Home // 1933 // octubre

31 d’octubre de 1933

Dimarts:

En el Reich:

Aquell dia va finalitzar la prohibició de l’antic ministre d’Economia Alfred Hugenberg que no permetia l’expropiació de finques amb deutes als creditors.

29 d’octubre de 1933

A Madrid, a les onze del matí, va començar un acte d’afirmació nacionalista espanyolista, convocat pel Moviment Espanyol Sindicalista, amb l’objectiu de reunir tots els sectors feixistes, atrets pel règim de Benito Mussolini i esperançat per la pujada al poder dels nazis a Alemanya. Els oradors varen ser Alfonso García Valdecasas, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Granada; Julio Ruiz de Alda, aviador militar retirat i José Antonio Primo de Rivera, que va formular els eixos ideològics del partit feixista espanyol.

28 d’octubre de 1933

Dissabte:

En el Reich:

Clement August von Galen va ser consagrat bisbe de Münster, sent el primer bisbe al que es nombrava després de la firma del condecorat del Vaticà.


La Filharmònica de Berlín va deixar de ser independent després de que el règim tingués una forta disputa amb el director Wilhelm Furtwängler.

25 d’octubre de 1933

Dimecres:

En el Reich:

Després de que les tropes de la Reichswehr haguessin sigut avançades cap a la frontera amb França després de que Alemanya hagués sortit el dia 14 d’octubre de la Societat de Nacions, el ministre Werner von Blomberg va enviar una ordre secreta on es demanava el replegament de l’Exèrcit. La Reichswehr no estava preparada per defensar-se.

20 d’octubre de 1933

El nebot d’Adolf Hitler i fill d’Alois Hitler Jr., William Patrick Hitler, es va fer presentar a Berlín i ho va fer saber al seu tiet a través de la seva tieta, Angela Raubal. Hitler li va respondre, a través de la seva germanastre, que no el considerava part de la seva família. Més tard, després de que William demostrés que portava uns documents que podrien comprometre el dictador alemany, Hitler el va rebre a la Cancelleria del Reich i li va assignar un capital inicial de 500 marcs imperials alemanys per cobrir les despeses dels primers moments i un lloc de becari.

Per altra banda, en el Palau d’Esports berlinès, Joseph Goebbels va justificar públicament la sortida d’Alemanya de la Societat de Nacions i de les negociacions pel desarmament. Goebbels va deixar clar que s’hi havien abandonat la Societat i la Conferència no era per preparar la guerra i va afirmar que totes els polítics es dedicaven a convertir a Alemanya en cap de turc.

19 d’octubre de 1933

Dijous:

En el Reich;

El Völkischer Beobachter va informar d’un congrés del NSDAP on s’havia parlat del plebiscit del 12 de novembre. Els nazis s’agafaven aquell referèndum com una gran obra per reconciliar la societat alemanya i es demanava en el poble que aprovés la decisió del govern alemany del 14 d’octubre de sortir de la Societat de Nacions.

A la Gran Bretanya:

El Daily Mail va publicar l’entrevista del dia anterior entre l’Adolf Hitler i el corresponsal del diari Ward Price. En l’entrevista, Hitler va dir que la joventut alemanya constituïa l’esperança pel futur i va voler deixar clar que no els educaven pensant només en la seva utilitat en el camp de batalla.

18 d’octubre de 1933

Dimecres:

En el Reich:

En una entrevista amb el corresponsal Ward Price del Daily Mail, Adolf Hitler va declarar que ningú entre ells desitjava que hi tornés haver una guerra. Llavors, va explicar que Alemanya havia reconegut que havia perdut la Gran Guerra i que havia suportat unes conseqüències que ara eren intolerables per ells, i que ell, com a canceller, mai firmaria cap contracte que no pogués complir.


Karl Gebensleben va deixar l’alcaldia de Braunschweig i en un discurs de benvinguda al nou alcalde nazi va afirmar que quan els nazis havien arribat al poder havien trobat el caos.

17 d’octubre de 1933

En el judici de Leipzig, on es jutjava a cinc comunistes d’haver incendiat al Reichstag el 27 de febrer de 1933, després de que Georgi Dimitroff, un dels acusats, portés la iniciativa, el fiscal, el doctor Werner, va anunciar que procuraria que el famós Llibre Negre, publicat pels emigrats, seguir-lo pàgina per pàgina per demostrar que no constituïa més que un teixit de calumnies les acusacions que feien els nazis contra als cinc comunistes estrangers. D’aquesta manera els acusadors es varen convertir en acusats i la continuació del procés no va tenir cap altra finalitat que disculpar-se.

En el camp de concentració de Dachau, dos presoners es varen suïcidar a la seva cel·la segons les autoritats nazis. La direcció del camp va indicar que s’havien penjat dels seus cinturons, però les famílies varen avisar a l’audiència de Munic, i dos metges forenses varen practicar les autòpsies. Segons aquests, els presoners havien patit maltractaments i varen ser estrangulats. Nombroses senyals d’equimosis al cap i la resta del cos demostraven que les marques que apareixien al coll eren per haver mort per estrangulació i no penjats. Tampoc es varen trobar els cinturons que varen utilitzar.

Als Estats Units, des de Bèlgica, va arribar Albert Einstein a Nova York fugint de l’Alemanya nazi. Einstein va treballar a Princeton.

16 d’octubre de 1933

El ministre d’Afers Exteriors, Constantin von Neurath, va justificar davant de la premsa la retirada d’Alemanya de la Societat de Nacions.

15 d’octubre de 1933

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va posar la primer pedra de la Haus der Deutschen Kunst (casa d’art alemany) a Munic, al carrer Prinzregentenstrasse 1. L’obra va ser dissenyada per l’arquitecte Paul Ludwig Troost. Hitler va donar uns cops a la pedra amb un martell de plata dissenyat pel mateix Troost per l’ocasió. Curiosament, el martell es va destrossar a trossos a les mans del canceller, provocant-li que cregués que tenia un mal presagi. Aquest sentiment el va arrossegar fins a la mort d’en Troost el 21 de gener de 1934. A partir de llavors, cada 15 d’octubre es va celebrar el Primer dia de l’Art del Tercer Reich.


El gauleiter Weinrich va ordenar que en els següents dies totes les persones, incloses les personalitats representatives de la nació, consumirien en públic un plat únic en els menjars per donar exemple al poble i per demostrar la unió entre el govern i el poble.

En els Estats Units:

L’ex ambaixador dels Estats Units a Alemanya, J. W. Gerard, va escriure en el Times:

Hitler està fent molt per Alemanya, els seus intents de reconciliar als alemanys, la creació d’un Estat espartà, basat en el patriotisme, la limitació del règim parlamentari tan inadaptat al caràcter alemany; tot això és bo.

css.php