Home // 1943 // desembre

31 de desembre de 1943

En el Reich:

L’Adolf Hitler va enviar un missatge al poble alemany explicant que el nou any seria un any dur pels alemanys i exigiria grans sacrificis, però tot i ser un missatge depriment va acabar-lo explicant que confiava que superarien els entrebancs amb èxit.

A França:

Després de la forçada dimissió d’en René Bousquet el 29 de desembre de 1943 com a cap de la policia francesa, en Joseph Darnand el va substituir i es va instal·lar tot sol en les oficines desèrtiques de la direcció general de la policia francesa.

A les afores de París, la 8ª Força Aèria nord-americana va atacar en un atac de precisió les instal·lacions de reparació de motors d’aviació de la Hispano Suïssa francesa.



29 de desembre de 1943

Dimecres:

En el Reich:

Berlín va tornar a ser bombardejada per la RAF, que va llançar 2.000 tones de bombes contra la capital alemanya.

A França, en René Bousquet, el cap de la policia francesa, va ser obligat a dimitir del seu càrrec i va abandonar els locals de la direcció general de la policia nacional. Abans de marxar va fer destruir cert número de dossiers que no volia que acabessin en mans del seu successor.



28 de desembre de 1943

Dimarts:

En el front oriental:

L’Erich von Manstein li va demanar a l’Adolf Hitler que deixés retirar les seves tropes que estaven a la corba del Dnièper, però en Hitler li va denegar. Mentrestant, les puntes de llança del 1º Front Ucraïnès varen arribar a Kazatin, un important centre de provisions, i varen destruir centenars de camions alemanys. Al vespre, els alemanys només conservaven la meitat de la ciutat i el 4º Exèrcit blindat semblava enfonsar-se.

Davant l’avanç imparable dels soviètics, en Hitler va ordenar incendiar i destruir les instal·lacions del quarter general del Werwolf.

A Itàlia:

Les tropes de la 1º Divisió d’Infanteria canadenca, després de lluitar casa per casa, varen declarar que tenien sota el seu control la disputada ciutat d’Orton després de derrotar a la 1º Divisió de Paracaigudistes alemanya. Tot i la victòria, els canadencs varen perdre a 2.400 homes, fet que els va obligar a retirar-se del front.

A l’Atlàntic: 

Els alemanys varen perdre tres destructors, el T25, el T26 i el Z27, en el Golf de Biscaia després de ser enfonsats pels creuers HMS Glasgow i HMS Enterprise.

En el Pacífic:

Els caçabombarders Corsair varen tornar a atacar la base japonesa de Rabaul, on varen provocar la reacció de 72 caces japonesos. Els Corsair varen declarar que havien destruït 30 aparells japonesos, però en realitat només en varen destruir tres.



27 de desembre de 1943

Dilluns:

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb el coronel general Kurt Zeitzler per parlar de la situació militar en el front oriental. El dictador alemany estava molt preocupat perquè la situació era nefasta pels seus interessos i sabia que la batalla de Crimea no aniria gens bé. A més, estava amoïnat per la possible entrada de Turquia a la guerra al costat dels Aliats. Tot i això, es va mostrar confiat de poder guanyar perquè creia que liderava l’organització més gran de tot el planeta. Per altra banda, el mariscal de camp Erich von Manstein va demanar-li a en Hitler que deixés retirar el seu Exèrcit del riu Dnièper.

En el nord de l’Àfrica:

Tot el grup del primer ministre Winston Churchill va dirigir-se amb avió a Marrakech per passar uns dies de descans. El vol va ser difícil pel primer ministre pel seu dèbil estat de salut després d’haver patit els últims dies una pneumònia i dos atacs de cor.

A la Unió Soviètica:

Els soviètics varen deportar als calmucs perquè quan els alemanys varen ocupar Elista varen mostrar tal hospitalitat a la Wehrmacht que varen rebre el dret d’autodeterminació i competències totals en l’administració i, a més, varen formar el Cos de Cavalleria Calmuca, que va passar a engreixar la Wehrmacht com a cos auxiliar.

En el Pacífic:

La base japonesa de Rabaul va tornar a ser atacada per 64 avions Corsairs i Hellcats, que varen destruir quatre Zeros a canvi de perdre un Corsair.

26 de desembre de 1943

Diumenge:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va convocar una reunió militar on hi havia de ser present en Claus von Stauffenberg. El coronel alemany portava una bomba d’efecte retardat amagada a la maleta per matar al líder alemany. Però a última hora en Hitler va anul·lar la conferència i en Von Stauffenberg va tenir que tornar a Berlín amb la bomba sense haver vist a en Hitler. El coronel encara no havia vist mai a en Hitler en persona.

A Noruega:

En el Cap del Nord, el cuirassat Scharnhorst navegava en busca del comboi JW-55 B i Ra-55 A d’un 19 transports que es dirigia a la Unió Soviètica, en la ruta des de Loch Ewe cap a Murmansk transportant un important carregament bèl·lic, després de que els alemanys l’haguessin localitzat el 22 de desembre de 1943 i haguessin llançat l‘Operació Ostfront. L’operació ja anava malament pels alemanys de bon principi ja que el comandant alemany, l’almirall Bey, va radiar repetidament la mala situació de la mar i esperava que es cancel·lés l’operació. Continuant amb la seva missió, el cuirassat alemany va ser descobert gràcies als potents radars dels britànics. El cuirassat va aparèixer a la pantalla de l’embarcació Belfast, que de seguida va donar la senyal d’alarma i, ràpidament, embarcacions britàniques es varen aproximar al cuirassat alemany i el cuirassat britànic HMS Duc of York li va parar una emboscada juntament amb quatre creuers i catorze destructors.. De seguida que s’apropaven, les embarcacions britàniques varen ser captades pels radars del Scharnhorst però era massa tard pels alemanys, ja que no podien escapar del combat. Els britànics, en seguit, li varen disparar dos cops consecutius, i tres destructors britànics, el Sabaje, el Saumarez i l’Escorpió, acompanyats per un destructor noruec, el Stord, varen desafiar al cuirassat alemany, que es va defensar bé, però el comandant Bey va cometre alguns errors tàctics. Cap a les sis de la tarda, Fraser, l’almirall britànic, va ordenar rematar al Scharnhorst. El Duc of York i el Jamaica varen obrir foc donant-li el cop de gràcia i d’aquesta manera la flota britànica va enfonsar el Scharnhorst, que en total havia rebut 19 torpedes i com a mínim 52 salves per artilleria pesada. En l’última mitja hora de combat es va llançar contra el cuirassat alemany els últims torpedes que varen deixar el cuirassat alemany inclinat i, al cap de pocs segonsm es va enfonsar. Dels 2.004 homes que anaven a bord només en varen sobreviure 36. Al mateix temps, la RAF va atacar al cuirassat Tirpitz causant-li noves destrosses després d’atacar-lo el 22 de setembre de 1943.

25 de desembre de 1943

Dissabte:

A la Gran Bretanya:

Els britànics van aprovar el pla Bodyguard (guardaespatlles), que havia d’enganyar els alemanys per obligar-los a concentrar les tropes a les zones on menys poguessin interferir en les operacions previstes a França i al front oriental. El pla tenia tres objectius; fer creïble una invasió a Noruega durant la primavera de 1944 en coordinació amb l’exèrcit soviètic, obrir un segon front en algun punt sense especificar de la costa occidental des de França fins a Dinamarca, i menystenir la preparació de les forces aliades per no fer plausible aquest desembarcament fins ben entrat l’estiu de 1944.

En el Pacífic:

A les illes Salomó, les forces aliades varen desembarcar a Nova Bretanya i varen començar a avançar per aïllar la base japonesa de Rabaul des de l’oest. Per fer-se amb la base japonesa, els Aliats varen continuar amb les seves incursions aèries. La batalla d’aquell dia va acabar amb taules ja que cada bàndol va perdre tres caces, però els japonesos no podien perdre ni els aparells ni els pilots perquè no els podien substituir.

Per altra banda, el cuirassat Yamato va ser enxampat per sorpresa pel submarí USS Skate, que li va disparar dos torpedes que varen provocar que el cuirassat japonès fos enviat a reparar.

A Tunísia:

En Winston Churchill, que estava fent escala al país després de la Conferència de Teheran i que no estava en condicions per continuar el viatge cap a la Gran Bretanya, es va reunir amb en Dwight D. Eisenhower, que estava a punt per marxar cap a Londres.

24 de desembre de 1943

Divendres:

En el Reich:

En el quarter general, l’Adolf Hitler vivia en un ambient fred i trist, no hi havia cap arbre ni cap vela que recordés que aquell dia era la nit de Nadal. Tothom estava pendent de la nova ofensiva soviètica que havia fet ràpids avanços. El líder alemany estava tancat en una de les seves sales del seu barracó amb en Martin Bormann i no va participar en cap celebració.

A Grenoble, els nazis varen iniciar una batuda per detenir a jueus i gent contrària al règim.

En el front oriental:

A Ucraïna, el 1º Front d’Ucraïna, sota les ordres d’en Nikolai Vatutin, després d’aconseguir immobilitzar els alemanys a la península de Crimea, varen tornar-los a atacar en una ofensiva sobre les posicions alemanyes a l’oest del Dnièper i varen capturar la ciutat de Berdichev. Els soviètics, que disposaven de sis exèrcits i tres grups d’assalt, varen avançar a partir de l’eix Kiev-Zhitomir contra el Heeresgruppe Sud de l’Erich von Manstein.

A Itàlia:

Els soldats canadencs varen patir greus baixes a Ortona, on el seu atac va ser frenat pels alemanys, que varen realitzar immediatament un contraatac que va fer augmentar les baixes dins les files canadenques.

En el bàndol Aliat:

Des d’Argel, en Dwight D. Eisenhower va dirigir-se a Londres per ser nombrat comandant suprem de les tropes aliades occidentals i per dirigir el desembarcament de Normandia. La missió de l’Eisenhower era l’alliberació d’Europa. Igualment, el mariscal britànic Henry Maitland va arribar des de l’Orient Mitjà per ocupar el càrrec de comandant suprem Aliat en el Mediterrani, mentre que el general Harold Alexander va ocupar el comandament dels exèrcits Aliats a Itàlia. També hi va haver un relleu en el comandament del 8º Exèrcit britànic, ja que el general Bernard Law Montgomery va dirigir-se a la Gran Bretanya per deixar el seu lloc al general Oliver Leese.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs en una conferència de premsa on va dir que si la Gran Bretanya, Rússia, la Xina, els Estats Units i els aliats, que representaven tres quartes parts de l’Humanitat, es mantenien unides per preservar la pau amb el seu enorme poder militar, els països agressius perdrien tota possibilitat de desencadenar noves Guerres Mundials. Llavors, va explicar que les Nacions Unides no tenien intenció de reduir el poble alemany a l’esclavitud, i va assegurar que volien donar a Alemanya una oportunitat equitativa de desenvolupar-se en la pau, com a membre útil i respectable de la família europea. Però el President va dir que tenien la intenció d’alliberar Alemanya del nazisme i del militarisme prussià, així com de la idea nazi de que el poble alemany era la raça dels senyors.

En el Pacífic:

La força aliada va llançar una nova doble incursió contra la base japonesa de Rabaul: primer bombarders pesats i, quan els caces japonesos es varen enlairar-se per interceptar-los, una segona incursió de caces varen intentar destruir els defensors.

23 de desembre de 1943

Dijous:

En el Reich:

La RAF va tornar a bombardejar Berlín amb 364 Lancasters, 7 Halifax i 8 Mosquits. 16 quadrimotors Lancasters varen ser destruïts.

A Itàlia:

En Galeazzo Ciano, que estava detingut per la Gestapo, va fer la seva última entrada en el seu famós diari.

En el Pacífic:

A l’arxipèlag de Bismarck, dues divisions de Marines nord-americanes no completes, la 1º i la 7º, varen desembarcar a l’oest de l’illa de Nova Bretanya, a la badia de Borgen, a prop del cap Gloucester.

Per altra banda, l’aviació aliada va continuar atacar a la base de japonesa de Raubal i aquell dia, en una doble incursió realitzada per avions Corsair, Hellcat i Lightning, va fer que 99 Zeros s’enlairessin per defensar les bases atacades. 8 avions nord-americans i 6 japonesos varen ser destruïts, tot i que els caces nord-americans varen informar que havien destruït 21 aparells japonesos.

22 de desembre de 1943

Dimecres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar la creació d’un cos de líders nacionalsocialistes amb l’objectiu d’articular l’adoctrinament ideològic i el compromís amb Forces Armades. Segons el líder alemany, el problema no era l’armament, de moral o d’estratègia, sinó de la fiabilitat política de les tropes. Per dur a terme aquesta mesura va ser nombrat el general Hermann Reinecke com a Cap de Personal del Comandament Nacionalsocialista, que havia d’entrenar oficials polítics, els NSFO, per ser integrats a la cadena de comandaments de totes les grans unitats de l’exèrcit alemany.

A la nit, bombarders Mosquit varen atacar les ciutats alemanyes de Frankfurt i Bonn.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va aconseguir que el mariscal Arthur Harris desviés 51 dels seus bombarders que atacaven constantment Berlín i altres ciutats alemanyes, per enviar-los en un atac precís contra les bases de míssils alemanys a Abbeville i Amines.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen descobrir el comboi JW-55 B, que es dirigia a la Unió Soviètica. En seguit, el cuirassat Scharnhorst va salpar escortat per cinc destructors pesats per busca aquest comboi.

A l’Àfrica:

França va traspassar els poders exercits a Síria i al Líban.

A Argèlia, en Jean Marie de Lattre de Tassigny va arribar a Argel després d’escapar de Riom el setembre de 1943.

21 de desembre de 1943

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler li va ordenar en el seu ministre Joseph Goebbels que assumís la direcció de la recent fundada inspecció del Reich de les mesures civils per la guerra aèria, una organització nascuda de la comissió interministerial. Així, el ministre alemany li corresponia la missió d’inspeccionar totes les mesures preparatòries i auxiliars que es prenguessin a nivell local per contrarestar els danys ocasionats pels bombardejos.

En el front oriental:

Els alemanys varen perdre el cap de pont de Kherson, sobre el riu Dnièper, des d’on podien llançar un contraatac que podria haver alliberat a l’Exèrcit d’estar envoltat a Crimea.

A Itàlia:

Els soldats canadencs del 8º Exèrcit britànic varen avançar a poc a poc pels carrers de la petita localitat d’Ortona mentre s’enfrontaven als paracaigudistes alemanyes.

Per altra banda, va arribar a Bari el general britànic O’Connor, que havia sigut fet presoner per l’Afrikakorps el 1941 i que va ser alliberat aquell dia pels italians d’acord amb els acords de l’armistici.

css.php