Home // 1942 // Març

31 de març de 1942

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, durant el sopar, Adolf Hitler va manifestar davant dels seus convidats el seu desig d’arribar a un acord comercial amb Turquia perquè preferia arribar a acords abans amb els turcs que no pas amb els búlgars. Va afirmar que els donaria armes i que els garantiria la inviolabilitat de les seves fronteres a canvi de que ells es defensessin dels soldats soviètics. Seguidament, va exposar com havia de ser en el futur Reich alemany: el Reich havia de ser una república liderada per un cap electe que hauria de tenir autoritat absoluta, amb un organisme representant del poble amb una funció correctora. Els poders del Senat haurien de ser limitats i la seva composició no hauria de ser permanent. L’elecció del cap de govern hauria de ser a dit i no elegit pel poble. El Partit, la Wehrmacht i els funcionaris haurien de fer el jurament de fidelitat d’adhesió al nou cap d’Estat en les tres hores posteriors de la seva elecció. Per al nou cap, la llei suprema hauria de ser la més estricte separació entre els òrgans executiu de l’Estat i legislatiu. El Partit, les SA i les SS només haurien de tenir la funció de garantir l’aplicació de les lleis i no s’haurien de preocupar per les qüestions polítiques.


Els alemanys varen deportar 6.000 jueus al camp d’extermini de Belzec provinents de Stanislawow.


A Alemanya:

Joseph Goebbels va ser informat per telèfon de que a la ciutat de Lübeck s’havia perdut el 80% de la seva part vella de la ciutat per culpa dels bombardejos del 28 de març de 1942.


El Sturmbannführer SS Georg Kiesel va informar a Berlín de que no hi havia dubtes de que la Wehrmacht intentava destituir al Gruppenführer Harald Turner, que actuava com a cap administratiu de guerra a l’Estat Major del comandant plenipotenciari a Belgrad, perquè no el volien tenir a Iugoslàvia i es creia que era massa perillós com a cap del SS. Turner era un nazi fanàtic i un declarat antisemita.


Els alemanys varen fer entrar en vigor el nou Decret del Treball on s’exigia classificar els deportats als camps de concentració entre els que eren aptes per treballar i els que no.

A Java:

Al sud, els japonesos varen aconseguir entrar a Ceram i varen obtenir la seva conquesta més meridional: el territori australià de l’illa Christmas, on un centenar de soldats britànics es varen rendir. Però l’illa no els va servir per gran cosa als japonesos, ja que era petita i plena de roques, fet que feia inviable construir-hi una pista d’aterratge. Quatre dies més tard la varen abandonar.

30 de març de 1942

Dilluns:

En el Reich:

Bombarders de la RAF van bombardejar durament la ciutat de Lubeck. A la tarda, Adolf Hitler, des del quarter general, va trucar al ministre Joseph Goebbels per dir-li que estava indignat amb el Ministeri de l’Interior perquè no havia sigut capaç de prendre les mesures de socors precises. Hitler va donar plens poders al ministre Goebbels perquè s’ocupés d’ajuda a les zones bombardejades.


A Auschwitz, procedent de França va arribar un comboi ple de jueus francesos.

En el front oriental:

Segons un informe de la Wehrmacht, en el sector sud de 162 divisions només en quedaven 8 en condicions per lluitar.

29 de març de 1942

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, Adolf Hitler va atacar davant dels seus convidats als advocats i va criticar el sistema fiscal, arribant a la conclusió de que tot jurista havia de ser deficient per naturalesa o, sinó, si tornava amb el temps.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va atacar en un article en el Das Reich al mercat negre i va anunciar dos casos de penes de mort imposades a estraperlistes.


La Wehrmacht va emetre un comunicat senyalant que l’hivern podia considerar-se com acabat.


Aquell dia es va posar en servei el primer trajecte ParísAuschwitz que portaria tantes víctimes.


Per Alemanya i Europa van circular rumors de que Philippe Pétain desitjava que Pierre Laval tornés a formar part dels seu govern.

En el front oriental:

L’oficial alemany encarregat d’enterrar als caiguts de la Leibstandarte va comunicar que sis membres de la 3º Companyia LAH havien aparegut assassinats a l’antic quarter general de la GPU de Taganroga. Els seus cadàvers havien sigut trobats dins d’un pou i havien sigut sotmesos a un examen mèdic. El comunicat facultatiu deia que en aquells homes els hi faltaven quatre dits de la mà dreta, tenien fractures múltiples en el crani, ruptura de la columna vertebral…, aixafament de l’estèrnum…  

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va anunciar el seu propòsit de concedir a l’Índia un status de semi-independència quan acabés la guerra.

A l’Atlàntic:

Al matí, quatre embarcacions aliades que es dirigien a la Unió Soviètica, que navegaven sense escorta després de perdre’s en una tempesta, varen ser atacats i enfonsats pels submarins alemanys. A continuació es va produir una batalla entre l’escorta i els submarins que va acabar amb dos U-Boots enfonsats.  

28 de març de 1942

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va informar als seus comandaments militars sobre la nova operació militar d’aquella primavera, l’Operació Blau. En primer lloc s’havia de capturar la ciutat de Vorónezh, a la riba del Don i, a continuació, la ciutat de Stalingrad, a la riba del Volga. Més al sud, s’havia d’arribar fins les muntanyes del Caucas a principis de setembre. Després de la derrota dels exèrcits soviètics, s’hauria de construir un mur oriental al llarg del Volga, on a l’altra banda hi haurien les restes dels exèrcits soviètics, que haurien de ser atacats quan tinguessin més poder.

A Alemanya:

A la nit, 234 bombarders de la RAF varen bombardejar la ciutat de Lübeck en dues onades d’atac. 2.000 edificis varen quedar totalment destruïts, 312 persones varen perdre la vida i 15.000 alemanys es varen quedar sense llar. Dels 191 bombarders que varen arribar a la ciutat, només 12 varen ser abatuts. Quan Adolf Hitler va tenir notícies del bombardeig es va enfadar molt i va demanar portar de Sicília dos grups d’avions que haurien de bombardejar els centres històrics de la Gran Bretanya.


A Berlín, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb l’ambaixador Hiroshi Oshima per aconseguir que els japonesos ataquessin als soviètics al mateix temps que s’engegava la nova Operació de Hitler. L’Estat Major alemany enviaria en els seus homòlegs japonesos una proposta concreta per un atac japonès contra Vladivostok i fins al llac Baikal. Els japonesos no varen interessar-se per l’oferta.

A Àustria:

A Viena, Joseph Goebbels es va reunir amb el rei Boris de Bulgària en el Palau Belvedere durant dues hores, i el monarca li va mostrar la seva fidelitat cap al nazisme.

A França:

A primera hora els britànics varen engegar l’Operació Carrossa. La RAF va bombardejar Saint-Nazaire, i comandos i unitats navals britàniques varen irrompre amb el destructor Campbelltown en el port, únic en la costa de l’Atlàntic, que podia aixoplugar al cuirassat Tirpitz, i varen volar el dic, matant a 400 alemanys, molts d’ells sota el seu propi foc creuat. Dels 611 comandos britànics que varen participar en l’Operació, 250 varen morir i pràcticament tots els demés varen caure presoners. També varen morir en l’assalt 185 mariners britànics i 300 obrers civils francesos sota foc alemany.

27 de març de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va ser informat de que els jueus estaven sent evacuats cap a l’Est amb l’objectiu d’eliminar-los d’Europa. A l’informe, a priori, no posava enlloc que estaven sent exterminats, però sembla clar que el ministre tenia que saber per força el destí d’aquella gent. Goebbels va apuntar textualment en el seu Diari:

Començant per Lublin, als jueus que depenen del Govern General els estant evacuant cap a l’Est. S’aplica un procediment molt bàrbar, que no detallaré, i dels jueus no queda gran cosa. En total podem dir que s’ha de liquidar el 60% i només el 40% conserva encara alguna utilitat pel treball… Als jueus se’ls estar aplicant una condemna que és certament bàrbara, però de la que s’han fet mereixedors sense reserves. La profecia en la que el Führer va afirmar que la pagarien, si esclatava una nova guerra mundial, s’està començant a fer realitat de la manera més terrible. En aquestes qüestions no s’ha de deixar que manin els sentimentalismes. Si no ens protegíssim contra els jueus, ens destruirien. És una batalla a vida o mort entre la raça ària i el bacil jueu. Cap altre govern, cap altre règim seria capaç de reunir la força precisa per resoldre aquesta qüestió d’una manera tan ambiciosa. Aquí, novament, el Führer és el ferm paladí i portaveu d’una solució radical que, en les circumstàncies actuals, és necessària, i per lo tant sembla inevitable. Afortunadament, ara, durant la guerra, comptem amb tota una sèrie de possibilitats que en temps de pau ens serien vetades. Els guetos que van quedant lliures en les ciutats del Govern General s’estan omplint ara amb els jueus deportats del Reich i, quan hagi passat cert temps, s’espera repetir aquí el procediment. No és un llit de roses la vida dels jueus; però el fet de que els seus representants a Anglaterra i Estats Units estiguin organitzant i propagant una guerra contra Alemanya ho han de pagar molt car els seus representants a Europa; així és com ha de ser.


Hermann Göering va dictar un decret en què concedia a Fritz Sauckel més poders per assignar mà d’obra i la regulació de les condicions de treball, que quedaria tot i això sota la seva pròpia autoritat en el Pla Quadriennal.

A Polònia:

A Auschwitz varen arribar-hi els primers combois de jueus de França. En total varen arribar 1.112 jueus que havien sortit de París. La meitat varen anar a les cambres de gas només arribar i la resta varen ser assassinats més tard després de fer-los treballar com esclaus. Al cap de cinc mesos només 21 quedaven vius.

A l’Oceà Índic:

L’almirall James Somerville va assumir el comandament de la Flota de l’Orient Llunya a Ceilan, l’actual Sri Lanka.

A Austràlia:

El general australià Thomas Blamey es va convertir en cap de les forces australianes i comandant de les forces terrestres a Austràlia, sota el comandament suprem del general Douglas MacArthur.

26 de març de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El SD va informar de que s’estava produint una crisi de confiança degut a que l’Estat no adoptava una actitud suficientment dura contra els estraperlistes i els seus clients corruptes, que estaven ben situats i amb privilegis. Segons sembla aquest informe el va demanar Heinrich Himmler i va ser Martin Bormann qui li va donar a conèixer a l’Adolf Hitler.

A Polònia:

A Auschwitz, els nazis varen crear un camp de dones i varen separar deu blocs per a les 1.000 dones arribades al camp procedents d’Eslovàquia.

A l’Oceà Índic:

La flota expedicionària del vicealmirall Nagumo amb els portaavions Akagi, Ryujo, Hiryu, Soryu, Shökaku i Zuikaku; quatre destructors, Haruna, Kirishima, Kongo i Hiei; els creuers pesats Tone i Chikuma; el creuer lleuger Abukuma i onze destructors varen salpar de les conquerides illes Cèlebes cap a l’Oceà Índic per conquerir Ceilan.

En el bàndol Aliat:

Els britànics varen nomenar a l’almirall James Sommerville nou comandant de la flota en el Pacífic, i l’almirall nord-americà Ernst King va ser nomenat cap d’Operacions Navals en substitució de l’Harold Stark.

25 de març de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A Auschwitz va arribar al primer tren carregat de jueus suposadament per realitzar treballs forçats. Al mateix temps, en el camp d’extermini de Belzec varen arribar un miler de jueus procedents de Ternópol.

24 de març de 1942

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb el rei Boris III de Bulgària.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va fer un discurs on va explicar que aquell hivern anormalment fred havia sigut un conjunt favorable a les potències de l’Eix i va afirmar que els soviètics no estaven al cor d’Europa ni els britànics a Tunísia. Tot i això, va reconèixer que després de dos anys i mig de guerra també era més dura la situació per ells i que s’havien vist reduïdes les racions de queviures i que s’haurien de prendre mesures més rigoroses.


A Wurzburg, abans de deportar els jueus de la ciutat amb trens, les autoritats varen decomissar 358 posats de sis pfennigs, 142 segells de sis pfennigs i 273 segells de dotze pfennigs. De Wurzburg es varen deportar 320 jueus cap al camp d’extermini de Belzec juntament amb 42 jueus de Jülich i 224 de Fürth. Cap va sobreviure.

A Eslovàquia:

Els guàrdies de la Hlinka (milícia del Partit Popular Eslovac) es va presentar a les cases dels jueus per endur-se a les noies d’entre 16 i 25 anys per deportar-les al Reich.

23 de març de 1942

Dilluns:

En el front oriental:

En el sector nord:

El SS Franz Walter Stahlecker, cap del Einsatzgruppe A i responsable de la mort de 249.420 jueus, va morir durant un enfrontament amb els partisans soviètics.

A la Unió Soviètica:

El GRU soviètic va afirmar que durant el següent estiu els alemanys no només intentarien arribar al Volga i al mar Caspi, sinó que també començarien enormes operacions contra Moscou i Leningrad.

En el Mediterrani:

Les forces navals italianes varen enfonsar quatre embarcacions mercantils aliades que transportaven combustible a l’assetjada Malta.

A l’oceà Índic:

Les tropes japoneses varen ocupar Port Blair i les illes d’Andaman, a la badia de Bengala.

22 de març de 1942

Albert Speer va instituir el gabinet intern de planificació centralitzada amb l’objectiu de supervisar el funcionament de tota l’economia i determinar prioritats de recursos i materials escassos dins del sector d’armament.

A Munich, el cardenal Faulhaber va predicar des del seu púlpit que amb profund horror s’havia assabentat el poble alemany de que, per ordres de les autoritats, un gran número de malalts mentals havien mort per no productius pel Reich.

css.php