Home // 1945 // març

31 de març de 1945

A Berlín, Albert Speer es va entrevistar dos cops més amb Adolf Hitler per intentar tractar un programa d’urgència de producció d’armament. Però Hitler va aprofitar que el tenia davant seu per recriminar-li un cop més que actués contra la seva voluntat en la seva política de terra cremada. Finalment, Hitler va acceptar suavitzar les seves ordres de destrucció.

Seguidament, Albert Speer es va dirigir a Oldenburg, Alemanya, amb el comissari general dels Països Baixos, Artur Seyss-Inquart, per impedir com fos les ordres d’Adolf Hitler d’inundar Holanda. Però per sorpresa de Speer, Seyss-Inquart li va explicar que no volia destruir res a Holanda perquè havien obert una via de diàleg amb els Aliats occidentals per rendir-se. Quan Speer va sentir aquelles paraules es va alegrar molt perquè desitjava que es rendissin amb els Aliats occidentals abans que els soviètics arribessin a Berlín. Precisament, aquell dia els soldats alemanys varen abandonar als Països Baixos sense destruir res.

Al migdia, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels per anunciar-li que havia enviat en el front occidental uns 160 batallons perfectament armats, i que aviat disposaria de la Freikorps Adolf Hitler. Però també li va explicar que estava molt preocupat per la situació a Hongria, on les unitats soviètiques havien destrossat al 6ª Exèrcit de Josef Dietrich i ja es trobaven a la frontera alemanya, a més, patia perquè si perdien Hongria perdrien petroli. Seguidament, Hitler li va dir que no pronunciaria els discurs que volia que fes Goebbels perquè ja no tenia res més a dir.

A Kassel, els alemanys varen afusellar a 87 treballadors italians sospitosos d’haver saquejat un tren amb aliments.

En el front occidental, la 3ª divisió algeriana va travessar el riu Rhin.

En el front oriental, els soldats soviètics ja es trobaven a la Silèsia superior.

A Filipines, els nord-americans varen desembarcar a l’illa de Negres.



30 de març de 1945

En el Reich:

L’Adolf Hitler estava molt desgastat, es passava el dia queixant-se dels seus generals i els seus tremolors a la mà esquerra anaven augmentant. Però, aquell dia, l’Eva Braun, que havia arribat a Berlín sense que ningú li demanés, va explicar-li que estava decidida a estar al seu costat, tot i que en Hitler li va demanar que tornés a Munic, però ella no li va fer cas i va viure des de llavors al búnquer, cosa que va animar la vida del dictador alemany.

Aquell dia, el ministre d’Armament, l’Albert Speer, estava decidit a desobeir les ordres de l’Adolf Hitler de terra cremada tot i que havia aconseguit que sigués menys agressiva. Speer va ordenar que els terrenys en obres de l’Organització Todt es preparessin per l’arribada dels soldats Aliats i va fer enviar combois d’aliments a les poblacions del Rhur, a més va aturar la destrucció dels ponts, com els de l’Alta Silèsia.

Per la seva part, en Joseph Goebbels es va ocupar de la Wehrwolf i estava ansiós per assumir-ne al comandament. Al migdia, va rebre a en Robert Ley, que estava molt content perquè en Hitler li acabava d’aprovar els plans de la Freikorps, però en Goebbels li va fer passar de cop el bon humor dient-li que no estava gens d’acord en la creació d’aquell grup de guerrillers voluntaris perquè creia que perjudicaria a les milícies que volia crear i li va demanar que canviés els seus plans. A la nit, en Ley va modificar els seus plans de la Freikorps i va presentar els decrets modificats.

En el front occidental:

La situació era tant desesperada pels interessos alemanys que l’alcalde de Mannheim va anunciar telefònicament als Aliats la capitulació. Aquell dia, en Dwight D. Eisenhower va prendre la decisió de concentrar totes les seves forces a l’Alemanya central i meridional, i d’aquesta manera va frenar l’avanç cap a Berlín deixant que els soviètics siguessin els primers en arribar a la capital alemanya. Aquell dia la 3ª Divisió blindada del 1ª Exèrcit va avançar 72 quilòmetres cap a Paderborn.

En el front oriental:

Les tropes d’en Ferdinand Schörner, amb membres de les Joventuts Hitlerianes, varen aconseguir mantenir-se a les línies defensives de l’Alta Silèsia i a Curlàndia, i es varen poder defensar dels atacs soviètics en els combats mantinguts a Lauban, Silèsia. Però les tropes soviètiques d’en Konstantin Rokossovski tenien sota el seu poder la ciutat polonesa de Danzig, on varen fer 10.000 presoners alemanys i varen requisar 45 submarins en el port. A més, el 60ª Exèrcit soviètic i el 4ª blindat de guàrdies varen ocupar Ratibor, i d’aquesta manera el 1er Front ucraïnès dominava pràcticament l’Alta Silèsia.

A Croàcia, els Aliats varen descobrir i bombardejar el camp de concentració de Jasenovac però no el varen alliberar. El camp va ser liquidat pels propis nazis a principis d’abril.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt es va traslladar en tren a Warm Springs, Geòrgia, per reposar. El President estava molt desgastat; quan el varen portar amb limusina cap a la zona amb prou feines estava conscient, i els que el varen veure van quedar impressionats pel seu estat de salut. Al cap d’uns dies moriria.

 



29 de març de 1945

En el Reich:

Al matí, l’Albert Speer va tornar a Berlín i es va posar en contacte amb uns quants generals favorables a no complir les ordres de terra cremada de l’Adolf Hitler, com en Heinz Guderian i els gauleiters menys fanàtics. En Guderian el va advertir de que no perdés el seny. Després, Speer va enviar la seva última carta a l’Adolf Hitler on li va recordar que va sentir un gran dolor quan els dies victoriosos del 1940 els comandaments del Reich van perdre la postura i no es va saber reaccionar per capgirar aquella situació. Speer estava molt decebut amb en Hitler, i aquells últims dies de guerra veia tots els errors que s’havien comès durant tots aquells anys. No va ser fins llavors que Speer no va començar a veure que el sistema del govern nazi demostrava ser inferior als governs democràtics per la falta d’autocrítica.

Mentrestant, en Hitler va passejar durant una hora entre les ruïnes del jardí de la Cancelleria del Reich amb en Joseph Goebbels. El ministre alemany li va insistir en pronunciar un discurs de 10 o 15 minuts per la ràdio. Però el líder alemany no volia fer-ho perquè deia que no tenia res positiu a oferir. Després d’insistir, en Hitler va acceptar la demanda del seu amic.

A la nit, en Hitler va fer cridar a Speer perquè es reunís amb ell ja que li volia comunicar que la seva conducta començava a ser comparable a una traïció. Speer li va contestar que no era cert, i en Hitler li va assegurar que era impossible negar l’esperança d’una victòria final i li va parlar de les decepcions que havia patit durant la seva trajectòria militar. A continuació, en Hitler li va demanar que es penedís de les seves últimes accions i li va demanar que tingués fe, i li va donar 48 hores perquè recuperés la fe en la victòria. Després de que Speer marxés, en Hitler es va començar a posar nerviós i va ordenar a Speer, que en aquells moments estava en el seu despatx de la Pariserplatz, que tornés al búnquer de la Cancelleria del Reich. Quan Speer es va dirigir a la Cancelleria va tenir moltes dificultats per arribar-hi perquè el carrer Wilhelmstrasse estava ple de ruïnes. En entrar al búnquer va començar una altra reunió. En Hitler no va poder amagar el seu tremolor a la mà i, de seguida, li va preguntar quina decisió havia pres. Speer li va contestar que tenia el seu suport incondicional i en Hitler es va emocionar mentre li donava la mà. A continuació, Speer li va demanar que només li seria d’ajuda si es confirmava la seva autoritat en referent a l’aplicació del decret del 19 de març de 1945, cosa que en Hitler va acceptar. Quan va acabar la reunió, en Hitler va ordenar a través del seu general Alfred Jodl i el seu secretari Martin Bormann que s’havien d’intensificar els atacs contra els Aliats sense tenir en compte a la població alemanya.

Mentre Berlín perdia 14 bateries antiaèries pesades que varen ser enviades al riu Óder, en Hitler es va reunir amb en Robert Ley, que li va demanar crear una formació d’un cos lliure de voluntaris que s’anomenaria Freikorps Adolf Hitler. Després d’acceptar la proposta d’en Ley, en Hitler es va reunir amb en Joseph Goebbels, que li va tornar a insistir en que pronunciés un discurs al poble alemany per ràdio, cosa que a en Hitler no li feia gens de gràcia.

La Wilhelmstrasse, avui en dia hi ha ubicada l’ambaixada britànica.

Mentrestant, el ja ex general Heinz Guderian va entregar els seus documents a en Hans Krebs, el seu substitut. En Guderian mai més va tornar a ser informat de l’evolució del conflicte.

Per la seva banda, el Quarter General italià va enviar a Berlín una informació que deia que el Papa Pius XII estava interessat en conèixer les condicions alemanyes de pau per negociar amb els Aliats, però en Hitler va desestimar la col·laboració del Vaticà.

En el front oriental:

El 3º Front d’Ucraïna comandat per en Fiodor Tolbujin va entrar a Àustria.

Per altra part, en Gregory Zhukov va informar a en Iosif Stalin que les tropes d’en Konstantin Rokossovsky s’estaven endarrerint del seu avanç des de Danzig, que va ser conquerit aquell mateix dia, i l’estuari del Vístula. Stalin li va contestar que tindrien que començar l’ofensiva a Berlín sense les tropes d’en Rokossovsky.

En el front occidental:

Els tancs nord-americans varen avançar 110 quilòmetres i es varen col·locar a uns 40 quilòmetres de les riberes del Wesse. Per altra banda, soldats nord-americans de la 94º Divisió d’Infanteria i la 44º Divisió del 7 Exèrcit lluitaven contra els alemanys per la ciutat de Mannheim. La 44º Divisió lluitava amb bazuques i baionetes M1.

Preveient que aviat començarien uns atacs ferotges a vida o mort, en Walter Model va emetre en la seva ordre del dia que aquell que no cregués en la victòria no podria lluitar amb la duresa necessària i el menyspreu a la mort. En Model va assegurar que aquest cauria i va deixar clar tot aquell que no tingués la voluntat necessària i incondicional d’aconseguir la victòria seria considerat un dèbil i un perill pels demés.

A la Gran Bretanya:

Els artillers antiaeris de Suffolk varen interceptar l’última bomba volant V-1 que es va llançar contra la Gran Bretanya en la Segona Guerra Mundial.

En el Pacífic:

A les illes Filipines, la 40º Divisió nord-americana va desembarcar a l’illa de Negres, però varen tenir que lluitar fins a mitjans de juny per vèncer totalment als japonesos.



28 de març de 1945

En el Reich:

Les tropes alemanyes que defensaven la ciutat de Küstrin varen abandonar-la. Davant d’aquella notícia, l’Adolf Hitler va convocar una reunió a la Cancelleria del Reich on hi varen ser present el general Theodor Busse, en Heinz Guderian, l’Alfred Jodl, en Wilhelm Keitel, en Freytag von Loringhoven i el general Wilhelm Burgdorf. En la reunió, en Hitler va comparar el derrotisme de la Wehrmacht amb el paper del gauleiter Karl Hanke en la defensa de Breslau, anomenant-lo el Nettelbeck de la guerra, i va al·ludir al valent alcalde Heinrich Georg en la pel·lícula de Veit Harlan. Després va recriminar al general Theodor Busse pel fracàs de Küstrin, però quan en Hitler l’escridassava, en Heinz Guderian va sortir en defensar d’en Busse i li va dir amb to de ràbia que ell (Hitler) era l’encarregat de que les tropes rebessin la munició i va explicar que va ser un error no retirar les tropes de Curlàndia per defensar Berlín. Després de que en Jodl informés de la situació en el front occidental, en Hitler va demanar a tots els presents que abandonessin la sala i el deixessin sol amb en Guderian i amb en Keitel. Un cop es varen quedar sols, en Hitler li va dir a en Guderian que la seva salut exigia que es prengués immediatament un permís perquè tenia por que el seu cor li fallés i, seguidament, li va donar sis setmanes de permís. En Guderian li va respondre amb sarcasme que prenia nota del seu permís i en Hitler li va preguntar en to de desconfiança on aniria. El general alemany li va contestar que no ho sabia. En Keitel li va proposar que es dirigís a Bad Liebensetein, però en Guderian li va respondre que era impossible perquè allí hi havien els nord-americans. Llavors va insistir recomanant Wolkenried, i en Guderian va tancar la qüestió dient que el dia següent hi arribarien els nord-americans. Després, acompanyat per en Keitel, va sortir de la sala i va tornar a Zossen. Els oficials de l’Estat Major a Zossen i els oficials del quarter general del Grup d’Exèrcits del Vístula varen quedar commocionats davant la notícia de que en Guderian havia sigut rellevat. El general Hans Krebs, ajudant d’en Guderian, el va substituir.

En aquells moments arribaven informes del quarter general de l‘Albert Kesselring de que el front occidental estava donant mostres de desintegració en la regió de Hanau i Frankfurt am Main. S’hissaven banderes blanques, les dones abraçaven als soldats nord-americans que arribaven i els soldats alemanys es rendien. Després de veure que no hi havia cap possibilitat de victòria, en Hitler va decidir quedar-se a Berlín fins al final. Al migdia es va reunir amb en Joseph Goebbels que el va pressionar perquè dirigís un discurs per la ràdio de deu o quinze minuts. Enmig de la conversa, en Hitler li va explicar que estava esperançat pels nous avions Me-262. En Goebbels no entenia en aquells moments perquè en Hitler mantenia en el govern homes com en Hermann Göering o en Joachim von Ribbentrop i li va demanar sense èxit fer retocs al govern. Després de la reunió, en Joseph Goebbels va començar a donar instruccions a la seva premsa i ràdio perquè parlessin amb duresa dels Aliats occidentals, i va trucar al general Burgdorf per insistir-li en la necessitat de que en Hitler parlés al poble alemany.

Per altra banda, en Martin Bormann va emetre l’ordre, amb la capçalera d’altament confidencial, de regularitzar la pràctica dels avortaments de les dones violades pels soviètics. Qualsevol dona que sol·licitava avortar per violació tenia que ser interrogada prèviament per un oficial de la Kriminalpolizei per saber si havia sigut forçada per un soldat soviètic. Després, en Bormann va discutir amb l’Ernst Kaltenbrunner la idea de mantenir viva la idea de crear la divisió Freikorps Adolf Hitler.

En el front occidental:

En Dwight D. Eisenhower va avortar el pla d’ocupar Berlín i va ordenar avançar cap a Leipzig. Després, el comandant nord-americà va comunicar els seus plans de forma detallada i precisa a en Iosif Stalin. L’Eisenhower li va deixar clar que es dirigirien a Dresden i no a Berlín. Stalin li va agradar el pla del comandant nord-americà perquè ara tenia via lliure cap al seu objectiu, la capital alemanya, però en Winston Churchill i els caps de l’Estat Major britànic es varen disgustar al considerar que l’Eisenhower s’havia excedit en la seva autoritat i no desitjaven dirigir-se al sud deixant Berlín als soviètics. Ells volien avançar cap al Bàltic, pel nord, fins Berlín pel centre i el més lluny possible del riu Elba en tota la línia. Per altra banda, els alemanys s’estaven entregant en aquell front perquè sabien que la derrota era propera i pensaven que era millor ser derrotats pels nord-americans i pels britànics que pels soviètics.

En el front oriental:

A prop de Berlín va morir en combat el dirigent ministerial Alfred Ingemar Berndt. Per altra banda, els soldats soviètics varen ocupar la ciutat de Danzig, que va comportar conseqüències terribles per la població que no va poder escapar. Al sud del front, els soviètics varen arribar a la frontera austríaca. Per altra part, els ocupants del creuer de guerra alemany, el Gneisenau, van enfonsar el seu propi creuer a Gotenhafen per no haver d’anar a lluitar.

Hongria, la situació era molt complicada pels interessos alemanys, i en Hitler va ordenar a en Heinrich Himmler que es dirigís a aquella zona per arrancar els galons als homes del Leibstandarte ja que creia que no estaven fent la seva feina.

A la Gran Bretanya:

En Winston Churchill va escriure en els caps d’Estat Major per dir-los que creia que s’havia de revisar la política de bombardejos contra les ciutats alemanyes perquè si no ho feien al final només controlarien un país amb ruïnes, i va afegir que el bombardeig a Dresden era un greu interrogant respecte a la política de bombardejos.

27 de març de 1945

A Berlín, es va convocar una reunió perquè Adolf Hitler veia que la guerra s’acosta a la seva fi. Els nord-americans avançaven amb molta força pel nord de la regió del Rhur i els soviètics o feien per l’est. Hitler va tornar a ordenar que es destruïssin els establiments de transmissions, correus, ferrocarrils, les vies fluvials i les línies elèctriques. Però sabia que alguna cosa passava perquè es va adonar que la seva política de terra cremada que havia ordenat des feia dies no s’estava complint com ell deia. De seguida va arribar a la conclusió que no es complien les ordres per culpa del seu ministre d’Armament, Albert Speer, i el va fer cridar en el seu despatx d’immediat per mantenir una reunió privada. És probable que aquesta reunió se celebrés el dia anterior. Hitler li va demanar explicacions de perquè no es complien les seves ordres, estava molt decebut amb el seu amic personal des de 1933, i li va insinuar: Si no fossis el meu arquitecte t’exigiria que acceptessis les conseqüències. Tot i l’amenaça, Speer no es va excusar i li va demanar que si no el veia capacitat per continuar el fes fora del Ministeri que ocupava, cosa que ell realment desitjava. Però Hitler sabia que el necessitava i no el va fer dimitir, però si que el va posar sota les ordres, igual que a Hermann Göering, del general de les SS, Hans Kammler. Hitler també va pensar en confiar l’organització d’armament al subordinat de Speer, Karl Saur, que estava sota l’autoritat de Heinrich Himmler. Tot i el mal humor que hi havia entre ells dos, Hitler va intentar convèncer a Speer de que la guerra encara no estava perduda, però el ministre li va dir que era impossible guanyar-la. A més dels seus ministres, Hitler tampoc confiava amb els seus generals com Heinz Guderain a qui va rellevar per motius de salut, tot i que en realitat ho va fer per les seves desavinences. Més tard, Hitler va saber que Berlín necessitava carbó, ja que en prou feines n’arribava del Sarre i del Rhur, i per fer front aquest problema va aprovar convertir el seu eix est-oest en un camp d’aviació.

Mentrestant, Joseph Goebbels va començar a ocupar-se de l‘Operació Wehrwolf destinada a formar un grup de guerrillers en les zones ocupades. Però la realitat es que els alemanys ja no podien resistir més i, a les 19:21, varen atacar per últim cop la Gran Bretanya amb els coets V-2, que un va caure en una carretera de Kynanton, a Orpington, i un altra sobre un bloc de vivendes de Whitechapel que va matar a 134 persones.

En el front occidental, la població alemanya va sortir als carrers amb banderes blanques per rebre les tropes nord-americanes, a més, les tropes alemanyes es negaven a combatre i es retiraven o s’entregaven. Els Aliats varen ocupar sense problemes Francfurt. Davant d’aquella rendició, Albert Kesselring va demanar a Hitler que parlés immediatament per la ràdio per demanar a la població que lluités, i Goebbels va demanar a Wilhelm Burgdorf que transmetés la petició d’un discurs de Hitler. Els alemanys es rendien amb tanta facilitat en el front occidental que el corresponsal de l’agència de notícies Reuters del 21er Grup d’Exèrcits britànic va escriure que les tropes aliades occidentals que es dirigien a Alemanya no trobaven resistència. Aquella notícia va fer saltar les alarmes a Moscou que varen començar a témer un pacte entre els Aliats occidentals i els nazis. Per altra banda, la 80ª Divisió aliada va travessar el riu Rhin i es va apoderar de la ciutat de Wiesbaden. A més, les tropes del 3ª Exèrcit de George Patton i les del 7ª Exèrcit d’Alexander Patch varen eliminar totes les defenses alemanyes del triangle format pel Sarre-Palatinat, al sud, i d’aquesta manera totes les tropes aliades es trobaven sobre el Rhin.

En el front oriental, el 9ª Exèrcit alemany del general Busse va començar un atac procedent de Frankfurt del Óder que va resultar ser un fracàs total. L’atac va començar sent un cert èxit, sorprenent el 8ª Exèrcit de guàrdies soviètic, però les tropes blindades i d’infanteria alemanyes varen acabar destrossades a camp obert a mans de l’artilleria i l’aviació soviètica. Més al nord, el Segon Front de Bielorússia, sota el comandament de Konstantin Rokossovski, va començar la conquesta de Danzig.

26 de març de 1945

En el Reich:

L’Albert Speer va tornar a Berlín després d’estar visitant els últims dies el quarter general d’en Walter Model. Només arribar es va dirigir al búnquer i es va reunir amb l’Adolf Hitler a la Cancelleria del Reich. En Hitler li va dir que havia rebut informes que deien que ell, Speer, ja no confiava amb les seves ordres i que ja no confiava en la victòria. Speer li va recomanar que el fes dimitir, però en Hitler no ho va trobar una bona idea i va acabar la trobada entre ells dos. Al migdia, Berlín va patir un bombardeig que va afectar les indústries de material bèl·lic.

En el front oriental:

A la nit, les tropes soviètiques varen capturar la ciutat i el port de Gdynia, després de que el dia anterior una noia de la resistència polonesa entregués al general Katukov un plànol del sistema defensiu de la ciutat.

En el front occidental:

El general Jacob Devers va enviar el 7ª Exèrcit nord-americà d’Alexander McCarrel Patch a través del Rhin i varen establir connexió amb el 3ª Exèrcit de George Patton. Mentrestant, en la riba del Rhin, en Winston Churchill, l’Alan Brooke i en Bernard Law Montgomery varen inspeccionar el terreny de la zona fronterera amb Alemanya, i enmig d’una esplanada varen fer un pícnic per descansar.

Al mateix temps, després de rebre permís per avançar cap al cap de pont, el 1ª Exèrcit va començar el seu avanç per envoltar el Rhur des del sud. En Courteney Hodges va rebre l’ordre d’avançar al voltant del Rhur per trobar-se amb el 9ª Exèrcit d’en Simpson al nord-est de Paderborn.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen completar la captura de l’illa d’Iwo Jima. Els últims defensors japonesos de l’illa, uns 300, es varen llançar en un desesperat banzai sobre un campament nord-americà. Tot i la victòria, la neteja de l’illa va durar casi dos mesos més.

A les Filipines, la divisió Americal va desembarcar a Cebu enfrontant-se a una forta resistència japonesa que es va concentrar en els turons situats darrera les platges de desembarcament. Unes altres unitats nord-americanes varen desembarcar a l’illa de Bohl.

En el bàndol Aliat:

A Moscou, va morir el mariscal de camp soviètic Boris Mijailovich Chapochnikov.

25 de març de 1945

A Berlín, Gotthard Heinrici va anar al búnquer d’Adolf Hitler per demanar-li abandonar la ciutat de Küstrin per poder conservar municions i gasolina per la defensa de Berlín. Hitler s’hi va negar.

Aquell dia, el gauleiter Erich Koch va suplicar-li a Josep Goebbels que les tropes de Prússia Oriental siguessin enviades a la ciutat de Königsberg on podrien resistir millor. Per la seva part, Goebbels li va proposar a Hitler a través d’una carta simplificar les forces aèries en tota la seva organització de manera que es pogués eliminar realment la formació amb Hermann Göering. Hitler li va atorgar plens poders per iniciar les mesures corresponents.

Mentrestant, 800 bombarders i 2.000 caces Aliats varen sobrevolar al nord d’Alemanya, de l’oest al sud-oest, i varen bombardejar els centres de comunicació. Pel sud, 650 bombarders varen atacar Munic i, a la tarda, 400 avions nord-americans varen actuar contra les instal·lacions de comunicacions a Kassel i els aeroports. A la nit, 80 avions Mosquits varen atacar Berlín, però 65 d’aquests caces varen ser destruïts.

A Hongria, el Segon i Tercer Front d’Ucraïna, dirigits per Rodion Malinovski i Fiodor Tolbjujin respectivament, es varen unir en el seu avanç cap a la frontera austríaca, i varen recórrer 45 quilòmetres aquell dia penetrant profundament en les línies alemanyes.

En el front occidental, es va donar l’ordre a tots els exèrcits Aliats occidentals d’atacar als alemanys i avançar cap a l’oest. En seguit, les tropes britàniques varen ocupar la ciutat de Wesel, trobant una dèbil resistència. Desembocant des dels seus caps de pont en el riu Rhin, el 1ª Exèrcit nord-americà de Courteney Hodges es va unir a les forces del 3ª Exèrcit de George Patton i varen travessar el Rhin per Oppenheim, al sud de Maguncia. En el Rhin, Winston Churchill i Bernard Law Montgomery es varen reunir amb Dwight D. Eisenhower per dinar. Quan el comandant nord-americà va marxar, Churchill va proposar-li a Montgomery creuar al riu, i es varen embarcar en un vehicle amfibi juntament amb el mariscal de camp Alan Brooke, el cap del Estat Major el general Miles Dempsey fins arribar a la ciutat de Wesel. Per altra banda, la 87ª Divisió nord-americana va travessar el riu Rhin a Boppard, i dues divisions aerotransportades, una britànica i una altra nord-americana, varen aterrar a l’est del riu. Tothom tenia clar que la guerra era ja qüestió de dies i a Londres es va anunciar que havia començat l’última batalla de la guerra.

A Iwo Jima, 200 soldats japonesos que portaven dies alimentant-se de cucs i insectes, al comandament del general Tadamichi Kuribayashi, varen sortir embogits dels seus refugis i varen llançar una càrrega banzai contra un els aeroports. Varen combatre contra els nord-americans fins l’endemà, però tots varen morir. Després de tenir controlada l’illa, els Aliats varen començar l‘Operació Iceberg, la conquesta a Okinawa.

24 de març de 1945

En el Reich:

Alemanya estava sent destrossada i era evident per tothom que la situació era irreversible, però molta gent encara creia que l’Adolf Hitler es reservava una arma miraculosa que canviaria el rumb de la guerra. El que era sorprenent és que membres del govern, com el ministre d’Economia, en Walther Funk, també confiaven en aquelles armes que no existien. Mentre el poble esperava ansiós, en Hitler no parava d’ordenar que es destruïssin les infraestructures i tot el que sigués útil pels Aliats dins del territori alemany, condemnant d’aquesta manera al poble alemany a una reconstrucció més lenta i més dolorosa. A més, va ordenar reiteradament evacuar la població de les zones de l’oest cap a l’interior perquè aquests s’estaven rendint als nord-americans. Tot i la confiança de part de la població en les noves armes, les Oficines de Propaganda del Reich varen informar de que la majoria de la població ja no creia en la victòria.

En el front occidental:

Dins l’Operació Plunder, els highlands del 21º Grup d’Exèrcits d’en Bernard Law Montgomery i la 3º Divisió canadenca, un total de 300.000 homes, varen continuar com el dia anterior creuant el baix riu Rin, a les proximitats de la ciutat de Wesel, sense trobar-se resistència i varen arribar al nord del territori del Rhur. Soldats britànics varen assaltar l’est del riu Rin a la localitat de Rees. Per celebrar la victòria de l’Operació, en Dwight D. Eisenhower, en Winston Churchill i l’Alan Brooke es varen reunir a la ribera per presenciar com els seus homes travessaven el riu.

En el front oriental:

En les primeres hores del matí, els soviètics varen fer la seva entrada a Neisse, una població d’Alta Silèsia amb uns 40.000 habitants. L’exèrcit soviètic va penetrar en tromba la vila i es va dirigir en els convents per violar a les religioses. Els soldats, amb els oficials al capdavant, feien llargues cues davant de les seves víctimes. A la nit, moltes monges i dones de totes les edats varen ser forçades més de 50 cops. Les que s’hi oposaven eren assassinades o humiliades.

A Hongria, el front alemany va ser destrossat pel 3º Front d’Ucraïna del comandant Fiodor Tolbujin, que va avançar més de 100 quilòmetres dins del territori que havia sigut controlat pels alemanys. Les tropes d’en Josef Dietrich es trobaven atrapades a prop del llac Balaton, però varen aconseguir escapar amb el seu Exèrcit blindat.

A Birmània:

El nou 1º Exèrcit xinès es va unir a la 50º Divisió xinesa a prop de Hsipaw, posant fi a la campanya en el nord de Birmània.

En el Pacífic:

El cuirassat nord-americà USS Missouri va disparar salves contra la costa d’Okinawa.

23 de març de 1945

En el Reich:

L’Adolf Hitler va tornar a ordenar l’evacuació dels territoris occidentals cap a l’interior perquè no volia que els civils s’entreguessin als nord-americans. Però aquella ordre ja era inviable perquè la població no volia anar cap a l’est per por a trobar-se amb els soldats soviètics, i el govern alemany no tenia la suficient força per aplicar l’ordre d’en Hitler pel descontrol que hi havia i per la falta de mitjans.

En el front oriental:

Els soldats soviètics, després de molts dies de combat, varen ocupar la ciutat de Poznan, la capital de Poznània. Més al nord, els soldats soviètics varen començar a entrar a la ciutat de Danzig, que estava plena de refugiats de Prússia Oriental, on es varen produir durs combats.

A Hongria, encara que el 2º Exèrcit blindat alemany continuava atacant cap al sud del llac Balaton, l’última ofensiva d’en Hitler ja es considerava un fracàs.

En el front occidental:

En l’Operació Plunder, les tropes d’en Bernard Law Montgomery, com el dia anterior les d’en George Patton, varen creuar el baix riu Rin i varen arribar a territori alemany de Wessel en presència d’en Winston Churchill i l’Alan Brooke. Per dur a terme aquella operació varen llançar paracaigudistes de la 6º Divisió britànica sobre la riba dreta del Rin. Per desmaquillar aquell èxit dels britànics, l’Omar Bradley, fent cas a en Patton, a la tarda va comunicar a la premsa que sense cap bombardeig d’artilleria, sense suport aeri i sense llançament de paracaigudistes, el 3º Exèrcit havia aconseguit creuar el Rin.

A les Filipines:

Els nord-americans varen desembarcar al nord de l’illa de Panay.

22 de març de 1945

En el Reich:

Berlín, l’Adolf Hitler va convocar en una conferència d’armament al ministre d’Armament, l’Albert Speer, però aquest no tenia ganes d’anar-hi perquè sabia que no hi havia res a discutir perquè tot estava perdut i va decidir que enlloc seu hi anés el seu subordinat, en Karl Saur. En la reunió, en Hitler va discutir futurs projectes d’armament de manera irreal i va ordenar que li presentessin més projectes sobre nous tancs i nous caces. A la nit, en Joseph Goebbels i en Watlher Hewel es varen reunir amb en Hitler. En Hewel els va explicar que els intents de buscar la pau amb els Aliats per part d’en Joachim von Ribbentrop havien fracassat perquè ho havia intentat amb els suecs enlloc de amb els britànics. Quan en Hewel es va retirar, en Hitler i en Goebbels varen parlar durant dues hores més. En Hitler va reconèixer la derrota en el Sarre, i va acceptar el seu error de nombrar massa tard a l’Albert Kesselring com a comandant en cap de les forces occidentals. Seguidament va dir que gràcies a que en Franklin Delano Roosevelt havia acceptat en la Conferència de Ialta les prestacions d’en Iosif Stalin de deportar els presoners alemanys a camps de treball de la Unió Soviètica faria alimentar la moral dels soldats alemanys alhora de lluitar. Finalment va afirmar que encara creia que la situació encara podria canviar i que la coalició aliada es trencaria i que Alemanya tornaria a reforçar-se.

Per altra banda, en Gotthard Heinrici, que des del 20 de març de 1945 era el nou general en cap del Grup d’Exèrcits del Vístula, va agafar un avió per dirigir-se a Bautzen per després anar al quarter general d’en Heinz Guderian. Des de Bautzen va seguir el seu viatge en automòbil, sota incessants atacs aeris, per presentar-se davant d’en Guderian. Un cop es varen reunir, en Heinrici es va trobar amb un Guderian esgotat i rendit, i de seguida en Heinrici li va comunicar que havia sigut nombrat cap del Grup d’Exèrcits del Vístula i que necessitava en el Óder a un home que tingués verdadera experiència en la lluita contra als soviètics. També li va explicar que no podia continuar treballant amb en Heinrich Himmler perquè el considerava un incapacitat, i li va demanar fer els impossibles per impedir que els soviètics creuessin el Óder i ocupessin Berlín. En Guderian li va contestar que dintre de mitja hora aniria amb automòbil a Berlín i li va demanar que l’acompanyés perquè el presentaria a en Hitler. En Guderian en aquell moment ja no mostrava cap respecte cap a en Hitler. En Heinrici li va contestar que preferia retardar l’entrevista amb en Hitler perquè volia ser present en la següent ofensiva contra als soviètics, i li va demanar si tenia noves informacions sobre la situació militar, cosa que en Guderian li va dir que no.

En el front occidental:

Es va acabar l’Operació Veritable amb les tropes nord-americanes controlant el triangle Sarre-Mosela. No va ser fins la nit quan la població alemanya va ser informada per les notícies de que s’havia perdut l’última zona carbonífera que encara estava intacte.

A les deu de la nit, la 5ª Divisió del 3er Exèrcit nord-americà, comandat per en George Patton, va començar a creuar al Rhin per Oppenheim, al sud de Magúncia, i a prop de Mannheim, i varen entrar dins de territori alemany per establir caps de pont. De seguida els enginyers varen començar a treballar en construir els pontons. Un cop varen entrar i tenien la situació controlada, en Patton va enviar un telegrama a l’Omar Bradley per dir-li que tot el món havia de saber que el 3er Exèrcit havia arribat abans que el d’en Bernard Law Montgomery.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen trencar per la meitat la línia defensiva de Danzig-Gdynia, situada entre els dos ports. A més, la 25ª Divisió de Panzergrenadier es va tenir que retirar del corredor de Küstrin deixant pas a l’entrada dels soviètics. A part, el 8ª Exèrcit de guàrdies d’en Vasili Chuikov varen llançar un atac a Gut Hathenow, i llavors es va donar l’alarma a la 920ª Brigada de canons d’assalt en formació i a la 303ª Divisió d’infanteria d’en Döberitz perquè ataquessin a les formacions alemanyes. En seguit, els tancs T-34 varen començar a avançar i es va donar l’ordre perquè disparessin contra els alemanys.

css.php