Home // 1940 // octubre

31 d’octubre de 1940

Aquell dia, es va donar per acabada la Batalla d’Anglaterra entre la Luftwaffe i la RAF perquè va ser el primer dia que els dos bàndols no van perdre avions. En total els britànics varen perdre 900 avions i els alemanys en varen perdre més de 1.700.



30 d’octubre de 1940

En el Reich:

A Alemanya es va aprovar una llei on s’embargava els salaris dels alemanys per tal d’igualar el nivell de classes. A més, es va declarar inembargable part dels salaris d’hores extraordinàries, les vacances pagades, la paga de Nadal, el subsidi familiar i les pensions; establint un límit inferior per persona bastant alt del salari net i no del brut, tal i com s’havia fet fins llavors. Amb aquesta llei s’eliminaven privilegis d’èpoques anteriors que protegien de forma especial els funcionaris i l’Església davant dels embargaments.

A Kutno, Polònia, on 6.500 jueus vivien confiats en una antiga fàbrica sucrera, va esclatar un brot de febre tifoides, i els alemanys varen descartar la possibilitat de desmantellar el campament o dispersar als malalts per edificis dels carrers adjacents per por a infectar als alemanys. No se’ls va poder subministrar palla fresca per dormir, ni aigua calenta per espollar als que malvivien. Es va informar a l’Arthur Greiser de que es descartava qualsevol possibilitat de combatre les febres tifoides en el camp.

A la França no ocupada:

El cap d’Estat de la França de Vichy, en Henri Philippe Pétain, es va dirigir al poble francès per anunciar que col·laborarien amb els alemanys de forma oficial després de les promeses que li va fer l’Adolf Hitler en l’entrevista a Montoire del 24 d’octubre de 1940, i va demanar la unitat francesa davant dels moviments nacionalistes que creixien a regions de França com a la Bretanya.

En els Estats Units.

A Boston, en la campanya electoral per les eleccions presidencials de novembre, el president Franklin Delano Roosevelt va prometre al poble nord-americà que els seus fills no serien enviats en guerres a l’estranger.



29 d’octubre de 1940

A Berlín, en el dia del 43ª aniversari de Joseph Goebbels, la família Goebbels es va instal·lar en el palau oficial i residencial de la Hermann-Göering-Strasse 20. L’edifici ja havia sigut inaugurat l’any anterior, però s’havien hagut de solucionar algunes deficiències.

Per altra banda, la Luftwaffe va elaborar un informe que deia que amb vistes a una campanya contra Estats Units, a Adolf Hitler li interessava molt l’ocupació de les illes de l’Atlàntic.



28 d’octubre de 1940

L’ocupació italiana de Grècia:

A les tres de la matinada, dia de l’aniversari de la Marxa sobre Roma, les tropes italianes, amb 10 divisions, van creuar l’ocupada Albània i es varen dirigir cap a Macedònia i el Regne de l’Epir amb l’objectiu d’envair Grècia. La invasió a Grècia va ser liderada pel general Sebastiano Visconti Prasca. Tot i que en Benito Mussolini s’havia de reunir amb l’Adolf Hitler aquell mateix dia, no li va comentar el seu pla prèviament, de la mateixa manera que en Hitler no li va comentar el 4 d’octubre de 1940 que pensava envair Romania. Quan en Hitler va saber que els italians estaven envaint Grècia es va enfadar molt de que no l’haguessin informat.

A Atenes, a les tres de la matinada, la mateixa hora que les tropes italianes es dirigien a Grècia, l’ambaixador italià Grazzi va entregar un ultimàtum al general i president del Consell de Ministres grec Ioannis Metaxas, però ja no hi havia temps per donar una resposta. Els italians reclamaven la cessió immediata d’algunes bases estratègiques, però quan en Metaxas li va preguntar a en Grazzi de quines bases es tractaven, l’ambaixador no li va saber respondre perquè ni tant sols ho sabia. El rei Jordi II va rebutjar a accedir a l’ultimàtum i va invocar la garantia donada per la Gran Bretanya al seu país en cas d’agressió. A les sis del matí, les tropes italianes varen creuar la frontera, però el terreny muntanyós i l’absència de mapes varen espatllar la invasió tal i com estava prevista. A més, el clima hivernal va limitar el suport aeri, i milers de soldats moriran dies més tard de fred perquè no portaven els equips adequats. Per la seva part, les forces gregues, a les ordres del general Alexander Papagos, el comandant en cap, varen oferir una forta resistència.

La reunió entre en Hitler i en Mussolini:

A Verona, quan els trens Amerika i Heinrich varen aturar-se un moment a l’estació, en Hitler va ser informat de que els italians havien començat la seva invasió a Grècia aquella matinada. A les deu del matí varen arribar a l’estació de Florència, que estava molt adornada per l’ocasió, i l’Adolf Hitler i en Benito Mussolini es varen reunir en el Palazzo Vecchio amb la presència dels seus ministres d’Exteriors; Joachim von Ribbentrop i el comte Galeazzo Ciano, per parlar de la guerra i de la possible entrada d’Espanya el conflicte al seu costat. En Mussolini li va dir a en Hitler que aquella matinada les tropes italianes havien creuat victoriosament la frontera entre Grècia i Albània i que Itàlia s’havia posat en marxa. Sense voler parlar d’aquell tema que tant el disgustava, en Hitler li va explicar com havia anat l’entrevista amb en Philippe Pétain el 24 d’octubre de 1940, i li va comentar que en algun moment havia pensat que en Pétain mantenia enllaços amb en Charles de Gaulle, però que tot i que estava segur que no existien, li va explicar que estava convençut de que França mai seria una amiga de l’Eix i que algun dia es tornaria a aliar amb la Gran Bretanya. A continuació, els va explicar que les negociacions amb Espanya no havien anat bé i que veia a en Francisco Franco com un home d’una talla política baixa i un mal organitzador que exigia unes reivindicacions exagerades per entrar al conflicte. Com a contrapartida, els va dir que estaven pactant amb els espanyols un Protocol Secret perquè s’adherissin al Pacte Tripartit. El dictador italià li va respondre que estava d’acord amb la seva opinió d’en Franco, i li va dir que havien de fer els impossible per l’adhesió secreta d’Espanya. Al final varen acordar celebrar una reunió amb en Franco a Florència. Llavors, el dictador alemany li va parlar de la desconfiança mútua que existia entre ell i en Iosif Stalin. Tot i això, va dir que en Viàtxeslav Mólotov viatjaria al cap de pocs dies a Berlín i que tenia la intenció de fer-li veure que la Unió Soviètica havia d’atacar a l’Índia per desviar-los les tropes soviètiques a l’altra banda de les fronteres amb el Reich. Aquella idea era d’en Von Ribbentrop i formava part del seu pla per establir les esferes d’influència d’Alemanya, Itàlia, Japó i la Unió Soviètica. Un cop acabada la reunió, en Hitler i en Mussolini es varen acomiadar a les sis de la tarda a l’estació central. Mentre s’acomiadaven, una multitud de de florentins els varen aclamar.

25 d’octubre de 1940

A l’estació de trens de Montoire, el tren de Joachim von Ribbentrop, el Heinrich, va deixar l’estació a les 5 del matí, i el d‘Adolf Hitler, l‘Amerika, el va deixar a les 6 del matí. Els dos trens es varen dirigir cap a Alemanya amb la moral baixa després de que les reunions amb Francisco Franco el 23 d’octubre de 1940 i amb Philippe Pétain al dia anterior no haguessin anat tal i com ells desitjaven. Però mentre viatjaven cap a territori alemany, l’Amerika va ser aturat a Yvoir, al sud de Namur, perquè un missatger li havia d’entregar una carta i un informe per Hitler. La carta, datada del 19 d’octubre de 1940, era de Benito Mussolini i l’anunciava que atacaria Grècia. L’informe era del príncep Bismarck, encarregat de negocis alemanys a Roma, per anunciar-li que Itàlia llançaria una ofensiva contra Grècia el 28 d’octubre de 1940. Hitler, molt enfadat, li va dir a Ribbentrop que els italians no podrien lluitar amb eficàcia contra els grecs i li va exclamar que havien d’impedir els propòsits de Mussolini, i va ordenar a Joachim von Ribbentrop que truqués a Roma per proposar al govern italià celebrar una reunió a Brenner. Mussolini va acceptar la reunió però va demanar que es celebrés a Florència el dia 28 d’octubre de 1940. Llavors, Hitler va ordenar que els seus trens es dirigissin cap a Itàlia el més ràpid possible.

A Londres, el professor Louis Rougier es va tornar a reunir amb Winston Churchill per intentar arribar a un acord entre França i la Gran Bretanya. Però Churchill estava molt enfadat perquè la premsa britànica havia anunciat un tractat de pau entre França i Alemanya, i el primer ministre va cridar que enviaria l’aviació britànica a bombardejar Vichy. Rougier va aconseguir calma-lo desmentint la notícia. Després, a petició de Churchill, el professor li va resumir les entrevistes per escrit, i varen acordar una sèrie de punts per arribar a un futur pacte entre els dos països. Els punts principals que varen arribar varen ser els següents: el govern britànic es comprometia a tornar la sobirania francesa i en no ocupar les seves colònies. Per la seva part, el govern francès es comprometia a no recuperar per la força les colònies posades sota la direcció del general Charles de Gaulle, a no cedir a l’Eix els ports de Provença ni les bases de Marroc i de l’Àfrica occidental i enfonsar les unitats de la flota francesa abans de que caigués en mans alemanyes o italianes.

24 d’octubre de 1940

Al matí, els espanyols varen entregar per mediació del subsecretari d’Estat Espinosa de los Monteros, tal i com havia demanat Joachim von Ribbentrop la nit anterior, un escrit en què no es deia res de nou sobre les condicions d‘Espanya per entrar a la guerra. Quan el ministre alemany el va llegir es va posar furiós perquè no era el què els i havia demanat i va llançar insults cap a Ramón Serrano Súñer i Francisco Franco. Llavors, Von Ribbentrop va ordenar que el portessin a l’aeroport més pròxim i, en mig de la boira, va aterrar a Tours, des d’on es va dirigir a Montoire per ser present a la reunió entre Adolf Hitler i Philippe Pétain.

Per la seva part, després del desastre de la reunió amb Francisco Franco el dia anterior, Adolf Hitler s’estava dirigint aquell matí amb el seu tren, lAmerkia, a l’estació francesa de ferrocarrils de Montorire-sur-le Loire, França, per reunir-se amb el líder de la França de Vichy, el mariscal Philippe Pétain, i el primer ministre francès Pierre Laval. Per la seva part, els francesos, a les set del matí, davant de la porta de l’hotel du Parc va sortir-ne Pétain, vestit per una gran ocasió però amb una gavardina de color indefinit que no agradava a ningú però que el mariscal francès duia perquè segons ell no tenia diners per comprar-ne una altra, i va pujar juntament amb Laval i el doctor Ménétrel a un automòbil que els esperava per dirigir-se amb tota una comitiva cap al punt de trobada on es reuniria amb Hitler. Durant el trajecte, Pétain li va preguntar a Laval què li havia de dir a Hitler quan el veiés, i Laval li va dir que estigués tranquil perquè Hitler no deixa parlar a ningú i que comencés per dir-li que ell no volia la guerra. A la línia del pont del Allier, una companyia de la Wehrmacht va aparèixer de cop i els soldats varen presentar armes davant la comitiva francesa. A la sortida del pont, una divisió blindada que havia servit en la Batalla de França va acompanyar-los fins a Tours. Allí, es varen dirigir al Gran Hotel on es varen trobar l’ambaixador alemany a França, Otto Abetz, i les personalitats alemanyes que els varen acompanyar fins a la trobada amb Hitler. Després de dinar i de que Pétain fes la migdiada, a les 16:40 varen tornar a agafar el cotxe fins a Montoire. Quan varen arribar al poble, al vespre, la comitiva francesa no va parar de trobar-se soldats que vigilaven el poble. Un cop es varen dirigir a l’estació una banda va interpretar La Marsellesa seguida de l’himne alemany. En una tercera fila, va aparèixer un destacament de les SS de la Leibstandarte Adolf Hitler que va rendir homenatge al mariscal francès quan va baixar de l’automòbil. Llavors, Von Dörnberg va anar a rebre a Pétain, i just després si varen dirigir Wilhelm Keitel i Von Ribbentrop. El mariscal els va saludar amb una tímida salutació i es varen dirigir cap al vestíbul de l’estació que estava adornat amb els colors de les banderes franceses i alemanyes. Darrera seu els va seguir Laval i Von Dörnberg al seu costat. Varen tenir que travessar les dues primeres vies sobre una catifa vermella, i allí els esperava Hitler vestit amb l’uniforme del Partit, amb pantaló negre, una jaqueta amb la Creu de Ferro de primera classe, camisa blanca i corbata negre.

Quan començava a caure la nit, Hitler li va donar la mà a Pétain sota els flaixos dels fotògrafs oficials. Hitler li va dir que li constava que no havia volgut la guerra i que lamentava tenir-lo que conèixer en aquelles circumstàncies, i Pétain, després de que Paul Schmidt li traduís, va dir-li; bé, bé, moltes gràcies. S’ha dit que Schmitdt li va traduir malament i que Pétain no va entendre el què li va dir Hitler. A continuació, Hitler va convidar al mariscal a pujar al vagó de l’Amerika i el va ajudar a pujar-hi. Un cop dins, Hitler va asseure’s a la dreta del mariscal seguit del seu ministre d’Afers Exteriors, i li va tornar a repetir que sentia molt haver-lo de conèixer en aquelles circumstàncies. Durant la reunió, Pétain va estar molt agraït per la comprensió de Hitler per la difícil situació amb què es trobava França, i Hitler, per la seva part, li va demanar que l’exèrcit francès tenia que entrar en combat per lluitar contra els britànics, a qui els va acusar de tots els mals, per fer un front comú. Però Pétain li va dir que no podia perquè el seu exèrcit no estava preparat. Hitler, irritat, li va dir que al final de la guerra França perdria el seu imperi colonial i que veuria imposades unes condicions de pau tant dures com les de la Gran Bretanya. Llavors, Pétain li va preguntar si volia una pau de represàlies, i Hitler li va replicar que ell no ho volia i que desitjava afavorir França. Quan s’acostava al final de la reunió, Pétain, que havia reclamat sense sort el retorn dels presoners francesos que havia fet Alemanya durant la Batalla de França, va reclamar-li que siguessin retornats els departaments del nord de França com Calais i Dunkerque i que tornés la sobirania de Bèlgica, però Hitler es va limitar a contestar que necessitava reflexionar-hi i que podien donar per acabada l’entrevista perquè considerava que ja havia sigut útil.

Llavors, Hitler i Von Ribbentrop es varen aixecar de la cadira i varen acompanyar al mariscal fins al passadís. En aquell moment, va sonar un toc de corneta per anunciar al final oficial de l’entrevista que havia durat casi dues hores. Els soldats varen presentar armes a la plaça de l’Estació, mentre Hitler, Von Ribbentrop i Keitel varen acompanyar al mariscal fins al seu automòbil i es varen acomiadar d’ell, tot i que només Hitler li va donar la mà. Al mateix moment, la banda va tocar novament els himnes nacionals. Quan Pétain tornava cap a Tours, Schmidt li va preguntar quin gest de Hitler el podia complaure, i el mariscal li va respondre que li agradaria l’alliberació del general Laure i la visita a un camp de presoners. Schmidt li va prometre que els seus desitjos es ferien realitat, tal i com va ser. Quan Pétain va arribar a la prefectura, a dos quarts de deu de la nit, du Moulin li va preguntar com li havia anat, i Pétain li va respondre que no havia anat malament tot i que no havia pogut escoltar a Hitler perquè parlava amb veu baixa i com que ell era sord no li podia dir quina veu tenia.

Es curiós que en cap moment de la reunió Hitler li va mencionar l’entrevista que havia mantingut amb Franco el dia anterior. Després de que la delegació francesa marxés, Hitler i el seu entorn es varen quedar a passar la nit a Montoire per l’endemà dirigir-se a Alemanya. Hitler va passar la nit frustrat ja que les negociacions amb Espanya i amb França no havien anat tal i com ell havia desitjat, i sabia que no tenia la suficient capacitat per atacar la Gran Bretanya tota sola. Després, Hitler va explicar a Franz Halder i Alfred Jodl que creia que a partir de 1942 la Unió Soviètica estaria preparada per atacar Alemanya i que, per tant, era inevitable que el 1941 Alemanya ataqués primer als soviètics.

Aquell dia, Wilhelm Josef von Thoma va entregar a les autoritats alemanyes un detallat informe en el que insistia en que les dificultats de provisions al nord de l’Àfrica a un cos nombrós de tropes era molt car i complicat, pel que aconsellava que si es tenia que ajudar als italians es fes sense involucrar en un escenari de lluita tant diferent a les tropes alemanyes.

A Catalunya, a l’aeroport del Prat de Barcelona, el cap de les SS, Heinrich Himmler, va tornar cap a Alemanya amb un avió alemany i va donar per finalitzat el seu viatge a Espanya que havia començat el 19 d’octubre de 1940. Abans de marxar cap al seu país, Himmler va deixar una corona de flors en el mausoleu d’un pilot de la Legió Condor que havia sigut abatut el febrer de 1939.

Mentrestant, Winston Churchill es va reunir amb el professor de la facultat de Lletres de Besançon,Louis Rougier, que s’havia reunit el 20 de setembre de 1940 amb Philippe Pétain per negociar un acord secret entre França i la Gran Bretanya.

23 d’octubre de 1940

L’entrevista entre en Hitler i en Franco:

Al migdia, l’Adolf Hitler va viatjar amb el seu tren, l’Amerkia, a Hendaya, a la frontera espanyola amb França, per entrevistar-se amb el dictador espanyol Francisco Franco. Aquesta va ser la primera i l’única vegada que es varen trobar personalment. Els alemanys no tenien gaires esperances en la trobada, i en Francisco Franco anava a la trobada decidit a entrar a la guerra, tot i que pels nazis no era indispensable l’entrada d’Espanya en el conflicte. En Hitler i en Joachim von Ribbentrop, que varen arribar a Hendaya a primera hora de la tarda, varen parlar per l’andana de l’estació mentre esperaven el contingent espanyol. En Hitler li va explicar que no podien entregar en els espanyols cap compromís escrit referent a les atribucions de colònies franceses perquè volia que els francesos lluitessin contra la Gran Bretanya amb ells. El que si que els hi podrien proposar eren certes parts de l’imperi colonial francès com per exemple Marroc i Orà. Poc després, en Franco, amb una hora de retràs sobre l’horari previst, va creuar el pont sobre el Bidasoa i es va aturar a l’estació espanyola a les tres de la tarda. Aquell retràs no li va fer gens de gràcia a en Hitler. Només veure’s es varen donar la mà i varen passar revista al batalló d’honor, Ehrenkompanie, que va presentar armes. Després del estricte protocol es varen reunir en el luxós vagó restaurant de l’Amerika amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer, en Joachim von Ribbentrop, i l’intèrpret Paul Schmidt.

Al principi de la reunió, en Hitler el va intentar intimidar afirmant-li que Alemanya sortiria guanyadora de la guerra i li va demanar entrar a la guerra a partir de començaments de gener de 1941. A canvi, li prometia que les tropes alemanyes conqueririen el 10 de gener de 1941 Gibraltar i que li donarien a Espanya. A l’altra banda de la butaca, en Franco li va agrair el seu suport en la Guerra Civil espanyola i li va explicar que volia estar aliada amb Alemanya, però que les seves dificultats no li permetien entrar a la guerra, sobretot per la difícil situació econòmica que vivia al país i per l’opinió pública espanyola. En Hitler el va intentar convèncer dient-li que Espanya tenia que entrar a la guerra al costat d’Alemanya i que si ho feia estava disposat a cedir-li una petita recompensa territorial. Però en Franco volia negociar una recompensa molt més gran de la que li oferia en Hitler, volia ocupar tot el Marroc. En veure que no tenia els resultats pensats, en Hitler es va anar posant nerviós fins fins al punt que es va aixecar de la cadira per dir-li que era inútil discutir i li va explicar que no li podia prometre res fins que no discutís les qüestions territorials en la reunió de l’endemà amb en Philippe Pétain. En veure que no hi hauria acord, tot i que varen acordar firmar un tractat que determinaria les condicions d’armament que permetria a Espanya entrar en guerra, a les sis de la tarda va donar per acabada la primera reunió.

Després de la reunió, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, en Ramón Serrano Suñer, va creure que era intolerable l’oferta d’en Hitler ja que creia que si entraven a la guerra Espanya i entraria a canvi de res. A dos quarts de set, en Serrano Súñer i en Von Ribbentrop es varen reunir abans de que ho tornessin a fer els dos dictadors per preparar un pacte que havien d’aprovar els dos líders i per mirar d’acostar posicions i arreglar les diferències que havien tingut. En Súñer li va explicar que en Franco no havia entès algunes coses i que tenia por que els britànics el poguessin atacar. En Von Ribbentrop li va contestar que si Espanya entrava en el Pacte Tripartit els tres països ajudarien a Espanya.

A les vuit del vespre, en Hitler i en Franco es varen tornar a reunir per sopar i varen fer un col·loqui de dues hores on varen parlar de batalles de la Primera Guerra Mundial, però no varen acostar posicions. A les deu de la nit es varen tornar a reunir en el mateix vagó que s’havien entrevistat a la tarda per tornar a parlar de la possible entrada d’Espanya a la guerra. Els dos líders varen tornar a insistir en els seus punts de vista; en Franco volia una recompensa territorial més gran per l’entrada d’Espanya a la guerra, i en Hitler li va tornar a dir que primer n’havia de parlar amb els francesos. Al final, en Franco, en veure que en Hitler no cedia, va dir-li que ho sentia molt però que no podia entrar a la guerra i que ja ha havia fet molt ocupant el Tànger. Enfadat, en Hitler li va dir que aquella acció no era la que necessitava Alemanya. A les dotze de la nit es va donar per acabada la reunió, i en Franco i en Serrano Súñer varen baixar del vagó i varen marxar amb el seu tren, i en Hitler i el seu entorn varen marxar amb el seu. Mentre marxava a en Hitler se’l va sentir remugar; No hi ha res a fer amb aquest tipus. Abans de marxar, en Von Ribbentrop i en Serrano Súñer es varen tornar a entrevistar a soles, però tampoc varen arribar a cap acord. Finalment, en Von Ribbentrop va demanar als espanyols que li presentessin un escrit amb les seves condicions a les vuit del matí del dia següent per ensenyar-li a en Pétain a Montoire.  Després d’aquesta entrevista es va firmar un protocol secret en què Espanya va entrar a l’Eix i els espanyols varen declarar que estaven disposats a entrar en el Pacte Tripartit a canvi de Gibraltar i de diversos territoris d’Àfrica. Posteriorment, en Hitler va dir que abans de tornar amb negociar amb en Franco preferia que li traguessin una mola.

A la França ocupada:

A París, en Pierre Laval, que havia tornat a la capital francesa la nit anterior després de reunir-se amb en Hitler i en Von Ribbentrop, va comunicar per telegrama que arribaria per la tarda a Vichy per reunir un Consell. Per la seva part, en Pétain, que ja sabia que en Laval s’havia reunit amb en Hitler, no es va mostrar ofès per què en Hitler no s’hagués reunit abans amb ell que amb un dels seus ministres. A un quart de sis de la tarda, quan en Laval feia una hora que havia tornat a Vichy, es va reunir al Consell de ministres on, abans, en Pétain li va dir el cap del gabinet, en Moulin de La Barthète, que en Hitler el rebria l’endemà i que el dictador alemany estava pensant en dominar la seva victòria i volia proporcionar a França una oportunitat de sortir de la seva derrota. En Pétain encara no sabia ni l’hora ni el lloc on es reunirien. Quan va acabar la reunió varen anar a sopar i llavors el conseller Achenbach, de la legació de París, els va dir que li acabaven de comunicar per telèfon que l’entrevista es celebraria el dia següent en alguna part al nord del Loire. Durant el sopar es va decidir que en Laval acompanyaria a en Pétain, que estava molt nerviós. Estava tant nerviós que fins i tot va pensar en retardar l’entrevista, però en Laval li va dir que si ho feia en Hitler se sentiria ofès amb ell.

Mentrestant, varen continuar com el dia anterior la deportació de jueus, un total de 6.504, de Baden i el Saarpfalz a Vichy per ordres d’en Hitler. Els alemanys volien expulsar com fos els jueus d’Alemanya.

A Catalunya:

A Barcelona, a l’aeroport del Prat va aterrar el cap de les SS, en Heinrich Himmler, que es va dirigir a l’Hotel Ritz de la capital catalana. A la tarda, en Himmler es va dirigir a Montserrat perquè estava interessat en trobar informació del Montsalvat wagnerià i del Sant Grial. A Montserrat, en Himmler va agafar com a guia el monjo Andreu Ripoll, nebot del poeta català Joan Maragall, perquè sabia parlar alemany. Mentre passejava pel monestir va demanar que li deixessin veure la documentació sobre la llegenda del Parsifal, però no hi havia res en el monestir. Després va visitar el Museu Bíblic on en Himmler va dir que no creia amb la data que li havia dit el monjo sobre la reproducció del Temple de Jerusalem. Per acabar la visitar es varen dirigir a la basílica, però en Himmler no va entrar-hi perquè estava fumant un cigarret. Un cop va tornar cap a Barcelona, en Himmler va visitar el carrer Vallmajor i després va anar a un sopar a l’Ajuntament de la ciutat. Quan va tornar al seu Hotel es va perdre una maleta de l’equipatge d’en Himmler.

A Itàlia:

A Roma, l’ambaixador grec va advertir en el seu govern que esperessin una invasió italiana entre el 25 i el 26 d’octubre. En rebre l’avís, els grecs es varen mobilitzar.

22 d’octubre de 1940

A les 5:02 del matí va arribar un telegrama a Berlín on s’explicava que el dia anterior els soviètics havien fet arribar una carta, que es creia que l’havia escrit Iosif Stalin, que deia que estaven disposats a negociar un acord amb Alemanya per atacar la Gran Bretanya. Quan Adolf Hitler va saber aquella notícia va tenir molt clar que havia de fer el que fos per atreure a la Unió Soviètica al bàndol de l’Eix per atacar la Gran Bretanya.

A França, Pierre Laval, que el dia anterior se li havia demanat que es reunís amb Joachim von Ribbentrop en una trobada secreta, va deixar Vichy per dirigir-se a l’ambaixada de la rue de Lille. Cap a les 10 del matí, l’ambaixador alemany a França, Otto Abetz, que l’havia acompanyat tota l’estona, el va fer pujar al seu cotxe per dirigir-se a un lloc secret, que Laval encara desconeixia. Els dos homes varen dinar a Tours, i varen tornar a viatjar sense que el vicepresident del Consell sabés encara el seu destí. Quan varen passar sobre el pont de Loire, Abetz li va dir que ara li podia dir que no només aniria a veure a Von Ribbentrop, sinó que també es reuniria amb Hitler. A les 7 de la tarda, Abetz i Laval varen arribar a l’entrada de la petita estació de Montoire-sur-le-Loire. Laval, acompanyat per Abetz, va pujar al vagó de Hitler, i va ser rebut pel dictador alemany, que li va donar la mà només en pujar, per Von Ribbentrop i per l’intèrpret Paul Otto Schmidt, que ja es coneixien del passat quan va visitar al canceller Heinrich Brüning. Laval li va dir a Hitler que si volia humiliar a França i si volia imposar condicions que ferissin l’honor francès no seria possible negociar, però Hitler li va respondre que no volia fer una pau de venjança. De l’entrevista no tenim suficients documents per dir què es varen dir amb exactitud però sabem que Laval en va sortir molt content. Abans de marxar, Hitler li va dir a Laval que desitjava veure a Philippe Pétain com més aviat millor, i li va preguntar si podia ser el dia 24 d’aquell mes. Llavors, Laval va tornar al cotxe d’Abetz i va tornar content cap a París. A la tarda, els telegrames de les agències de premsa varen comunicar sense comentaris que Laval s’havia entrevistat amb Hitler. Per la seva part, Hitler va avançar amb tren, sota la pluja, en direcció a la frontera espanyola per entrevistar-se amb Francisco Franco a Hendaya.

Mentrestant, amb l’aprovació de Hitler, entre aquest dia i l’endemà un total de 6.504 jueus de Baden i el Saarpfalz varen ser deportats a Vichy.

A Madrid, el cap de les SS, Heinrich Himmler, va visitar al Museu del Prado i al Museu Arqueològic, i el govern de Francisco Franco no va parar d’homenatjar-lo per als carrers de la capital espanyola. Al final del dia, Himmler va sopar a l’Hotel Ritz de Madrid.

Mentrestant, el rei Boris de Bulgària es va negar a participar en la idea de Benito Mussolini del 15 d’octubre de 1940 d’envair Grècia.

A Londres, va arribar-hi el primer ministre belga, Hubert Pierlot, i el ministre d’Afers Exteriors, Paul-Henri Spaak.

A prop de Grenoble, dos caçadors d’un petit poble van trobar al peu d’un roure el cadàver de Willi Münzenberg, activista comunista que havia ajudat a Stalin a difondre el comunisme a Europa hi havia ajudat els tres comunistes búlgars acusats d’haver incendiat al Reichstag el 1933, però que a partir de 1936 fugia de Stalin perquè era proper a Lenin i tenia por, en les represàlies de Stalin de 1938-1937, de ser detingut i internat a un gulag. Tot donava a entendre que havia mort feia setmanes, o potser mesos, penjat de l’arbre mentre fugia de les tropes alemanyes. El més probables és que hagués estat algú, no ell, qui li hagués posat la corda al coll.

21 d’octubre de 1940

En el Berghof, Obersalzberg, a la nit, Adolf Hitler va marxar al sud de França per reunir-se amb Pierre Laval, Francisco Franco i Philippe Pétain en diferents dies. Un cop va marxar, Eva Braun va organitzar una festa amb el personal del Berghof.

Per altra banda, a primera hora del matí, a Vichy, Pierre Laval, que havia tornat de París aquell mateix dia, es va entrevistar amb Philippe Pétain durant uns minuts i, després, a les deu del matí, Laval va ser avisat per l’ambaixador alemany a França, Otto Abetz, que Joachim von Ribbentrop li havia anunciat que es reunirien en un lloc secret l’endemà amb Hitler, i li va demanar que sigués discret i que no digués a ningú que es celebraria aquella trobada. Laval, content perquè pensava que podria representar França davant d’Alemanya, va fer avisar a les seves secretàries i els va dir que es veia obligat a tornar d’immediat cap a París i que no podia assistir a les reunions previstes. Llavors, Laval, que no va fer cas a la discreció que els alemanys li havien demanat, li va dir a Pétain tot el que passava. El mariscal li va dir que estava d’acord amb aquella reunió però que trobava estrany que Von Ribbentrop no es volgués reunir-se amb ell o amb el seu ministre d’Afers Exteriors.

Aquell dia, l’ambaixador alemany a la Unió Soviètica, Friedrich Werner von Schulenburg, va sortir del Kremlin amb una carta del ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viacheslav Molotov, dirigida al ministre d’Afers Exteriors alemany, Joachim von Ribbentrop, en què s’acceptava una invitació per negociar a Berlín un acord entre els dos països per atacar a la Gran Bretanya.

A la nit, a Londres, Winston Churchill va pronunciar un discurs traduït en francès als micròfons de la BBC perquè l’escoltessin els francesos. El primer ministre els va dir que ell sempre havia sigut un aliat de França, i que ells continuaven lluitant contra els alemanys perquè la llibertat tornés a ser restablerta a Europa i per què es tractés amb justícia a tots els països del continent. Llavors, Churchill els va recordar que els alemanys els hi prenien tots els drets com a francesos i els va animar a resistir recordant-los una frase de Napoleó quan lluitava contra els prussians. Qualificant a Hitler, el primer ministre va dir que era un home de desgràcia, i un fill monstruós de l’odi i de la derrota.

20 d’octubre de 1940

En el Reich:

L’Adolf Hitler, en veure que la Batalla d’Anglaterra no anava tal i com havia planejat i amb la ment en atacar a la Unió Soviètica, va decidir cancel·lar definitivament l’Operació Lleó Marí. A continuació, acompanyat per en Joachim von Ribbentrop, el dictador alemany va començar un viatge amb el seu tren especial, l’Amerika, cap al sud de França per reunir-se amb els representants francesos i espanyols en diferents dies.

A Espanya:

Al matí, el cap de les SS, en Heinrich Himmler, va arribar a l’estació de trens de Madrid on va ser rebut pel ministre Ramón Serrano Súñer amb tots els honors i es varen reunir en el seu Ministeri d’Afers Exteriors. En Himmler va ser rebut com un Cap d’Estat i davant d’ell varen formar les esquadres falangistes i es va adornar la Gran Via amb banderes nazis. Aquestes banderes es varen fabricar de forma tant precipitada que només portaven l’esvàstica en una de les cares de les banderes, de manera que si se circulava en sentit contrari només es veien banderes vermelles. Al migdia, en Himmler es va entrevistar durant una hora amb el dictador Francisco Franco en el Palau Reial del Prado.

css.php