mort.

22 de juliol de 1942

En el Reich:

L’Adolf Hitler va criticar que els soldats italians ja no eren un lluitadors i que s’havien convertit en uns vividors, tot el contrari del que pensava dels soldats caucàsics.

Per altra banda, l’Otto Thierack, que volia ser nombrat ministre de Justícia, va convidar a en Joseph Goebbels a pronunciar una conferència davant els membres del Tribunal Popular, en la que va criticar que els jueus poguessin continuar seguint apel·lant a un tribunal. Després de la conferència, el ministre alemany va anunciar la deportació de 40.000 jueus que vivien a Berlín.

A Polònia, els alemanys varen començar el trasllat dels jueus del gueto de Varsòvia als camps d’extermini.

En el front oriental:

El 4º Exèrcit Panzer va creuar el riu Don i va conquerir la ciutat de Rostov. A Crimea, els soviètics varen començar una ofensiva amb el suport de tancs lleugers BT-5.

En el Pacífic:

Els japonesos varen desembarcar al nord-oest de Nova Guinea per Gona i Buna. El seu objectiu era avançar cap al sud i ocupar Port Moesby per la pista de Kokoa.

En el mar del Carib:

Els alemanys varen enfonsar l’embarcació colombiana El Roamar. 

21 de juliol de 1942

En el front oriental:

L’Adolf Hitler va emetre la Directriu número 44, les Operacions en el Nord de Finlàndia. L’objectiu era tallar la ruta del nord que unia la Unió Soviètica amb els britànics. A més, en Hitler va ordenar que es preparés una ofensiva per la tardor amb el 20º Exèrcit de Muntanya i la 5º Flota Aèria.

A Stalingrad, preveient que serien atacats, els soviètics varen organitzar a tota la població en un frenètic esforç per construir un anell defensiu fortificat al voltant de la ciutat mentre la Stavka intentava reforçar la petita guarnició militar.

En els Estats Units:

L’almirall William Leahy es va convertir en el cap de l’Estat Major personal d’en Franklin Delano Roosevelt. En aquest càrrec va prendre importants decisions militars.

En el Pacífic:

Les forces japoneses varen envair el nord de Nova Guinea i varen establir fortificacions al llarg de la costa en els pobles de Buna, Gona i Sanananda.

css.php