Home // 1941 // març

31 de març de 1941

A Iugoslàvia:

El nou govern de Iugoslàvia va donar garanties a l’Adolf Hitler de que mantindria el seu país en el Pacte Tripartit i que mantindrien bones relacions amb Alemanya i Itàlia. Però en Hitler no es va creure ni una paraula i va mantenir la directiu 25 del 25 de març de 1941 d’envair el país.

En el Reich:

Per l’Operació Barbarroja es va donar l’ordre de preparar, d’acord amb el procediment previst, tal i com estava establert, les directrius pel tractament dels representants polítics.

Per altra banda, a Alemanya, l’Albert Speer, l’arquitecte d’en Hitler, va reunir pels seus plans de remodelar Berlín 218 milions de Reichmarks. Però el ministre d’Hisenda, en Lutz Schwerin-Krosigk, veia que el país patia greus problemes econòmics i va formular més d’una protesta pel malbaratament que es feia dels fons públics en construcció. Speer es va mostrar molest amb el ministre i va demanar a en Hitler que l’ajudés davant els problemes que li ocasionava en Krosigk. En Hitler també estava molest amb el seu ministre perquè creia que les obres que farien amb Speer donarien molts ingressos en el futur i comparava la seva situació amb la del rei Lluís II de Baveria, que també va tenir problemes econòmics alhora de construir els seus palaus.

 

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, la 5ª Divisió lleugera de l’Erwin Rommel de l’Afrikakorps va començar la seva ofensiva contra els britànics, que es varen veure sorpresos, a Mersa Breza. Els alemanys varen sortir de El Agheila, a Cirenàica i tenien com a objectiu ajudar als italians, que no paraven de patir derrotes davant l’exèrcit britànic i tenien ells com a objectiu ocupar Benghazi. De seguida, els alemanys varen ocupar la posició dels britànics i la porta del desert se’ls va obrir per dirigir-se a Tobruk.



30 de març de 1941

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir a la Cancelleria de Berlín amb 250 generals d’alt rang per parlar de la invasió a la Unió Soviètica, el cop d’Estat a Iugoslàvia del 27 de març de 1941 i del paper de la Wehrmacht en el problema que havien originat els italians a Grècia. La reunió va durar al voltant de dues hores i mitja, i en Hitler va fer un discurs, sobretot racista, on va relacionar el comunisme soviètic amb els jueus. Estava convençut de que s’havia d’eliminar el bolxevisme ja que representava un perill per Alemanya i va dir que el conflicte era una lluita d’ideologies tant extremes que acabaria sent una guerra d’extermini que havia d’acabar per sempre més amb els comissaris bolxevics i amb els intel·lectuals comunistes. Per en Hitler un comunista no era un camarada ni ara ni després de la batalla i va exigir que entenguessin les noves normes perquè sinó d’aquí 30 anys haurien de tornar a combatre contra un enemic comunista. Llavors va continuar dient que havien de lluitar contra el verí de la desintegració i que els comandants de la tropa havien de conèixer el què estava en joc. Durant tot el seu discurs, el dictador alemany va insistir en que aquella guerra a l’Est seria molt diferent a la de l’Oest ja que no haurien de tenir miraments. Quan va acabar la reunió molts dels generals varen quedar molt afectats per aquelles dures paraules i varen preveure que les ordres que donaria en Hitler a partir de llavors serien cruels, bàrbares i assassines. Fins i tot, alguns comandants de l’Exèrcit varen presentar queixes ja que creien que es vulneraven els principis militars i resultaven contraris a la disciplina militar que tenien. Però aquelles protestes varen ser aïllades i no varen ser capaces de canviar les ordres d’en Hitler. El general Warlimont va recordar més tard que cap dels assistents va aprofitar l’oportunitat per mencionar les peticions fetes per en Hitler durant el matí.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, l’Erwin Rommel va comunicar a Berlín que havia acabat de conquerir Mersa Berga.

A Alexandria, a la nit, va arribar-hi la flota britànica que havia aconseguit una important victòria en el cap de Matapan, el Peleponès, Grècia, el 28 de març de 1941, i que després del triomf del 29 de març de 1941 fugien dels atacs de l’aviació alemanya. L’almirall Andrew Cunningham va fer que es cantés un Te Deum a totes les naus per celebrar la victòria.

A l’Atlàntic:

A Brest, la RAF va atacar els creuers alemanys Scharnhorst i Gneisenau.

Als Estats Units:

Les autoritats nord-americanes varen confiscar a 65 embarcacions de l’Eix que varen ser enviades immediatament sota custòdia preventiva.



29 de març de 1941

En una reunió secreta, quatre dirigents de la fàbrica Leuna, que depenia de la gran firma alemanya I.G. Farben, es varen reunir amb Rudolf Höss per poder utilitzar com a mà d’obra esclava els presoners dels camps de concentració. El cap d’enginyers de la I.G. Farben, Max Faust, va sol·licitar pel següent any 1.000 obrers i pel pròxim uns 3.000. Es va acordar que per traslladar els presoners al lloc de treball s’utilitzaria un camí directe pel Saula, al sud d’Auschwitz, amb un horari mínim d’11 hores, i es pagarien 3 marcs per un peó i 4 per un obrer especialitzat. La totalitat de la negociació es va desenvolupar en un clima cordial.

Per altra banda, el govern alemany va crear el Comissariat General de Qüestions Jueves.

En el cap del Peleponès, Grècia, a la matinada, la Marina britànica va acabar d’atacar a la flota italiana que des del dia anterior intentava sense èxit resistir l’atac britànic. Al matí, la batalla havia acabat amb una clara victòria britànica i els avions procedents de Grècia i de Creta varen indicar que a l’oest ja no hi havia cap embarcació italiana, però l’embarcació Vittorio Veneto va aconseguir escapar. Després, creuers i destructors britànics varen tornar al lloc de la batalla, i només varen trobar cadàvers que flotaven i nàufrags que varen recollir. Però els avions alemanys varen aparèixer de cop i varen interrompre els treballs de salvament i només varen poder recollir 900 homes de la tripulació italiana del Polo. A la tarda, les forces de l‘Eix varen atacar la flota britànica i al portaavions Formidable que es va escapar per ben poc de les bombes. Els britànics no varen tenir cap més remei que fugir cap a Alexandria.

A Somalilàndia, les tropes britàniques varen ocupar Dire Dawa,



28 de març de 1941

A Berlín, a la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir per dinar amb el ministre d’Afers Exterior japonès Yosuké Matsuoka. Durant el dinar, el dictador alemany va estar parlant amb Joseph Goebbels de l‘Operació Barbarroja, entre altres coses. Un cop acabada la reunió amb el ministre japonès, Hitler va tenir una trobada amb uns quants arquitectes sota les ordres d’Albert Speer per continuar planejant nous plans per la reconstrucció de la capital del Reich. Durant la reunió varen sortir diverses idees per dur a terme: es va planejar enfonsar la torre de l’ajuntament de Berlín, cosa que la gent no volia de cap manera, volien reconstruir el palau de Monbijou en el parc del palau de Charlottenburg, però en aquella zona s’hi havia de construir un museu. Aquest mateix problema el varen tenir en la torre de comunicacions que també volien tirar a terra. També es va arribar a pensar en modificar la Columna de la Victòria, però no es va arribar a fer perquè per Adolf Hitler aquell monument representava la història d’Alemanya i, enlloc de retocar-la, pensava construir-ne una altre més alta que l’original. Albert Speer va calcular que el cost total dels projectes rondaria d’entre 4 i 6 milions de Reichsmarcks.

Aquell dia, va ser inaugurat l’Institut per la investigació del problema jueu, que Alfred Rosenberg havia ordenat construir.

En el Mediterrani, a les set del matí, els britànics, que des del dia anterior havien descobert unes naus de guerra italianes que es dirigien cap a Creta, varen descobrir 40 creuers i diversos destructors. A dos quarts de nou varen descobrir la presència de bucs italians al nord de la seva posició. En seguida la flota britànica es va posar en marxa a la busca dels italians. A dos quarts d’una del migdia, Andrew B. Cunningham va ordenar als avions del portaavions Formidable que llancessin un atac contra el cuirassat italià Vittorio Veneto. A les tres de la tarda, una bomba va tocar de ple el cuirassat italià, però aquest va poder fugir. A dos quarts de vuit, en el Cap Matapan, el Peleponès, Grècia, la formació britànica de la Royal Navy d’Andrew B. Cunningham va arribar al Peleponès. La Marina britànica va lluitar amb el suport de l’aviació naval, i gràcies el radar varen tenir més precisió alhora d’atacar. Primer es van enfrontar amb el Vittorio Veneto, que fugia cap a Tarent davant la superioritat tècnica i tàctica britànica. Un cop se’ls va escapar el cuirassat italià, la flota britànica va enfonsar tres creuers italians; el Pola, el Zara i el Fiume, i dos destructors, el Alfieri i el Carducci, que els britànics coneixien la seva posició i les seves intencions gràcies els documents desxifrats per Ultra, la màquina que desxifrava l‘Enigma. Després de les onze de la nit, Cunningham va ordenar en els seus bucs que no estiguessin ocupats lluitant, que ataquessin als italians que estaven fugint pel nord-est, però per una mala interpretació es va abandonar la recerca del Vittorio Veneto. En total, el número de víctimes de la formació italiana comandada per l’almirall Angelo Lachino va ser de casi 2.400 homes, a més que els britànics varen recollir a 900 nàufrags. 160 homes més varen ser rescatats tres dies més tard per un vaixell hospital italià.

En els Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt va ordenar l’embargament dels bucs alemanys immobilitzats en els ports nord-americans.

27 de març de 1941

Preparant l’Operació Marita:

A la Cancelleria del Reich de Berlín, al matí, va arribar un telegrama que explicava que un grup d’oficials serbis havien llançat un cop d’Estat a Belgrad perquè estaven indignats per l’aliança del rei Pau amb Alemanya del 25 de març de 1941. A Sèrbia, els colpistes varen detenir el rei i varen posar en el seu lloc el seu cosí de 17 anys, Pere II, i varen nombrar cap del Govern el general Dusan Simovic. Quan l’Adolf Hitler va llegir el contingut del telegrama es va posar molt furiós ja que fins llavors es pensava que tenia el control dels Balcans i, immediatament, es va posar a planificar la destrucció del cop d’Estat i el càstig que rebrien els colpistes. Desesperat, va demanar a en Franz Halder que tornés ràpidament del quarter general de Zossen. Quan es va reunir amb el dictador alemany, aquest li va preguntar d’immediat quant temps necessitava per preparar un atac contra Iugoslàvia. L’Halder li va mostrar a l’acte els rudiments d’un pla d’invasió que havia elaborat en el cotxe mentre tornava de Zossen.

A primera hora de la tarda, en Hitler va celebrar una conferència amb els seus comandants en cap, entre ells hi havia en Wilhelm Keitel, en Hermann Göering, l’Alfred Jodl i en Joachim von Ribbentrop, per estudiar com havien d’atacar en els colpistes. En Hitler estava decidit a aniquilar Iugoslàvia i va ordenar a crits i amb el telegrama de Belgrad a la mà que l’atac comencés tant bon punt es disposés dels mitjans adequats. El dictador alemany va parlar d’un aplaçament de fins a quatre setmanes de la seva Operació Barbarroja com a conseqüència d’actuar en els Balcans. En seguit, varen establir que la Luftwaffe tindria la missió principal d’eliminar les organitzacions iugoslaves en onades successives. L’Alfred Jodl va ser l’encarregat de transmetre l’ordre d’envair Iugoslàvia dins l‘Operació Marita, l’ocupació de Grècia, amb la Directriu número 25.

A la nit, en Hitler es va irritar més quan va sentir un discurs del primer ministre britànic, Winston Churchill, en què deia que el poble iugoslau havia recobrat l’ànima i que el cop d’Estat a Iugoslàvia era un victòria. Abans de sentir al primer ministre, en Hitler es va reunir a la Cancelleria amb el ministre d’Afers Exterior japonès, en Yosuké Matsuoka, amb qui s’havia de reunir abans però per culpa dels fets de Iugoslàvia va tenir que aplaçar la reunió. La visita d’en Matsuoka a la capital s’havia dissenyat fins al més mínim detall per tal d’impressionar al ministre ja que en Hitler tenia esperances de convèncer als japonesos per atacar Singapur. Centenars de persones el varen rebre amb petites banderes japoneses de paper que s’havien repartit prèviament. El ministre estava encongit per l’enorme rebuda i pel fet d’estar rodejat d’homes de les SS i anava movent el barret de copa com agraïment. Abans de reunir-se amb en Hitler i com que el dictador alemany estava en aquells moments ocupat dissenyant el seu atac contra Iugoslàvia, en Von Ribbentrop s’hi va reunir aquell matí i li va explicar el deteriorament de les relacions amb els soviètics i li va insinuar que era probable que ataquessin en breu a la Unió Soviètica. En la reunió amb en Hitler, on hi havia l’intèrpret Paul Schmidt per traduir el què es deien, el ministre japonès es va mostrar evasiu amb respecte a les intencions de Japó sobre nous atacs i li va explicar que l’atac que volia sobre Singapur no es podia produir tant ràpid com volia.

En el Reich:

En Walther von Brauchitsch va comunicar als seus comandants de l’Exèrcit de l’Est que els soldats havien de tenir clar que la lluita es lliuraria entre races i que havien d’actuar amb la necessària severitat.

En el Mediterrani:

Al matí, un hidroavió de Malta va descobrir tres creuers i un destructor italià a 80 milles a l’est de la punta sud-est de Sicília, que semblava que es dirigien a Creta, però no varen poder assegurar-ho perquè no els podien segui per la mala visibilitat. Aquell descobriment va portar una forta discussió entre l’Estat Major britànic i l’Andrew Cunningham, que creia que els italians no començarien cap ofensiva. Al vespre, l’armada britànica es va començar a mobilitzar davant d’un possible atac italià.

A l’Àfrica:

En el nord-est d’Eritrea va acabar la batalla de Keren amb les forces italianes sent forçades a retrocedir fins la capital, Asmara. Els italians varen perdre 3.000 homes contra 536 baixes britàniques.

26 de març de 1941

A Iugoslàvia:

Quan la població iugoslava va saber que el seu govern i el rei Pau s’havien adherit el dia anterior al Pacte Tripartit es van enfadar molt i varen sortir al carrer per manifestar-se. Al final, l’Exèrcit, l’Església, els pagesos i els sindicats varen provocar un aixecament. Els triomfs Aliats a Grècia, Albània i Líbia van animar al príncep Pere II de Iugoslàvia, de només 18 anys, que havia burlat la vigilància dels seus guàrdies de la seva cel·la i s’havia escapat a través d’un canaló de la seva presó i s’havia instal·lat al palau reial, a declarar-se major d’edat. Amb l’ajuda del SOE britànic va ordenar detenir el seu germà i, a la nit, un grup de colpistes van ocupar el Palau Presidencial i varen detenir al rei Pau. Immediatament es va constituir un govern d’unitat nacional presidit pel general Simovitch. Unes hores després del cop d’Estat, l’Adolf Hitler va convocar urgentment els seus principals ministres i els seus caps d’Estat Major. El dictador alemany va cridar amb ràbia que destruiria Iugoslàvia i, aquella mateixa nit, va ordenar preparar un pla d’atac ordenant a en Hermann Göering que destruís Belgrad amb un atac de bombarders pesats.

En el Reich:

En Reinhard Heydrich va presentar a en Hermann Göering un pla per expulsar a tots els jueus un cop acabés la guerra a les regions més llunyanes i aïllades de la Unió Soviètica. Els dos jerarques varen parlar del perill que suposava l’organització GPU, els comissaris polítics i els jueus. En Göering li va recalcar que la Wehrmacht tindria a l’Est uns poders limitats i que se li donaria a en Heinrich Himmler una àmplia autoritat independent. Llavors, en Heydrich li va entregar un esborrany amb les propostes per la solució de la qüestió jueva, que en Göering va aprovar amb petites esmenes. Més tard, el general d’intendència Wagner va arribar a un acord amb en Heydrich respecte del marge d’acció que s’havia d’assignar a les quatre SS Einsatzgruppen que s’estaven reunint en la seva base de l’Escola de Policia de Pretzsch. Aquestes unitats, que anirien darrera l’Exèrcit a mesura que aquest anés ocupant els territoris de l’est, varen tenir gràcies a aquell acord capacitat per prendre mesures executives contra civils.

Per altra banda, una ordre secreta de l’Exèrcit establia, tot i que en termes suaus, les bases d’acord amb la Policia de Seguretat que autoritzava en la futura Operació Barbarroja mesures executives que afectaven a la població civil.

A l’Àfrica:

A Somalilàndia, com el dia anterior, l’exèrcit italià va fracassar en el seu contraatac contra les forces aliades i els britànics varen ocupar Harar.

25 de març de 1941

L’adhesió de Iugoslàvia a l’Eix:

L’Adolf Hitler es va reunir amb  el primer ministre iugoslau, en Dragisa Cvetkovic, en el palau del Schloss Belvedere de Viena per segellar una nova aliança i l’adhesió de Iugoslàvia al Pacte Tripartit. En Hitler va creure que tenia el control dels Balcans i pensava que serien d’una gran utilitat quan comencés la invasió a la Unió Soviètica, l’Operació Barbarroja. El príncep regent Pau de Iugoslàvia va aprovar l’adhesió, però a Belgrad no va agradar gens aquella decisió. Després, en Hitler també es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano, que li va afirmar que Espanya no entraria a la guerra i que no tenia cap més remei que acceptar-ho i mantenir-hi bones relacions amb els espanyols. Però aquell petit contratemps no va disgustar al dictador alemany perquè estava molt satisfet amb el pacte que acabava de firmar i li va dir que aquella firma era de vital importància en relació amb les futures operacions a Grècia. Al cap d’unes hores, en Wilhelm Keitel es va trobar amb un Hitler alleugerit per la firma d’aquell pacte ja que esperava no trobar-se amb més sorpreses desagradables dels Balcans.

A l’Atlàntic:

Alemanya va estendre la zona de guerra fins a Islàndia i l’estret danès de Groelàndia. Com a resposta, els Estats Units va autoritzar que la Gran Bretanya reparés les seves embarcacions dins de les seves aigües territorials.

A l’Àfrica:

A Somalilàndia, els italians varen fracassar en el seu contraatac contra les forces aliades.

24 de març de 1941

Adolf Hitler va manifestar en el seu entorn més íntim que tenia clar que els Estats Units entrarien en la guerra perquè creia que el president nord-americà, Franklin Delano Roosevelt, i les altes finances jueves desitjaven la guerra per conservar els interessos jueus a Europa. A la tarda, Hitler va viatjar cap a Viena, Àustria, per reunir-se amb el primer ministre de Iugoslàvia per firmar l’endemà l‘adhesió de Iugoslàvia al Pacte Tripartit.

A Alemanya, la RAF va atacar Berlín.

A Líbia, Erwin Rommel, després de saber que els britànics s’estaven retirant d’El Aguerila, va desobeir les ordres de Berlín de no avançar i va començar l’ofensiva alemanya atacant a les tropes de la Commonwealth, que les va fer retrocedir del territori libanès. Els alemanys varen conquerir El Agueila amb el seu important sistema de provisions d’aigua.

A l’Àfrica, els britànics varen reconquerir la Somàlia britànica.

 

23 de març de 1941

A Líbia, Erwin Rommel va saber per comunicacions de ràdio interceptades que els britànics es retiraven d’El Agueila, pel que va organitzar un reconeixement en força fins a Mersa Brega.

A Vichy, el govern francès va crear el Comissariat General pels Assumptes Jueus, CGQJ.

A Somalilàndia, els belgues varen ocupar Gambela i els britànics Neguelli.

22 de març de 1941

El cap de les forces armades alemanyes, Wilhelm Keitel, va emetre una Directriu per la conquesta de Grècia. Keitel va argumentar la invasió perquè segons ell Grècia s’havia convertit en una base de les forces britàniques i que per tant era necessari la captura total de la Grècia peninsular i el Peloponès.

css.php