Home // 1944 // febrer

29 de febrer de 1944

A Cisterna, Itàlia, a la nit, soldats de la Divisió Herman Göering varen atacar a 767 homes dels batallons 1er i 3er de Rangers. Una part d’aquests batallons o varen morir o varen caure ferits i la resta varen caure presoners.

En el Pacífic, dins de l’Operació Elkton, tropes nord-americanes, la primera divisió de cavalleria, varen desembarcar a les illes de l’Almirallat, començant així a tancar les bases japoneses en aquesta part del món i aïllant la base de Rabaul. La caiguda de l’Almirallat garantirà el sud-oest del Pacífic pels Aliats.



28 de febrer de 1944

A Itàlia:

En el sector central, a Anzio, els alemanys varen començar una altra ofensiva amb un imponent número de tancs i d’artilleria pesada. Però el mal temps, que perjudicava els anglosaxons a Cassino, va ajudar en aquest cas en els Aliats en les platges d’Anzio perquè el gel es va convertir en fang. Els soldats d’infanteria s’enfonsaven fins els genolls i els tancs de l’Albert Kesselring es varen quedar encallats sense poder ni avançar ni retrocedir. Aquest va ser l’últim intent dels alemanys per expulsar els nord-americans al mar.



26 de febrer de 1944

En el Bàltic, l’exèrcit soviètic va conquerir Porjov i es va reagrupar a la línia Novorzhev i Pustoshka.



25 de febrer de 1944

A Alemanya:

Els nord-americans, seguint la seva operació per destruir la indústria aeronàutica alemanya, varen tornar a bombardejar la ciutat de Schweinfurt per cinquè cop. Aquesta vegada la 8ª Força Aèria va perdre a només 17 bombarders dels 820 que va enviar.

24 de febrer de 1944

En el Reich:

A la Hofbräuhaus de Munic, l‘Adolf Hitler va parlar en el seu petit cercle de la vella guàrdia del Partit per celebrar l’aniversari de la proclamació del programa del Partit de 1920. Feia dies que en Hitler no parlava en públic i seria dels pocs discursos que faria durant aquell any. El líder alemany va dir que creia amb més fermesa que mai que la victòria que portaria la insistent resistència, que les represàlies no es farien esperar i que consentiria atacs massius contra Londres quan l’esperada invasió aliada fos rebutjada.

Continuant a Munic, en el congrés de caps del districte, l’Alfred Jodl va dir que el mur Atlàntic era una gran obra de fortificació completament nova, en la que era impossible que els nord-americans i els britànics hi obrissin un forat.

Continuant atacant les fàbriques aeronàutiques, els nord-americans varen bombardejar la ciutat de Schweinfurt, però durant aquella operació varen perdre a 66 bombarders però només a 10 caces que els escortaven. La Luftwaffe atacava principalment als bombarders.

23 de febrer de 1944

En el Reich:

L’inspector general de l’Aire, l’Erhard Milch, va visitar a l’hospital al ministre d’Armament, l’Albert Speer. En Milch li va explicar que els bombarders nord-americanes havien destruït moltes fàbriques, cosa que feia anar més lent la productivitat d’armament. Precisament aquell dia els nord-americans varen tornar a bombardejar Alemanya de dia, activitat que havien aturat el 14 d’octubre de 1943 després de perdre molts bombarders en en el bombardeig de Schweinfurt. Després d’estudiar-ho una estona, varen culpar a la incompetència del ministre de l’Aire, en Hermann Göering, a l’hora de contraatacar als caces Aliats i varen pensar que era important crear un Estat Major de Caces per controlar els caces dins del Ministeri de Speer i no el d’en Göering. Però per crear un organisme d’aquella importància necessitaven el consentiment d’en Göering i de l’Adolf Hitler. Des del llit de l’hospital, Speer va trucar a en Göering per explicar-li la seva idea de controlar els caces, però el ministre de l’Aire no ho va acceptar ja que volia que continués sent competència del seu Ministeri i no estava disposat a perdre poder dins de la Luftwaffe. Davant de la negativa d’en Göering, a Speer no li va quedar cap més remei que trucar a en Hitler, que ho va trobar una bona idea perquè no estava content amb en Göering. Però Speer va notar que el tractava diferent, era fred i distant. Llavors, va recomanar-li que posés al cap regional, en Karl Hanke, en el càrrec de l’Estat Major de Caces. En Hanke era un home de confiança de Speer i d’en Milch, a més de que mantenien una bona amistat. Però això en Hitler no ho va acceptar perquè desconfiava de tots els seus caps regionals, i va dir-li que posaria en aquell càrrec a l’enginyer de l’Organització Todt, en Karl Saur. Speer va quedar molt sorprès per la reacció d’en Hitler i va veure com el seu pla ja no tenia sentit perquè tenia una enemistat amb en Saur per culpa d’en Martin Bormann.

Itàlia:

Les tropes nord-americanes varen alliberar el poble de San Vittore. Però els comandaments Aliats no estaven contents amb el general de divisió John Lucas, que comandava amb poc èxit les tropes aliades a Itàlia, i va ser rellevat pel general de divisió Lucian Truscott. Per la seva part, els italians van començar a veure els alemanys com unes forces d’ocupació i no els seus aliats.

En el bàndol Aliat:

El comandament Aliat va donar el vist-i-plau definitiu a un nou pla, anomenat Fortitude (fortalesa), que tenia dos projectes diferenciats: Fortitude nord i Fortitude sud. Els dos plans constaven d’una primera fase d’execució, prèvia al desembarcament de Normandia, i una segona, durant i després d’aquesta ofensiva.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va reconquerir Krivoi-Roig.

En el Pacífic:

A les illes Marshall, els nord-americans varen ocupar l’atol d’Eniwetok i varen reduir a silenci tota la resistència japonesa després de sis dies de batalla. Per aquell atol, els nord-americans varen patir 1.096 baixes: 262 morts, 757 ferits i 77 desapareguts, i varen fer 16 presoners de guerra japonesos i 48 treballadors coreans varen ser capturats. Per la seva part, 2.675 japonesos varen morir d’una guarnició de 2.741 homes. Després de la batalla, l’atol va ser utilitzat com a base militar per la Marina nord-americana per posterior operacions.

22 de febrer de 1944

En el Reich:

A la nit, després d’anunciar que parlaria a la vella guàrdia a Munic el dia 24 de febrer durant la celebració anual del programa del Partit del 1920, l‘Adolf Hitler va marxar del quarter general de Rastenburg amb el seu tren especial cap al Berghof, a Obersalzberg.

En el front oriental:

El 2º i el 4º Fronts d’Ucraïna varen atacar als alemanys i els varen fer retirar de les posicions que ocupaven en els pasos del riu Dniéper, a l’altura de Nikopol. Els soviètics varen recuperar la ciutat industrial de Krivói Rog.

A la Gran Bretanya:

En Winston Churchill va pronunciar un discurs a la Cambra dels Comuns on va parlar de la qüestió polonesa dient que després de la guerra Polònia hauria de tornar a ser un país independent, i va descobrir oficialment determinats aspectes de la Conferència de Teheran.

21 de febrer de 1944

A França, les autoritats alemanyes varen afusellar a 23 membres de la Resistència francesa.

20 de febrer de 1944

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler va parlar amb el seu ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, per explicar-li que estava convençut de que tant els britànics com els nord-americans patien una crisi política molt important per culpa de la seva aliança amb els soviètics. Després de la reunió, en Hitler va dir-li a en Walther Hewel que considerava necessari retirar a la Legió i a l’Esquadrilla Blava del front oriental i va demanar-li que comencés els tràmits de repatriació abans de que arribés la petició oficial espanyola de repatriació.

Aquell dia, els nord-americans varen fer una ofensiva aèria contra Alemanya amb l’objectiu de destruir els centres de fabricació de caces i les zones urbanes del voltant. L’ofensiva, que es conèixer amb el nom d‘Operació Argument, va durar sis dies, i es varen llançar un total de 20.000 tones de bombes però només varen aconseguir parar la producció de caces durant dos mesos. L’atac d’aquell dia va trobar poca resistència.

A Itàlia:

A Montecassino, aprofitant la calma després de que acabés la segona batalla de Montecassino, els paracaigudistes alemanys varen rebre reforços de la seva 1ª Divisió, dirigida pel generalleutnant per Richard Heidrich. Els alemanys varen desplegar els efectius dels seus tres regiments i varen ocupar un front discontinu d’uns 13 quilòmetres.

A França:

A la presó central d’Eysses, a la matinada, els presoners continuaven com la nit anterior lluitant contra les autoritats alemanyes amb el suport exterior de la Resistència per intentar fugir de la presó. Al final, les autoritats varen sufocar la fugida i varen aplicar una sèrie d’execucions i la resta de presoners varen ser deportats.

A la Gran Bretanya:

En Winston Churchill va enviar un missatge al general George Marshall en el què li deia, en referència a l’Operació Overlord, que s’estava endurint molt la seva posició sobre l’operació a mesura que s’apropava el moment.

A la nit, els bombarders de la Luftwaffe varen bombardejar la ciutat de Londres. Moltes bombes varen caure a la seu del govern britànic i en el Horse Guard Parade. L’impacte de les bombes va ser tant potent que va trencar les finestres del 10 de Downing Street. En Churchill es trobava en aquells moments a Chequers.

19 de febrer de 1944

A Itàlia, al vespre, el contraatac alemany del 16 de febrer de 1944 va quedar en un no res pels atacs de l’aviació aliada, així com un bombardeig incessant de l’artilleria, i només varen aconseguir arribar a 10 quilòmetres d’Anzio. Els alemanys del 14è Exèrcit varen perdre 5.400 homes i els Aliats del VI Corps 3.500. Per altra banda, el general polonès Leese li va fer saber al general Ladislas Anders, impacient d’actuar amb el seu exèrcit polonès, que corresponia als polonesos apoderar-se de la muntanya de Montecassino en el cas de que el segon atac de Freyberg no tingués èxit.

A França, a la nit, a la presó central francesa d’Eysses, un grup de presoners patriotes, amb el suport de la Resistència des de l’exterior, varen intentar escapar de la presó. Després de durs combats, el dia següent les autoritats alemanyes varen sufocar la rebel·lió i varen executar a una part dels interns i els altres els varen deportar.

css.php