Home // 1942 // juny

30 de juny de 1942

A la nit, durant al sopar, Adolf Hitler i Joseph Goebbels varen parlar de l’educació dels nens. Els dos varen creure que el col·legi s’havia de centrar en capacitar els nens per ser decents el dia de demà, i volien que els nens tinguessin una bona condició física perquè en un futur poguessin afrontar de la millor manera els esforços físics.

A Sebastopol, davant la imminent ocupació alemanya, l’almirall Okchaberskii i el general Petrov, que dirigien la defensa, varen escapar de la zona amb una llanxa ràpida.

En els Estats UnitsErnst Hanfstaengl, que col·laborava amb els serveis secrets nord-americans a Washington, va assenyalar que si els Aliats volien envair Europa havien de desembarcar primer a Casablanca, el Marroc, per tenir així controlat al nord de l’Àfrica i avançar per Itàlia.

A Egipte, Erwin Rommel va arribar a El Alamein. amb l’objectiu d’efectuar una maniobra en pinça, en aquest cas per caure sobre la rereguarda dels britànics a aquella zona, que en aquells moments estava defensada per Claude Auchinleck. Però Rommel no contava en aquell moment amb l’ajuda dels vols de reconeixement de la Luftwaffe, pel que es va tenir que guiar per la intuïció i, per culpa d’aquell error, no varen trencar les defenses aliades, que estaven previngudes. El



29 de juny de 1942

En el Reich:

En Joseph Goebbels va rebre un informe sobre unes suposades conversacions entre en Ramón Serrano Súñer i en Benito Mussolini i va témer que no els critiquessin. Després de llegir-lo es va quedar més tranquil quan va saber que només havien parlat de la monarquia i de la Falange, però continuava molt disgustat amb en Francisco Franco perquè el considerava un general vulgar que s’havia fet amb el poder gràcies a l’ajuda exterior.

Per altra banda, el departament alemany quadriennal va emetre un decret dirigit a les autoritats tant civils com militars en els territoris ocupats declarant que s’havia d’utilitzar tots els mètodes possibles per obligar els treballadors a traslladar-se a Alemanya.

En el front oriental:

En el sector sud, per conquerir la ciutat de Sebastopol, l’Erich von Manstein va llançar el 54ª Cos d’exèrcit a l’altra riba de la badia de Severnaja en un assalt amfibi que va agafar desprevinguts a les unitats soviètiques. De seguida les defenses de la ciutat es varen enfonsar, però mariners soviètics varen continuar resistint en grups individuals guerrillers en les instal·lacions portuàries. El creuer lleuger Chervona Ukraina va ser destruït per l’artilleria alemanya, així com quatre destructors i un submarí.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, l’Erwin Rommel va conquerir Marsa Matruh obligant a en Claude Auchinleck a replegar-se 200 quilòmetres més i varen preparar noves posicions de defensa a El Alamein, a només 120 quilòmetres d’Alexandria. En Rommel arribaria l’endemà a El-Alamein. La nova línia defensiva, a 60 quilòmetres d’Alexandria, anava des del mar, 20 milles al sud, fins a la cresta de Ruweisat.



28 de juny de 1942

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va lamentar en una reunió la seva decisió de desplaçar l’economia alemanya en la producció d’armament, i va ordenar tornar a reprendre la fabricació de béns per l’establiment general de la població civil. Aquella decisió no va agradar gens ni mica al ministre d’Armament, l’Albert Speer, que volia que l’economia es centrés únicament en la producció bèl·lica, i es va queixar davant d’en Hitler d’aquell canvi de rumb en l’economia. Però les seves queixes no varen ser escoltades per en Hitler, que veia com l’augment de la producció bèl·lica demanava més obrers i més matèries primes, i estava més preocupat en refer el transit ferroviari que havia quedat malmès després de la retirada dels soldats soviètics a Moscou a finals de l’any 1941. Per en Hitler era important refer les vies de comunicació perquè es portaven moltes matèries imprescindibles per l’armament. En la reunió, en Hitler també va explicar que no estava d’acord amb la fabricació de metralladores mentre no es disposés de munició pels fusells. El dictador alemany creia que el fusell era un arma més eficaç que les metralladores. Després de la reunió va ascendir a en Georg von Küchler a mariscal de camp.

En el front oriental:

L’Exèrcit alemany va començar l’ofensiva d’estiu en direcció al riu Volga i al Caucas, en un espai que anava entre el Kursk, al nord, i Taganrog, en el mar Azov, al sud, en l’anomenada Operació Blava. L’objectiu eren els jaciments petrolífers del Caucas, a Bakú, i la ciutat de Stalingrad, que es trobava al costat del riu Volga. La Wehrmacht en aquells moments ja havia travessat la ciutat de Sebastopol, Ucraïna, tot i que no la conqueriria fins al 3 de juliol. Després de la derrota de Moscou el desembre de 1941, en Hitler va moure el seu Exèrcit cap al sud de la Unió Soviètica amb l’objectiu d’atacar el punt sentimental d’en Iosif Stalin, la ciutat de Stalingrad, perquè a més de ser una ciutat amb una importància industrial, era la ciutat que portava el nom del dictador soviètic. Les forces d’atac alemany estaven dividides en dos grups d’Exèrcits: l’A i el B. El Grup A, del mariscal Wilhelm List, format pel 17ª Exèrcit d‘Infanteria i el 1ª Exèrcit Blindat, es varen dirigir al Caucas. El Grup B del mariscal Fedor von Bock estava compost pel 2ª i el 6ª Exèrcits d’Infanteria, el 2ª Exèrcit hongarès, el 3ª romanès, el 8ª italià i el 4ª Blindat, i van operar en els rius Donets i Volga. Un cop començada l’operació el 4ª Exèrcit panzer es va dirigir al entroncament ferroviari de la ciutat de Voronezh, que va caure nou dies després. A Berlín, a través de Ràdio Berlín es va difondre un anunci del OKW on s’anunciava la victòria alemanya en el Voljov.



27 de juny de 1942

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va rebre juntament amb en Wilhelm Keitel al mariscal i dirigent finlandès Carl Gustav Emil Mannerheim. A la nit, durant al sopar, l’Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que les reunions que mantenien en Winston Churchill i en Franklin Delano Roosevelt eren molt llargues i, per aquesta raó, creia que els dos caps d’Estat tenien dificultats per entendre’s. Va comparar aquelles reunions amb les que mantenia amb en Benito Mussolini, que no duraven més de dues hores, i per aquest fet creia que ells dos si que s’entenien. Seguidament va explicar el seu desig de construir 750.000 quilòmetres de carretera a la Unió Soviètica, i volia utilitzar la mà d’obra soviètica no indispensable per l’agricultura o les fàbriques de guerra per la construcció d’aquelles carreteres. Finalment, en Hitler es va felicitar per la conquesta de Tobruk, a Líbia.

En el front oriental:

A la zona de Sebastopol, poc després de mitjanit, els alemanys varen travessar en silenci el golf que els havia de portar a la ciutat ucraïnesa en bots pneumàtics i balses. Els soviètics els varen descobrir quan era massa tard, quan les primeres tropes d’assalt alemanyes havien ocupat la central elèctrica. De dia, els stukas varen destruir tots els obstacles soviètics que s’oposaven a l’avanç de la infanteria que, al cap de poc, va travessar l’última defensa anti tanc. De seguida el pànic es va apoderar de la defensa soviètica, que finalment es va convertir en un caos. El 3 de juliol de 1942 la ciutat de Sebastopol va ser conquerida pels alemanys. Per altra banda, després d’un combat que va durar dos dies, els soviètics varen evacuar la ciutat de Rostov, i les avantguardes alemanyes varen tenir llibertat per avançar fins al Càucas a través de Kuban. Davant d’aquelles dificultats en què es trobaven als soviètics, aquest dia es va firmar un acord de préstec i arrendament entre la Gran Bretanya i la Unió Soviètica per alleugerir la càrrega soviètica en la guerra.

A l’Atlàntic:

A Islàndia va sortir en direcció a Arcàngel el comboi PQ-17 integrat per 35 vaixells mercantils ( 22 nord-americans, 8 britànics, dos russos, dos panamenys i un holandès ) que transportaven 156.500 tones de càrrega i estaven protegits per sis destructors i 15 bucs armats.

26 de juny de 1942

La Wehrmacht va ocupar la ciutat de Jarkov.

A la zona de Sebastopol, a la nit, aprofitant la foscor, l’alt comandament soviètic va introduir a la ciutat de Sebastopol, per tots els mitjans marítims que disposava, a la 142ª brigada de tiradors, que va arribar a temps per assistir a l’ocupació alemanya de la ciutat ucraïnesa.

25 de juny de 1942

A Espanya:

En Wilhelm Canaris, en nom de l’Adolf Hitler, es va entrevistar amb en Francisco Franco al Prado per mirar de convèncer als franquistes perquè mantinguessin a l’Augustín Múñoz Grandes al capdavant de la Divisió Blava. Tot i que el règim franquista volia treure’s de sobre a en Múñoz Grandes per les seves crítiques al règim per no intervenir en la guerra, va haver d’acceptar mantenir-lo al càrrec per no fer enfadar al règim nazi.

En el Reich:

A Alemanya, 1.006 bombarders de la RAF varen atacar al port de Bremen, però no varen causar gaires danys.

En el front oriental:

A la nit, a Lituània, guerrillers lituans varen matar a 1.500 jueus, varen cremar i destruir diverses sinagogues i varen cremar un barri jueu amb les seves seixanta cases.

En el front de Khàrkiv, els soviètics varen començar a retrocedir després de l’ofensiva alemanya.

A Itàlia:

A Sicília, en Benito Mussolini va inspeccionar les tropes alemanyes.

En els Estats Units:

A Washington es va anunciar la creació del European Theater of War, Teatre de Guerra Europea, sota el comandament d’en Dwight D. Eisenhower. A la nit, en Winston Churchill va marxar de Washington després de passar set dies reunit amb el govern nord-americà per dirigir-se a la Gran Bretanya per ser present a una sessió important del Parlament. En Harry Hopkins va acompanyar al primer ministre en el seu hidroavió a Baltimore, i segons l’Ismay les paraules d’acomiadament d’en Churchill varen ser: Ara a Anglaterra, a casa, i a una bella discussió.

24 de juny de 1942

Adolf Hitler va explicar en els seus convidats la feina que va tenir en els anys vint nombrant els membres del Partit Nazi. Hitler va dir que va ser un gran encert el nomenament de Joseph Goebbels com a gauleiter de Berlín perquè posseïa dues qualitats indispensables per triomfar a Berlín: la seva eloqüència i el seu talent.

A Egipte, l’Afrikakorps va arribar a Sidi Barrani.

Aquell dia, el general Charles de Gaulle va arribar a un acord amb els moviments clandestins francesos de resistència.

23 de juny de 1942

En el Reich:

El ministre d’Armament, l’Albert Speer, va informar a l’Adolf Hitler dels resultat de la conferència celebrada el 4 de juny de 1942 sobre l’energia nuclear i les mesures que es varen adoptar per ajudar en el desenvolupament de la investigació en aquell camp. Speer no el va voler informar gaire perquè no creia que la bomba atòmica es pogués fabricar aviat, i estava convençut de que no tindria cap transcendència en aquella guerra. Però en Hitler ja estava informat per uns altres informes sobre els projectes de l’energia nuclear, i aquests informes eren més detallats i més optimistes que els de Speer. Els va realitzar el seu fotògraf i amic, en Heinrich Hoffmann, que tenia una amistat amb el ministre de comunicacions, en Wilhelm Ohnesorge, que estava interessat pels projectes de l’energia nuclear. Segurament aquests informes els va redactar l’Ohnesorge. Quan Speer va veure els informés d’en Hoffmann es va enfadar ja que no li va agradar que en Hitler no es dirigís als responsables directes per informar-se i ,en canvi, s’informava per informes pocs fiables sent la majoria de les informacions suposicions de gent que no era entesa en la matèria. En Hitler mai va entendre com funcionava la fabricació de la bomba atòmica i no li agradava parlar-ne per la desconeixença que tenia d’aquell tema. Però, en canvi, si que es va interessar més del següent tema del que varen parlar amb Speer. Es tractava del nou tanc de 1.000 tones, el Landkreuzer P 1.000 Rate. En Hitler li va agradar aquell nou tanc i va demanar que es construís de seguida. Aquell dia, l’empresa Porsche també va dissenyar pel Reich alemany un nou tanc armat, el Tiger, amb un canó més gran. L’empresa va prometre que els primers prototips estarien disponibles pel maig de 1943. Un altre tema del qual varen parlar amb Speer va ser el del llançament d’un nou coet que es va produir el 13 de juny de 1942. En Hitler no confiava massa en aquella nova arma i va posar en dubte la punteria del projectil.

Tot i que l’entrevista amb Speer no va ser del seu gust, en Hitler encara continuava eufòric per la victòria de l’Erwin Rommel del 21 de juny de 1942 i li va explicar en el seu ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, que estava a Berlín, que els britànics estaven en una crisi molt important i que la prova d’aquest fet era que el primer ministre, en Winston Churchill, es trobava a Washington. Després, a la capital alemanya, en una conferència ministerial, en Goebbels va indicar en els seus col·laboradors que la propaganda no havia de causar a l’opinió pública la impressió de que la Gran Bretanya estava completament acabada. El ministre alemany va posar èmfasis sobre en el fet de que la política informativa oficial britànica treballava amb el principi d’exagerar, primer a propòsit, la gravetat de les derrotes per després presentar-les com a favorables.

Aquell dia, es va començar a enviar els primers presoners en el programa d’eutanàsia dels nazis a Auschwitz i es varen produir els primers gasejaments massius.

En el front oriental:

Les tropes de la Wehrmacht no paraven d’avançar en el front de l’Est i l’exèrcit soviètic es va tenir que retirar del front de Khàrkiv, fet que va provocar que els alemanys ataquessin la ciutat de Rostov del Don. Però, tot i l’avanç dels alemanys, 16.000 homes del 2º Exèrcit de Xoc i del 59º Exèrcit soviètic en el Voljov varen poder escapar de les mans dels alemanys, tot i que 14.000 homes no varen tenir la mateixa sort i varen ser atrapats i empresonats pels alemanys. Per altra banda, el general de divisió Bruno Sculetus, de la divisió de Seguretat 281, racionalitzava en un informe al seu superior l’afusellament de 128 gitanos per la Policia Secreta de Campanya.

En el mar del Carib:

Els alemanys varen destruir l’embarcació colombiana Resolute. 

22 de juny de 1942

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler continuava eufòric per la victòria d’Erwin Rommel del dia anterior a Líbia, i va dir davant dels seus convidats, la majoria generals de l’exèrcit, que no es podia discutir el talent i la valentia de Rommel, i el va nombrar de manera oficial mariscal de camp. Precisament, a Tobruk, Rommel va reunir als seus homes i els va dir que ara tenien que aniquilar totalment els seus enemics i que en els següents dies tornaria a exigir-los una total entrega per poder aconseguir els seus objectius. A continuació, amb el seu imparable avanç alemany, l’Afrikakorps va entrar a Egipte per Salum.

A Ucraïna, els alemanys varen començar una ofensiva.

A Washington, va acabar la conferència entre Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill començada el 18 de juny de 1942.

A Vichy, Pierre Laval va acceptar un acord amb Fritz Sauckel per enviar mà d’obra francesa a Alemanya i va comunicar en un discurs que desitjava la victòria d’Alemanya perquè, sense ella, el bolxevisme assetjaria a tot arreu. Laval també va explicar a continuació que França no podia continuar passiva i indiferent davant la immensitat dels sacrificis que Alemanya estava disposada a fer amb l’objectiu de construir una Europa en la què els francesos tenien que ocupar el seu lloc. Després del discurs, la majoria de la població francesa va entendre que el govern havia perdut tota la seva independència.

 

 

21 de juny de 1942

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, després de que el dia anterior Adolf Hitler marxés al front, l’Eva Braun va marxar a Itàlia de vacances durant quatre setmanes. Aquell va ser l’últim viatge a l’estranger de la parella d’en Hitler. Poc després en Hitler marxaria cap al seu quarter general.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, després de la retirada aliada a Egipte, les tropes de l’Erwin Rommel, després d’ocupar la ciutat de Tobruk el dia anterior, varen acabar de destrossar tant per terra com per aire el 8ª Exèrcit britànic i les tropes australianes de la ciutat, capturant a 30.000 soldats britànics i Aliats, molts d’ells sud-africans. A les 9:40 del matí, el general Klopper, que comandava la 2ª Divisió d’infanteria sud-africana i tenia el comandament de la fortalesa de Tobruk, va trobar-se amb els generals de l’Eix per entregar-los la capitulació. Els britànics varen deixar a la ciutat grans piles de caixes plenes d’aliments, conserves i begudes i, per si no fos poc, les cisternes d’aigua i tots els magatzems de combustible es varen capturar intactes. En seguit, en Rommel i el tinent general Fritz Bayerlein varen recórrer els carrers de la ciutat damunt del vehicle Horch Kfz 15. A la nit, les últimes unitats britàniques que encara combatien varen entregar les seves armes. Quan en el quarter general de Rastenburg varen arribar les notícies dels èxits d’en Rommel, l’Adolf Hitler, que acabava d’arribar al quarter d’Obersalzberg, es va posar tant content que va decidir l’endemà ascendir a en Rommel a mariscal de camp. El dictador alemany va creure que aviat tindria tot el control del nord de l’Àfrica i es podria centrar en el front oriental. A Alemanya, després de que les autoritats varen tenir coneixement d’aquella victòria, varen anunciar per la Gran Ràdio Alemanya aquella victòria i varen treure descaradament pit de la situació. Els alemanys estaven molt convençuts en aquells moments de les seves possibilitats i, aquella mateixa nit, l’Albert Kesselring va deixar clar que ocupar Malta havia de ser el següent pas.

En els Estats Units:

A Washington, en Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb en Winston Churchill i el general George Marshall. Enmig de la reunió el President va rebre una nota de la caiguda de Tobruk i li va donar en el primer ministre britànic perquè la llegís.

En el Pacífic:

Des del Japó, a les illes Kuriles, els japonesos varen desembarcar a l’illa Kiska, al nord-est de Japó.

css.php