Home // 1934 // agost

31 d’agost de 1934

Hermann Göering va enviar una carta a Rudolf Hess com a ministre president de Prússia, per explicar-li l’unànime suport que havia tingut la purga del 30 de juny de 1934 i la gran confiança que desperatava Adolf Hitler. Una copia de la carta va ser enviada a Hitler.

30 d’agost de 1934

Dijous:

En el Reich:

Alfred Rosenberg, que rivalitzava durament en aquells moments amb el ministre Joseph Goebbels per obtenir més competències en el camp de la cultura, va escriure-li una carta molt crítica a en Goebbels per criticar-li que com a cap de la Cambra de Cultura hagués destituït del seu càrrec a un funcionari responsable de la publicació de la revista Lichbildbühne enlloc del director de la revista. Rosenberg l’avisava de que aquell fet contradeia als principis del nacionalsocialisme. El jerarca nazi estava enfadat perquè no se l’havia avisat d’aquell canvi. Rosenberg l’hi explicava que ell no replicaria les circulars que ell enviés als serveis que depenguessin d’ell i l’hi va deixar clar que la missió que li havia ordenat l’Adolf Hitler també consistia en controlar totes les associacions unificades amb respecte a la seva orientació intel·lectual i ideològiques. En un altre punt, Rosenberg l’hi explicava que l’escriptor Stefan Zweig ja no vivia a Alemanya i que es trobava treballant en un teatre d’emigrants jueus a Basilea. Rosenberg l’hi criticava que hagués dit que Zweig era una persona que s’hagués mantingut al marge de la política i que hagués afegit que era un apolític inofensiu. Per deixar-li clar que no era un apolític l’escriptor, l’hi va recordar com una obra del 1907 de l’escriptor austríac anomenada Tersites mostrava la seva traïció en recordar el personatge de Tersites com un pacifista i traïdor de la pàtria mentre que l’heroi Aquiles, a qui l’hi recorda l’exèrcit alemany, no queda gens bé a l’obra. Llavors, l’hi va recordar en la carta que el seu Ministeri de Propaganda havia prohibit la filmació de Zweig Amok per consideracions polítiques i que els llibres de l’escriptor havien sigut cremats en els autos de fe que havia promogut ell com a ministre de Propaganda. Rosenberg acaba aquest punt acusant-lo d’ignorar aquests fets o de no tenir memòria. En un altre punt però continuant amb el mateix tema, acusa a Zweig de ser un sequaç del psicoanalista Sigmund Freud i de ser un anti-alemany, i l’hi recorda que com a president d’una Cambra Musical del Reich no podia tolerar a un col·laborador jueu en el Nou Reich.

27 d’agost de 1934

Tots els funcionaris públics d’Alemanya varen jurar lleialtat personal a Adolf Hitler.

23 d’agost de 1934

L’edició muniquesa del diari nazi Völkischer Beobachter va sortir editat amb una entrevista escrita per Ernst Hanfstaengl al magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst sota el títol, Confessió del magnat de la premsa nord-americana: Amb el règim de Hitler, Alemanya s’ha convertit en un país d’ordre. En l’entrevista, Hearst va felicitar a Adolf Hitler per la seva victòria i descriu el règim nazi de forma positiva i com a garantiar de seguretat a més de que va aprovar les teories racials nazis.

Però Hearst va confessar al cap d’uns anys, que bona part de l’entrevista va ser manipulada per Hanfstaengl i que només els últims dos paràgrafs de l’entrevista són el que va dir.

21 d’agost de 1934

Dimarts:

En el Reich:

Arran dels incidents del 25 de març a Gunzenhausen, el SA Kurt Bär i els seus companys, que havien sigut condemnats de tres mesos a set mesos de presó, i a Bär a deu mesos, per haver atacat a la família propietària d’una taverna jueva i haver protagonitzar un petit pogrom contra els jueus a la petita ciutat bavaresa, varen rebre la sentència després d’haver recorregut la sentència. El tribunal del districte d’Ansbach va anul·lar totes les penes després dels recursos presentats pels culpables, excepte la de Bär. Durant la fase d’investigació, el representant en cap de les SA del govern de la Francònia Central va intentar culpar als jueus d’aquell incident. Tot i la condemna, Bär esperava una altra condemna per haver tornar a la taverna el dia 15 de juliol hi haver matat al propietari, Simon Strauss, i haver ferit de gravetat al fill Julius. Només es va passar quatre anys a la presó.

20 d’agost de 1934

Dilluns:

En el Reich:

El govern alemany va promulgar una llei que donava validesa legal retrospectiva al nou jurament de fidelitat de l’Exèrcit a la figura de l’Adolf Hitler. Després de la promulgació de la Llei, Hitler va escriure una carta al ministre de Defensa, el general Werner von Blomberg, confirmant-li que el Pacte del Deutschland seguia vigent. En la carta li agraïa el seu jurament de lleialtat i li va dir que sempre consideraria l’existència i la inviolabilitat de l’exercit alemany. Hitler li va reiterar que l’Exèrcit seria l’únic portador d’armes de la nació. Von Blomberg, agraït també perquè Hitler havia complert amb el Pacte, va ordenar que les Forces Armades es dirigissin a partir d’aquell moment a en Hitler com a Meu Führer enlloc de l’apel·latiu civil de senyor Hitler que havien utilitzat fins llavors.


Alfred Rosenberg va escriure una carta al Ministeri de Propaganda per queixar-se de que un jueu li hagués escrit al compositor Richard Strauss el llibre de la seva òpera, La dona silenciosa. El jueu en qüestió era Stefan Zweig. L’atac de Rosenberg va tornar a provocar una furiosa indignació al ministre Joseph Goebbels, que no podia veure al seu company d’origen eslau.

19 d’agost de 1934

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya es va celebrar un plebiscit per legitimar els canvis produïts després de la mort del president Paul von Hindenburg. Bàsicament es votava si s’acceptava l’autonomenament de l’Adolf Hitler pel càrrec de President. La consigna del Partit Nazi era: Hitler per Alemanya – tota Alemanya per Hitler. El poble alemany va donar suport amb una gran majoria a la proposta del canceller: un 84,6% varen votar Ja (si), 38.362.760 vots, i 4.294.654 persones hi varen votar encontra. 872.292 paperetes varen ser anul·lades. Tot i el gran suport cap a en Hitler i l’ajuda de les Gestapo i del SD organitzant un control secret de les paperetes per assegurar l’èxit i desemmascarar les últimes restes de l’oposició, a les zones més poblades per la classe treballadora, un terç dels votants es va negar a donar la seva papereta per Hitler. Per aquells resultats, el partit nazi es va mostrar disgustat perquè eren pitjors que els del novembre de 1933. Per exemple, en el districte de l’Alt Palatinat els nazis varen obtenir uns pobres resultats. A Hamburg, on l’economia no avançava tal i com s’anunciava ja que els interessos de la ciutat no coincidien amb les prioritats del rearmament i l’autarquia, un 20% dels vots varen ser negatius.

Davant la fusió dels càrrecs de Canceller i de President, el conjunt de les Forces Armades varen realitzar el nou jurament de lleialtat personal a en Hitler.

18 d’agost de 1934

Adolf Hitler va publicar el text complet de les últimes voluntats i testament del desaparegut president Paul von Hindenburg en el diari Völkischer Beobachter. El document també lloava la Reichwehr dient que havia de ser un símbol del Estat. Per la seva part, Oskar von Hindenburg va dir en un discurs per ràdio que el seu pare sempre havia vist a Hitler com el seu successor com a cap d’Estat.

Aquell dia, Helene Hanfstaengl, l’esposa d’Ernst Hanfstaengl, va fugir d’Alemanya perquè va tenir por del règim nazi ja que estava informada dels assassinats que estaven cometen i tenia por que els poguessin assassinar. En canvi, el seu marit va decidir continuar a Alemanya tot i que Helene li va aconsellar que també abandonés al país abans que no fos massa tard.

17 d’agost de 1934

Divendres,

En el Reich:

A Hamburg, Adolf Hitler va pronunciar un gran discurs electoral i va dir que el seu govern tenia el suport de dos organitzacions: políticament, la comunitat del poble cristal·litzada en el moviment nacionalsocialista i militarment en l’exèrcit. Curiosament, a Hamburg va ser on va rebre la major part dels no, un 21% dels vots.

15 d’agost de 1934

La premsa alemanya va publicar el testament de Paul von Hindenburg on es demostrava, encara que la seva autenticitat no estar clara, que Adolf Hitler era el seu hereu natural.

css.php