Home // 1939 // desembre

31 de desembre de 1939

Adolf Hitler va celebrar el fi d’any en el Berghof, a Obersalzberg.



29 de desembre de 1939

Joseph Goebbels va anotar en el seu diari que Adolf Hitler era profundament religiós, tot i que era radicalment anti cristià perquè veia el crisitianisme en decadència i un sediment de la raça jueva.



28 de desembre de 1939

El Comitè Dies va recomenar l’expulsió dels Estats Units del corresponal alemany del diari Berliner Morgenpost, Colin Ross, perquè el consideraven un espia nazi.



27 de desembre de 1939

En el Reich:

L’Adolf Hitler va tornar a Obersalzberg com aclamat heroi de guerra.

A Polònia, dos oficials de l’exèrcit alemany varen ser assassinats en un bar ubicat en el suburbi de Varsòvia. L’amo de la barra va ser immediatament penjat i 120 polonesos seleccionats a l’atzar varen ser assassinats.

23 de desembre de 1939

A Londres, en un reunió del Gabinet, Winston Churchill, convençut amb la idea de que bloquejar els subministraments de ferro podia provocar una ràpida paralització de l’esforç de guerra alemany, va utilitzar un memoràndum de Fritz Thyssen, que recentment s’havia oposat contra Adolf Hitler i havia volat temporalment a Suïssa i després a França, en el què s’argumentava que la victòria correspondria al qui obtingués el domini del mineral de ferro i el ferro magnètic en el nord de Suècia. Churchill va argumentar que una intervenció a Suècia suposaria una gran oportunitat per fer més curta la guerra i possiblement estalviaria un vessament de sang en el front occidental.

Per altra banda, varen arribar a la Gran Bretanya les primeres tropes canadenques, uns 7.500 homes.

21 de desembre de 1939

Adolf Eichmann va ser nombrat director del departament IV D4 de la RSHA, responsable de l’emigració i deportació.

20 de desembre de 1939

A Buenos Aires, a l’hotel Naval, el capità del cuirassat Graff Spee, Hans Langsdorff, es va embolcallar en una bandera de combat del seu cuirassat i es va suïcidar amb una pistola. El capità que havia fet destruir el seu cuirassat el 17 de desembre de 1939 per salvar la tripulació, sabia que els nazis l’acusarien de traïdor i seria deshonrat. En la seva carta d’acomiadament al ministre resident a Uruguai, va escriure que per un capità amb sentit del honor tenia el seu destí amb la seva embarcació.

19 de desembre de 1939

A Finlàndia:

Els soviètics varen continuar atacant contra la Línia Mannerheim durant tot aquell dia.

18 de desembre de 1939

En el Reich:

En Vidkun Quisling es va tornar a reunir amb l’Alfred Rosenberg i l’almirall Erich Raeder, que aquests varen persuadir a l’Adolf Hitler per que rebés al polític noruec. Durant l’entrevista, el líder alemany va recalcar repetidament que l’actitud més preferible per part de Noruega, així com de tot Escandinàvia, seria la d’una completa neutralitat. El dictador alemany li va prometre a en Quisling ajuda financera per donar suport al seu moviment.

En els Estats Units:

La revista nord-americana Time va informar en la seva edició, basant-se en fonts fiables a Alemanya i referint-se a un article publicat dos dies abans en el Saturday Evening Post, que una noia bavaresa anomenada Eva Helen Braun s’havia mudat els últims dies d’agost a la residència oficial de l’Adolf Hitler a Berlín, a la Nova Cancelleria del Reich. La revista també oferia detalls biogràfics que indicaven que la vida privada d’en Hitler no era un secret en tots els cercles de la capital i que el rumors també havien arribat als corresponsals nord-americans.

A Finlàndia:

Els principals atacs soviètics varen continuar al voltant de la Línia Mannerheim i varen renovar els bombardejos contra Helsinki i les bateries costeres.

17 de desembre de 1939

A Montevideo, Uruguai, a les sis del matí, el cuirassat alemany, Graf Spee, acompanyat pel vaixell mercantil alemany Tacoma, va deixar el port amb tota la tripulació seguit per la mirada d’un miler de persones des del passeig marítim i més de 20.000 espectadors des de la costa que volien veure el desenllaç del cuirassat alemany. Molts creien que anava al combat. El capità Hans Langsdorff sabia que no podien creuar l’Àtlàntic i tornar a Alemanya perquè el cuirassat estava mig destrossat i, a més, els creuers de guerra britànics l’Ajax, l’Achilles i el Cumberland l’esperaven al límit de les aigües internacionals. Però Langsdorff no es podia quedar al port d’Uruguai perquè tenia ordres del govern d’Uruguai, pressionat per la Gran Bretanya, de marxar. Quan el Graff Spee portava 20 minuts a alta mar, la tripulació va destruir els equips electrònics i varen col·locar tres càrregues explosives i varen enfonsar el cuirassat amb els bots salvavides. Poc després el Graff Spee va explotar. L’explosió va ser escoltada a través de la ràdio per milions de persones de tot el món. Langsdorff es volia quedar al cuirassat perquè temia que els nazis l’acusessin de covard per no haver intentat creuar l’Àtlàntic, encara que aquella missió hagués sigut un suïcidi col·lectiu. Finalment, la tripulació el va convèncer perquè també abandonés el cuirassat i no morís, tot i que s’acabaria suïcidant al cap d’uns dies a Buenos Aires. La tripulació va embarcar en els remolcadors Coloso i Gigante i la llanxa Chiriguana, de bandera argentina i, després de comprovar que l’explosió havia destruït el cuirassat, es varen dirigir a Buenos Aires. Aquell mateix dia varen quedar internats a Argentina.

css.php