Home // 1943 // novembre

30 de novembre de 1943

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb el seu ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, per parlar de la guerra. En Hitler li va explicar que creia que els Aliats no estaven tant forts com es deia perquè l’única victòria que havien aconseguit era en el front oriental, i veia els britànics i els nord-americans incapaços d’avançar per Itàlia. A més, li va dir que creia que els Estats Units canviarien la seva política i les seves formes perquè el president nord-americà havia de començar l’any següent la campanya electoral per la presidència, i preveia que en Franklin Delano Roosevelt perdria les eleccions i les guanyaria el candidat del Partit Republicà.

En la Conferència de Teheran:

Aquell dia va concloure la Conferència Eureka. En Roosevelt i en Winston Churchill es varen dirigir a El Caire on varen seguir amb la Conferència Sextant. Abans, el primer ministre es va reunir amb el líder d’Iran, en Mohammad-Reza Shah Pahlavi.

A Itàlia:

El ministre de l’Interior de la República Social italiana va decidir la creació de camps de concentració especials a Itàlia.

En el Pacífic:

A New Hannover, a les Illes Bismarck, l’embarcació de passatgers japonesa Himalaya Maru va ser enfonsada per un hidroavió nord-americà PBY. Molts dels 2.400 passatgers varen morir en el naufragi, tot i que altres embarcacions que formaven el comboi juntament amb l’embarcació enfonsada, varen poder rescatar alguns centenars de supervivents.



29 de novembre de 1943

Dilluns:

En el Reich:

A Berlín, en el cinema Titania Palast, un dels més grans de la ciutat, en Joseph Goebbels va pronunciar un discurs a les Joventuts Hitlerianes.

A la nit, 21 bombarders Mosquits varen bombardejar les ciutats de Bochum, Colònia i Dusseldorf. Els britànics buscaven atacar objectius industrials.

En el front oriental:

A Ucraïna, el general Hasso von Manteuffel, amb el seu grup de blindats, va atacar en una acció sorpresa en ziga-zaga a les tropes soviètiques i va ocupar la ciutat de Zhitomir, a l’oest de Kiev, cosa que va animar a una contra-ofensiva alemanya dels carros blindats de l’Erich von Manstein.

A Itàlia:

Les tropes del 8º Exèrcit d’en Bernard Law Montgomery varen continuar com el dia anterior atacant als alemanys a la variant adriàtica dels Apenins, però una panzerdivisionen va restablir el front defensiu a la línia Gustav.

A Colòmbia:

La premsa colombina es va fer ressò de la declaració d’estat de guerra entre Colòmbia i Alemanya del 27 de novembre per les vulneracions de les aigües territorials colombianes per part dels U-Boots.

En el Pacífic:

En les proximitats de les Illes Marianes, el submarí USS Snook va disparar 26 torpedes contra un comboi japonès. De tots els projectils, només 9 varen tocar el seu objectiu, però va ser suficient per enfonsar un transport de tropes i una embarcació mercantil, a més de danyar una de les embarcacions de guerra que realitzava el seu servei d’escorta.

A l’Oceà Índic:

En el mar de Java, el transport japonès Suez Maru va ser torpedejat pel submarí USS Bonefish. L’embarcació japonesa transportava a 549 presoners, a més de 200 soldats nipons, sent recollits aquest per una embarcació escorta. La tripulació de l’embarcació va buscar venjança disparant contra tots els britànics i els holandesos que havien sobreviscut al naufragi. Al final només va quedar un supervivent, en Kenneth Thomas, que va ser rescatat més tard per un vaixell australià i va donar la notícia de la massacre.



28 de novembre de 1943

Diumenge:

En el Reich:

10 bombarders Mosquits varen bombardejar amb poca intensitat la ciutat d’Essen.

A Iran:

A Teheran va començar la Conferència de Teheran o Conferència Eureka, entre en Winston Churchill, en Iosif Stalin i en Franklin Delano Roosevelt. Allí va ser on va sortir per primer cop la idea de castigar als nazis després de la guerra i es va decidir donar prioritat la invasió a França, les operacions Overlord i Anvil. La ciutat iraniana estava ocupada per espies, soldats del NKVD, del Servei Secret nord-americà i del contraespionatge britànic. En la primera sessió, Stalin va anunciar que declararia la guerra a Japó després de que Alemanya s’hagués rendit. Aquella notícia va ser ben rebuda pels Aliats occidentals.

A Itàlia:

Les tropes del 8º Exèrcit d’en Bernard Law Montgomery varen assaltar les tropes alemanyes a la variant adriàtica dels Apenins que, per un moment, es varen veure desbordada.



27 de novembre de 1943

Dissabte:

En el Reich:

A la nit, la ciutat de Berlín va ser bombardejada de nou. Els districtes de Wedding i de Reinickendorf varen resultar danyats, especialment les fàbriques de municions i la fàbrica de tancs situada a Alkett. De seguida aquestes zones varen començar a cremar per culpa de les bombes, com també la fàbrica Borsig, que fabricava canons i en la que treballaven 18.000 obrers. Aquells incendis varen ser tant devastadors que no només els va patir la capital del Reich, sinó que també varen afectar a les ciutats veïnes de Brandenburg, Oranienburg i Potsdam. Abans de l’atac, els alemanys varen creure que els avions Aliats es dirigien un altre cop a la ciutat de Francfort del Main. En aquells moments de pànic i de caos, es va trucar a l’Adolf Hitler, que es trobava en el seu quarter general de Rastenburg, per saber què volia que es fes per salvar la ciutat. El líder alemany va ordenar que immediatament tots els bombers es concentressin a la fàbrica de tancs d’Alkett, que s’estava cremant, encara que aquests estiguessin treballant lluny de la fàbrica. Tot i els intents d’en Hitler per salvar la fàbrica i que els bombers de Berlín ràpidament va apagar l’incendi, la nau va quedar destruïda pel foc. Però, per culpa de concentrar tots els bombers per salvar una empresa que no es va poder salvar, el foc va continuar cremant lliurament pels barris de la ciutat, deixant que la gent s’ocupés tota sola per apagar el foc que cremava a les seves vivendes.

Per altra banda, davant la falta d’homes, el govern alemany va recórrer a noves lleves i es va recuperar personal exempt fins llavors, però com que cap mesura és suficient, en Hitler va demanar que es mobilitzés un milió d’homes utilitzats a la rereguarda o a la Luftwaffe.

A Itàlia:

El 8º Exèrcit, amb les divisions índies i neozelandeses al capdavant, es varen llançar a l’atac i varen traspassar la barrera del riu Sangro, pe`ro les primers posicions defensives alemanyes situades a la Línia Gustav varen aturar en sec l’avanç.

A Iran:

Tot era a punt per celebrar l’endemà la Conferència de Teheran. En aquesta conferència, que es va celebrar al Iran per pressió d’en Iosif Stalin, es va veure clarament el declivi de l’Imperi Britànic, mentre que els nord-americans varen trencar definitivament amb el seu tradicional aïllament, realitzant un apropament cap a la Unió Soviètica.

A l’Amèrica del Sud:

Colòmbia va declarar l’estat de bel·ligerància contra Alemanya després de que els alemanys enfonsessin en el Mar del Carib a tres embarcacions colombianes. El govern colombià també estava pressionat pel govern nord-americà, un dels seus principals aliats.

En el Pacífic:

Els japonesos varen abandonar les illes Gilbert.

26 de novembre de 1943

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler, acompanyat per en Hermann Göering, va visitar l’aeroport de Insterburg, a prop del quarter general de Rastenburg, per inspeccionar una sèrie d’armes completament noves que prometien a Alemanya guanyar la guerra. En Hitler va veure el míssil Fieseler Fi 103, el futur V-1, i el caça a reacció Messerschmitt Me262. En Hitler va ordenar que el caça s’acabés convertint en un bombarder, mentre que el míssil volia que sigués una arma de represàlia, però es va decebre quan li varen dir que els seus míssils V-1, que pensava estrenar el febrer, no podrien ser produïts fins després del març, quan es preveia que acabessin les proves.

A Berlín, en Joseph Goebbels va visitar la Cancelleria del Reich, que es trobava amb un aspecte terrible després dels bombardejos. Al migdia, va dinar amb en Hans Heinrich Lammers i va saber que l’Adolf Hitler havia ordenat en els ministres i els funcionaris que continuessin a Berlín tot i els bombardejos. Seguidament, en Goebbels va aconseguir que en Hitler li aprovés el permís per fer servir dos tipus d’alarmes aèries, una per atacs importants i una altre per atacs més petits.

En aquell dia, la 8º Força de la USAAF va realitzar un bombardeig diürn sobre la ciutat costera de Bremen. A la nit, Berlín va tornar a ser bombardejada per la RAF amb 443 Lancaster i 7 Mosquits. A més, 84 avions britànics varen bombardejar Stuttgart. Durant aquests atacs la RAF va perdre 34 bombarders.

En el front oriental:

Els alemanys, en plena retirada, varen abandonar l’estratègica ciutat de Gomel, on es trobava un important nus ferroviari.

En el Mediterrani:

Les noves bombes planejadores alemanyes HS-293, uns míssils antiembarcacions, varen provocar l’enfonsament de l’embarcació de transport de tropes Rohna a prop d’Argel matant a 1.177 persones entre soldats i tripulants de l’embarcació.

A Egipte:

En el Caire, va acabar la Conferència Sextant, començada el 22 de novembre de 1943, entre en Franklin Delano Roosevelt, en Winston Churchill i en Chiang Kai-Shek per exigir la rendició incondicional de Japó. Tot i els desacords amb el dignatari xinès, que volia més ajuda material, barem arribar a pactes territorials sobre la Xina de la post-guerra, però no varen aconseguir persuadir a en Kai-Shek perquè participés amb el seu Exèrcit en la reconquesta de Birmània, ja que no rebia les ajudes sol·licitades.

En el Pacífic:

El submarí USS Ray va disparar 10 torpedes, dels quals 7 varen tocar el seu objectiu, per enfonsar dues embarcacions de transport a les proximitats de Nova Guinea. Per altra part, el USS Seahorse va enfonsar un transport amb dos impactes dels tres torpedes disparats.

 

25 de novembre de 1943

Dijous:

En el Reich:

Berlín s’intentava recuperar del bombardeig del dia anterior. Al matí, les cases del carrer Hermann-Göering no tenien ni calefacció, ni aigua, ni llum. Les línies telefòniques estaven tallades i la majoria dels Ministeris havien sigut bombardejats. 400.000 persones s’havien quedat sense casa, i havien mort 2.700 persones entre els dos bombardejos. 50.000 homes de la Wehrmacht varen netejar les principals artèries de la ciutat. Per la seva part, la premsa anglosaxona va aprofitar els temors de la població alemanya per publicar un ultimàtum que deia que si Alemanya no capitulava Berlín seria destruïda. Aquell mateix dia, la capital alemanya va patir una incursió de distracció a càrrec d’avions Mosquit, que varen desviar l’atenció dels caces alemanys mentre atacaven Frankfurt. Tot i els pocs danys que va patir la ciutat, es varen perdre seus culturals i monuments artístics com la casa d’en Johann Wolfgang von Goethe.

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va entregar les Espases de Diamants que se sumaven a les Fulles de Roure que ja adornava la Creu de Cavaller de l’aviador Hans Ulrich Rudel, que es va convertir en el militar alemanys més condecorat d’Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

A Itàlia:

Un senzill comunicat a la premsa anunciava que el Consell de Ministres havia decidit que des de l’1 de desembre de 1943 l’Estat nacional republicà es diria la República Social Italiana.

A Egipte:

A la Conferència de El Caire, en Chiang Kai-sheck va tornar a lamentar que l’ajuda rebuda no corresponia amb l’esforç que els xinesos realitzaven contra els japonesos.

A la Gran Bretanya:

A l’oficina de correus de Birmingham va tenir lloc la primera prova de la primera computadora completament elèctrica de la Història: la Colossus. Es tractava d’un disseny d’en Tommy Flowers per ajudar a desxifrar el trànsit de teletips alemanys.

En el Pacífic:

En la batalla del Cap St. George, una força japonesa de destructors i embarcacions de transport, la Tòquio Express, va ser atacada per cinc destructors nord-americans després de desembarcar 900 homes a Buka, a prop de Bougainville. Utilitzant el radar, els destructors nord-americans varen fer una emboscada als japonesos sense ser descoberts Durant l’atac, els japonesos varen perdre tres embarcacions del Mikado sense que arribessin a saber qui els disparava. Aquesta va ser l’última acció a la superfície a les illes Salomó.

Mentrestant, l’illa de Taiwan va patir una incursió aèria a càrrec de bombarders B-25, caces pesats P-38 i els debutants P-51 Mustang de la 14º Força Aèria desplegada a la Xina. Els nord-americans varen afirmar que havien destruït a 50 avions, però els japonesos varen baixar la xifra a 17.

24 de novembre de 1943

Dimecres:

En el Reich:

La ciutat de Berlín va tornar a ser bombardejada per la RAF. La Wilhelmplatz es la zona on es va veure més afectada, però totes les zones de la ciutat hi havien incendis. La Cancelleria del Reich va rebre forts danys, igual que molts edificis oficials. La casa d’en Joseph Goebbels, en el carrer Hermann Göering, va resultar afectada; l’últim pis va cremar per complet i tota la casa va quedar plena d’aigua. La Magda Goebbels va tenir que venir corrents a Berlín per salvar tot el que pogués de la casa. Per sort per la família Goebbels solien viure en una casa del barri Schwanenwerder, a la riba del llac Wannsee, o a la finca Lanque, a uns 45 quilòmetres de Berlín. En Goebbels va quedar tant impressionat pel bombardeig que va tenir que anar a descansar per recuperar-se. Al cap d’una estona, la capital del Reich va patir un altre bombardeig britànic de grau A (superior), amb més bombes explosives que incendiàries. Aquesta vegada es varen veure afectats el Barri Ministerial i el nord i l’oest de la ciutat. El Kaiserhof i el Ministeri d’Hisenda varen quedar destruïts, el Teatre de l’Estat i el Reichstag varen cremar, però al cap de poc es va poder apagar el foc. També varen quedar destruïts els edificis dels voltants de la Potsdamer Platz. A part, l’atac  va destruir l’únic exemplar existent de l’hidroavió comercial més gran construït, el Do-X, quan estava sent exhibit en una exhibició pública. Els britànics varen poder bombardejar amb tota la llibertat perquè els caces alemanys varen arribar amb 20 minuts de retràs per defensar la ciutat. Davant dels bombardejos que patia Berlín varen ser traslladats a la capital tots els serveis de bombers d’Alemanya. Tot i els atacs i les destrosses que patia la capital alemanya, en Semler, un funcionari del govern alemany, va anotar que el 75% dels treballadors estaven aquell matí en els seus llocs de treball.

A Egipte:

A El Caire, en la conferència Sexant, es va continuar parlant del terreny europeu i en Winston Churchill no va parlar directament de l‘Operació Overlord sinó que va continuar posant èmfasis en el Mediterrani. Es va queixar del lent progrés a la península italiana i de la lentitud en la reconquesta de l’illa de Leros, a l’Egeu. També va demanar més ajuda aliada per la resistència aliada per en Josip Broz, Tito. El primer ministre va rebre el suport d’en Dwight D. Eisenhower.

En el Pacífic

Després de ser derrotats en els atols de Tarawa i Makin, va cessar la resistència japonesa a les illes Gilbert. Tot i això, davant de l’illa de Makin, un submarí japonès, el I-165, va enfonsar al portaavions escorta nord-americà Liscombe Bay, després de disparar-li un torpede que va provocar la mort de 644 persones.

23 de novembre de 1943

Dimarts:

En el Reich:

A la nit, la RAF va tornar a bombardejar Berlín amb 383 bombarders (365 Lancasters, 10 Halifax i 8 Mosquits). Pels últims atacs, l’Adolf Hitler va insistir en que es potenciés la producció de bombarders per venjar-se.

A Egipte:

A El Caire, al matí va tenir lloc la primera sessió de la conferència angloamericana Sexant a la vila d’en Franklin Delano Roosevelt i durant tota la jornada es varen dedicar a parlar de la guerra a Orient. En aquella jornada no es va prendre cap decisió important, però no es varen produir desacords. En Chiang Kai-sheck va realitzar grans peticions de recursos als nord-americans, que varen ser desestimats per excessius. El general George Marshall considerava que els resultats xinesos eren deficients amb l’ajuda actual, de manera que considerava que seria un error realitzar un increment. A la tarda, en Winston Churchill i la seva filla, després de descobrir que en Roosevelt no havia vist ni les Piràmides ni l’Esfinx i després d’assegurar-se de que el President es podria apropar a elles sense tenir que baixar del cotxe, el varen portar a realitzar una visita turística per la zona.

En el Pacífic:

A les illes Gilbert, a la tarda, a la petita illa de Tarawa va finalitzar la brutal Batalla de Tarawa, que va ser un punt clau dels nord-americans en el contraatac per dominar el Pacífic, però que es va cobrar la vida de 1500 soldats i marines nord-americans. 2.100 varen ser ferits en l’ocupació de l’illa de Betio de 2,5 milles de longitud, on aquell dia 300 soldats japonesos es varen reunir allí per dur a terme un atac suïcida contra els marines; però la potència de foc nord-americana va massacrar als atacants, que no es varen apropar-se suficientment per utilitzar les armes blanques que tenien. Els japonesos varen lluitar casi fins l’últim home: d’una guarnició de 4.700 homes, només 17 japonesos i 129 coreans es varen rendir.

22 de novembre de 1943

Dilluns:

En el Reich:

A dos quarts de vuit de la tarda, la ciutat de Berlín va ser bombardejada durant 20 minuts per 469 Lancaster, 234 Halifax, 50 Stirling i 11 Mosquits, que varen utilitzar 2.300 tones per destruir el barri governamental i l‘Òpera Kroll. Per culpa del bombardeig va quedar destruït part del Ministeri d’Armament i nombroses vivendes de la part oest de Berlín. La Catedral va cremar, varen morir 3.000 berlinesos, 175.000 es varen quedar sense llar i 70.000 berlinesos varen fugir de la ciutat. El pànic i les empentes varen envair l’estació de ferrocarril. Pels carrers hi havia cadàvers, runes en flama i columnes de fum que va provocar que la ciutat quedés coberta de fum. Durant 24 hores la ciutat es va quedar sense electricitat,aigua llum i telèfon. Tot i que el mal temps va fer que els caces alemanys es quedessin a terra, 26 bombarders varen ser destruïts.

Després de l’atac, l’Albert Speer es va agafar aquella situació amb ironia i, fins i tot, hi va veure avantatges, ja que l’alliberava per un temps d’una pèrdua de temps innecessari com era la burocràcia del seu Ministeri. Però, tot i això, Speer va patir per la seva vida durant el bombardeig perquè es trobava a la ciutat i va veure com s’acostaven els bombarders des d’una defensa antiaèria de la ciutat. Un cop va finalitzar l’atac, Speer es va dirigir al seu Ministeri per avaluar els danys i ajudar a les seves secretàries que miraven de salvar els expedients que s’estaven cremant dins de l’edifici. El seu despatx va quedar destruït per complert.

A Grècia:

Els alemanys varen acabar d’ocupar les illes del Dodecanès. La iniciativa britànica els va costar 3.500 presoners, 2 submarins i 6 destructors.

A Egipte:

En el Caire, en l’anomenada Conferència Sextant, en Franklin Delano Roosevelt i en Winston Churchill es varen reunir amb el president de la república xinesa, en Chiang Kai-Shek, per exigir la rendició incondicional de Japó. Després, els tres grans líders varen sopar en companyia d’en Harry Hopkins, en Louis Mountbatten, en Joseph Stilwell i en Claire Chennault per acordar els termes de l’estratègia a seguia a Xina.

A la Gran Bretanya:

A Londres, després d’anys de rivalitat, en Charles de Gaulle i en Philippe Leclerc es varen reunir i varen deixar de banda les seves històriques diferències per intentar expulsar els alemanys de França. L’acord entre els dos generals va ser mediat per en Churchill, que buscava tenir els màxims suports en un futur desembarcament.

En el Pacífic:

En la Batalla de Tarawa, els marines nord-americans es varen dedicar a consolidar les posicions aconseguides el dia anterior i es preparaven per l’assalt final a la part oriental de l’illa.

21 de novembre de 1943

Diumenge:

En el Reich:

L’Albert Kesselring va prendre possessió del comandament de les forces alemanyes a Itàlia i l‘Erwin Rommel va prendre possessió del seu nou càrrec a França per supervisar el Mur Atlàntic.

En el nord de l’Àfrica:

A Egipte, en Winston Churchill va arribar a Alexandria passant per El Caire.

En el Pacífic:

A la Batalla de Tarawa, després de que en el primer dia l’artilleria japonesa supervivent destruís la meitat dels LVT i la totalitat dels tancs Sherman desembarcats, la infanteria de marina nord-americana va quedar aturada durant hores. L’avanç a les tres platges d’invasió només es va produir quan varen arribar alguns tancs de reforç. Els marines varen demanar que les embarcacions s’apropessin per atacar amb els seus canons als nius japonesos. En acabar la jornada, els nord-americans podien creuar la pista d’aterratge de l’illa i havien arribat al sud de Betio, deixant dividides en dos les forces japoneses que encara quedaven a l’illa. Al mateix temps, els nord-americans varen eliminar el fortí japonès de la veïna illa de Bairiki amb un nou desembarcament.

En els Estats Units:

El periodista Drew Pearson va publicar a la primera plana dels diaris l’incident de les bufetades d’en George Patton a Sicília.

css.php