Home // 1944 // febrer

29 de febrer de 1944

Dimarts:

En el Reich:

En el nord de França, els nord-americans varen llançar un nou atac contra les bases de llançament dels míssils V-1 i a més varen persistir en la seva ofensiva contra la indústria aeronàutica i la força de caces alemanya, enviant 274 bombarders escortats per 633 caces contra les plantes de muntatge d’avions de Brunswick. Per aquell atac els nord-americans varen perdre un bombarder i cinc escortes, a més de que 54 avions varen quedar danyats.

A Itàlia:

A Cisterna, a la nit i aprofitant el mal temps, soldats de la Divisió Hermann Göering varen atacar a 767 homes dels batallons 1º i 3º de Rangers per expulsar-los del cap de platja d’Anzio. Una part d’aquests batallons o varen morir o varen caure ferits i la resta varen caure presoners, però els alemanys varen xocar amb una defensa tancada que va aturar l’atac.

En el front oriental:

Els nacionalistes ucraïnesos del grup Bandera varen realitzar un atemptat contra el mariscal Nikolai Vatutin, que acabarà morint el 14 d’abril per les ferides ocasionades.

En el Pacífic:

Dins de l‘Operació Elkton, tropes nord-americanes de la 1º Divisió de cavalleria varen desembarcar a les illes de l’Almirallat, començant així a tancar les bases japoneses en aquesta part del món i aïllant la base de Rabaul. La caiguda de l’Almirallat garantirà el sud-oest del Pacífic pels Aliats. Però durant aquella jornada els nord-americans varen perdre el submarí USS Trout a mans dels japonesos.



28 de febrer de 1944

Dilluns:

En el Reich:

La pilot Hanna Reitsch va suggerir a l’Adolf Hitler que creés un esquadró de pilots suïcides.

A Itàlia:

En el sector central, a Anzio els alemanys varen començar una altra ofensiva amb un imponent número de tancs i d’artilleria pesada. Però el mal temps, que perjudicava els anglosaxons a Cassino, va ajudar en aquest cas en els Aliats a les platges d’Anzio perquè el gel es va convertir en fang. Els soldats d’infanteria s’enfonsaven fins als genolls i els tancs de l’Albert Kesselring es varen quedar encallats sense poder ni avançar ni retrocedir. Aquest va ser l’últim intent dels alemanys per expulsar els nord-americans al mar.

En el front oriental:

El contraatac del dia anterior de l’Erich von Manstein a Ucraïna va ser aturat pels soviètics, que mantenien una superioritat numèrica molt gran envers als alemanys.

A l’Atlàntic:

Un U-Boot va enfonsar el destructor nord-americà USS Jacob Jones amb els seus torpedes.



27 de febrer de 1944

Diumenge:

En el front oriental:

A Ucraïna, el Grup d’Exèrcits del Sud de l’Erich von Manstein va passar al contraatac per contenir les bretxes obertes per la potent ofensiva soviètica.

A l’Orient Mitjà:

Els protectorats de Síria i el Liban varen declarar la guerra a Alemanya.

En el Pacífic:

Els submarins nord-americans varen enfonsar a dues embarcacions mercantils japoneses, però les embarcacions escorta varen enfonsar en el seu contraatac al submarí USS Grayback.



26 de febrer de 1944

Dissabte:

En el front oriental:

En el Bàltic, l’exèrcit soviètic va conquerir Porjov i es va reagrupar a la línia Novorzhev i Pustoshka.

A Itàlia:

A Montecassino, el general Bernard Freyberg va rebre ordres per començar un nou atac contra la fortalesa alemanya.

A Birmània:

L’ofensiva japonesa contra el Admin Boc de Sinzweya va ser aturada definitivament i els atacants, absolutament esgotats, varen començar la retirada.

En el Pacífic:

El submarí nord-americà USS Tang va enfonsar a una embarcació mercantil japonesa.

25 de febrer de 1944

Divendres:

En el Reich:

Els nord-americans, seguint la seva operació per destruir la indústria aeronàutica alemanya, varen tornar a bombardejar la ciutat de Schweinfurt per cinquè cop. Aquesta vegada la 8º Força Aèria va perdre només 17 bombarders dels 820 que va enviar-hi amb 899 caces. A la nit, la RAF va atacar el mateix objectiu amb 700 bombarders.

A Itàlia:

Els bombarders alemanys en aigües del Tirrena varen enfonsar el destructor britànic HMS Inglefield mentre complia una missió d’enllaç entre Nàpols i Anzio. A la nit, les llanxes torpedes italianes Xª MAS va realitzar una incursió contra la flota de suport que rodejava el cap de platja sense èxit.

A l’Atlàntic:

El U-956 va enfonsar el destructor britànic HMS Mahratta, però a l’Atlàntic nord dos submarins alemanys, el U-91 i el U-601, aquest a Narvik, varen ser enfonsats.

En el Pacífic:

Els submarins nord-americans USS Hoe i USS Tang varen enfonsar embarcacions mercantils japoneses.

24 de febrer de 1944

Dijous:

En el Reich:

A la Hofbräuhaus de Munic, l‘Adolf Hitler va parlar en el seu petit cercle de la vella guàrdia del Partit per celebrar l’aniversari de la proclamació del programa del Partit de 1920. Feia dies que en Hitler no parlava en públic i serie dels pocs discursos que faria durant aquell any. El líder alemany va dir que creia amb més fermesa que mai que la victòria que portaria la insistent resistència, que les represàlies no es farien esperar i que consentiria atacs massius contra Londres quan l’esperada invasió aliada fos rebutjada.

Continuant a Munic, en el congrés de caps del districte, l’Alfred Jodl va dir que el mur Atlàntic era una gran obra de fortificació completament nova, en la que era impossible que els nord-americans i els britànics hi obrissin un forat.

Continuant atacant les fàbriques aeronàutiques, els Aliats varen bombardejar la ciutat de Schweinfurt amb 733 bombarders, però durant aquella operació varen perdre a 66 bombarders però només a 10 caces que els escortaven. La Luftwaffe atacava principalment als bombarders. AL mateix temps, els nord-americans varen enviar 180 B-26 contra les bases de llançament dels míssils V-1.

A l’Atlàntic:

La Kriegsmarine va perdre tres submarins: el U-257 (a l’Atlàntic nord), el U-713 (a prop de Narvik) i el U-761, aquest últim a càrrec d’un hidroavió Catalina quan intentava passar l’estret de Gibraltar.

A Itàlia:

A Pesaro, les tropes d’en Benito Mussolini es varen enfrontar en una batalla campal contra els partisans.

23 de febrer de 1944

Dimecres:

En el Reich:

L’inspector general de l’Aire Erhard Milch va visitar a l’hospital al ministre d’Armament Albert Speer. En Milch li va explicar que els bombarders nord-americanes havien destruït moltes fàbriques, cosa que feia anar més lent la productivitat d’armament. Precisament aquell dia els nord-americans varen tornar a bombardejar Alemanya de dia, activitat que havien aturat el 14 d’octubre de 1943 després de perdre molts bombarders en en el bombardeig de Schweinfurt. Després d’estudiar-ho una estona, varen culpar a la incompetència del ministre de l’Aire, en Hermann Göering, a l’hora de contraatacar als caces Aliats i varen pensar que era important crear un Estat Major de Caces per controlar els caces dins del Ministeri de Speer i no el d’en Göering. Però per crear un organisme d’aquella importància necessitaven el consentiment d’en Göering i de l’Adolf Hitler. Des del llit de l’hospital, Speer va trucar a en Göering per explicar-li la seva idea de controlar els caces, però el ministre de l’Aire no ho va acceptar ja que volia que continués sent competència del seu Ministeri i no estava disposat a perdre poder dins de la Luftwaffe. Davant de la negativa d’en Göering, a Speer no li va quedar cap més remei que trucar a en Hitler, que ho va trobar una bona idea perquè no estava content amb en Göering. Però Speer va notar que el tractava diferent, era fred i distant. Llavors, va recomanar-li que posés al cap regional, en Karl Hanke, en el càrrec de l’Estat Major de Caces. En Hanke era un home de confiança de Speer i d’en Milch, a més de que mantenien una bona amistat. Però això en Hitler no ho va acceptar perquè desconfiava de tots els seus caps regionals, i va dir-li que posaria en aquell càrrec a l’enginyer de l’Organització Todt, en Karl Saur. Speer va quedar molt sorprès per la reacció d’en Hitler i va veure com el seu pla ja no tenia sentit perquè tenia una enemistat amb en Saur per culpa d’en Martin Bormann.

Itàlia:

Les tropes nord-americanes varen alliberar el poble de San Vittore. Però els comandaments Aliats no estaven contents amb el general de divisió John Lucas, que comandava amb poc èxit les tropes aliades a Itàlia, i va ser rellevat pel general de divisió Lucian Truscott. Per la seva part, els italians van començar a veure els alemanys com unes forces d’ocupació i no els seus aliats.

En el bàndol Aliat:

El comandament Aliat va donar el vist-i-plau definitiu a un nou pla, anomenat Fortitude (fortalesa), que tenia dos projectes diferenciats: Fortitude nord i Fortitude sud. Els dos plans constaven d’una primera fase d’execució, prèvia al desembarcament de Normandia, i una segona, durant i després d’aquesta ofensiva.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va reconquerir Krivoi-Roig.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, els nord-americans varen ocupar l’atol d’Eniwetok i varen reduir a silenci tota la resistència japonesa després de sis dies de batalla. Per aquell atol, els nord-americans varen patir 1.096 baixes: 262 morts, 757 ferits i 77 desapareguts, i varen fer 16 presoners de guerra japonesos i 48 treballadors coreans varen ser capturats. Per la seva part, 2.675 japonesos varen morir d’una guarnició de 2.741 homes. Després de la batalla, l’atol va ser utilitzat com a base militar per la Marina nord-americana per posterior operacions.

Mentrestant, quatre submarins nord-americans varen enfonsar a prop de Mikado a quatre transports i una embarcació de passatgers japonès.

A les Illes Marianes, el TF-58 va atacar per segon cop les Illes que estaven sota control japonès.

22 de febrer de 1944

Dimarts:

En el Reich:

A la nit, després d’anunciar que parlaria a la vella guàrdia a Munic el dia 24 de febrer durant la celebració anual del programa del Partit del 1920, l‘Adolf Hitler va marxar del quarter general de Rastenburg amb el seu tren especial cap al Berghof, a Obersalzberg.

En el nord de França, els Països Baixos i Alemanya va continuar l’ofensiva nord-americana contra la força de caces de la Luftwaffe. Aquell dia 659 caces i 799 bombarders varen atacar les fàbriques d’avions a Oschersleben, Halberstadt, Bernburg, Archersñenem. Gotha i Schweinfurt. Els nord-americans varen perdre 12 escortes i 45 bombarders, a més de que 144 bombarders varen quedar danyats.

En el front oriental:

El 2º i el 4º Fronts d’Ucraïna varen atacar als alemanys i els varen fer retirar de les posicions que ocupaven en els pasos del riu Dnièper, a l’altura de Nikopol. Els soviètics varen recuperar la ciutat industrial de Krivói Rog.

A Itàlia:

A Anzio, el general Mark Clark va destituir al general Lucas per la seva mala actuació en la defensa del cap de platja. El nou comandant serà el general Truscott.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va pronunciar un discurs a la Cambra dels Comuns on va parlar de la qüestió polonesa dient que després de la guerra Polònia hauria de tornar a ser un país independent, i va descobrir oficialment determinats aspectes de la Conferència de Teheran.

A Birmània:

Les tropes japoneses que s’havien infiltrat entre les Admin Boxes, que defensaven la frontera amb l’Índia, varen envoltar a diverses posicions britàniques; però la falta de subministraments va provocar que el poder combatiu dels japonesos decaigués ràpidament, facilitant el contraatac de les tropes índies.

En el Pacífic:

Després d’haver atacat al Truk, a les Illes Carolines, la TF-58 es va dirigir cap a les Illes Marianes per bombardejar les illes de Guam, Tinian i Sapiant. L’aviació japonesa va intentar interceptar les embarcacions nord-americanes, però no varen tenir l’èxit esperat perquè molts avions atacants varen ser destruïts abans d’arribar a provocar danys de consideració.

Al mateix temps, l’aviació nord-americana va tornar a bombardejar la base japonesa de Rabaul, on l’aviació japonesa ja s’havia retirat i cap avió japonès va defensar la base. A més, una flota petita de destructors nord-americans va interceptar la resta del comboi d’evacuació, molt tocat per l’atac del dia anterior de l’aviació nord-americana, enfonsant aquest cop a una embarcació i danyant a un caçasubmarins. Fidels a la seva tradició militar, els nàufrags es varen negar a ser rescatats.

A part, els nord-americans estaven deixant fora de combat als japonesos a les Illes Marshall, on els marines varen continuar amb les seves operacions de neteja, en el dia d’avui a l’Illa Parry, on varen topar amb una resistència desesperada però al mateix temps inútil.

A l’oceà Índic:

El submarí japonès I-37 va enfonsar el transport de tropes britàniques British Chivalry. Els japonesos varen assassinar a trets a 13 dels homes que estaven a l’aigua demanant ajuda.

21 de febrer de 1944

Dilluns:

En el Reich:

La USAAF va dur a terme la segona jornada de l’Operació Argument contra la força de caces de la Luftwaffe. Aquest cop barem enviar 679 caces per escortar a 861 bombarders, que varen bombardejar els aeroports d’Achmer, Handorf, Diepholz, Brunswick, Gutersioh, Lippstadt o Werl, a més de que varen destruir les instal·lacions, la Luftwaffe va perdre 30 avions entre Me-109 i FW-190 a més de 24 pilots. Per la seva part, els nord-americans varen perdre 7 caces i 23 bombarders, a més de que 105 bombarders varen ser danyats.

A França, les autoritats alemanyes varen afusellar a 23 membres de la Resistència francesa.

En el front oriental:

Els soviètics varen avançar en el sector de Krivoy Ro i varen recuperar la localitat de Kholm.

En el Pacífic:

Les embarcacions japoneses que evacuaven la seva base de Rabaul varen ser atacats per l’aviació nord-americana, que va enfonsar a un dels transports, un caçasubmarins i una canonera que formava part de l’escorta.

A les Illes Marshall, la guarnició japonesa d’Eniwetok va ser aniquilada definitivament.

20 de febrer de 1944

Diumenge:

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler va parlar amb el seu ministre de Propaganda Joseph Goebbels per explicar-li que estava convençut de que tant els britànics com els nord-americans patien una crisi política molt important per culpa de la seva aliança amb els soviètics. Després de la reunió, el líder alemany va dir-li a en Walther Hewel que considerava necessari retirar a la Legió i a l’Esquadrilla Blava del front oriental i va demanar-li que comencés els tràmits de repatriació abans de que arribés la petició oficial espanyola de repatriació. Durant aquell dia es va rebre des de Madrid l’ordre irrevocable de retirada i repatriació.

Aquell dia, la 8º Força Aèria de la USAAF va fer una ofensiva aèria contra Alemanya amb l’objectiu de destruir els centres de fabricació de caces i les zones urbanes del voltant. Els bombarders es varen dirigir principalment contra les fàbriques d’avions mentre que els seus escortes varen buscar combats contra els caces alemanys o les bases aèries. L’ofensiva, que es conèixer amb el nom d‘Operació Argument, va durar sis dies i es varen llançar un total de 20.000 tones de bombes però només varen aconseguir parar la producció de caces durant dos mesos. L’atac d’aquell dia el varen dur a terme 11.000 nord-americans que viatjaven a bord de 835 caces i 1.008 bombarders, els quals varen llançar les seves bombes contra les plantes de producció i muntatge de caces a les àrees de Leipzig, Rostock i Brunswick. Les defenses antiaèries alemanyes varen aconseguir danyar 235 bombarders i destruir-ne 26, que varen caure juntament amb sis caces. Gràcies als nous caces P-51 Mustang durant la totalitat del trajecte d’anada i tornada dels incursos, els nord-americans varen provocar una gran quantitat de baixes a les unitats de caces bimotors alemanys.

Per altra banda, els alemanys varen publicitar la concessió de la Creu de Cavaller al polític rexista belga Leon Degrelle i, al mateix temps, al seu company Lucien Lippert va rebre a títol pòstum la Creu d’Or d’Alemanya.

A Itàlia:

A Montecassino, aprofitant la calma després de que acabés la segona batalla de Montecassino, els paracaigudistes alemanys varen rebre reforços de la seva 1º Divisió dirigida pel generalleutnant Richard Heidrich. Els alemanys varen desplegar els efectius dels seus tres regiments i varen ocupar un front discontinu d’uns 13 quilòmetres.

A França:

A la presó central d’Eysses, a la matinada els presoners continuaven com la nit anterior lluitant contra les autoritats alemanyes amb el suport exterior de la Resistència per intentar fugir de la presó. Al final, les autoritats varen sufocar la fugida i varen aplicar una sèrie d’execucions. Els que no varen ser eliminats varen ser deportats.

A la Gran Bretanya:

En Winston Churchill va enviar un missatge al general George Marshall en el què li deia, en referència a l’Operació Overlord, que s’estava endurint molt la seva posició sobre l’Operació a mesura que s’apropava el moment.

A la nit, els bombarders de la Luftwaffe varen bombardejar la ciutat de Londres. Moltes bombes varen caure a la seu del govern britànic i en el Horse Guard Parade. L’impacte de les bombes va ser tant potent que va trencar les finestres del 10 de Downing Street. En Churchill es trobava en aquells moments a Chequers.

A Noruega:

La valuosa producció d’aigua pesada de la fàbrica noruega Nosk Hydro va ser enfonsada juntament amb el ferri que transporta l’aigua per culpa d’una bomba d’un comando britànic.

A la Unió Soviètica.

Per la direcció de les operacions contra la bossa de Cherkassy-Korsum, els soviètics varen atorgar l’ascens a mariscal al general Ivan Koniev.

En el Pacífic:

El destructor japonès Yuzuki, que va realitzar l’ultima sortida de l’antic Tòquio Express, va dur subministraments des de Rabaul fins a Qavuvu, a Nova Bretanya.

css.php