Home // 1942 // febrer

28 de febrer de 1942

Adolf Hitler va anar com a convidat per la família Bechstein a la Villa de Bayreuth, molt a prop de la casa de Winifried Wagner. Hitler era molt amic d’Edwing Bechstein i la seva esposa Frau Bechstein, Helene. La família Bechstein era una família rica i pròxima al nacionalsocialisme; havien donat grans sumes de diners al NSDAP, i feia molts anys que havien establert amistat amb Hitler i varen ser ells qui el varen introduir a l’alta societat alemanya. Un dels donatius que varen fer els anys 20 va servir perquè Hitler es pogués comprar el seu primer cotxe, un Mercedes valorat amb 26.000 marcs de l’època, tot i que Hitler mai va saber conduir. Helene sempre va tenir un interès maternal cap a Hitler, i va ser ella qui li va ensenyar la residència de Berchtesgaden, a Obersalzberg, on els Bechstein i tenien una casa, la Bechstein.

Aquell dia, Alfred Rosenberg va escriure una carta a Wilhelm Keitel per dir-li que era una tragèdia el destí dels presoners de guerra soviètics ja que dels 3.600.000 presoners només uns centenars de milers havien pogut tornar a fer els seus treballs habituals. Rosenberg va explicar-li que la majoria estaven malalts i que molts havien mort de gana perquè es prohibia a la població civil donar-los menjar. A més, va criticar que els que no podien més per esgotament se’ls afusellava pels carrers davant dels civils i que en nombrosos cops no es buscava allotjament pels presoners de guerra obligant-lo a dormir al carrer enmig del fred, la neu i la pluja.

Per altra banda, Franz Halder va fer un balanç de l’Operació Barbarroja i va anotar que les pèrdues de la Wehrmacht arribaven a 1.500.636 homes, o sigui un 31% dels efectius: 202.257 morts, 752.642 ferits, 112.617 amb problemes de congelació, 46.511 desapareguts i 413.609 presoners. Aquell mateix dia, el govern alemany va rebre informes preocupants sobre l’augment d’assassinats a les ciutats franceses i la falta d’aliments a París. L’ambaixada alemanya a París es va queixar de la falta de claredat en la política alemanya respecte a França. Per fer front aquella sèrie de problemes varen destituir el comandant militar a França, el general Otto von Stuelpangel, pel general Heinrich von Stuelpangel.

A Ankara, Turquia, els alemanys van detenir un grup de polonesos acusats d’haver efectuat un atemptat contra la vida de Franz von Papen el 25 de febrer de 1942. Tot i les detencions, el govern alemany sempre va creure que darrera de l’atemptat hi havien els serveis secrets britànics.

En el front oriental, en el sector de Donetz, a les cinc del matí, els soldats soviètics varen atacar a una zona on s’hi concentraven uns quants soldats alemanys. La batalla no va durar més d’una hora i va acabar amb victòria soviètica. Els soldats alemanys que varen aconseguir sobreviure l’atac es varen dirigir cap a l’oest en busca de reforços i de protecció. A la nit, les restes de la població de Gromovaja-Blaka va caure en mans alemanyes, però el poble estava destruït i estava situat en el fons d’una vall, cosa que podia facilitar un atac soviètic.

A la Gran Bretanya, després de l’operació secreta de la nit anterior a França, els tècnics del servei de contraespionatge es varen dedicar a estudiar i desmuntar els aparells electrònics que els hi havien portat els paracaigudistes.

En el Pacífic, els japonesos varen envoltar Java després de la batalla del dia anterior. Per aquella batalla la flota aliada va quedar bloquejada en el mar de Java però, tot i això, quatre destructors nord-americans varen aconseguir burlar el bloqueig japonès i varen travessar de nit l’estret de Bali. Els demés bucs varen ser enfonsats o greument avariats. Al vespre, dos creuers que havien aconseguit fugir varen salpar de Batàvia juntament amb el destructor holandès Eversten per escapar dels japonesos a través de l’estret de la Sonda. Però desconeixien que hi havia un comboi japonès amb una poderosa escorta, quan varen ser descoberts a la badia de Banten pel destructor Fubuki varen ser atacats amb nou torpedes. Per la seva sort, els japonesos varen fallar i llavors els creuers pesats Mogami i Mikuma varen obrir foc contra les embarcacions aliades.



27 de febrer de 1942

En el quarter general de Rastenburg, a la matinada, l’Adolf Hitler va reconèixer públicament la catàstrofe de l’hivern a la Unió Soviètica però va prometre que a la primavera les coses millorarien i que enviaria les tropes cap al sud. Sincerant-se, es va tornar a queixar de la vida a Rastenburg perquè en els búnquers s’hi sentia com un presoner, cosa que ell odiava perquè de petit vivia en espais petits i sempre somiava amb espais amples. Al migdia, en Hitler va criticar el paper de l’Església en la Guerra Civil espanyola i va dir que els clergues havien d’haver dit en aquells dies: Ens defensarem amb el poder de l’oració. Per en Hitler la realitat era que els clergues varen preferir pagar molts diners als infidels, els nazis, per tal de que l’Església es pogués salvar. Amb fanfarroneria a la boca, va explicar que la seva presència a la Terra era providencial i que era degut a una voluntat d’un ser superior.

En el Carinhall, a 70 quilòmetres al nord de Berlín, en Hermann Göering i l’Albert Speer es varen tornar a reunir per parlar de qui havia de controlar el Pla Quadriennal. Speer li va mostrar un esborrany del Pla Quadriennal on figurava ell com apoderat general per les qüestions d’armament. Quan en Göering se’l va llegir no li va agradar gens, però es va veure obligat a acceptar-lo ja que sabia que tenia l’aprovació d’en Hitler. Disgustat, li va comentar a Speer que s’estava proposant fer masses coses i que seria millor per ell que mirés de limitar els seus objectius. Però el ministre d’Armament, que quan era arquitecte ja estava acostumat a treballar en moltes coses a la vegada i sota la pressió, no va fer cas del suggeriment d’en Göering.

A Alemanya, el govern alemany va rebre informes en què es podia llegir que els habitants dels països ocupats estaven preocupats per la falta d’aliments i pel fred.

Aquell dia, en Heinrich Himmler i l’empresa I.G. Farben varen firmar un contracte en què posava a disposició de la fàbrica a Monowitz, a prop d’Auschwitz, fins a 30.000 presoners d’Auschwitz. Els presoners treballarien entre deu i onze hores a l’estiu, i nou a l’hivern.

França, a la nit, els tècnics militars alemanys de l’estació de Bruneval van veure aparèixer en els seus radars una formació aèria que volava sobre el Canal de la Mànega en direcció a les costes franceses. En un moment varen calcular la posició i la velocitat dels aparells detectats i, immediatament, es va donar l’alarma i es varen orientar les antenes cap a alta mar per seguir els aparells. Però, de cop, la suposada formació britànica va desaparèixer de les pantalles i de nou va tornar aparèixer a l’interior de França volant per sobre Antifer,i després van tornar cap a la Gran Bretanya. Mitja hora després, quan els alemanys ja pensaven que el perill s’havia acabat, van sentir que es disparaven trets molt a prop d’on ells estaven i, quan varen sortir al patí, van topar amb uns paracaigudistes britànics. Els alemanys, molt sorpresos, no van poder reaccionar i van ser desarmats sense poder avisar a l’Estat Major per telèfon o per ràdio. Entrant a la sala de radar, els britànics varen tirar moltes fotografies i els especialistes dissenyaven croquis i prenien apunts del què hi havia allà dins i uns altres paracaigudistes van desmuntar tot el que creien que es podien endur. Al cap de pocs minuts, els britànics varen córrer cap a la platja on els esperaven unes llanxes ràpides de la Royal Navy que els va portar cap a Londres amb un tècnic alemany emmordassat.

En el Pacífic, en el mar de Java, el general holandès Conrad Doorman, en saber el dia anterior de l’arribada d’una flota japonesa de transport de tropes, va fer sortir a alta mar, tot i l’esgotament dels seus soldats, cinc creuers i nou destructors per enfrontar-se als japonesos, que eren dues flotes comandades pel contraalmirall Takeo Takagi. A les quatre de la tarda, la flota japonesa va veure a la divisió aliada i va ordenar atacar-los. Set destructors japonesos es varen llançar sobre l’avantguarda aliada però, en veure el seu moviment, en Doorman va fer virar la seva formació 20 graus a babord i es va allunyar rumb a l’oest. Els japonesos en seguit els varen disparar, però cap salva va tocar el seu objectiu, que estava a uns 15 quilòmetres de distància. Sobre les cinc de la tarda, una salva del Haguro va tocar la sala de màquines del Exter, que va col·lisionar contra el Houston. Quinze minuts més tard, ja més pròximes les dues flotes, els japonesos varen destruir el primer destructor holandès i, un a un, varen anar destruint les altres embarcacions aliades. En Doormann va intentar reestructurar la seva formació per ampliar la distància amb els japonesos mentre disparava les seves bateries, però no va aconseguir tocar-los.

A les 19:27, els creuers Nachi, Haguro i Fintsu varen localitzar de nou a la flota aliada, que va aconseguir esquivar els seus torpedes i varen intentar atacar-los. Els destructors es varen quedar aviat sense torpedes i un d’ells es va enfonsar en tocar una mina. Amb només quatre creuers i un destructor, la desavantatge era enorme per en Doorman. A les 21:50, un avió de reconeixement japonès va il·luminar el cel sobre la columna d’en Doorman amb les seves bengales. Després d’un intercanvi de trets d’artilleria, el De Ruyter va ser el primer en ser tocat. El varen seguir el Java quatre minuts més tard. Abans d’enfonsar la seva embarcació, en Doormann va ordenar a les altres naus, el Perth i el Houston, que no recollissin els supervivents i escapessin al sud-est, cap a Batàvia. En total, la batalla va durar set hores i va acabar amb victòria nipona. Aquella seria l’última victòria naval japonesa en la Segona Guerra Mundial. A mitjanit, les restes de l’esquadrilla de Doorman varen arribar a Batàvia. La flota aliada aliada es trobava tancada en el mar de Java rodejada pels japonesos.

 



26 de febrer de 1942

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va elogiar la figura del desaparegut Fritz Todt i va dir que tot i que el poble li agrada ser governat amb duresa era massa sensible davant la pèrdua d’alguns caps com Todt. A la nit, Hitler va explicar que a Wolfsschanze si sentia com un presoner i que el seu esperit no en podia escapar.

En el sector central del front oriental, els soldats soviètics van alliberar la ciutat de Viazma.

Aquell dia, Winston Churchill va pronunciar un discurs pessimista on va reconèixer que la Gran Bretanya va arrossegar a la guerra als Estats Units, i va reconèixer que no esperava que Japó participés en la lluita.

A l’Oceà Índic, dos hidroavions holandesos de reconeixement varen detectar a 322 quilòmetres de Java un enorme comboi japonès. Eren les forces del contraalmirall Takeo Takagi composta de 40 embarcacions de transport protegits pels creuers de batalla Nachi i Haguro i dos creuers lleugers, el Naka i el Fintsu, amb el suport de dos esquadrons de destructors escorta. L’almirall Conrad Helfrich va ordenar a l’almirall Karel Doorman que salpés des de Surabaya amb el creuer De Ruter per buscar-los. Després de passar la nit a alta mar sense localitzar els japonesos, Doorman va tornar a Surabaya. Però abans d’entrar a l’ancoratge va rebre la notícia de que Takagi es trobava a només 145 quilòmetres i va decidir atacar-lo amb dues columnes. En la primera hi anaven tres destructors britànics, dos creuers lleugers holandesos, el De Ruyter i el Java, el creuer pesat nord-americà Houston, el creuer pesat britànic Exter i el creure lleuger australià Perth. La segona, a babord, la formaven únicament destructors: tres holandesos i quatre nord-americans. Convençut que la batalla es produiria de nit, Doorman va decidir deixar els avions a terra.



25 de febrer de 1942

En el Reich:

L’Adolf Hitler va decretar la pena de mort a qualsevol membre de les SS que se’l enxampés mantenint relacions sexuals amb altres homes. Llavors, en Hitler va dir en els seus convidats que era un sort que no estigués casat perquè per ell el matrimoni hagués sigut un desastre ja que creia que pel seu deure només hagués obtingut que males cares d’una dona abandonada o, pel contrari, s’hagués descuidat del seu deure.

A Alemanya, el diari Niedersächische Tageszeitung va fer un reportatge sota el títol: Der Jude wird ausgerottet (els jueus estant sent exterminats).

Aquell dia, en Fritz Reinhardt, subsecretari del Ministeri d’Hisenda del Reich, va informar al govern alemany sobre la situació financera del Reich i va demostrar detalladament que no hi havia possibilitat d’inflació. Per altra banda, es va decidir a Alemanya paralitzar la indústria de la construcció, i els gauleiters van rebre l’ordre de vigilar personalment que es complís l’ordre. Per la seva part, en Robert Ley es va queixar perquè la campanya a favor de l’increment de la producció que ell dirigia hagués passat a mans de l’Albert Speer.

A Turquia:

A Ankara, en Franz von Papen va patir un atemptat contra la seva vida, però només va caure a terra i en va sortir il·lès.

A Indonesia:

A Java, davant l’amenaça japonesa, l’Archibald Wavell, comandant suprem de les forces concentrades a l’illa, va abandonar Java deixant sols els holandesos per convertir-se en comandant en cap a l’Índia. Amb la marxa de Wavell es va dissoldre el ABDA.

En els Estats Units:

En Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs dirigit al poble nord-americà. Al mateix temps, a Los Angeles, una falsa alarma aèria va provocar el desencadenament d’una forta barrera antiaèria.

Per altra banda, després de l’ordre del 19 de febrer de 1942 en què es va posar en marxa els preparatius per evacuar i recloure als japonesos dels Estats de Califòrnia, Oregon i Washington, el FBI ja havia empresonat a tots els homes adults d’ascendència japonesa a Terminal Island, Califòrnia.

24 de febrer de 1942

En el Reich:

L’Adolf Hitler va pronunciar un discurs radiofònic des del quarter general de Rastenburg per la celebració anual de la fundació del partit nazi a Munic. En el discurs va prometre que acabaria amb els jueus quan acabés la guerra. Curiosament, aquell mateix dia va morir a l’oblit l’Anton Drexler, el que va ser el fundador del partit del DAP el 1919, i que el 1920 el va convertir juntament amb Hitler en el NSDAP.

A Berlín, en Joseph Goebbels va ordenar a la premsa presentar com a favorable la situació en el front oriental, però sense ser molt optimistes. Llavors, va parlar amb en Hitler per canviar les directrius de Propaganda perquè ara sabien que la guerra seria més llarga del que preveien i creien que no calia anar dient a la població que la guerra era qüestió de dies que acabés.

Per altra banda, l’Albert Speer va abandonar el quarter general de Rastenburg per tornar cap a Berlín. Speer estava a Rastenburg, Prússia Oriental, des del 20 de febrer de 1942 per reunir-se amb l’Adolf Hitler. Abans de tornar a la capital, Speer va visitar a en Hermann Göering a la seva casa de caça, la Carinhall, a la zona de Schorfheide, a més de 70 quilòmetres al nord de Berlín. En Göering es va mostrar en tot moment molt amable amb Speer i li va explicar que de seguida aniria a parlar amb en Hitler per renunciar del seu càrrec de delegat per la realització del Pla Quadriennal. Tot i que en Hitler havia criticat a en Göering davant de tothom, ningú volia que dimitís d’aquell càrrec. Speer, que tampoc l’interessava la dimissió d’en Göering, li va transmetre paraules de confiança i li va dir que la seva posició era molt important dins del Pla. Aquelles paraules del ministre d’Armament li varen agradar a en Göering i va fer que es repensés la seva dimissió.

En el front oriental:

En el sector nord, després d’una dura batalla amb els soviètics, el 2º Cos del 16º Exèrcit alemany de l’Ernst Busch va quedar atrapat al sud-est de Staraia Russa.

Per altra part, aquell dia les forces de l’Eix varen capturar el líder partisà croat Stjepan Filipovic.

A la Unió Soviètica:

En Iosif Stalin va fer una crida a la població explicant que tot i les victòries que estaven obtenint, els alemanys no estaven derrotats i que no s’havien d’adormir. Al final del seu discurs va assegurar que l’exèrcit alemany seria abatut , però que encara faltava molt perquè arribés aquest moment.

En el Pacífic:

El portaavions nord-americà Enterprise va liderar un comando combinat per atacar als japonesos a l’illa de Wake.

23 de febrer de 1942

Iosif Stalin va enviar un programa de trenta punts al seu exèrcit.

Per altra banda, Gran Bretanya, Austràlia, els Estats Units i Nova Zelanda varen rectificar l’Acord d’Assistència Mútua.

A l’oceà Índic, els japonesos varen desembarcar al sud de l’illa de Borneo.

22 de febrer de 1942

Adolf Hitler va explicar que en el combat els soldats soviètics eren inferiors individualment i que l’única forma que funcionen era en massa i, per això, creia que s’explicava la seva brutalitat. Seguidament, va dir que el dia que conquerís Europa voldria conquerir Àfrica i després tindria altres ambicions, referint-se als Estats Units.

Aquell dia, Martin Bormann va enviar una circular al Partit exigint-los més simplicitat alhora de rebre personalitats destacades amb menys banquets per donar bons exemples a la població.

Per la seva part, els Aliats varen aconseguir interceptar una carta de Bormann a on criticava el paper de l’Església catòlica i a on demanava solucionar el problema religiós.

Mentrestant, en el camp de concentració d’Aurigny i varen ser enviats els primers presoners republicans espanyols procedents de França.

A la Gran Bretanya, el general britànic Arthur Harris va ser nombrat comandant del Bomber Command de la RAF, i serà al futur responsable dels bombardejos sobre Alemanya.

En el front oriental, els soldats soviètics varen atacar durament els soldats alemanys.

En el Pacífic, els japonesos varen enfonsar 100.000 tones de vaixells Aliats a les costes americanes.

A les Índies Orientals Holandeses, després de veure que era impossible defensar la barrera malaia dels japonesos, Archibald Wavell va decidir dissoldre la ABDA, el comandament unificat Aliat.

A Petròpolis, a l’Estat de Rio de Janeiro, Brasil, l’escriptor Stefan Zweig es va suïcidar després de veure les victòries de l’Eix i pensava que la guerra estava perduda pels Aliats.

21 de febrer de 1942

El bisbe de Berlín, el compte Konrad von Preysing, va criticar als caps de guerra alemanys per les pèrdues humanes en el front oriental.

20 de febrer de 1942

A la matinada, a Rastenburg, Adolf Hitler va justificar la intervenció alemanya en la Guerra Civil espanyola explicant que no hagués intervingut sinó hagués vist l’amenaça comunista a Europa. Seguidament, va explicar que els russos no arribaven a vells i, que, per tant, no era necessari vacunar-los ni destinar recursos cap a la seva higiene personal però, en canvi, si que creia que se’ls hi havia de donar licor i tabac tant com volguessin.

Per la seva banda, el ministre d’Armament, Albert Speer, el mariscal Erhard Milch, el general Georg Thomas i el general Friedrich Olbricht, que representava al capità general Friedrich Fromm, es varen reunir amb Hitler al quarter general de Rastenburg, Prússia Oriental, amb l’objectiu d’explicar-li que havia sigut un èxit la reunió del dia anterior i li van exposar l’organització dels plans que havien acordat. Hitler es va mostrar d’acord amb tot el que havien pactat, i es va publicar la normativa de seguretat que especificava com s’havia de deportar la mà d’obra cap a Alemanya i com havien de ser tractats en les fàbriques.

Després, Hitler va emetre un decret on prohibia, sota penes de càstig, en els seus soldats enviats a Polònia mantenir relacions sexuals amb les noies poloneses. Joseph Goebbels creia que no es podia dur a terme aquella prohibició mentre les dones alemanyes no poguessin seguir els exèrcits en aquells països. En una altra qüestió, Hitler va rebutjar les peticions dels seus ministres de poder escoltar les emissores de ràdio estrangeres.

En el front oriental, les baixes alemanyes només a la Unió Soviètica arribaven a un milió.

A Hongria, el fill gran de Miklos Horthy va ser designat representant del seu pare per la Cambra de Representants d’Hongria. Aquella decisió no va agradar gens els nazis que no podien veure el fill de Horthy perquè consideraven que era amic dels jueus.

A Riom, va continuar al procés contra l’antiga cúpula francesa com Edouard Daladier, Maurice Gamelin i Leon Blum entre altres.

A les Índies holandeses, els japonesos varen ocupar l’illa de Timor desembarcant a Kupang.

A la Gran Bretanya, a la nit, Winston Churchill, sota la pressió de l’opinió pública, va tenir que refer el seu govern. Un dels canvis més rellevants va ser l’entrada de Stafford Cripps. Els nazis consideraven a Cripps el missatger de Iosif Stalin a Londres.

19 de febrer de 1942

En el Reich:

L’Adolf Hitler li va dir a en Martin Bormann que sempre havia detestat i odiat la neu i que ara, després de les nevades d’aquell hivern, ja sabia la raó d’aquell odi.

Mentrestant, a l’antiga sala de sessions de l’Acadèmia de les Belles Arts, es varen tornar a reunir els caps del departaments de l’economia de guerra i d’armament, on l’Albert Speer va presidir la reunió. En la reunió es va acordar construir una direcció unitària per fabricar armament tal hi com havien discutit el 13 de febrer de 1942. El subsecretari del Ministeri de l’Aire, el mariscal Erhard Milch, va ser el primer en mostrar-se d’acord amb les paraules i directrius de Speer i, en general, tothom va estar a favor en acordar una direcció unitària. El ministre d’Economia, en Walther Funk, i els empresaris que eren presents a la reunió, també varen aprovar el pla de Speer.

Per altra banda, el govern alemany va publicar un informe diplomàtic que va rebre a finals de 1939 de l’Eduoard Daladier de La Haya en què es deia que l’anterior ministre holandes d’Afers Exteriors, en Eelco Nicolaas van Kleffens, va suggerir a finals de 1939 preparar un pla per atemptar contra la vida de l’Adolf Hitler i en Joachim von Ribbentrop. Tot i això, l’informe no mostrava cap prova de que hagués existit aquest pla. Precisament, a Riom, el Tribunal Suprem va celebrar la seva primera audiència per jutjar a les personalitats de la 3º República com en Leon Blum, en Daladier i en Maurice Gamelin.

En el front oriental:

En les regions ocupades pels alemanys varen començar a haver-hi enormes dificultats alimentàries.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en Winston Churchill va oferir a Stafford Cripps ser líder de la Cambra dels Comuns i membre del Gabinet de Guerra. D’aquesta manera seria el tercer home més important en el govern britànic darrere d’en Churchill i en Clement Attlee. Lògicament, en Cripps va acceptar l’oferta del primer ministre.

A Indonèsia:

Els japonesos varen envair Bali, i en la batalla de l’Estret de Lombok, a l’est de Balí, embarcacions holandeses i nord-americanes varen començar accions contra els japonesos. Un creuer i un destructor holandès varen ser enfonsats, mentre que un destructor japonès va rebre danys.

En el Pacífic:

A Austràlia, des del portaavions d’en Nagumo varen sortir avions japonesos que varen bombardejar Port Darwin, el gran port del nord d’Austràlia, destruint totes les seves instal·lacions, 16 embarcacions i matant a 172 persones.

En els Estats Units:

En Dwight D. Eisenhower va ser nombrat cap de la Divisió d’Operacions de Guerra d’Estat Major General de l‘exèrcit nord.americà.

Per altra banda, en Franklin Delano Roosevelt va firmar l’Ordre Executiva 9.066, atorgant poders al Secretari de Guerra per excloure a persones de l’àrea militar i es varen posar en marxa els preparatius per evacuar i recloure als japonesos i els nord-americans d’origen japonès dels Estats de Califòrnia, Oregon i Washington. Tot i que l’ordre no mencionava expressament cap raça o ètnia, era evident que l’ordre es dirigia a la població d’origen japonès, que en general eren rebutjades després de l’atac de Pearl Harbor. Per tenir controlada una suposada cinquena columna i, sobretot, per tranquil·litzar als ànims de la població, es va decretar l’internament dels japonesos-nord-americans en camps de re-allotjament, en una de les decisions més controvertides de la història dels Estats Units.

css.php