Home // 1944 // maig

31 de maig de 1944

Martin Bormann va emetre una circular per a tots els gauleiters per informar-los de les línies d’actuació del Partit en cas d’invasió del territori. El que volia Bormann es que els gauleiters preparessin psicològicament i materialment als alemanys per una possible invasió, i va demanar a tots els caps del Partit anar armats.

A Itàlia, les forces nord-americanes de Mark Clark varen perforar les defenses alemany de Balmontone i varen seguir amb el seu avanç cap a Roma.



30 de maig de 1944

Dimarts:

En el Reich:

Des del quarter general de Rastenburg, en Martin Bormann va firmar una disposició dirigida als alts funcionaris i cap dels districtes del Partit en la que es prohibia la intervenció de la policia contra aquelles persones que haguessin participat en el linxament d’un aviador Aliat que hagués hagut de fer un aterratge d’emergència.

A França, a la presó central d’Eysses, 1.200 detinguts varen abandonar la presó amb les mans a la nuca i amenaçats per les armes dels seus guardians per ser entregats a les SS, que els varen conduir al camp de Compiegne, per després deportar-los al camp de concentració de Dachau.

A Itàlia:

A la nit, els nord-americans varen trobar un sector de la Línia Cesar, que era l’última defensa per arribar a Roma, que no estava defensada i, després d’una marxa silenciosa, varen poder penetrar per aquell sector.

A la Gran Bretanya:

L’Antonhy Eden va declarar davant del Gabinet de Guerra que s’havia produït una preocupant reacció per part dels francesos i dels belgues sobre la campanya de grans bombardejos previs a l’Operació Overlord. Precisament, després de la conversa del dia anterior, en Trafford Leigh-Mallory i en Dwight D. Eisenhower es varen reunir cara a cara i el mariscal de l’Aire va advertir-lo que el llançament de la 82º i 101º Divisió Aerotransportada era una operació especulativa i que podia suposar la pèrdua del 70% de la força dels planadors i li va afegir: Si vostè posa en marxa aquesta operació, tirarà per la borda dues divisions aerotransportades. Commocionat, el comandant suprem es va retirar sol a una tena per fumar unes cigarretes i reflexionar. Avortar aquest llançament aerotransportat suposaria cancel·lar el desembarcament a la platja de Utah. A continuació va donar una sèrie d’ordres en el camp de batalla i després va trucar a en Leigh-Mallory i li va deixar clar que no tenia cap més alternativa que seguir amb una operació que portava dos anys planificant-se, tot i que va ordenar als comandants que revisessin fins al més mínim detall cadascun dels aspectes que poguessin afavorir una disminució dels perills.



29 de maig de 1944

Dilluns:

En el Reich:

A França, el comandant Gerd von Rundstedt va inspeccionar les defenses costeres.

A la Gran Bretanya:

Preparant l‘Operació Overlord, el SHAEF va ordenar que els 11.000 avions Aliats portessin tres grans ratlles blanques en cada ala per ser fàcilment identificats. Algunes tripulacions varen utilitzar escombres per pintar les ratlles. Però el comandant Trafford Leigh-Mallory li va demanar al comandant Dwight D. Eisenhower que cancel·lés els llançaments de la 82º i 101º Divisió Aerotransportada previst pel dia de l’Operació, ja que corrien el risc de perdre la meitat dels paracaigudistes i un terç dels planadors com a mínim.

En el Pacífic:

A Nova Guinea, la primera batalla de tancs de la campanya del Pacífic va tenir lloc a l’illa de Biak, davant a Nova Guinea, entre japonesos i nord-americans. La batalla va acabar amb victòria nord-americana.



28 de maig de 1944

En el Reich:

400 bombarders nord-americans de la 8ª Força Aèria varen atacar les indústries de carburant alemanyes. Mentre s’atacava a Alemanya, una altra flota americana, la 15ª Força Aèria, va bombardejar als camps de refineria dels camps petrolífers romanesos de Ploesti, on els alemanys en treien el petroli. Per culpa de l’atac nord-americà, els alemanys van veure reduït a la meitat la seva producció.

27 de maig de 1944

A Itàlia, les tropes del 5ª Exèrcit de Mark Clark varen continuar avançant cap a Roma, mentre que els soldats alemanys intentaven organitzar-se al voltant de Balmontone.

En el Pacífic, els nord-americans de Douglas MacArthur varen desembarcar a Nova Guinea Holandesa per apoderar-se de l’illa de Biak, a l’altra de la costa nord-oest de Nova Guinea.

26 de maig de 1944

Divendres:

En el Reich:

A Obersalzberg, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant dels seus generals i els seus oficials, on va assegurar que la guerra acabaria amb els jueus. Va definir els jueus com una quinta columna a la rereguarda, traïdora i plena d’impulsors de la seducció i revolucionaris. Considerava que l’eliminació dels jueus hauria liquidat aquest perill dins d’Alemanya i va deixar clar un cop més que la guerra era un tot o res, una lluita a vida o mort, donant una visió apocalíptica del què passaria si els enemics d’Alemanya sortien victoriosos. Parlant dels bombardejos d’Hamburg i d’altres ciutats, va dir que tota aquesta bestialitat havia sigut organitzada pels jueus. A continuació, va continuar apuntant a l’acció que estava a punt de començar contra els jueus a Hongria per, segons ell, eliminar una xarxa homogènia d’agents i d’espies. En aquest moment del discurs va tornar a insistir en declarar que els jueus serien eliminats. Quan en Hitler va acabar el seu discurs va ser aplaudit.

A Itàlia:

El comandant Mark Clark no va obeir les ordres d’en Harold Alexander i va reduir deliberadament la força del 6º Cos d’en Lucian Truscott, una unitat necessària per capturar Valmontone. En Clark va ordenar deixar que la 3º Divisió i la Força Especial bloquegés la ruta 6 per poder així dirigir-se cap al nord el més ràpid possible amb l’objectiu d’ocupar Roma. Les 34º i 45º divisions nord-americanes varen interrompre la seva marxa cap a Valmontone i es varen dirigir cap a Roma cobertes per la 36º Divisió. Davant d’aquella desobediència, en Truscott es va queixar del pla d’en Clark, però va ser desautoritzat. També els comandants de divisió d’en Clark; el general de divisió Ernest N. Harmon de la 1º Divisió Blindada i el brigader John W. O’Daniel de la 3º Divisió es varen queixar del canvi d’ordres. L’Alexander va ser informat aquell dia de les noves ordres d’en Clark, però va ser massa tard per enviar una contraordre perquè les tropes nord-americanes ja s’havien posat en marxa. Com a resultat, els soldats alemanys varen poder-se retirar.

A la Gran Bretanya:

Preparant l‘Operació Overlord, el tinent Clifton James, del cos de finances de l’exèrcit britànic que se semblava molt a en Bernard Law Montgomery, a qui havia estudiat els gestos i les costums, va volar a Gibraltar i després a Argel per fer creure als alemanys de que el mariscal britànic estava al nord de l’Àfrica i, d’aquesta manera, pensessin que no es produiria en breu un desembarcament Aliat a Europa. Lluint la boina negra d’en Montgomery, el tinent James es va deixar veure en públic en diferents ciutats del nord de l’Àfrica durant diversos dies. Els Aliats sabien perfectament que no seria fàcil aquella Operació; aquell dia un memoràndum del personal d’operacions del SHAEF senyalava que tres divisions alemanyes ocupava en aquells moments la península de Coetin , juntament amb 60 tancs i un regiment de paracaigudistes, i potser una divisió sencera atrinxerada a Cherbourg.

En el Pacífic:

Les tropes d’en Douglas MacArthur varen desembarcar a Biak.

25 de maig de 1944

Dijous:

En el front oriental:

A Iugoslàvia, l’aviació alemanya va bombardejar les posicions dels partisans. Immediatament després, 40 planadors varen aterrar molt a prop de les barraques on hi havia instal·lat en Josip Broz i el seu Estat Major. Un total de 900 homes de les SS varen sortir dels planadors amb les seves metralletes i morters, i es varen llançar al combat. Però els partisans, amb els suport dels alumnes de l’Escola d’Oficials partisans, el batalló de seguretat d’en Tito i de la població vàlida per lluitar de la ciutat de Draver varen resistir fins al vespre. Els alemanys varen aconseguir apoderar-se de la ciutat i varen matar a 6.000 partisans, però en Tito va aconseguir escapar un cop més. Va fer un forat en el terra de planxes de fusta de la seva barraca i es va deixar caure en un torrent sec per després fugir cap a un lloc segur. Es creu que l’atac alemany va ser planejat per l’Otto Skorseny.

A Itàlia:

A dos quarts de vuit del matí, el 2º Cos de l’Exèrcit nord-americà va establir contacte amb la platja d’Anzio després de més de quatre mesos del desembarcament d’Anzio. Per altra banda, els Aliats van ocupar Cisterna, i les tropes d’en Mark Clark varen avançar cap a Roma. Per la seva part, els alemanys es varen intentar organitzar al voltant de Balmontone.

A la Gran Bretanya:

Preparant l’Operació Overlord, els Aliats occidentals varen retenir durant 10 dies la correspondència dels seus soldats per tal de que diguessin indiscrecions. Fins llavors, un equip de censors, que dominava 22 llengües, entre elles l’ucraïnès i l’eslovac, es dedicava a inspeccionar amb l’ajuda d’un cúter les cartes dels soldats.

A Birmània:

Després de durs combats, els japonesos varen aconseguir penetrar en el perímetre defensiu de Blackpool, que els Aliats varen tenir que abandonar.

24 de maig de 1944

Heinrich Himmler va afirmar en presència dels generals de la Wehrmacht que no considerava justificat deixar vius a nens i dones dels països de l’est perquè permetria en un futur convertir aquells nens en venjadors que acabarien assassinat als nens i les dones alemanyes. En conseqüència, Himmler va dir que s’havia d’actuar sense concessions.

A Itàlia, l’enllaç entre les forces d’Anzio i les del 2ª Cos nord-americà, que provenien del sud d’Itàlia, es va realitzar al nord de Terracina. Al vespre, el VI Cos de Lucian Truscott va avançar a bon ritme cap a Valmontone amb la idea d’atrapar al 10è Exèrcit alemany a la vall de la ruta 6 per tal d’obligar-los a rendir-se.

A Londres, a la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va pronunciar un discurs on va explicar que mantenien bones relacions amb el govern espanyol i que esperava que s’ampliessin després de la guerra. Churchill va reiterar un cop més el seu compromís de no interferir en l’evolució política interior espanyola, ja que considerava que els problemes d’Espanya els havien de resoldre els propis espanyols. A més, el primer ministre va declarar que se sentia tant allunyat del general Francisco Franco com de Moscou però preferia viure a Madrid. Tot i això, conscient de que no podia quedar malament amb els soviètics, va dir que en la Rússia soviètica la forma trotskista de comunisme havia sigut eliminada per complert.

 

23 de maig de 1944

Dimarts:

En el Reich:

A Obersalzberg, a la casa de l’Adolf Hitler, el Berghof, es va celebrar una reunió, que s’havia anunciat el 19 de maig de 1944, per analitzar els danys que havien rebut les indústries del carburant després dels bombardejos Aliats. En la reunió hi varen assistir els industrials més importants, el cap del Departament de Planificació i Matèries Primes, el ministre d’Armament, l’Albert Speer, el ministre de l’Aire, en Hermann Göering, el cap de les Forces Armades, en Wilhelm Keitel i el mariscal Erhard Milch. Abans d’entrar a la reunió, en Göering va pressionar als industrials perquè no es mostressin pessimistes davant d’en Hitler. El ministre alemany tenia por de que el culpessin de que la seva Luftwaffe no feia suficient per protegir les seves indústries. Però quan va començar la reunió els industrials es varen mostrar pessimistes i varen ser realistes amb la situació precària en què es trobaven. En Hitler els va intentar convèncer de que superarien la situació però, de cop, en veure les cares dels industrials, va començar a acceptar que la situació era catastròfica. Quan els industrials li varen especificar la situació en què es trobaven, en Hitler es va anar desanimant. Era evident que no estava acostumat a sentir les coses de forma tant realista i precisa. Llavors, parlant amb en Göering, en Karl Saur i en Milch sobre la producció aeronàutic, el líder alemany va sentir que parlaven del Me 262 com un caça i no com un bombarder com ell havia demanat a la tardor anterior. Enfadat, en Hitler va entrar amb còlera i va ordenar que el Me 262 es fabriqués exclusivament com un bombarder, tot i les objeccions tècniques que varen posar els experts allí presents. En Göering, que no volia ser senyalat amb el dir, va donar les culpes als enginyers de la Luftwaffe, però li va tenir que dir que l’important re-disseny que necessitaria l’avió retardaria la producció cinc mesos.

A Itàlia:

Al centre del país, les forces nord-americanes, britàniques, canadenques, franceses, neozelandeses, índies i poloneses varen intentar obrir pas entre les defenses de la Línia Gustau. Per altra banda, el 6º Cos d’exèrcits nord-americà va trencar la línia defensiva sobre Anzio amb 500 canons seguint ordres d’en Harold Alexander per intentar trencar la línia Senger, que parcialment havia sigut perforada per les tropes franceses, arribant a la via Àpia per tal de tallar la retirada alemanya i dirigir-se al nord en direcció a Valmontone. Tot i la victòria aliada, la 2º Divisió d’Infanteria del 6º Cos va perdre 955 homes. Una divisió nord-americana no havia perdut a tants homes en la guerra com aquell dia.

A la Gran Bretanya:

Moltes tropes d’assalt es varen dirigir cap a la costa d’Anglaterra, repartint-se per 12 zones de concentració (els nord-americans en el sud-oest, i britànics i canadencs en el sud, on començaria la fase final) per posar en marxa en breu l’Operació Overlord.

Per altra banda, els britànics varen fer el primer vol del nou caça britànic, el Martin Baker MB 5.

22 de maig de 1944

A les vuit del vespre, Mark Clark va dir en una conferència de premsa davant dels reporters que pensava ocupar Roma aviat i que res se l’interposaria en el seu camí.

A Itàlia, les tropes canadenques varen perforar la línia Hitler on hi havien la majoria dels soldats alemanys que havien abandonat la línia Gustav el 15 de maig de 1944. A Montecassino, havent perdut ja el monestir, els alemanys varen cessar en la seva resistència en la cima del mont.

css.php