Home // 1934 // agost

31 d’agost de 1934

Hermann Göering va enviar una carta a Rudolf Hess com a ministre president de Prússia, per explicar-li l’unànime suport que havia tingut la purga del 30 de juny de 1934 i la gran confiança que desperatava Adolf Hitler. Una copia de la carta va ser enviada a Hitler.



30 d’agost de 1934

Dijous:

En el Reich:

Alfred Rosenberg, que rivalitzava durament en aquells moments amb el ministre Joseph Goebbels per obtenir més competències en el camp de la cultura, va escriure-li una carta molt crítica a en Goebbels per criticar-li que com a cap de la Cambra de Cultura hagués destituït del seu càrrec a un funcionari responsable de la publicació de la revista Lichbildbühne enlloc del director de la revista. Rosenberg l’avisava de que aquell fet contradeia als principis del nacionalsocialisme. El jerarca nazi estava enfadat perquè no se l’havia avisat d’aquell canvi. Rosenberg l’hi explicava que ell no replicaria les circulars que ell enviés als serveis que depenguessin d’ell i l’hi va deixar clar que la missió que li havia ordenat l’Adolf Hitler també consistia en controlar totes les associacions unificades amb respecte a la seva orientació intel·lectual i ideològiques. En un altre punt, Rosenberg l’hi explicava que l’escriptor Stefan Zweig ja no vivia a Alemanya i que es trobava treballant en un teatre d’emigrants jueus a Basilea. Rosenberg l’hi criticava que hagués dit que Zweig era una persona que s’hagués mantingut al marge de la política i que hagués afegit que era un apolític inofensiu. Per deixar-li clar que no era un apolític l’escriptor, l’hi va recordar com una obra del 1907 de l’escriptor austríac anomenada Tersites mostrava la seva traïció en recordar el personatge de Tersites com un pacifista i traïdor de la pàtria mentre que l’heroi Aquiles, a qui l’hi recorda l’exèrcit alemany, no queda gens bé a l’obra. Llavors, l’hi va recordar en la carta que el seu Ministeri de Propaganda havia prohibit la filmació de Zweig Amok per consideracions polítiques i que els llibres de l’escriptor havien sigut cremats en els autos de fe que havia promogut ell com a ministre de Propaganda. Rosenberg acaba aquest punt acusant-lo d’ignorar aquests fets o de no tenir memòria. En un altre punt però continuant amb el mateix tema, acusa a Zweig de ser un sequaç del psicoanalista Sigmund Freud i de ser un anti-alemany, i l’hi recorda que com a president d’una Cambra Musical del Reich no podia tolerar a un col·laborador jueu en el Nou Reich.



27 d’agost de 1934

Tots els funcionaris públics d’Alemanya varen jurar lleialtat personal a Adolf Hitler.



23 d’agost de 1934

L’edició muniquesa del diari nazi Völkischer Beobachter va sortir editat amb una entrevista escrita per Ernst Hanfstaengl al magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst sota el títol, Confessió del magnat de la premsa nord-americana: Amb el règim de Hitler, Alemanya s’ha convertit en un país d’ordre. En l’entrevista, Hearst va felicitar a Adolf Hitler per la seva victòria i descriu el règim nazi de forma positiva i com a garantiar de seguretat a més de que va aprovar les teories racials nazis.

Però Hearst va confessar al cap d’uns anys, que bona part de l’entrevista va ser manipulada per Hanfstaengl i que només els últims dos paràgrafs de l’entrevista són el que va dir.

20 d’agost de 1934

Adolf Hitler va escriure una carta al ministre de Defensa, el general Werner von Blomberg, confirmant-li que al Pacte del Deutschland seguia vigent. En la carta li agraïa el seu jurament de lleialtat i li va dir que sempre consideraria l’existència i la inviolabilitat de l’exercit alemany. Hitler li va reiterar que l’exèrcit seria l’únic portador d’armes de la nació.

Per altra banda, Alfred Rosenberg va escriure una carta al Ministeri de Propaganda per queixar-se de que un jueu li hagués escrit a Strauss el llibre de la seva òpera, La dona silenciosa. El jueu en qüestió era Stefan Zweig. L’atac de Rosenberg va tornar a provocar a Joseph Goebbels una furiosa indignació.

19 d’agost de 1934

A Alemanya es va celebrar un plebiscit per legitimar els canvis produïts després de la mort del president Paul von Hindenburg. Bàsicament es votava si s’acceptava l’autonombrament d’Adolf Hitler pel lloc de president. La consigna del Partit Nazi era: Hitler per Alemanya – tota Alemanya per Hitler. El poble alemany va donar suport amb una gran majoria l’autonombrament de Hitler: un 84,6% varen votar Ja ( si ), 38.362.760 vots, i 4.294.654 persones i varen votar encontra. 872.292 paperetes varen ser anul·lades. Tot i el gran suport cap a Hitler i l’ajuda de les Gestapo i del SD organitzant un control secret de les paperetes per assegurar l’èxit i desemmascarar les últimes restes de l’oposició, a les zones més poblades per la classe treballadora, un terç dels votants es va negar a donar la seva papereta per Hitler. Per aquells resultats el partit nazi es va mostrar disgustat perquè eren pitjors que els del novembre de 1933. Per exemple, en el districte de l’Alt Palatinat els nazis varen obtenir uns pobres resultats.

Aquell dia, el conjunt de les Forces Armades varen realitzar el nou jurament de lleialtat personal a Hitler.

18 d’agost de 1934

Adolf Hitler va publicar el text complet de les últimes voluntats i testament del desaparegut president Paul von Hindenburg en el diari Völkischer Beobachter. El document també lloava la Reichwehr dient que havia de ser un símbol del Estat. Per la seva part, Oskar von Hindenburg va dir en un discurs per ràdio que el seu pare sempre havia vist a Hitler com el seu successor com a cap d’Estat.

Aquell dia, Helene Hanfstaengl, l’esposa d’Ernst Hanfstaengl, va fugir d’Alemanya perquè va tenir por del règim nazi ja que estava informada dels assassinats que estaven cometen i tenia por que els poguessin assassinar. En canvi, el seu marit va decidir continuar a Alemanya tot i que Helene li va aconsellar que també abandonés al país abans que no fos massa tard.

17 d’agost de 1934

A Hamburg, Adolf Hitler va dir que al seu govern tenia el suport de dos organitzacions: políticament, la comunitat del poble cristalitzada en el moviment nacionalsocialista, i militarment, en l’exèrcit.

15 d’agost de 1934

La premsa alemanya va publicar el testament de Paul von Hindenburg on es demostrava, encara que la seva autenticitat no estar clara, que Adolf Hitler era el seu hereu natural.

12 d’agost de 1934

El govern alemany va publicar el testament del president Paul von Hindenburg mort el 2 d’agost de 1934. Ningú va dubtar que el document havia sigut falsificat pels nazis. El testament acabava d’aquesta manera: El meu canceller, Adolf Hitler, i el seu moviment han donat al poble alemany un pas decisiu cap a la unitat interior. Deixo al meu poble alemany amb l’esperança del que jo desitjava el 1919, i que ha madurat lentament fins el 30 de gener de 1933, seguirà el seu curs amb la vista posada en el compliment total i definitiu de la missió històrica del nostra poble. Amb aquesta ferma esperança en el provenir de la nació, puc tancar els meus ulls amb tranquil·litat. Es va dir que aquest paràgraf va ser redactat per Hitler.

css.php