Home // 1933 // juliol

31 de juliol de 1933

Dilluns:

En el Reich:

Ernst Röhm i les SA es varen veure obligats, sota pressió dels partidaris nazis de posar ordre dins l’Estat, a recomanar entre els seus homes el respecte a certes regles per tal de que no hi haguessin més aldarulls als carrers. Els nazis volien que les SA deixessin de ser insurrectes, ja que volien evitar totes aquelles escenes de violència que oferien les SA i demanaven que es tornessin més afines al govern.


Durant aquell dia es varen alliberar un terç de la població dels camps de concentració.

30 de juliol de 1933

Diumenge:

En el Reich:

El govern alemany va decretar les Directrius pels llibres de text d’història. D’acord amb aquest nou decret, els llibres de text d’història s’havien de basar en el concepte d’heroisme en la seva forma germànica, lligat a la idea de lideratge.

29 de juliol de 1933

Alfred Hugenberg es va veure obligat a dimitir com a ministre d’Economia que va ser substituït per Kurt Schmitt i com a ministre de Proveïments i Agricultura que va ser substituït per Walther Darré.

26 de juliol de 1933

Dimecres:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar un decret addicional sobre les parelles que es volien casar i demanaven un crèdit que donava el govern en el qual, segons el nou decret, els sol·licitants tenien que passar un examen mèdic per demostrar la seva conveniència. Més tard, se’ls va denegar el crèdit si tenien alguna malaltia hereditària o eren considerats asocials o tenien connexions amb els moviments del Partit Comunista.

25 de juliol de 1933

Dimarts:

En el Reich:

A partir d’aquell dia només varen existir a Alemanya quatre organitzacions no estatals d’assistència: Assistència Popular Nacionalsocialista, la Missió Interior protestant, l’associació catòlica Càritas i la Creu Roja alemanya. D’aquestes només l’organització nazi rebia subvencions per part de l’Estat.

24 de juliol de 1933

Hermann Göering va dir que qualsevol que aixequés la mà contra un representant de l’Estat o del moviment nacionalsocialista ho pagaria amb la vida en  un plaç més o menys curt. Göering va afegir que només caldria provar que havia tingut la intenció de cometre aquell acte per ser assassinat.

23 de juliol de 1933

Diumenge:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar una llei en què s’anul·lava les condemnes pronunciades contra els membres del NSDAP ens els anys de la lluita pel poder. La Llei ordenava la immediata posada en llibertat dels detinguts, que s’esborressin les seves condemnes del registre penal i que es tornessin l’import de les sancions pecuniàries.


Dins de l’Església evangèlica es varen celebrar eleccions i els Cristians Alemanys varen obtenir una contundent victòria, tot i que va resultar irrisòria, en convertint-se en el sector influent d’aquesta Església. Els Cristians Alemanys varen tenir l’ajuda d’una gran campanya de propaganda del Ministeri de Propaganda i de la premsa.

22 de juliol de 1933

En el Reich:

L’Adolf Hitler va escriure una carta pel partit nazi per proclamar que l‘Església catòlica després de firmar el tractat del 20 de juliol de 1933 reconeixia l’Estat nacionalsocialista.

Per altra banda, en Hermann Göering va donar instruccions ministerials a tots els funcionaris perquè vigilessin la conducta dels treballadors estatals i denunciessin als que fessin crítica al govern.

Mentrestant, sota la direcció dels pintors Otto Andreas Schreiber i Hans Jakob Weidemann es va inaugurar en la galeria privada d’en Ferdinand Moeller de Berlín l’exposició Trenta artistes alemanys, amb obres de l’expressionisme alemany, entre altres de l’Ernest Barlach, en Macke, l’Emil Nolde, en Rohlfs i en Pechstein. Al cap de tres dies, en Wilhelm Frick la va fer tancar perquè en Weidemann pertanyia al Ministeri de Propaganda i es sospitava de que en Joseph Goebbels estava al darrere de l’acte.

21 de juliol de 1933

La Policia i les SA varen ocupar les oficines del partit d’Alfred Hugenberg, el DNVP, en diverses ciutats alemanyes.

20 de juliol de 1933

Dijous:

A Itàlia:

A Roma, el Vaticà i Alemanya varen ratificar oficialment l’acord que havien arribat a principis de mes perquè es respectessin els interessos catòlics a Alemanya. La firma de l’acord va ser firmada pel Secretari d’Estat del Vaticà, l’Eugeni Pacelli, posteriorment Papa Pius XII, i pel vicecanceller Franz von Papen. En teoria, l’acord implicava la no ingerència de l’Església en la política alemanya i els bisbes havien de jurar per Déu fidelitat al govern alemany a més de que es varen fer obligatòries les oracions per la prosperitat del Reich i es va prohibir que la premsa catòlica es definís com a catòlica, ja que tots els diaris tenien que ser alemanys. A canvi, l’Església rebia generosos privilegis a les escoles catòliques i al clergat, i s’assegurava de que no es farien ni persecucions ni detencions religioses contra el cristianisme i varen tenir el dret a organitzar-se. A Berlín, el nunci Apostòlic Cesaere Arsenigo va ser rebut per l’Adolf Hitler per negociar les condicions que havia posat el Papa Pius XI.

En el Reich:

El govern alemany va aprovar una llei que restablia en els cossos d’oficials antigues prerrogatives militars, entre elles la supressió de la jurisdicció dels tribunals civils per causes militars.


Wilhelm Frick va imposar en els funcionaris l’ordre d’adoptar la salutació hitleriana com a salutació alemanya. El ministre de l’Interior al·legava aquella imposició perquè l’Estat de partits ja no existia a Alemanya, i la totalitat de l’administració del Reich alemany es trobava sota la direcció del canceller Hitler.

css.php