Home // 1941 // agost

31 d’agost de 1941

A la Unió Soviètica, en el port d’Arkangel, va arribar el primer comboi britànic que transportava subministraments vitals pels soviètics.



30 d’agost de 1941

El OKH, en veure el seu error de no haver donat suficient material a les seves tropes en l’Operació Barbarroja, va dotar amb un equip apropiat a les unitats més importants. Mentrestant, en el front oriental, la Wehrmacht va conquerir la ciutat de Mga, mentre la lluita s’intensificava pel control de la ciutat de Kiev. Però els soviètics varen llançar un contraatac al nord de Kiev amb el 21ª Exèrcit, però varen ser derrotats pel 2ª Grup Panzer.

A Romania, gràcies a un acord a Tighina, Transnistria va passar a ser administrada pels romanesos. El règim romanès no sabia molt bé si volia o no aquell territori, alguns com els fanàtics romanesos, que desitjaven una Gran Romania, els va satisfer aquells conquesta, mentre que altres consideraven la regió una zona plena d’indesitjables ètnics.

A Iran, després de que els iranians es rendissin el dia anterior, els soviètics varen entrar a Teheran sense combatre. Al mateix temps també varen ocupar Hamadan.



29 d’agost de 1941

En el front oriental:

A Finlàndia, els finlandesos varen conquerir la ciutat de Víborg, que havia sigut cedida el seu dia als soviètics.

A la França ocupada:

París, davant els últims atemptat contra els interessos alemanys, com els del 21 d’agost i 27 d’agost de 1941, els alemanys varen penjar els primers cartells en vermell i negre, escrits en alemany i francès, en què es divulgava  l’execució de tres agents gaullistes: l’ex oficial i tinent de nau de la Marina francesa, l’Honoré d’Estienne d’Orves, enviat de Londres per organitzar la Resistència, i dos membres de la seva xarxa. L’execució es va produir a Suresnes a mans de la Gestapo, que els va afusellar.

A l’Orient Mitjà:

A Iran, a Ahvaz, després de durs combats entre iranians i britànics, el general Mohammad Shahbakht es va rendir i es varen suspendre els combats. Per altra banda, els britànics varen arribar a Kerend i estaven a dues milles de Kermanshah. Els comandants iranians varen ser informats pel seu govern de que s’havia rebut una ordre d’alto el foc, i se’ls va ordenar retirar-se declarant abans Kermanshah ciutat oberta. En el nord del país, els blindats del 53º Exèrcit soviètic varen ocupar Qazvin, a poc més de 100 quilòmetres de Teheran, que va provocar que el país fos tallat en dos. Amb l’exèrcit iranià col·lapsat a la capital, els iranians varen tirar les armes davant l’amenaça dels soviètics de bombardejar la capital.



28 d’agost de 1941

Adolf Hitler i Benito Mussolini varen fer una visita d’inspecció al sector sud de la Unió Soviètica, i en cotxe varen recórrer el sector d’Uman, a Ucraïna.

En el sector nord del front oriental, el grup d’exèrcits del Nord varen conquerir la ciutat de Tallin, la capital d’Estònia.

En el sector sud del front oriental, el grup d’exèrcits del Sud varen conquerir la ciutat de Dniepropertrovsk, Ucraïna.

A Iran, les forces britàniques i soviètiques varen acabar amb l’ocupació del país amb el resultat de 22 morts i 42 ferits. Els britànics ja estaven a les portes de Shahabad i les forces soviètiques havien arribar a Chalu, a prop de Teheran, i els iranians es varen veure obligats a rendir-se. La conquesta d’Iran va permetre formar una barrera de defensa contra els alemanys a Orient, va deixar oberta una ruta directa per subministraments destinats a la Conca del Mar Caspi, a la Unió Soviètica, i, a més, els britànics tenien a partir d’ara el control dels pous petrolífers d’Iran. Tot i la rendició iraniana, algunes unitats es varen negar a acceptar la derrota, i es varen retirar a Ramsar per continuar lluitant.

A Londres, la ràdio londinenca va parlar de l’atemptat que havien patit el dia anterior Pierre Laval i Marcel Deat, i el periodista Pierre Bourdan va descriure a l’autor de l’atemptat, Colette, com un heroi, un exemple i un símbol per França.

 

27 d’agost de 1941

En el Reich:

Un memoràndum del OKW aprovat per l’Adolf Hitler en el quarter general de Rastenburg proclamava el col·lapse de la Unió Soviètica com un objectiu de guerra. A més, es deia que si resultava impossible complir aquest objectiu durant el 1941, la continuació de la campanya oriental tenia la més alta prioritat el 1942.

A França:

Amb motiu de l’entrega d’una bandera francesa als primers voluntaris francesos de la nova Legió antibolxevic, la LVF, es va celebrar a Versalles una cerimònia militar. Al capdavant de la cerimònia marxaven el ministre plenipotenciari alemany Schleier, l’ambaixador francès Fernand de Brinon i el prefecte de Seine-et-Oise. Darrere d’ells els acompanyaven en Pierre Laval i en Marcel Déat. Però, a meitat de l’acte, un home, en Paul Colette, va disparar amb el seu revòlver contra en Laval, que el va tocar sense conseqüències greus, i a en Déat, que va ser tocat de més gravetat i va patir una laparotomia. D’immediat en Colette va ser detingut i condemnat a mort, tot i que més tard va ser indultat perquè en Laval no el volia convertir en un màrtir.

A Japó:

El govern japonès va protestar davant el govern nord-americà per la violació de les seves aigües territorials per part dels vaixells nord-americans que transportaven material per la Unió Soviètica.

En el Pròxim Orient:

A Iran, a la matinada, les forces britàniques varen arribar a Ahvaz, on les tropes del general Mohammad Shahbakthi s’havien atrinxerat al voltant de la ciutat amb el suport de l’artilleria i els tancs.

26 d’agost de 1941

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg va començar una reunió de quatre dies entre en Benito Mussolini i l‘Adolf Hitler.

A Berlín, en Joachim von Ribbentrop va informar erròniament que s’havia destruït el 80% de l’exèrcit soviètic. Eufòric, en Von Ribbentrop va ordenar que es rebutgés l’ajuda dels immigrants de l’Est perquè no responien els interessos alemanys de crear un nou ordre.

Mentrestant, varen arribar a Alemanya les infermeres i metges espanyols que havien de formar part de l’equip sanitari de la Divisió Blava en el front oriental.

En el front oriental:

En el sector sud, la 3º Divisió blindada va ocupar un cap de pont sobre el Desna, a Novgorod Severskiy. Els Panzers d’en Heinz Guderian es varen apropar a Shotska i Korop, amenaçant al 40º Exèrcit soviètic i apartant els 21º i 13º del Front de Briansk. Al mateix temps, els Stukas varen atacar concentracions i columnes de tropes soviètiques i objectius militars a Tallin i Chenigov.

A l’Orient Mitjà:

Al sud d’Iran, després de la invasió del dia anterior va cessar la resistència iraniana en el riu Karun per culpa de l’ofensiva britànica. Els 350 iranians que varen quedar de la guarnició varen caure presoners. En el nord d’Iran, les tropes regulars iranianes es varen enfrontar als soviètics sense molts dels seus comandants, sense subministraments i amb poques municions i pocs equips pesats.

A Iraq, en el front de Khanaqin els britànics varen ocupar Gilan Gharb després de vèncer la dèbil resistència.

25 d’agost de 1941

En el Reich:

Al matí, en Benito Mussolini va arribar al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb l’Adolf Hitler. Un cop reunits, en Hitler li va explicar que el seu Servei d’Intel·ligència s’havia equivocat en no detectar que la Unió Soviètica tenia un exèrcit ben armat i ben equipat, però que tot i les dificultats seguia convençut de la victòria. Després, li va prometre que un cop haguessin derrotat als soviètics, calculava per l’octubre d’aquell any, envairia la Gran Bretanya. A la tarda es varen tornar a reunir, i el líder alemany li va expressar el seu malestar per no haver convençut al dictador Francisco Franco perquè ocupés Gibraltar, ja que pensava que tot hagués canviat si el gener o febrer d’aquell any haguessin controlat aquella zona de control britànic tal i com ell desitjava. Llavors, amb un mapa enorme que hi havia damunt la taula, l’Alfred Jodl, en Wilhelm Keitel i el mateix Hitler li van explicar a en Mussolini tal i com avançava la guerra en el front oriental. Al final de la reunió, el líder italià li va prometre que Itàlia participaria més àmpliament en la lluita, i en Hitler li va prometre que aniquilaria als soviètics per alliberar Alemanya i Europa de l’amenaça bolxevic per crear les bases necessàries per un nou ordre mundial. Quan s’acomiadaven, en Hitler li va manifestar el seu desig de visitar la ciutat de Florència un cop hagués acabat la guerra per la seva harmonia en l’art i per la bellesa dels seus paisatges. El dictador italià es va passar cinc dies en territori del Reich i visitarà el front.

En el front oriental:

Les forces alemanyes, complint les ordres d’en Hitler, varen començar la batalla de Kiev. El 2º Grup Panzer d’en Heinz Guderian varen tornar a avançar cap al sud d’Ucraïna des de Gomel i Starodub fins al riu Desna. A més, després de durs combats, els tancs d’en Paul Ewald von Kleist es varen apoderar de Dnipropetrovsk, un cap de pont soviètic a les ribes del Dnièper.

En el nord, les tropes soviètiques envoltades a prop de Tallin varen oferir una forta resistència. En el front de Viborg, va continuar l’avanç finlandès, que ja es trobava a uns 10 quilòmetres de la ciutat des de l’est i el nord-est, sobre l’istme de Carèlia i varen alliberar el poble d’Ahvola. A més, la Luftwaffe i les mines col·locades varen enfonsar diverses embarcacions soviètiques en el golf de Finlàndia.

Veient l’avanç alemany, la Stavka va reaccionar ordenant als Fronts de Reserva, Briansk i Oest atacar a Smolensk i Novozybkov.

A Iran:

A les quatre de la matinada, els ambaixadors soviètic i britànic varen informar al Ministeri d’Afers Exteriors d’Iran que els seus govern havien pres la decisió de prendre mesures militars contra el país. El propi Viatxeslav Mólotov va informar a l’ambaixador iranià a Moscou, en Mohammad Saed, sobre la invasió soviètica i li va entregar una nota pel seu govern. Tot seguit, les tropes britàniques i soviètiques varen envair Iran davant el temor de que els alemanys estiguessin operant en el país. Els exèrcits 44º, 47º i 53º del Front Transilvània, sota al comandament del general Dmitri Kozlov Timofeyevich, es varen llançar sobre les províncies del nord d’Iran, per Azerbaijan, amb el suport de la força aèria i les embarcacions del mar Caspi.  Els soviètics varen bombardejar Tabriz, Ardabil i Rasht, causant desenes de baixes civils i varen capturar Naft-e Shah, Yolfa, Maku i Qasr-e Shirin. La resistència iraniana va ser molt dèbil.

En el sud, les armades britàniques i australianes varen atacar a les embarcacions iranianes. Tots varen ser enfonsats o capturats i les instal·lacions petrolíferes d’Abadà varen ser ocupades després d’un ràpid atac amfibi. Després d’una sèrie de combats contra l’exèrcit iranià, que havia desplegat en aquesta zona els seus millors blindats, la Pèrsia i la Irak Force, sota al comandament del tinent general Edward Quinan, els britànics varen entrar al país. Per l’aire es va ajudar a envair Iran i des del Golf Pèrsic les embarcacions britàniques varen actuar. Al matí, la RAF, després d’acabar amb la força aèria iraniana a terra i destruir la seva xarxa de comunicacions, va atacar objectius militars a Teheran i Qazvin i va llançar també milers d’octavetes en les què s’explicaven les intencions britàniques. Bandar Shahpur va ser capturat per dos batallons de la 24º brigada índia en un desembarcament amfibi des de l’embarcació australiana Kanimbla per assegurar la terminal portuària i el petroli. En el port, per por a que les embarcacions fossin capturades pels Aliats, els mariners alemanys i italians varen enfonsar les seves embarcacions. A continuació, les forces britàniques varen avançar des de Khanaqui, Iraq. La 8º Divisió va avançar des de Basora fins a Qasr Sheik, que va caure aquell mateix dia, a través del Chat-al-Arab, i va capturar també Khorramshahr. Només els franctiradors iranians varen retardar l’avanç Aliat sobre el riu Karun.

En seguit de que va començar la invasió, el primer ministre iranès va informar al Parlament de la invasió. Després, el govern iranià va demanar a Turquia i Afganistan l’aplicació immediata del Tractat de Saadabad, un pacte de no-agressió.

En el nord de l’Àfrica:

Es va produir activitat de l’artilleria en el front de Sollum i va continuar l’ofensiva de les patrulles britàniques. Per altra banda, avions sud-africans de la SAAF varen atacar dipòsits i magatzems a la regió de Bardiyah, a Líbia.

A la Gran Bretanya:

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar objectius al sud de Gal·les i a la costa sud-est d’Anglaterra.

En el Mediterrani:

A la nit, la Regia Aeronàutica va bombardejar l’aeròdrom britànic de Mqabba a Malta.

A l’oceà Àrtic:

Dins de l’Operació Gauntlet, una flota britànica va ocupar el desmilitaritzat arxipèlag de Svalbard i varen destruir les instal·lacions útils a Barentsburg i Spitsbergen.

24 d’agost de 1941

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va ordenar suspendre l’operació Aktion T4, l’eutanàsia a malalts mentals i les persones considerades pel règim com asocials per les nombroses queixes que rebia, sobretot dels eclesiàstics, però aquesta operació es va continuar practicant en els camps de concentració i en els establiments infantils. Fins aquesta data, el programa d’eutanàsia va portar la mort de 70.273 persones.

Mentrestant, encara cuejaven les reaccions sobre la decisió d’en Hitler d’atacar al Sud enlloc de Moscou tal i com volien els generals alemanys. En Fedor von Bock, emprenyat amb en Hitler per desviar-se cap al sud de la Unió Soviètica enlloc de dirigir-se cap a Moscou, va escriure que el OKW no pensava aprofitar l’oportunitat de derrotar definitivament els soviètics abans de l’hivern. Al matí, en Heinz Guderian, que el dia anterior va intentar convèncer sense èxit a en Hitler perquè canviés d’opinió sobre la seva estratègia, es va reunir amb en Franz Halder, el cap de l’Alt Comandament Major de l’Exèrcit, i el va informar del fracàs de la reunió amb en Hitler. Però, tot i el seu desacord, en Guderian va seguir les ordres d’en Hitler i va desviar els seus blindats de Moscou i es varen dirigir cap a Kiev, preparant la Batalla per Ucraïna. L’Halder es va enfurismar amb en Guderian perquè va veure com s’havia deixat convèncer per en Hitler.

Durant la nit, la RAF va bombardejar objectius industrials i ferroviaris a Duisburg. Tres avions britànics varen ser destruïts.

A la França de Vichy:

Sota la pressió alemanya, el govern de Vichy va promulgar una llei castigant amb pena de mort tots els actes antinacionalistes. Per dur a terme aquelles sentències es varen crear tribunals d’excepció.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va atacar el port britànic de Great Yarmouth. A part, un avió de la RAF va ser destruït per un patruller alemany en aigües holandeses.

A l’Àfrica:

A Abisinia es varen produir combat en el front de Gondar entre les tropes aliades i les italianes.

A Iran, els ambaixadors soviètic i britànic a Teheran varen entregar un ultimàtum al govern d’iran. Els perses no tenien en aquells moments marge de maniobre.

23 d’agost de 1941

En el Reich:

A la tarda, en el quarter general de Rastenburg s’havia de celebrar una conferència del grup d’exèrcits i en Franz Halder, molt alterat perquè l’Adolf Hitler volia atacar Ucraïna enlloc de Moscou, va volar al quarter general del Grup d’Exèrcits del Centre per reunir-se amb en Heinz Guderian. En la reunió tots els generals varen donar suport a la seva preferència de tornar a atacar Moscou. En Franz Halder va comunicar-li a en Heinz Guderian que l’Adolf Hitler estava decidit a renunciar a les operacions previstes tant a Leningrad com a Moscou ja que primer es volia apoderar d’Ucraïna i de Crimea. Llavors varen discutir entre tots la millor forma per fer canviar d’opinió a en Hitler, ja que preveien que si seguien les seves directrius la campanya s’allargaria fins l’hivern i provocaria moltes complicacions. Després de llargues discussions, en Fedor von Bock va proposar que en Guderian acompanyés a l’Halder al quarter general de Rastenburg per exposar-li les seves posicions.

A mitja tarda, quan s’estava fent fosc, en Guderian i l’Halder varen aterrar a l’aeròdrom de Loetzen, a Prússia Oriental i es varen dirigir d’immediat al quarter. Quan varen arribar-hi varen trobar a en Hitler acompanyat d’en Wilhelm Keitel, l’Alfred Jodl, en Rudolf Schmundt i altres generals del Oberkommando de la Wehrmacht, però cap representant de les forces terrestres. Abans, en Walther von Brauchitsch els va prohibir parlar amb en Hitler de Moscou ja que el dictador alemany ja havia donat l’ordre d’atacar al Sud i només s’havia de debatre com executar l’ordre. Ni l’Halder ni en Von Brauchitsch varen acompanyar a en Guderian a la reunió amb en Hitler. Després de saludar-se i d’intercanviar quatre paraules, en Hitler li va preguntar a en Guderian si les seves unitats podien fer un gran esforç i el general alemany li va contestar que sí, però sempre hi quan es fixés un objectiu important com Moscou. Llavors, en Hitler li va explicar que des del punt de vista militar era més important acabar de destruir l’exèrcit soviètic, però en Guderian va agafar la paraula de cop i li va descriure la importància geogràfica de Moscou i el va advertir dels perills que hi hauria s’hi es desviaven cap a Ucraïna. Durant tota l’exposició d’en Guderian, en Hitler el va deixar parlar sense interrompre’l, cosa insòlita en ell, i quan va acabar la seva explicació el dictador alemany va dir-li que les matèries primes i la base de proveïment d’Ucraïna eren de vital importància per continuar amb la guerra i va seguir subratllant la importància de Crimea per eliminar la possibilitat de que els soviètics ataquessin els jaciments de petroli romanesos. Una mica irritat, el dictador alemany li va afegir que els seus generals no sabien res sobre els aspectes econòmics de la guerra. Mentre en Hitler exposava els seus arguments, la resta aprovava cada frase d’en Hitler de manera que en Guderian es va quedar sol defensant la seva idea d’atacar primer Moscou i, finalment, el general alemany va renunciar a defensar les seves idees. D’aquesta manera, tal i com havia demanat en Hitler, el 2º Grup Panzer, juntament amb el 2º Grup d’Exèrcits, va atacar al sud del front oriental amb l’objectiu d’establir contacte amb el Grup d’Exèrcits Sud, a l’est de Kiev.

En el front oriental:

En el sector de Viborg, les tropes finlandeses varen atacar en un ampli front entre el riu Vuoski i el golf de Finlàndia i varen reconquerir diversos pobles com Säkkijärvi.

A la Unió Soviètica:

Exactament dos anys després del pacte Mólotov-Ribbentrop, en Iosif Stalin va declarar públicament que s’havia de preguntar com podia ser que el govern soviètic hagués firmat un pacte de no agressió amb aquells homes sense paraula, i va definir a l’Adolf Hitler i a en Joachim von Ribbentrop com uns monstres. Stalin va dir que no va ser un error aquell pacte perquè simbolitzava la pau, i que cap Estat havia de rebutjar un pacte de no agressió amb els seus veïns, encara que aquests fossin uns monstres caníbals.

En els Estats Units:

Davant de la prolongada vaga, el president Franklin Delano Roosevelt va ordenar la militarització de les drassanes Federal Shipbuilding & Drydock Company a Kearny.

A Japó:

L’ambaixador soviètic, en K. Smetanin, va informar al govern japonès que no havia de preocupar-se de l’arribada d’ajuda nord-americana a Vladivostok.

22 d’agost de 1941

En el Reich:

L’Adolf Hitler va desenvolupar un Estudi en el què acusava l’Alt Comandament de l’Exèrcit de no complir el seu pla operatiu del dia anterior i reafirmava la necessitat de traslladar el pes principal de l’atac al nord i al sud i relegava a Moscou a la condició d’un objectiu secundari. En l’Estudi també criticava a en Walther von Brauchitsch per la seva falta de lideratge per deixar-se influir pels interessos particulars dels sectors individuals de l’Exèrcit. Un cop més, en Hitler va reiterar en l’Estudi que s’havia d’eliminar la Unió Soviètica per ser un aliat de la Gran Bretanya i que només es podia aconseguir aquest objectiu després d’eliminar l’exèrcit soviètic i l’ocupació i destrucció de les bases econòmiques que podrien permetre a la Unió Soviètica continuar la guerra, posant èmfasis en les matèries primes. El dictador alemany va reafirmar la necessitat de concentrar-se en destruir les posicions soviètiques en el Bàltic i en ocupar la regió d’Ucraïna i el mar Negre, on les matèries primes eren vitals per l’economia de guerra soviètica. També va subratllar la necessitat de protegir els subministraments de petroli alemanys a Romania. A més, va insistir en que les tres divisions del Grup d’Exèrcit del Centre havien de rebre subministraments immediatament, i que seria llavors quan es compliria l’objectiu de capturar Leningrad. Quan s’hagués complet aquest objectiu seria quan les unitats motoritzades subministrades pel Grup d’Exèrcits del Centre podrien avançar cap a Moscou. Tampoc en el sud es produiria cap alteració dels plans originals. Quan s’aconseguís destruir Kiev, l’avanç cap a Moscou seria més fàcil va argumentar en Hitler.

D’immediat que es va llegir l’Estudi d’en Hitler, el OKW va trucar a en Fedor von Bock per informar-lo de que per ordre de l’Adolf Hitler els contingents del 2º Exèrcit i el Grup d’en Heinz Guderian havien de desviar-se cap al sud. Aquella ordre no va agradar gens a en Von Bock, que volia ocupar com fos la ciutat de Moscou, i va trucar a en Walther von Brauchitsch per dir-li que no estava d’acord amb aquella ordre. En Von Brauchitsch no en va fer gaire cas de les queixes d’en Von Bock, tot i que inclús aquella tarda va dir en una altra persona que a en Von Bock no li disgustava aquella ordre. Després de veure que no li feien cas, en Von Bock va trucar a en Franz Halder per dir-li que totes les directives que hi havia fins llavors deien que s’havia de conquerir Moscou, i que la nova ordre de desviar-se cap al sud era un greu error.

Per la seva part, en Heinz Guderian va visitar a en Hitler per discutir la seva última ordre, però abans de ser rebut, en Von Brauchitsch li va dir que tot estava decidit i que no tenia sentit discutir. Tot i això, en Guderian va parlar amb en Hitler de la gravetat de la situació si aplicava aquella ordre de no atacar Moscou, però en Hitler li va reiterar que el principal objectiu era la guerra cap al sud. Un cop més, en Guderian va tenir que cedir.

A Berlín, aquell dia hi va arribar la delegada nacional de la Secció Femenina de FET, la Pilar Primo de Rivera i es va celebrar un dinar en el seu honor a l’ambaixada espanyola.

A França, l‘Otto von Stulpnagel va firmar una llei en què s’ordenava que a partir del dia següent tots els francesos detinguts per un Servei alemany serien considerats com uns ostatges. Per altra banda, durant una patrulla ofensiva caces de la RAF varen atacar aeròdroms alemanys a la zona del Canal de la Mànega.

En el front oriental:

En el sector nord, els alemanys varen ocupar Chudovo, al nord-est de Novgorod, un front que seria defensat més tard per la Divisió Blava per tallar la principal via de subministrament entre Leningrad i Moscou. Els trens de la Divisió Blava arribaria aquell dia i els següents als primer punts de concentració de Suwalki, Grodno i Olecko. A part, la Luftwaffe va atacar el port de Murmans, aeròdroms de la regió de Leningrad, les tropes soviètiques i es varen produir combats aeris. A més, l’avanç finlandès a la zona de l’istme de Carèlia va començar a amenaçar la posició soviètica a Viborg.

En el sector sud, els alemanys varen ocupar el cap de pont soviètic i la ciutat de Cherkasy, a la riba oest del Dnièper. Sota un intens Sol, els alemanys i els romanesos varen atacar durament a la bossa soviètica d’Odessa, que es va anar fent més petita, i els alemanys varen aconseguir forçar una de les línies defensives soviètiques i ja es trobaven a només 15 quilòmetres de la ciutat.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va continuar atacant el transit marítim en aigües britàniques de la costa oriental, on una embarcació va ser tocada a l’altura de Norfolk, i durant la nit els alemanys varen bombardejar aeròdroms anglesos a la costa oriental. Per defensar-se, la RAF va treure els seus caces, que varen lluitar contra els alemanys.

A Itàlia:

Els italians i els croats varen mantenir conversacions sobre la frontera comú a la costa des de Fiume fins a Montenegro.

A Espanya:

Es va firmar un protocol addicional al Conveni Hispano-Alemany per l’enviament de treballadors espanyols a Alemanya. Des de Madrid, aquell dia va sortir un tren en direcció a Alemanya i el front oriental per portar en el front un grup de metges i infermeres de la Divisió Blava.

En el nord de l’Àfrica:

Avions Stuka de la Luftwaffe varen atacar el port de Tobruk. A més, l’activitat de l’artilleria i de patrulles es va intensificar en el front de Tobruk. Per la seva part, la RAF va realitzar incursions aèries contra Bardiyah, Trípoli i Derna. A Abisiniahttp://biografiesdeltercerreich.blog.cat/1935/10/03/la-guerra-detiopia/, es varen produir combats en el front de Gondar.

A la Xina:

L’aviació japonesa va bombardejar novament objectius militars a Chongqing.

 

css.php