Home // 1935 // abril

29 d’abril de 1935

Eva Braun va anotar en el seu diari referint-se a Adolf Hitler que l’amor sembla ser que estava absent de la seva agenda.



20 d’abril de 1935

Aquell dia, va ser l’aniversari d’Adolf Hitler i com cada any des de que els nazis varen pujar el poder, el cap de premsa del NSDAP, Otto Dietrich, va fer editar  escrits elogiant la figura de Hitler. Dietrich va atribuir a la imatge de Hitler  el de símbol de la nació i va explicar que Hitler, un soldat del front, era el líder suprem que amb una incomperable força de resolució havia restaurat la llibertat militar a Alemanya. El culte a la figura de Hitler va augmentar de tal manera que era d’una forma mística i heròica.



17 d’abril de 1935

El Consell de la Societat de Nacions va condemnar el rearmament alemany.



14 d’abril de 1935

A la localitat italiana de Stresa, a la riba del llac Maggiore, va acabar la trobada dels representants dels governs britànic, francès i italià on varen condemnar la reinstauració del servei militar obligatori a Alemanya i varen acordar cooperar per limitar la possibilitat de que Alemanya dogués a terme més accions sense el consentiment de les potències del Tractat de Versalles.

11 d’abril de 1935

Continuant amb el casament d’en Göering:

Després de la boda del dia anterior,en Hermann Göering va convidar a determinats corresponsals al palau presidencial de Prússia per què veiessin la fastuosa col·lecció de regals de la boda. A la sala central hi havia entre altres coses costosos tapissos Gobelin, un òrgan Wurlitzer i un quadre de l’escola flamenca. Mentre ensenyava els regals en Göering els va parlar de l’amor que l’hi havia demostrat el seu poble en la forma dels regals que li havien enviat. El regal de l’Adolf Hitler consistia en un retrat de l’Otto von Bismarck d’en Lenbach. Per la seva part, en Göering li va regalar a l’Emmy Göering, la seva esposa, una tiara d’ametistes i diamants.

A Itàlia:

Els governs britànic, francès i italià es varen reunir a la localitat italiana de Stresa, a la riba del llac Maggiore, per condemnar l’acció d’Alemanya de rearmar-se, i varen reafirmar la lleialtat d’ells en el Tractat de Locarno. A més, varen tornar a reiterar la seva declaració de respecte a la independència d’Àustria. Aquell acord es va conèixer com el Front de Stresa. Aquesta iniciativa no li va agradar gens a en Hitler.

10 d’abril de 1935

Hermann Göering i l’actriu Emmy Sonnemann es varen casar a Berlín després de dos anys com a parella. Emmy va ser la segona esposa de Göering que anteriorment havia estat casat amb la sueca Carin Beamish-Fock que va morir prematurament el 1931. El dia del casament va ser declarat festa nacional. La parella va rebre una multitud de regals de luxe, entre ells hi havia: un joc de cafè i de plata enviat pel president de l’Associació de Pagesos del Reich, dues dotzenes de cadires tallades a mà, pernils de Westfàlia, caixes de vi del Rhin, pastissos de Saxònia, ambre de Prússia Oriental, kirsch de la Selva Negra, formatge d’ovella, brodats, teixits de lli, etc.. Una delegació d’oficials de l’Exèrcit els van obsequiar amb un bust de bronze del rei Frederic Guillem I. La ciutat d’Hamburg, la localitat natal d’Emmy, els van regalar una reproducció de plata d’una caravel. Nurmeberg els va regalar un armari i Remscheid una completa caixa d’eines. Els museus els varen enviar valuosos quadres elegits prèviament per Göering. La parella també varen rebre un tros de metralla procedent de la batalla de Skagerra. En les seves quatre residències es varen posar als regals. A la seva finca del Karinhall arribaven camions plens de caixes.

A les deu del matí, les bandes de música del Regiment de Guàrdia de Berlín, la Regiment Hermann Göering, la de la Guàrdia personal del Führer, la de les Seccions Esportives del Ministeri de l’Aire, les de les SA i del Cos de Caçadors varen començar la seva actuació per festejar la boda. Les organitzacions sindicals varen desfilar davant de la casa del ministre des de primera hora del matí. Poc abans de les onze, Göering es va dirigir a casa de la seva promesa a on s’hi havien concentrat uns quants curiosos. Göering, en un nou uniforme de general de la Força Aèria, rematat amb galons blancs, ratlles blanques en els pantalons i grans ales blanques a la pitera, conduïa un cotxe decorat amb narcisos i tulipes fins l’ajuntament, on tindria lloc la boda civil. Emmy anava en un altra cotxe. Adolf Hitler va marxar amb cotxe de la Cancelleria cap a l’ajuntament. L’entusiasme de la multitud va pujar de to i un cop més els caces varen sobrevolar el cel de Berlín. En arribar a l’ajuntament, la núvia i el nuvi varen ser rebuts per les trompetes. El oberbürgermeister doctor Sahm va ser l’encarregat de donar la benvinguda a la parella en el luxós saló de l’Ajuntament.

Des d’abans de les deu formaven a l’entrada de la Casa Consistorial grups de les Joventuts Hitlerianes i de les esquadres femenines. Adolf Hitler també era present al saló per actuar com a testimoni per part del nuvi, juntament amb el ministre del Reich per Afers religiosos, Hans Kerrl. La multitud que seguia la comitiva al llarg de la Unter den Linden fins a la Wilhelmstrasse era nombrosa, i els carrers estaven encatifats de guàrdies del NSDAP que mantenien a ratlla a la multitud. Seguidament varen celebrar la cerimònia religiosa, que va ser retransmesa per la ràdio nacional, a la catedral de Berlín dirigida pel bisbe Ludwig Müller. L’entrada per assistir a la cerimònia de la catedral es venien a vint marcs cada una.

Quan varen sortir del temple, les bandes militars varen tocar la marxa nupcial de Lohengrin. Abans de pujar a l’automòbil, Hitler va anar a saludar a la parella i li va dir a Emmy que aquell dia era memorable i que si tenia algun desig ell el compliria. L’esposa de Göering li va demanar, en broma, que la política deixés el seu marit, i Hitler amb un to fred li va respondre que no li gastés bromes. Llavors, varen pujar als automòbils i es varen dirigir a l’Hotel Kaiserhof on els esperaven un enorme banquet i més convidats. Un cop es varen asseure a taula, Hitler va fer un petit discurs on va desitjar felicitat al seu amic. A continuació varen parlar Werner von Blomberg, Kerrl, l’alcalde de la ciutat d’Hamburg i el comte suec Rosen, germà polític de la difunta Carin, la primera esposa de Göering. Un cop va acabar la cerimònia, Hitler va tornar a la Cancelleria i Göering, amb la seva esposa, es varen dirigir a la seva residència oficial de la Leipziger Platz 11 A.

A la nit, es va celebrar una funció de gala en el teatre nacional de la Unter den Linden. Es varen representar l’obra Elena, de Richard Strauss, i un drama basat en l’obra del dramaturg grec Eurípedes. La composició lírica va ser realitzada pel poeta austríac Hugo von Hofmannsthal, que era jueu, i li varen silenciar el nom de l’autor del llibret perquè ningú sabés qui era. Tots els convidats eren de classe alta. A l’entreacte, Göering va celebrar una reunió en el foyer. Després es varen dirigir en cotxe a Carinhall amb alguns dels seus amics més íntims. Allí, Göering els va abandonar durant una estona per anar a resar al sarcòfag de Carin en el seu mausoleu.

9 d’abril de 1935

Hermann Göering, que l’endemà es casava amb la seva parella Emmy Sonneman, va visitar a la seva futura esposa en el seu domicili de la Bendlerstrasse. El ministre li va regalar com a regal de boda un collar de perles i una diadema de brillants. Emmy va acceptar el regal però li va dir que no s’atrevia a posar-se la diadema perquè tenia por del que pensaria la gent si la veia amb una cosa tant cara. Göering, feliç, li va dir que no digués tonteries, i que com més pobre era la gent més ganes tenien de veure una cosa de valor per poder somiar en tindre-les, i li va exclamar que només l’acceptaria amb la diadema.

A la nit, es va celebrar una recepció en el gran saló de l’Òpera, en la qual Göering i els seus convidats varen anar a veure la representació de gala de la segona meitat de Lohengrin, que s’havia retardat durant una hora mentre tenia lloc la recepció. A l’exterior, els carrers estaven decorats i una formació dels nous avions de Göering volaven sobre la ciutat.

7 d’abril de 1935

A Polònia:

Els nazis varen guanyar les eleccions a Danzig.

1 d’abril de 1935

En el Reich:

L’Adolf Hitler va tornar a Berlín de Munic.

Mentrestant, el govern alemany i el ministre de l’interior prussià varen proclamar il·legal l’organització dels Testimonis de Jehovà, en gran part perquè els seus membres es negaven a realitzar el servei militar obligatori. També es varen confiscar les seves pensions i els subsidis, i els nens varen tenir prohibit anar a l’escola. A més, es considerava motiu de divorci el fet d’estar casat amb un Testimoni de Jehovà i es va ordenar dissoldre la Societat de l’Atalaya.

Aquell dia, en Ludwig Mirre, el president de l’Agència Tributària de Munic i que faria que Hitler no tingués l’obligació de tributar, va ser nombrat president del Reichsfinanzhof, el Tribunal Superior de Finances del Reich.

Per altra banda, es va oficialitzar l’existència de la Luftwaffe.

 

css.php