Home // 1941 // Agost

31 d’agost de 1941

A la Unió Soviètica, en el port d’Arkangel, va arribar el primer comboi britànic que transportava subministraments vitals pels soviètics.

30 d’agost de 1941

El OKH, en veure el seu error de no haver donat suficient material a les seves tropes en l’Operació Barbarroja, va dotar amb un equip apropiat a les unitats més importants. Mentrestant, en el front oriental, la Wehrmacht va conquerir la ciutat de Mga, mentre la lluita s’intensificava pel control de la ciutat de Kiev. Però els soviètics varen llançar un contraatac al nord de Kiev amb el 21ª Exèrcit, però varen ser derrotats pel 2ª Grup Panzer.

A Romania, gràcies a un acord a Tighina, Transnistria va passar a ser administrada pels romanesos. El règim romanès no sabia molt bé si volia o no aquell territori, alguns com els fanàtics romanesos, que desitjaven una Gran Romania, els va satisfer aquells conquesta, mentre que altres consideraven la regió una zona plena d’indesitjables ètnics.

A Iran, després de que els iranians es rendissin el dia anterior, els soviètics varen entrar a Teheran sense combatre. Al mateix temps també varen ocupar Hamadan.

29 d’agost de 1941

Divendres:

En el Reich:

A la Catedral de Santa Eduvigis, a la tarda, monsenyor Bernhard Lichtenberg va pronunciar un sermó polític davant d’un nombrós públic. Lichtenberg va demanar una oració pels no aris cristians, els jueus i detinguts en presons i camps de concentració, en particular pels germans en esperit.

A la França ocupada, a París, davant els últims atemptat contra els interessos alemanys, com els del 21 d’agost i 27 d’agost de 1941, els alemanys varen penjar els primers cartells en vermell i negre, escrits en alemany i francès, en què es divulgava  l’execució de tres agents gaullistes: l’ex oficial i tinent de nau de la Marina francesa Honoré d’Estienne d’Orves, enviat de Londres per organitzar la Resistència, i dos membres de la seva xarxa. L’execució es va produir a Suresnes a mans de la Gestapo, que els va afusellar.

En el front oriental:

A Finlàndia, els finlandesos varen conquerir la ciutat de Víborg, que havia sigut cedida el seu dia als soviètics.

 

A l’Orient Mitjà:

A Iran, a Ahvaz, després de durs combats entre iranians i britànics, el general Mohammad Shahbakht es va rendir i es varen suspendre els combats. Per altra banda, els britànics varen arribar a Kerend i estaven a dues milles de Kermanshah. Els comandants iranians varen ser informats pel seu govern de que s’havia rebut una ordre d’alto el foc i se’ls va ordenar retirar-se declarant abans Kermanshah ciutat oberta. En el nord del país, els blindats del 53º Exèrcit soviètic varen ocupar Qazvin, a poc més de 100 quilòmetres de Teheran, fet que va provocar que el país fos tallat en dos. Amb l’exèrcit iranià col·lapsat a la capital, els iranians varen tirar les armes davant l’amenaça dels soviètics de bombardejar la capital.

28 d’agost de 1941

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler Benito Mussolini varen fer una visita d’inspecció al sector sud de la Unió Soviètica, i amb cotxe varen recórrer el sector d’Uman, a Ucraïna.


Com el dia anterior, el Batalló policial 320 va continuar i acabar amb la matança de jueus a Kamenets-Podolski. En total varen assassinar a 23.600 persones.

En el front oriental:

En el sector nord, el Grup d’Exèrcits del Nord va conquerir la ciutat de Tallin, la capital d’Estònia, i Paldiski. Hores abans els soviètics havien evacuat els ports.


En el sector sud, el Grup d’Exèrcits del Sud va conquerir la ciutat de Dniepropertrovsk, Ucraïna.

A Iran:

Les forces britàniques i soviètiques varen acabar amb l’ocupació del país amb el resultat de 22 morts i 42 ferits. Els britànics ja estaven a les portes de Shahabad i les forces soviètiques havien arribat a Chalu, a prop de Teheran, i d’aquesta manera els iranians es varen veure obligats a rendir-se. La conquesta d’Iran va permetre formar una barrera de defensa contra els alemanys a Orient, va deixar oberta una ruta directa per subministraments destinats a la Conca del Mar Caspi, a la Unió Soviètica, i, a més, els britànics tenien a partir d’ara el control dels pous petrolífers d’Iran. Tot i la rendició iraniana, algunes unitats es varen negar a acceptar la derrota i es varen retirar a Ramsar per continuar lluitant.

A la Gran Bretanya:

A Londres, la ràdio londinenca va parlar de l’atemptat que havien patit el dia anterior en Pierre Laval i en Marcel Deat, i el periodista Pierre Bourdan va descriure l’autor de l’atemptat, en Colette, com un heroi, un exemple i un símbol per França.

 

27 d’agost de 1941

Dimecres:

En el Reich:

Un memoràndum del OKW aprovat per l’Adolf Hitler en el quarter general de Rastenburg proclamava el col·lapse de la Unió Soviètica com un objectiu de guerra. A més, es deia que si resultava impossible complir aquest objectiu durant l’any 1941, la continuació de la campanya oriental tenia la més alta prioritat el 1942.


A Berlín, en la Casa dels Aviadors es va celebrar una recepció en honor als pilots espanyols de l’Esquadrilla Blava.


A França, amb motiu de l’entrega d’una bandera francesa als primers voluntaris francesos de la nova Legió antibolxevic, la LVF, es va celebrar a Versalles una cerimònia militar. Al capdavant de la cerimònia marxaven el ministre plenipotenciari alemany Schleier, l’ambaixador francès Fernand de Brinon i el prefecte de Seine-et-Oise. Darrere d’ells els acompanyaven en Pierre Laval i en Marcel Déat. Però, a meitat de l’acte, un home, en Paul Colette, va disparar amb el seu revòlver contra en Laval, que el va tocar sense conseqüències greus, i a en Déat, que va ser tocat de més gravetat i va patir una laparotomia. D’immediat, Colette va ser detingut i condemnat a mort, tot i que més tard va ser indultat perquè Laval no el volia convertir en un màrtir.


Durant aquell dia i el següent, el Batalló policial 320 va assassinar als jueus de Kamenets-Podolski. En total varen matar a 23.600 persones en dos dies.

En el front oriental:

En el sector nord varen continuar els combats en l’istme de Carèlia. La ciutat de Viborg estava parcialment envoltada per les forces finlandeses.

A Japó:

El govern japonès va protestar davant del govern nord-americà per la violació de les seves aigües territorials per part dels vaixells nord-americans que transportaven material per la Unió Soviètica.

En el Pròxim Orient:

A Iran, a la matinada, les forces britàniques varen arribar a Ahvaz, on les tropes del general Mohammad Shahbakthi s’havien atrinxerat al voltant de la ciutat amb el suport de l’artilleria i els tancs.

26 d’agost de 1941

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg va començar una reunió de quatre dies entre en Benito Mussolini i l‘Adolf Hitler.

A Berlín, en Joachim von Ribbentrop va informar erròniament que s’havia destruït el 80% de l’exèrcit soviètic. Eufòric, en Von Ribbentrop va ordenar que es rebutgés l’ajuda dels immigrants de l’Est perquè no responien els interessos alemanys de crear un nou ordre.

Mentrestant, varen arribar a Alemanya les infermeres i metges espanyols que havien de formar part de l’equip sanitari de la Divisió Blava en el front oriental.

En el front oriental:

En el sector sud, la 3º Divisió blindada va ocupar un cap de pont sobre el Desna, a Novgorod Severskiy. Els Panzers d’en Heinz Guderian es varen apropar a Shotska i Korop, amenaçant al 40º Exèrcit soviètic i apartant els 21º i 13º del Front de Briansk. Al mateix temps, els Stukas varen atacar concentracions i columnes de tropes soviètiques i objectius militars a Tallin i Chenigov.

A l’Orient Mitjà:

Al sud d’Iran, després de la invasió del dia anterior va cessar la resistència iraniana en el riu Karun per culpa de l’ofensiva britànica. Els 350 iranians que varen quedar de la guarnició varen caure presoners. En el nord d’Iran, les tropes regulars iranianes es varen enfrontar als soviètics sense molts dels seus comandants, sense subministraments i amb poques municions i pocs equips pesats.

A Iraq, en el front de Khanaqin els britànics varen ocupar Gilan Gharb després de vèncer la dèbil resistència.

25 d’agost de 1941

Dilluns:

En el Reich:

Al matí, Benito Mussolini va arribar al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb l’Adolf Hitler. Un cop reunits, Hitler li va explicar que el seu Servei d’Intel·ligència s’havia equivocat en no detectar que la Unió Soviètica tenia un exèrcit ben armat i ben equipat, però li va assegurar que tot i les dificultats seguia convençut de la victòria. Després li va prometre que un cop haguessin derrotat als soviètics, calculava per l’octubre d’aquell any, envairia la Gran Bretanya. A la tarda es varen tornar a reunir i en aquesta reunió el líder alemany li va expressar el seu malestar per no haver convençut al dictador Francisco Franco perquè ocupés Gibraltar, ja que pensava que tot hagués canviat si el gener o febrer d’aquell any haguessin controlat aquella zona de control britànic tal i com ell desitjava. Llavors, amb un mapa enorme que hi havia damunt la taula, Alfred JodlWilhelm Keitel i el mateix Hitler li van explicar a en Mussolini tal i com avançava la guerra en el front oriental. Al final de la reunió, el líder italià li va prometre que Itàlia participaria més àmpliament en la lluita, i Hitler li va donar la seva paraula de que aniquilaria als soviètics per alliberar Alemanya i Europa de l’amenaça bolxevic i per crear les bases necessàries per un nou ordre mundial. Quan s’acomiadaven, Hitler li va manifestar el seu desig de visitar la ciutat de Florència un cop hagués acabat la guerra per la seva harmonia en l’art i per la bellesa dels seus paisatges. El dictador italià es va passar cinc dies en territori del Reich i després d’aquesta visita es va dirigir al front.

En el front oriental:

Les forces alemanyes, complint les ordres d’en Hitler, varen començar la batalla de Kiev. El 2º Grup Panzer del general Heinz Guderian va tornar a avançar cap al sud d’Ucraïna des de Gomel i Starodub fins al riu Desna. A més, després de durs combats, els tancs del general Paul Ewald von Kleist es varen apoderar de Dnipropetrovsk, un cap de pont soviètic a les ribes del Dnièper.


En el nord, les tropes soviètiques envoltades a prop de Tallin varen oferir una forta resistència. En el front de Viborg va continuar l’avanç finlandès, que ja es trobaven a uns 10 quilòmetres de la ciutat des de l’est i el nord-est, sobre l’istme de Carèlia, i varen alliberar el poble d’Ahvola. A més, la Luftwaffe i les mines col·locades al mar varen enfonsar diverses embarcacions soviètiques en el golf de Finlàndia.


Veient l’avanç alemany, la Stavka va reaccionar ordenant als Fronts de Reserva, Briansk i Oest atacar a Smolensk i Novozybkov.

A Iran:

A les quatre de la matinada, els ambaixadors soviètic i britànic varen informar al Ministeri d’Afers Exteriors d’Iran que els seus governs havien pres la decisió de prendre mesures militars contra el país. El propi Viatxeslav Mólotov va informar a l’ambaixador iranià a Moscou, en Mohammad Saed, sobre la invasió soviètica i li va entregar una nota pel seu govern. Tot seguit, les tropes britàniques i soviètiques varen envair Iran davant el temor de que els alemanys estiguessin operant en el país. Els exèrcits 44º, 47º i 53º del Front Transilvània, sota al comandament del general Dmitri Kozlov Timofeyevich, es varen llançar sobre les províncies del nord d’Iran, per Azerbaijan, amb el suport de la força aèria i les embarcacions del mar Caspi.  Els soviètics varen bombardejar Tabriz, Ardabil i Rasht, causant desenes de baixes civils, i varen capturar Naft-e Shah, Yolfa, Maku i Qasr-e Shirin. La resistència iraniana va ser molt dèbil.

En el sud, les armades britàniques i australianes varen atacar a les embarcacions iranianes. Totes varen ser enfonsades o capturades i les instal·lacions petrolíferes d’Abadà varen ser ocupades després d’un ràpid atac amfibi. Després d’una sèrie de combats contra l’exèrcit iranià, que havia desplegat en aquesta zona els seus millors blindats, la Pèrsia i la Irak Force, sota al comandament del tinent general Edward Quinan, els britànics varen entrar al país. Per l’aire es va ajudar a envair Iran i des del Golf Pèrsic les embarcacions britàniques varen actuar. Al matí, la RAF, després d’acabar amb la força aèria iraniana a terra i destruir la seva xarxa de comunicacions, va atacar objectius militars a Teheran i Qazvin, i va llançar també milers d’octavetes en les que explicaven les intencions britàniques. Bandar Shahpur va ser capturat per dos batallons de la 24º brigada índia en un desembarcament amfibi des de l’embarcació australiana Kanimbla per assegurar la terminal portuària i el petroli. En el port, per por a que les embarcacions fossin capturades pels Aliats, els mariners alemanys i italians varen enfonsar les seves embarcacions. A continuació, les forces britàniques varen avançar des de Khanaqui, Iraq. La 8º Divisió va avançar des de Basora fins a Qasr Sheik, que va caure aquell mateix dia, a través del Chat-al-Arab, i va capturar també Khorramshahr. Només els franctiradors iranians varen retardar l’avanç Aliat sobre el riu Karun.

En seguit de que va començar la invasió, el primer ministre iranès va informar al Parlament de la invasió. Després de la reunió el govern iranià va demanar a Turquia i Afganistan l’aplicació immediata del Tractat de Saadabad, un pacte de no-agressió.

En el nord de l’Àfrica:

Es va produir activitat de l’artilleria en el front de Sollum i va continuar l’ofensiva de les patrulles britàniques. Per altra banda, avions sud-africans de la SAAF varen atacar dipòsits i magatzems a la regió de Bardiyah, a Líbia.

A la Gran Bretanya:

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar objectius al sud de Gal·les i a la costa sud-est d’Anglaterra.

En el Mediterrani:

A la nit, la Regia Aeronàutica va bombardejar l’aeròdrom britànic de Mqabba a Malta.

A l’oceà Àrtic:

Dins de l’Operació Gauntlet, una flota britànica va ocupar el desmilitaritzat arxipèlag de Svalbard i varen destruir les instal·lacions útils a Barentsburg i Spitsbergen.

A Japó:

Hiroshi Oshima va informar a Tòquio de que es calculava de que el número de baixes comptades en l’exèrcit soviètic ascendia als 5 o 6 milions d’efectius.

24 d’agost de 1941

Diumenge:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va ordenar suspendre l’operació Aktion T4, l’eutanàsia a malalts mentals i a les persones considerades pel règim com asocials per les nombroses queixes que rebia, sobretot dels eclesiàstics. La Cancelleria va filtrar ràpidament la decisió del dictador. Tot i suspendre el programa, aquesta operació es va continuar practicant en els camps de concentració i en els establiments infantils. Fins aquesta data, el programa d’eutanàsia va portar la mort de 70.273 persones.


Encara cuejaven les reaccions sobre la decisió d’en Hitler d’atacar al sud enlloc de Moscou, tal i com volien els generals alemanys. Fedor von Bock, emprenyat amb en Hitler per desviar-se cap al sud de la Unió Soviètica enlloc de dirigir-se cap a la capital soviètica, va escriure que el OKW no pensava aprofitar l’oportunitat de derrotar definitivament als soviètics abans de l’hivern. Al matí, Heinz Guderian, que el dia anterior va intentar convèncer sense èxit a en Hitler perquè canviés d’opinió sobre la seva estratègia, es va reunir amb el general Franz Halder, el cap de l’Alt Comandament Major de l’Exèrcit, i el va informar del fracàs de la reunió amb en Hitler. Però, tot i el seu desacord, Guderian va seguir les ordres d’en Hitler i va desviar els seus blindats de Moscou i els va dirigir cap a Kiev, preparant la Batalla per Ucraïna. Halder es va enfurismar amb el general Guderian perquè va veure com s’havia deixat convèncer per en Hitler.


Durant la nit, la RAF va bombardejar objectius industrials i ferroviaris a Duisburg. Tres avions britànics varen ser destruïts.


Heinrich Himmler va tornar-li a parlar en el doctor Felix Kersten dels jueus, però aquesta vegada va parlar dels jueus que estaven tancats als camps de concentració, afirmant que deixava que alguns jueus investiguessin i espiessin a altres per saber on tenien amagades les grans fortunes a Alemanya o a l’estranger. El doctor es va mostrar contrariat en aquests mètodes, però Himmler es va defensar dient que havien sigut els propis jueus que s’havien ofert per fer-ho. Llavors, Kersten li va preguntar què rebrien a canvi aquests jueus, i Himmler li va respondre que rebrien una petita part del que s’aconseguís treure i un passaport vàlid amb visat per sortir del país.

En el front oriental:

El president Ritti i el líder Carl Gustav Emil Mannerheim varen rebutjar l’oferta alemanya de cooperació a Carèlia en la Batalla de Leningrad.

A la França de Vichy:

Sota la pressió alemanya, el govern de Vichy va promulgar una llei castigant amb pena de mort tots els actes anti-nacionalistes. Per dur a terme aquelles sentències es varen crear tribunals d’excepció.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va atacar el port britànic de Great Yarmouth. A part, un avió de la RAF va ser destruït per un patruller alemany en aigües holandeses.


En una emissió a la BBC, Winston Churchill va donar xifres constatades del número de jueus assassinats a mans de les SS al front oriental.

A l’Àfrica:

A Abisinia es varen produir combats en el front de Gondar entre les tropes aliades i les italianes.


A Iran, els ambaixadors soviètic i britànic a Teheran varen entregar un ultimàtum al govern iraní perquè es rendís. Els perses no tenien en aquells moments marge de maniobra.

23 d’agost de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A la tarda, en el quarter general de Rastenburg s’havia de celebrar una conferència del grup d’exèrcits i Franz Halder, molt alterat perquè l’Adolf Hitler volia atacar Ucraïna enlloc de Moscou, va volar al quarter general del Grup d’Exèrcits del Centre per reunir-se amb el general Heinz Guderian. En la reunió tots els generals varen donar suport a la seva preferència de tornar a atacar Moscou. Franz Halder va comunicar-li al general Heinz Guderian que l’Adolf Hitler estava decidit a renunciar a les operacions previstes tant a Leningrad com a Moscou, ja que primer es volia apoderar d’Ucraïna i de Crimea. Llavors varen discutir entre tots la millor forma per fer canviar d’opinió al dictador, ja que preveien que si seguien les seves directrius la campanya s’allargaria fins l’hivern i provocaria moltes complicacions. Després de llargues discussions, Fedor von Bock va proposar que Guderian acompanyés a l’Halder al quarter general de Rastenburg per exposar-li les seves posicions.

A mitja tarda, quan s’estava fent fosc, Guderian i Halder varen aterrar a l’aeròdrom de Loetzen, a Prússia Oriental, i es varen dirigir d’immediat al quarter. Quan varen arribar-hi varen trobar a en Hitler acompanyat dels generals Wilhelm Keitel, Alfred JodlRudolf Schmundt i altres generals del Oberkommando de la Wehrmacht, però cap representant de les forces terrestres. Abans d’entrar a la reunió, Walther von Brauchitsch els va prohibir parlar amb en Hitler de Moscou, ja que el dictador havia donat l’ordre d’atacar al Sud i només s’havia de debatre com executar l’ordre. Ni Halder ni Von Brauchitsch varen acompanyar a en Guderian a la reunió amb en Hitler. Després de saludar-se i d’intercanviar quatre paraules, Hitler li va preguntar a en Guderian si les seves unitats podien fer un gran esforç dirigint-se a Ucraïna. El general li va contestar que sí, però sempre hi quan es fixés un objectiu important com Moscou. Llavors, Hitler li va explicar que des del punt de vista militar era més important acabar de destruir l’exèrcit soviètic, però Guderian va agafar la paraula de cop i li va descriure la importància geogràfica de Moscou i el va advertir dels perills que hi hauria s’hi es desviaven cap a Ucraïna. Durant tota l’exposició del seu general, Hitler el va deixar parlar sense interrompre’l, cosa insòlita en ell, i quan va acabar la seva explicació el dictador va dir-li que les matèries primes i la base de proveïment d’Ucraïna eren de vital importància per continuar amb la guerra i va seguir subratllant la importància de Crimea per eliminar la possibilitat de que els soviètics ataquessin els jaciments de petroli romanesos. Una mica irritat, el dictador li va afegir que els seus generals no sabien res sobre els aspectes econòmics de la guerra. Mentre Hitler exposava els seus arguments, la resta aprovava cada frase del líder alemany de manera que Guderian es va quedar sol defensant la seva idea d’atacar primer Moscou i, finalment, el general va renunciar a defensar les seves idees. D’aquesta manera, tal i com havia demanat en Hitler, el 2º Grup Panzer, juntament amb el 2º Grup d’Exèrcits, va atacar al sud del front oriental amb l’objectiu d’establir contacte amb el Grup d’Exèrcits Sud, a l’est de Kiev.


El Reichssicherheitshauptamp va publicar un decret en el qual s’hi llegia:

El Reichsführer SS i cap de la policia alemanya (Heinrich Himmler) ha ordenat, en efecte immediat, que es prohibia l’emigració dels jueus. Només en casos molt especials, per exemple quan hi hagi un interès positiu del Reich, es podrà concedir… l’emigració de certs jueus.

En el front oriental:

En el sector de Viborg, les tropes finlandeses varen atacar en un ampli front entre el riu Vuoski i el golf de Finlàndia i varen reconquerir diversos pobles com Säkkijärvi.

A la Unió Soviètica:

Exactament dos anys després del pacte Mólotov-RibbentropIosif Stalin va declarar públicament que s’havia de preguntar com podia ser que el govern soviètic hagués firmat un pacte de no agressió amb aquells homes sense paraula, i va definir a l’Adolf Hitler i al ministre Joachim von Ribbentrop com uns monstres. Stalin, per tal de justificar-se de la decisió presa feia dos anys, va dir que no havia sigut un error aquell pacte perquè simbolitzava la pau, i va assegurar que cap Estat havia de rebutjar un pacte de no agressió amb els seus veïns, encara que aquests fossin uns monstres caníbals, va sentenciar.

En els Estats Units:

Davant de la prolongada vaga, el president Franklin Delano Roosevelt va ordenar la militarització de les drassanes Federal Shipbuilding & Drydock Company a Kearny.

A Japó:

L’ambaixador soviètic K. Smetanin va informar al govern japonès de que no havia de preocupar-se de l’arribada d’ajuda nord-americana a Vladivostok.

22 d’agost de 1941

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va desenvolupar un Estudi en el què acusava l’Alt Comandament de l’Exèrcit de no complir el seu pla operatiu del dia anterior i reafirmava la necessitat de traslladar el pes principal de l’atac al nord i al sud i relegava Moscou a la condició d’un objectiu secundari. En l’Estudi també criticava al mariscal Walther von Brauchitsch per la seva falta de lideratge per deixar-se influir pels interessos particulars dels sectors individuals de l’Exèrcit. Un cop més, Hitler va reiterar en l’Estudi que s’havia d’eliminar la Unió Soviètica per ser un aliat de la Gran Bretanya i va afirmar que només es podia aconseguir aquest objectiu després d’eliminar l’exèrcit soviètic i l’ocupació i destrucció de les bases econòmiques que podrien permetre a la Unió Soviètica continuar la guerra, posant èmfasis en les matèries primes. El dictador alemany va reafirmar la necessitat de concentrar-se en destruir les posicions soviètiques en el Bàltic i en ocupar la regió d’Ucraïna i el mar Negre, on les matèries primes eren vitals per l’economia de guerra soviètica. També va subratllar la necessitat de protegir els subministraments de petroli alemanys a Romania. A més, va insistir en que les tres divisions del Grup d’Exèrcit del Centre havien de rebre subministraments immediatament, i que seria llavors quan es compliria l’objectiu de capturar Leningrad, va afirmar. Quan s’hagués complet aquest objectiu seria quan les unitats motoritzades subministrades pel Grup d’Exèrcits del Centre podrien avançar cap a Moscou. Tampoc en el sud es produiria cap alteració dels plans originals. Quan s’aconseguís destruir Kiev, l’avanç cap a Moscou seria més fàcil, va argumentar Hitler.

D’immediat que es va llegir l’Estudi d’en Hitler, el OKW va trucar al mariscal Fedor von Bock per informar-lo de que per ordre de l’Adolf Hitler els contingents del 2º Exèrcit i el Grup del general Heinz Guderian havien de desviar-se cap al sud. Aquella ordre no va agradar gens al general Von Bock, que volia ocupar com fos la ciutat de Moscou, i va trucar al mariscal Walther von Brauchitsch per dir-li que no estava d’acord amb aquella ordre. Von Brauchitsch no en va fer gaire cas de les queixes d’en Von Bock, tot i que inclús aquella tarda va dir en una altra persona que a en Von Bock no li disgustava aquella ordre. Després de veure que no li feien cas, Von Bock va trucar al general Franz Halder per dir-li que totes les directives que hi havia fins llavors deien que s’havia de conquerir Moscou, i que la nova ordre de desviar-se cap al sud era un greu error.

Per la seva part, Guderian va visitar a en Hitler per discutir la seva última ordre, però abans de ser rebut, Von Brauchitsch li va dir que tot estava decidit i que no tenia sentit discutir. Tot i això, Guderian va parlar amb en Hitler de la gravetat de la situació si aplicava aquella ordre de no atacar Moscou, però Hitler li va reiterar que el principal objectiu era la guerra cap al sud. Un cop més, Guderian va tenir que cedir.


A Berlín, aquell dia hi va arribar la delegada nacional de la Secció Femenina de FET, la Pilar Primo de Rivera, i es va celebrar un dinar en el seu honor a l’ambaixada espanyola.


A França, l‘Otto von Stulpnagel va firmar una llei en què s’ordenava que a partir del dia següent tots els francesos detinguts per un Servei alemany serien considerats com uns ostatges. Per altra banda, durant una patrulla ofensiva, caces de la RAF varen atacar aeròdroms alemanys a la zona del Canal de la Mànega.

En el front oriental:

El comunicat de la Wehrmacht duia un resum dels dos primers mesos de campanya: Inconcebibles i cruentes pèrdues del soviètics, més d’1.250.000 presoners


En el sector nord, els alemanys varen ocupar Chudovo, al nord-est de Novgorod, un front que seria defensat més tard per la Divisió Blava per tallar la principal via de subministrament entre Leningrad i Moscou. Els trens de la Divisió Blava varen arribar durant aquell dia i els següents en els primer punts de concentració de Suwalki, Grodno i Olecko. A part, la Luftwaffe va atacar el port de Murmans, aeròdroms de la regió de Leningrad, les tropes soviètiques i a més es varen produir combats aeris. A part, l’avanç finlandès a la zona de l’istme de Carèlia va començar a amenaçar la posició soviètica a Viborg.


En el sector sud, els alemanys varen ocupar el cap de pont soviètic i la ciutat de Cherkasy, a la riba oest del Dnièper. Sota un intens Sol, els alemanys i els romanesos varen atacar durament la bossa soviètica d’Odessa, que es va anar fent més petita, i varen aconseguir forçar una de les línies defensives soviètiques, fet que els va permetre trobar-se a només 15 quilòmetres de la ciutat.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va continuar atacant el transit marítim en aigües britàniques de la costa oriental, on una embarcació va ser tocada a l’altura de Norfolk. Durant la nit els alemanys varen bombardejar aeròdroms anglesos a la costa oriental. Per defensar-se, la RAF va treure els seus caces, que varen lluitar contra els alemanys.

A Itàlia:

Els italians i els croats varen mantenir conversacions sobre la frontera comú a la costa des de Fiume fins a Montenegro.

A Espanya:

Es va firmar un protocol addicional al Conveni Hispano-Alemany per l’enviament de treballadors espanyols a Alemanya. Des de Madrid, aquell dia va sortir un tren en direcció a Alemanya i el front oriental per portar en el front un grup de metges i infermeres de la Divisió Blava.

A Romania:

Ion Antonescu va ser ascendit per reial decret al rang de Mariscal de Romania.

En el nord de l’Àfrica:

Avions Stuka de la Luftwaffe varen atacar el port de Tobruk. A més, l’activitat de l’artilleria i de patrulles es va intensificar en el front de Tobruk. Per la seva part, la RAF va realitzar incursions aèries contra Bardiyah, Trípoli i Derna. A Abisinia es varen produir combats en el front de Gondar.

A la Xina:

L’aviació japonesa va bombardejar novament objectius militars a Chongqing.

 

css.php