Home // 1939 // abril

30 d’abril de 1939

En el Reich:

En un discurs, l‘Adolf Hitler va respondre la carta oberta d’en Franklin Delano Roosevelt del 15 d’abril de 1939 menyspreant-lo i burlant-se del president nord-americà.

Mentrestant, el govern alemany va aprovar una llei que prohibia en els jueus i no jueus a compartir el mateix bloc de pisos. Per altra banda, l‘Arthur Seyss Inquart va deixar de ser aquell dia governador general, Reichsstatthalter, d’Àustria i va passar a ser ministre sense cartera del govern alemany.



29 d’abril de 1939

Berlín, la porta de Brandenburg a l’època nazi

El professor i assessor econòmic d’Albert Speer, Karl Maria Hettlage, estava encontra de les idees d’Adolf Hitler i d’Albert Speer sobre els finançament de les obres que havien de fer. Els va explicar que el municipi de Berlín , els gastos tenien que ajustar-se als ingresos, però  de la manera en que volien dur a terme les obres es gastaven més  diners dels que es recaptaven. Tant Speer com Hitler no opinaven igual que el professor i pensaven negociar amb cada ministeri perquè donessin algú del seu pressupost en la construcció, igual que també volien demanar un  ajut econòmic a les empreses privades.

 



28 d’abril de 1939

En el Reich:

L’Adolf Hitler va anunciar en un discurs de dues hores i vint minuts al Reichstag que trencava el Pacte de No Agressió i Amistat entre Alemanya i Polònia del 1934 i l’acord naval amb la Gran Bretanya. En Hitler, que es volia fer amb el control de Polònia, va oferir a l’empobrida Polònia garanties econòmiques a la ciutat de Danzig a canvi de que li entreguessin la ciutat i un passadís a través del territori polonès. A canvi, va assegurar que respectaria la neutralitat d’una sèrie de països; entre ells Bèlgica, Luxemburg i Holanda. També va criticar amb duresa la Gran Bretanya, però al mateix temps va dir expressions d’admiració cap a les illes britàniques. Després va menysprear al president Franklin Delano Roosevelt i li va respondre a les demandes que el President l’hi havia fet arribar en un telegrama que l’hi havia enviat dues setmanes abans en què li demanava que oferís una garantia de que s’abstingués de començar qualsevol atac en els següents 25 anys a 30 països concrets, la majoria d’ells europeus, en 21 punts que els membres del Reichstag varen rebre amb sorolloses ovacions i varen riure sarcàsticament quan en Hitler es burlava del President. Aquell telegrama no li va agradar gens a en Hitler. Llavors, el dictador alemany va explicar tots els seus èxits personals que havia aconseguit des de que va pujar al poder. Fent referència a la Legió Condor, el dictador alemany va dir que el poble alemany sabia lo valents que havien sigut els seus fills en la lluita per la llibertat d’un poble tant noble, i els va lloar quan va dir que havien ajudat a salvar la civilització europea. Aquell discurs que incitava al bel·licisme va ser vist per la població alemanya com el manteniment de la pau, no per la preparació de la guerra. Molts alemanys que varen sentir el discurs per la ràdio varen creure que era un dels millors discursos que havia pronunciat.



27 d’abril de 1939

Adolf Hitler va denunciar que no es complia l’acord naval entre la Gran Bretanya i Alemanya, que establia límits de tamanys a les flotes dels dos països.

Per la seva part, la Gran Bretanya va introduir l’allistament obligatori en el servei militar pels homes de 21 anys.

26 d’abril de 1939

A la Gran Bretanya es va efectuar el reclutament obligatori militar.

25 d’abril de 1939

L’ambaixador britànic a Alemanya, Nevile Henderson, va tornar a Berlín de Londres per explicar el govern alemany la decisició del seu govern d’introduir el servei militar obligatori.

20 d’abril de 1939

L’aniversari de l’Adolf Hitler:

L’Adolf Hitler va celebrar els seus 50 aniversari a Berlín. Per l’eix Est-Oest, la primera arteria acabada de la capital del Reich, es va organitzar una espectacular desfilada militar i es va fer molta propaganda a la figura d’en Hitler. En les dues bandes del fastuós carrer es varen col·locar àguiles de ferro fos amb la corona de la victòria a les urpes sobre robustes columnes segons el projecte de l’escenògraf Benno von Arent. L’objectiu d’aquesta demostració era provocar l’admiració i el temor. Mentre el públic es concentrava en els carrers de l’eix Est-Oest per veure la desfilada, en Hitler estava a la Cancelleria del Reich rebent regals. Sota l’atenta mirada d’en Josef Dietrich i en Karl Wolff, en Heinrich Himmler li va regalar un valuós retrat eqüestre d’en Frederic el Gran pintat per l’Adolf von Menzel, i l’arquitecte Albert Speer li va regalar la maqueta de la nova Berlín que volien construir. Després de rebre els regals, en Hitler va sortir de la Cancelleria del Reich i va passar, amb el seu gran Mercedes negre, davant les formacions agrupades al llarg de la gran avinguda Est-Oest, entre el Lustgarten i l’estació del Tiergarten. Després, des de la tribuna oficial alçada a la plaça superior tècnica de Charlottenburg, va saludar les tropes que desfilaven davant d’ell des de les onze del matí fins les tres de la tarda. En Hitler se les va mirar dempeus, immòbil, sense apartar la vista de l’immens exèrcit en marxa. La desfilada va passar també per davant dels diplomàtics estrangers, que es miraven aquella escena amb temor i preocupació. En Hitler li havia demanar a en Joachim von Ribbentrop que convidés a aquells diplomàtics perquè en prenguessin nota. La desfilada també va servir per una edició especial del noticiari Wochenschau de la Ufa, que en Joseph Goebbels havia encarregat amb motiu de l’aniversari de Hitler. A més, per celebrar l’aniversari, l‘Església catòlica va ordenar fer sonar les campanes i va demanar pregar per en Hitler a la missa del diumenge següent.

En el Reich:

En Constantin von Neurath va declarar que després de la Primera Guerra Mundial se’ls va relegar a un segon terme, però que ara s’havien convertit en la potència de la que depenia el destí d’Europa.

19 d’abril de 1939

En el Reich:

En Joseph Goebbels es va dirigir per ràdio al poble alemany per celebrar l’aniversari de l’Adolf Hitler, el 50ª, de l’endemà. Com sempre, el ministre alemany va lloar la figura del líder alemany.

17 d’abril de 1939

Després d’estar els últims dies a Roma per reunir-se amb el govern italià, Hermann Göering va tornar amb tren a Berlín.

15 d’abril de 1939

En el Reich:

L’Adolf Hitler va rebutjar la crida feta pel president nord-americà Franklin Delano Roosevelt aquell dia de comprometre a Alemanya i Itàlia de no atacar durant els següents 10 anys a una llista de països europeus. El President li havia demanat aquell dia a en Hitler i en Benito Mussolini que respectessin la independència dels Estats europeus.

A Itàlia:

A Roma, en Hermann Göering es va reunir amb en Benito Mussolini i varen coincidir, entre altres coses, en que arribar acords econòmics amb la Unió Soviètica era important tant per Alemanya com per Itàlia, i que els dos països havien de concentrar-se en el rearmament. En Göering creia que la guerra era inevitable, però esperava posposar-la fins al 1942.

css.php