Home // 1938 // febrer

28 de febrer de 1938

A la nit, el govern alemany va aprovar dos decrets llei que permetien les detencions arbitràries, les tortures i els assassinats.

Aquell dia, el jutge d’instructor del tribunal militar, el doctor Biron, acompanyat pel generalloberst, el comte Von der Goltz, es varen dirigir a la casa de Werner von Fritsch per comunicar-li que s’havien equivocat de persona quan el varen acusar de rebre xantatge per ser homosexual. Von Fritsch, que es trobava molt malament de salut, els va respondre que no servia per res que ara l’inculpessin. De fet, Von Fritsch va tenir raó i al cap de pocs dies es va celebrar un judici contra la seva persona.



24 de febrer de 1938

Adolf Hitler va debatre amb destacats nazis austríacs la possible annexió d’Àustria. El dictador alemany va apuntar que preferia que Àustria passés pacíficament de la independència a la unió amb Alemanya.

A Àustria, Kurt von Schuschnigg es va mostrar en un discurs públic fermament partidari de la independència austríaca, tot i que va evitar en el discurs criticar a Hitler. Mentre el canceller austríac estava donant el seu discurs, els nazis austríacs varen sortir al carrer en manifestacions violentes i a la plaça principal de Graz els manifestants proalemanys varen destrossar una bandera austríaca.



23 de febrer de 1938

El secretari del tribunal alemany, el doctor Sack, va tancar l’acte de l’últim interrogatori de Werner von Fritsch. El generaloberst va declarar que en cap poble no s’havia tractat tant malament a un cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit, i que manifestava per a què la Història ho sabés que el 1938 s’havia maltractat a una alta autoritat militar. Von Fritsch va acabar la seva declaració dient que no només era un atemptat contra la seva persona sinó que també ho era per tot l’exèrcit.



21 de febrer de 1938

En el Reich.

El Völkischer Beobachter va publicar un article en què deia que figuraven en les Joventuts Hitlerianes de la Marina 45.000 nois, la Motor-Hitler-Jugend tenia a 70.000 membres, i que 55.000 membres de la Hitler-Jugend rebien instruccions a vol d’avions a vela i 74.000 estaven organitzats en unitats de l’aviació. L’article acabava dient que 1.200.000 nois rebien instruccions pre-militar.

A la Gran Bretanya:

El ministre d’Afers Exterior britànic, l’Anthony Eden, va dimitir del seu càrrec i va ser substituït per en lord Halifax. Aquella substitució va ser molt ben vista pel govern alemany perquè odiaven a l’Eden i interpretaven aquest canvi com una senyal més de la política d’apaivagament britànica.

20 de febrer de 1938

Diumenge:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va pronunciar un discurs en el Reichstag per eliminar tots els rumors que parlaven de confrontacions entre ell i els caps de les forces armades després de les dimissions d’en Werner von Blomberg i en Werner von Fritsch i la reorganització de la cúpula dirigent de la Wehrmacht aquell mes. En Hitler va insistir en la unió indissoluble del Partit, l’Exèrcit i l’Estat. En referència a Àustria, va lloar la figura del canceller Kurt von Schuschnigg dient que aquest havia acceptat la seva invitació i que havia buscat una solució per fer justícia per igual pels interessos dels dos països i els interessos de la raça alemanya en el seu conjunt. Però en Hitler va acabar la seva frase afirmant que els alemanys no estaven disposats a deixar que visquessin oprimits deu milions d’alemanys residents a l’altre costat de les fronteres del Reich i va afirmar que la seva posició com a minories oprimides era intolerable. També va garantir que Alemanya respectaria els drets i els interessos de Polònia. Gràcies a aquell discurs en Hitler va aconseguir calmar ràpidament el malestar de la gent, que havia crescut els últims dies per tots aquells retocs en el govern, i va provocar disturbis a Àustria perquè el seu discurs, per primer cop, va ser emès completament per la ràdio austríaca.

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden, que es trobava malalt des del gener i estava passant la convalescència en el sud de França, va dimitir com a secretari del Foreign Office. El seu successor va ser lord Halifax, que era partidari de negociar acords amb Alemanya.

A Romania:

El govern romanès va fer entrar en vigor una nova constitució, la qual, partint de la base de la superioritat de l’Estat per damunt dels individus, suprimia el principi de separació de poders així com els drets i llibertats públiques i conferia al Rei el poder legislatiu, que exerciria a través d’un Parlament bicameral elegit segons sufragi corporatiu i l’executiu en l’exercici del qual comptaria amb la col·laboració del govern, que podia nomenar i destituir a voluntat.

16 de febrer de 1938

El canceller austríac Kurt von Schuschnigg, tal i com l’hi havia ordenat Adolf Hitler el 12 de febrer de 1938, es va veure obligat a nombrar a Arthur Seyss-Inquart nou ministre de l’Interior i cap de la policia i dels serveis de seguretat de tot Àustria. Seyss-Inquart va promulgar una amnistia pels nazis. A més, el canceller va tenir que acceptar a Edmund von Glaise-Horstenau com a ministre sense cartera.

15 de febrer de 1938

En el Reich:

L’Adolf Hitler va declarar en el Reichstag que l’home que en una hora donada era obligat a assumir el lideratge del seu poble no tenia responsabilitats davant de les lleis ni dels parlamentaris, i que només tenia que respondre davant de la missió que se li havia donat. Llavors, va dir que tot aquell que s’interferís en el compliment d’aquesta missió era un enemic del poble.

Continuant a Berlín, en Joseph Goebbels va ser informat de que les tropes d’en Francisco Franco havien patit una derrota durant la conquesta de la ciutat de Terol, però que estaven preparant una nova ofensiva per a finals de març.

A Àustria:

A Viena, el govern d’en Kurt von Schuschnigg va nombrar a l’Arthur Seyss-Inquart nou ministre de l’Interior amb autoritat sobre la policia i els serveis de seguretat.

14 de febrer de 1938

Després de la reunió del dia anterior, Wilhelm Canaris va dirigir diferents mesures per pressionar militarment Àustria i fer-los creure que estaven preparant l’exèrcit per intervenir al país. L’efecte va ser ràpid i a Àustria varen arribar a la conclusió de que Alemanya estaven fent preparatius militars.

A Àustria, el canceller austríac, Kurt von Schuschnigg va informar al president de la Confederació austríaca, Wilhelm Miklas, de la reunió que va mantenir amb Adolf Hitler el 12 de febrer de 1938.

13 de febrer de 1938

A Obersalzberg, a la tarda, Wilhelm Keitel va demanar a Alfred Jodl i a Wilhelm Canaris que es reunissin a la seva habitació per reforçar per ordre d’Adolf Hitler la pressió militar a Àustria duent a terme suposades accions i mesures militars.

12 de febrer de 1938

La reunió Hitler-Schuschnigg:

A les deu del matí, el professor d’Història del Art, el doctor Kajetan Mühlmann, es va dirigir a Obersalzberg per visitar a l’Adolf Hitler. Al mateix temps, en Franz von Papen es va dirigir a l’estació fronterera d’Hallein per rebre el canceller austríac, en Kurt von Schuschnigg, el seu secretari d’Estat, en Guido Schmidt, i el tinent coronel Bartl. Als voltants de dos quarts de dotze, l’automòbil del canceller va creuar la frontera pel costat austríac acompanyat pel conductor Reichart, l’agent de policia Hamberger i en Bartl. En Von Papen els va saludar amb la salutació nazi igual que els agents de la policia, tot i que encara eren a Àustria on era prohibit fer aquella salutació. Mentre es dirigien cap a Obersalzberg, en Von Papen li va dir en el canceller austríac que a Obersalzberg es trobaria alguns generals alemanys, cosa que va fer disgustar al canceller. Un cop varen arribar a la zona es varen trobar que la Legió austríaca, un grup de nacionalsocialistes escapats d’Àustria i contraris a en Von Schuschnigg, s’encarregaven expressament de la guàrdia de la zona aquell dia.

Un cop varen arribar al Berghof, l’Adolf Hitler, visiblement tens i nerviós, els estava esperant a l’escala de la terrassa de la casa on contemplava les vistes panoràmiques d’Obersalzberg vestit amb una guerrera de les SA, el braçal amb la creu gamada i amb uns pantalons llargs de color negres. Quan el canceller d’Àustria el varen fer entrar en l’immens rebedor de l’edifici, en Hitler el va saludar juntament amb en Wilhelm Keitel, que havia arribat aquell matí de Berlín, en Walter Reichenau, l’Hugo Sperrle, que havien arribat de Munic, i el ministre d’Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop, i es varen dirigir fins al seu despatx situat en el primer pis mentre en Von Papen, Schmidt, en Von Ribbentrop i els demés es quedaven fora. La presència dels tres generals, i sobretot la presència dels generals d’aparença més brutal com en Von Reichenau i Sperrle a la reunió, varen provocar que el canceller es posés nerviós i com a conseqüències es va quedar més callat. Aquella pressió va ser una estratègia pensada per en Nicolaus von Below. Només entrar al despatx, en Von Schuschnigg li va dir que estava enlluernat per la casa i la seva situació geogràfica, però en Hitler, que no estava per complits, es va passejar d’una banda a l’altra del despatx retreien-li que Àustria no havia fet res per Alemanya, i li va dir que a Àustria tenia més popularitat que ell i que si ho dubtava que celebrés un referèndum. Llavors el va amenaçar dient-li que solucionaria el problema austríac, que només havia de donar una ordre i de la nit al matí tot hauria acabat, i que potser un dia es presentaria a Viena i llavors sabria el què és bo. A continuació, en Hitler li va oferir solucionar el problema a través de negociacions però el va continuar amenaçant dient-li que sinó arribaven a un acord els fets seguirien el seu curs. Sense dir casi bé res, en Von Schuschnigg li va preguntar què volia, però en Hitler li va esquivar la pregunta dient-li que en parlarien a la tarda. Llavors, el dictador alemany va prémer un botó de la sala i les portes es varen obrir i els va acompanyar fins a la planta inferior. En Von Schuschnigg es va dirigir de dret al lavabo per refrescar-se la cara. Mentre el canceller austríac es refrescava, en Hitler va examinar la taula preparada pel majordom Kannenberg, va sortir a la terrassa i va dir en els guàrdies de les SS que no donessin gaire menjar al canceller austríac, cosa que varen fer, i que no el deixessin fumar ja que el volia posar encara més nerviós. En Von Schuschnigg era una fumador molt addicte, hàbit que en Hitler sabia ja que s’havia informat sobre els hàbits del seu convidat. Durant la pausa per anar a dinar, en Von Schuschnigg va discutir la situació amb el seu ministre Schmidt, que havia rebut d’en Von Ribbentrop l’ultimàtum d’en Hitler.

A la taula, en Hitler es va asseure entre en Von Ribbentrop i el canceller austríac, i en un altre grup compacte es varen col·locar els generals amb l’ambaixador Von Papen, el secretari d’Estat Schmidt, el tinent coronel Bartl i mitja dotzena d’ajudants i caps personals. Al fons va asseure’s en Martin Bormann. El principi varen parlar dels últims models d’automòbils i llavors de coses més personals fins que en Hitler va explicar la història del nacionalsocialisme. Després de dinar, les SS varen servir el cafè, moment que en Hitler va aprofitar per retirar-se un moment i en Von Schuschnigg ho va aprofitar per encendre’s una cigarreta mentre parlava amb en Wilhelm Keitel. A les quatre de la tarda, en Von Schuschnigg va ser cridat per en Von Ribbentrop i en Von Papen perquè li volien presentar un esborrany fet per en Hitler on s’afavoria l’annexió d’Àustria al Reich alemany. El ministre d’Afers Exteriors alemany li va dir que havien d’acceptar les condicions en totalitat, però el canceller li va insistir que ho havien de discutir. Llavors, en Von Schuschnigg els va preguntar si podia contar amb la bona voluntat per part d’Alemanya, cosa que van respondre-li afirmativament. Veient que no tenia massa a negociar, va ser cridat per reunir-se amb en Hitler, que estava molt enrabiat amb el canceller i li va voler fer veure que tant si volia com si no Àustria s’annexionaria al Reich alemany i que no estava disposat a negociar, sinó firmava el document va amenaçar en tenir que prendre una decisió aquella mateixa nit. En Hitler li va ordenar que possés al nazi Arthur Seys-Inquart com a ministre de l’Interior i de Seguretat del seu govern de coalició, es decretés una amnistia política general a favor dels nazis condemnats per qualsevol delicte i tornés a legalitzar al partit nazi a Àustria formant part del Front Patriòtic. També li va demanar que cedís del seu càrrec si no acceptava les condicions que l’imposava. En Von Schuschnigg li va dir que era impossible acceptar totes aquelles propostes perquè els ministres els elegia el president federal d’Àustria. Molt enfadat, en Hitler va fer cridar a en Keitel i va ordenar-li a en Von Schuschnigg que sortís de la sala durant uns minuts. Al cap d’uns minuts en Keitel va arribar al despatx corrents i quan va entrar a la sala en Hitler li va dir que seies a una butaca. Tot era una comèdia era per intimidar al canceller austríac. A continuació varen fer entrar de nou al canceller i el seu ministre Schmidt i, immediatament, va entrar a l’habitació el doctor Kajetan Mühlmann. Llavors, en Hitler els va preguntar si els austríacs es podien fiar de l’Arthur Seyss-Inquart, tant en Keitel com en en Mühlmann varen respondre-li afirmativament. Satisfet, en Hitler li va dir en el canceller que tenia fins el 15 de febrer de 1938 per acceptar les seves condicions, sinó intervindria. Mentre el canceller i el seu ministre decidien que fer, a la sala no paraven d’entrar i sortir generals per intimidar-los. Després de mitja hora, en Hitler, que veia que no es decidien, va cedir en alguns punts del seu esborrany i varen firmar amb el canceller austríac el document, que es va conèixer com el Tractat de Berchtesgaden, on s’acceptava una aliança entre les dues potències, però no l’annexió d’Àustria i es va donar per acabada la conferència.

A les deu de la nit, en Von Schuschnigg va rebutjar quedar-se a sopar i va tornar a Viena amb l’objectiu de celebrar tant aviat com fos possible un referèndum per consultar en el poble austríac si acceptava annexionar-se a Alemanya. La idea d’un referèndum va fer enfurismar a en Hitler més endavant i va demanar als seus militars que entressin al país. En Von Schuschnigg havia acceptat posar a l’advocat Arthur Seyss-Inquart com a representant del govern nazi a Àustria, però el que no sabia és que en Hitler volia posar a en Seyss-Inquart com a canceller després de l’Anschluss. L’objectiu d’aquella trobada a Obersalzberg era que en Von Schuschnigg es veiés obligat a dimitir, cosa que més endavant va haver de fer davant l’amenaça militar alemanya i la passivitat dels governs britànics i francesos davant de la invasió alemanya.

css.php