Home // 1941 // novembre

30 de novembre de 1941

Diumenge:

En el Reich:

Després de tornar de Berlín el dia anterior, en el quarter general de Rastenburg l’Adolf Hitler estava molt enfadat amb els seus generals perquè el dia anterior el Grup d’Exèrcits Sud s’havia retirat sense el seu permís. L’Ewald von Kleist volia retrocedir a una posició defensiva més segura a la desembocadura del riu Bakhmunt. Hitler li va prohibir i li va exigir que aturés la retirada. A la una de la tarda, el general Walther von Brauchitsch, que havia sigut cridat perquè es dirigís d’urgència al quarter, va assistir a una reunió militar on en Hitler estava histèric i no els va parar d’esbroncar i escridassar perquè encara no havien guanyat la guerra. Impactat pel mal geni d’en Hitler, Von Brauchitsch va transmetre l’ordre al mariscal de camp Gerd von Rundstedt perquè no es retirés. Von Rundstedt, que no sabia que l’ordre provenia d’en Hitler, va enviar un telegrama on deia que era una bogeria voler mantenir les posicions i que si no anul·lava l’ordre de no retirar-se tindria que buscar-se un altre comandant. Un cop en Hitler va llegir el telegrama va decidir substituir-lo com a comandant del Grup d’Exèrcits Sud pel mariscal de camp Walter von Reichenau. Després de la reunió, Hitler, continuant irritat amb els seus generals, es va reunir amb els seus convidats i els va explicar que lamentava haver perdut el contacte amb el poble després de pujar al poder el 30 de gener de 1933, i va assegurar que abans nou de cada deu homes amb els quals estava en contacte pertanyien al poble, però que després de pujar al poder nou de cada deu pertanyien al món distingit.


A Berlín, encara impressionat per la reunió el dia anterior amb en Hitler, Joseph Goebbels va deixar constància en el seu Diari que Hitler ja pensava que la guerra s’allargaria més enllà del 1943.


En el gueto de Riga els alemanys volien eliminar a milers de jueus del gueto i grups de recerca varen recórrer la part del gueto trucant porta per porta per examinar les cases. En principi només havien d’eliminar als jueus que no fossin aptes per treballar. En aquells moments nevava una mica i la temperatura era de 7 graus sota zero. Un cop entraven a les cases mataven a trets a totes les persones que hi trobaven dins o se les emportaven per matar-les més tard. Entre 600 a 1.000 persones les varen matar d’immediat, entre ells hi havia malalts i els que no es podien moure. A les quatre de la tarda varen començar a sortir de Riga columnes de jueus capturats i durant tres hores varen recórrer a peu fins arribar a un bosc juntament amb 1.000 jueus alemanys que acabaven d’arribar amb tren. En mig del camí els policies alemanys i letons varen matar-ne uns quants per diversió o perquè veien que les víctimes ja no podien caminar més de l’esgotament que portaven. Un cop varen arribar al bosc els varen fer desvestir en un prat i després els varen matar tots a trets. El carregador determinava quan tenia que ser substituït el tirador per un altre. A la nit ja havien mort a 12.000 persones i en total varen morir 14.000 jueus del gueto i els 1.000 jueus alemanys de Berlín que havien arribat, tot i que aquests no s’havien d’haver executat perquè en Heinrich Himmler havia ordenat a les autoritats locals de Riga només la seva retenció. L’ordre va arribar massa tard. Himmler l’hi havia comunicat via telefònica també a en Reinhard Heydrich que el transport de jueus procedent de Berlín no havia de ser liquidat.

A la Unió Soviètica:

Preparant-se per l’arribada dels alemanys, va aparèixer en primera plana del diari Pravda un avís que amenaçava que a partir d’aquell dia totes les persones que vaguessin pels carrers de Moscou sense motiu justificat serien afusellades a l’acte, igualment a tots aquells que especulessin amb els aliments.



29 de novembre de 1941

Dissabte:

En el Reich: 

L’Adolf Hitler va viatjar breument a Berlín per reunir-se amb els diferents alts càrrecs del govern i els alts càrrecs militars. Una de les primeres reunions que va mantenir va ser amb l’arquitecte Albert Speer, que estava a favor de paralitzar les obres destinades en temps de pau per afavorir les empreses bèl·liques. Hitler li va assegurar que començaria les obres de Berlín i Nuremberg abans de que acabés la guerra i li va prometre que no deixaria que el conflicte li destrossés els seus somnis. En aquells moments Hitler ja veia que aquella guerra aniria per llarg i que potser no seria tant favorable pels seus interessos com s’havia pensat en un primer moment. Llavors, el dictador alemany es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels. Molt animat i amb un caràcter optimista, li va afirmar que creia que en el front oriental tot anava bé, tot i el revés del general Ewald von Kleist en perdre la ciutat de Rostov, i li va confirmar que no tenia dubtes de que els soviètics havien perdut la majoria dels seus grans centres armamentistes, assegurant que aquest era l’objectiu de l’operació. Tenia l’esperança de realitzar més avanços cap a Moscou, però reconeixia que envoltar a la ciutat era impossible en aquells moments. Hitler era del parer de que el no podien aconseguir aquest any ho aconseguirien el següent.

Mentre el temps empitjorava en el front oriental, Hitler es va reunir amb el seu assistent Gerhard Engel per dir-li que havien començat la guerra amb un mes de retràs i que això acabaria portant problemes. Després es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano, a qui li va explicar que la resistència que oferia Rússia no era pels seus homes sinó pel temps i el terreny d’aquella zona. Hitler encara confiava en que el temps milloraria, tot i que no parava de nevar, i creia que amb sis setmanes de bon temps es podria conquerir Moscou. El dictador alemany també volia que la Wehrmacht avancés cap al Caucas per destruir la flota del Mar Negre i conquerir Iran i Iraq, i en aquest avanç volia el suport de les tropes italianes. El dictador alemany també es va reunir amb el caps militars Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Walther von Brauchitsch i altres dirigents militars, i en Walter Rohland, que estava al càrrec de la producció de carros de combat i que acabava de tornar del front, el va informar de la superioritat de la producció soviètica de carros blindats. Rohland també el va advertir, basant-se en l’experiència d’un seu viatge als Estats Units el 1930, de l’immens poder armamentístic que li aniria a encontra a Alemanya si els Estats Units entraven en guerra. Llavors, Hitler es va reunir amb el ministre d’Armament Fritz Todt, que havia concertat prèviament una reunió amb ell per parlar de l’armament, i li va recomanar que comencés a buscar una solució política per acabar amb la guerra. Todt li va explicar que la indústria anglosaxona era superior a l’alemanya i que no tenien possibilitats de victòria. El ministre també li va voler fer veure que la Wehrmacht no estava preparada per lluitar contra els soviètics en ple hivern i estava convençut de que aquest fet només portaria futures derrotes. De fet, tenia raó, perquè en Hitler va preveure temps enrere que la guerra al front de l’Est la guanyaria abans de l’hivern de 1941 i no va preparar a les seves tropes per aguantar temperatures inferiors a 30 graus sota zero, que eren les que hi havia en aquell moment. A la nit, Hitler tornava al seu quarter general de Rastenburg, on va rebre més males notícies del front.


Reinhard Heydrich va convidar a dotze alts funcionaris dels ministeris del govern juntament amb els alts comandaments de les SS i la RSHA i altres organismes directament implicats en una conferència que s’havia de celebrar a Wannsee el 9 de desembre de 1941, conferència que finalment es va posposar pel 20 de gener de 1942 per culpa de l’atac de Pearl Harbor, per parlar de la qüestió jueva. Mentre s’estava pensant en eliminar als jueus, a Fort IX, Kowno, com el 25 de novembre de 1941, els alemanys varen afusellar en massa als jueus alemanys. A més, en el gueto de Riga, en Jeckeln, un oficial alemany que havia arribat per acabar a Riga per desmantellar el gueto, va fer afusellar als jueus alemanys que eren duts cap al tren.


A Nuremberg, efectius de la Gestapo, les seves secretàries i les senyores de la neteja es varen reunir per celebrar una festa després de deportar als primers mil jueus de la ciutat. Mentre un taverner local servia les begudes, el grup picava del menjar robat als jueus que havien sigut deportats, feien mofa dels articles trobats en les bosses de mà i ballaven eufòrics. Només 11 d’aquests jueus varen sobreviure l’Holocaust.

En el front oriental:

En la batalla per Moscou, el coronel Hasso von Manteuffel va tenir que evacuar el cap de pont de Iakhroma per establir-se en posicions més sòlides a la riba oest del canal. Al sud-oest, la 6º Divisió blindada va quedar protegida a la seva ala dreta del 56º Cos i la seva ala esquerra per les divisions d’infanteria motoritzades 14º i 36º per atacar Moscou. Però la possibilitat d’una ofensiva ràpida sobre Moscou, sortint del nord, es va veure que era inviable.


En el secor nord, a la ciutat de Leningrad va començar a arribar per primer cop ajuda humanitària a través de camions humanitaris. Quan els alemanys van veure aquests camions els van atacar sense pietat, ja que no volien que ningú ajudés a la gent de la ciutat, que estava condemnada per en Hitler a morir de gana. En total, les tropes alemanyes varen interceptar a 350 camions. L’objectiu de la Wehrmacht era la d’assassinar a qualsevol que ajudés a la ciutat que es trobava encerclada pels soldats alemanys des del setembre de 1941. Cada dia morien 400 persones de gana a la ciutat.


En el sector sud, el 37º Exèrcit soviètic va obligar al Grup d’Exèrcits Sud a retirar-se de Taganrog i els va aïllar a Rostov, a 202 quilòmetres de Moscou, entre els rius Mius i Donetz. De seguida, el mariscal de camp Gerd von Rundstedt, que veia que no tenien prou armes i provisions i estaven en inferioritat numèrica, va ordenar la retirada i d’aquesta manera els soviètics varen reconquerir Rostov. Però quan en Hitler va tenir coneixements d’aquella ordre de retirada va enviar un telegrama al mariscal de camp Ewald von Kleist, on li explicava que la retirada de les tropes estava totalment prohibida. A Ucraïna, les tropes de les SS varen assassinar a 4.500 jueus en el port de Crimea de Kerch.

A l’Àsia:

A Japó, el govern japonès va fixar la data del 7 de desembre de 1941 per atacar als Estats Units.


A Ceilan, del port de Colombo va salpar el Prince of Wales en destí a Singapur per defensar-la d’un possible atac japonès. En el trajecte a l’Oceà Índic es va trobar amb el Repulse i junts varen navegar amb la seva escorta de destructors cap a Singapur.



28 de novembre de 1941

En el Reich:

Japó va oferir als alemanys una nova aliança militar per una guerra conjunta contra els Estats Units i la Gran Bretanya. Per l’Adolf Hitler aquella oferta va ser, tal i com ell mateix va dir, com una obra de la Providència. A la nit, a Berlín, en Joachim von Ribbentrop es va reunir amb l’ambaixador japonès Oshima per assegurar-li que Alemanya estava disposada a ajudar Japó si entrava en guerra contra els Estats Units i li va afirmar que no existia cap possibilitat d’una pau per separat entre Alemanya i Estats Units.

Abans de reunir-se amb l’ambaixador japonès, en Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per parlar de la campanya en el front oriental, i el ministre italià li va transmetre el desig d’en Benito Mussolini d’augmentar la seva participació en el front oriental.

En el front oriental:

En el sector central, els exèrcits Panzer 3ª i 4ª varen arribar al canal entre Moscou i el Volga, a només 20 quilòmetres de la capital soviètica, en unes condicions gèlides. Però aquell dia l’Exèrcit Panzer del general Ewald von Kleist es va veure obligat a retirar-se de la ciutat de Rostov després d’haver-la conquerit per una contraofensiva soviètica.

En el sector nord, a Leningrad els soviètics continuaven evacuant per via aèria a la població de la ciutat.

En el nord de l’Àfrica:

Els alemanys varen nombrar a l’Albert Kesselring comandant en cap sud. El seu càrrec s’unia al de cap de la Luftwaffe en el Mediterrani però, tot i la importància del seu càrrec, no va ser un superior de l’Erwin Rommel.

En els Estats Units:

A Hawai, després de l’alerta del govern nord-americà del dia anterior, un destacament mixt compost pel portaavions Enterprise, 3 creuers pesats i 9 vaixells de guerra, varen sortir per entregar a l’illa de Wake un carregament d’avions.



27 de novembre de 1941

Dijous:

En el Reich:

Joachim von Ribbentrop va donar instruccions al ministre búlgar d’Afers Exteriors Popoff perquè eliminés els jueus de Bulgària.


En el gueto de Riga, les autoritats alemanyes varen dividir el gueto en dues parts; la dels que treballaven i la dels que no, amb entre 4.500 i 5.000 persones en l’últim grup.

En el front oriental:

En el sector central, les unitats d’avantguarda del 3º Grup Panzer estaven a menys de 30 quilòmetres de Moscou, al costat del canal del Volga. Però, a la tarda, en menys de dues hores, el termòmetre va descendir a 40 graus sota zero i els tiradors del coronel Hasso von Manteuffel només es podien protegir amb les seves habituals gorres, els seus senzills abrics i les seves botes estretes, ja que no tenien equips d’hivern perquè quan va començar l‘Operació Barbarroja les autoritats alemanyes creien que acabarien amb l’Operació amb poques setmanes i, per tant, no varen equipar les seves tropes amb equips d’hivern.

En els Estats Units:

A Hawai, el govern nord-americà va informar al comandant de la Flota del Pacífic dels Estats Units, l’almirall Husband Kimmel, que s’esperava un moviment agressiu de Japó els pròxims dies i li ordenaven posar en marxa un desplegament defensiu.

A l’Àfrica:

A Etiòpia, el general italià Nasi, amb 4.000 morts i 8.400 ferits a l’esquena, va decidir rendir-se per no sacrificar més vides dels seus soldats.

26 de novembre de 1941

Aquell dia i en els següents dies, un batalló de les SS varen assassinar a uns 700 jueus, principalment vells, malalts i nens internats en un camp de Kozminek, a prop de Kalish, amb un furgó de gas.

En el Pacífic, després de que els nord-americans declaressin que no acceptaven els dos plans japonesos en què demanaven als nord-americans l’acceptació del control japonès del sud-est asiàtic i el restabliment comercial dels dos països, el govern de Hideki Tojo i els Estats Majors militars varen ordenar a la seva força d’atac que es preparessin per atacar. El vicealmirall japonès Chuichi Nagumo va salpar amb la 1era Força Aèria des del Nord de Japó, des de l’illa d’Etorofu, a les Kuriles, en ruta cap a l’est a bord del seu buc insígnia, l’Akagi, amb la missió de dur a terme un atac sobre els Estats Units. La 1era Força Aèria que va salpar estava composta per sis portaavions, Akagi, Kaga, Soryu, Hiryu, Shuikaku i Zuikaku, dos creuers, dos bucs de guerra, una pantalla de destructors i vuit naus de suport. En total transportaven a 408 avions. Per no ser vist pels nord-americans varen navegar en un estricte silenci radiofònic. Aquestes tropes són les que varen atacar Pearl Harbor.

Al Líban, el general Georges Catroux va proclamar la independència del Líban.

25 de novembre de 1941

En el Reich.

L’Adolf Hitler es va reunir amb el Grand Mutfi de Jerusalem Mohammad Amin al-Husayni per parlar de la necessitat que tenien d’eliminar els jueus.

A Berlín es va firmar el Protocol d’Expansió del Pacte Antikomintern entre Alemanya, Itàlia, Japó, Hongria, Manxukuo i Espanya. Els signants del protocol varen ser els ministres d’Afers Exteriors de llurs països.

Per altra banda, el govern alemany va aprovar l’onzè decret de la Llei de Nacionalitats del Reich en què es deixava sense nacionalitat als jueus alemanys que vivien a l’estranger, inclosos els ja deportats.

En el front oriental:

En el sector central, els alemanys varen començar una nova ofensiva cap a Moscou que va ser continguda pels soviètics. El Grup Panzer d’en Heinz Guderian va arribar a Kashira, d’on no va poder avançar més cap a l’est. Alguns ja començaven a intuir de que no havien planificat bé l’ofensiva i, aquella nit, el comandant Gerhard Engel va expressar la seva gran preocupació per la meteorologia i l’hivern rus, el qual va qualificar com el seu pitjor malson. El comandant va afirmar a més que havien començat la campanya amb un mes de retard.

En el sector sud, els soviètics varen començar una ofensiva per expulsar els alemanys. Mentrestant, a Fort IX, Kowno, els alemanys varen començar els primers afusellaments en massa de jueus alemanys.

En el Mediterrani:

A les costes d’entre Egipte i Líbia, a les 16.29, el submarí alemany U-331 del oberluthnant zur see Hans-Dietrich von Tiesenhausen va llançar tres torpedes contra al cuirassat britànic Barhma, quan aquest estava navegant entre Líbia i Creta juntament amb el Valiant i el Queen Elisabeth de la mateixa classe. El Barhma va patir un greu impacte en el costat de babord i d’immediat es va enfonsar amb 859 oficials i mariners. Després de l’atac, el submarí alemany va desaparèixer per no ser atacat. El Barhma va ser construït el 1915 i va ser reparat i modernitzat el 1933.

A l’Atlàntic:

Al sud de l’equador, el buc d’aprovisionament Python va continuar com el dia anterior recollint els supervivents del creuer auxiliar alemany Atlantis, enfonsat el 22 de novembre de 1941.

En els Estats Units:

A Washington, el govern nord-americà va rebutjar els dos plans que havia proposat el govern de Japó per restablir les negociacions entre els dos països. A partir de llavors el govern japonès va tenir clar que no tenien cap més sortida que entrar en guerra contra els nord-americans. El vicealmirall Naguno, que es trobava amb la seva flota al Pacífic esperant l’ordre d’atacar Pearl Harbor, va rebre un missatge de l’Isoroku Yamamoto en què li donava l’ordre de marxar l’endemà cap a Hawai i atacar el dia senyalat. A més, des de Kune, cinc submarins japonesos, I-16, I-18, I-20, I-22 i I-24 varen sortir de les seves bases per dirigir-se a Pearl Harbor.

24 de novembre de 1941

En el Reich:

El cap regional i representant del ministre del Reich pels territoris ocupats Alfred Rosenberg, l’Alfred Meyer, va proposar a l’arquitecte Albert Speer construir ciutats alemanyes als territoris ocupats de l’Est perquè acollissin les guarnicions i el personal civil alemany. De fet, la idea era de l’Adolf Hitler, que tenia la intenció de fundar ciutats alemanyes en els territoris ocupats de la Unió Soviètica per tal de germanitzar aquells territoris.

Per altra banda, en Joachim von Ribbentrop va rebre un telegrama de l’ambaixador alemany a Japó, el general Eugen Ott, en què li responia la seva preguntava de si Alemanya es consideraria en guerra contra els Estats Units en el cas de que Japó comencés hostilitats. No es té constància de que en Von Ribbentrop contestés aquell telegrama.

En el Protectorat de Bohèmia i Moldàvia, les autoritats alemanyes varen construir el gueto de Terzezin.

En el nord de l’Àfrica:

El mariscal Erwin Rommel va dirigir les seves tropes de l’Afrikakorps a la frontera d’Egipte per tal d’atacar la colònia britànica.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va advertir al comandant de la Flota del Pacífic dels Estats Units, l’almirall Husband Kimmel, que les possibilitats d’un resultat favorable de les negociacions amb Japó eren molt dubtoses i que era possible un moviment agressiu contra Filipines o Guam.

A l’Atlàntic:

Al sud del equador, el buc aprovisionador Python va recollir els supervivents del creuer auxiliar alemany Atlantis, que havia sigut enfonsat pels britànics el 22 de novembre de 1941.

23 de novembre de 1941

Tot i que les tropes alemanyes es trobaven a només 48 quilòmetres de Moscou, els generals alemanys no es mostraven optimistes i estaven convençuts de que aquell any no aconseguirien la victòria. Tot i aquell estat d’ànim en el front de Moscou, la Wehrmacht va conquerir les ciutats de Klin, Solnetchnogorsk i Istra.

22 de novembre de 1941

El ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, estava molt preocupat per tal i com avançava la guerra, i li va preguntar a Adolf Hitler si encara creia amb la victòria. Hitler li va recordar que en la Primera Guerra Mundial, quan només era un soldat sense recursos, creia fermament amb la victòria i ara que tenia l’exèrcit més poderós del món i més de la meitat d’Europa estava convençut de que la guanyaria.

Per altra banda, Heinrich Himmler va ordenar que tot presoner de guerra soviètic tornat a un camp de concentració després d’haver-se fugat havia de ser entregat al servei de la Gestapo més pròxim.

Aquell dia, l’aviador de la Luftwaffe i heroi nacional, Werner Moelders, va morir en un accident aeri sobre Breslau. Després de la seva mort varen sortir molts rumors que explicaven que l’accident no va ser casual per les seves crítiques al règim nazi per tal i com aquests tractaven a la religió catòlica. Tot i els rumors, la versió més real és l’oficial; l”avió de transport en què viatjava va ser confós per un bombarder rus per la Luftwaffe i va ser atac pels propis alemanys.

En el sector central del front oriental, els alemanys varen conquerir després de quatre dies de combat la ciutat de Rostov, a 202 quilòmetres al nord-est de Moscou. Però les temperatures varen arribar a 22 graus sota zero, i els alemanys no estaven preparats per resistir unes temperatures tant baixes ja que no portaven equips d’hivern.

Al nord de l’Àfrica, en el desert de Sidi-Rezegh, va acabar la batalla de tancs en què els alemanys van aconseguir frenar l’ofensiva britànica de l’Operació Crusader.

A l’Atlàntic, al sud de l’equador, el creuer auxiliar alemany Atlantis es va trobar amb el U126 amb l’objectiu de carregar els dipòsits de gasolina. El tinent Bauer, capità del submarí, es va traslladar a bord del creuer auxiliar per convenir els detalls de l’operació, però la conversació va ser interrompuda per l’aparició d’un creuer britànic, el Devonshire, que tenia la missió de descobrir als proveïdors de submarins en aquesta regió. Un avió britànic havia descobert prèviament l‘Atlantis. El Devonshire va atacar abans que el capità Bauer pogués tornar al submarí que ràpidament es va submergir, i els torpedes del creuer britànic varen enfonsar l’Atlantis. Quan el creuer britànic es va allunyar, el submarí va tornar a la superfície per remolcar els bots salvavides.

21 de novembre de 1941

En el Reich:

A Berlín es va celebrar un funeral d’Estat pel general Udet, que s’havia suïcidat perquè no creia en la victòria, però els nazis varen dir que havia mort en un accident mentre provava una nova arma. En Hermann Göering va caminar darrere el fèretre de l’Udet cap al Invalidenfriedhof, en el nord de Berlín, on va pronunciar un discurs fúnebre i se’l va veure tant afectat que va plorar sota els focus. Quan es va retirar per posar-se al costat de l’Adolf Hitler, la marxa del Götterdämmerung va començar a sonar. Després del funeral, en Hitler es va reunir durant tres hores amb en Joseph Goebbels per parlar de la campanya en el front oriental, que no anava tal i com havien previst, i de la deportació dels jueus de Berlín. El dictador alemany va intentar animar al seu ministre dient-li que creia que Japó entraria aviat a la guerra contra la Unió Soviètica, cosa que faria millorar la seva situació en el front oriental. Però, per primer cop des de feia molt de temps, en Goebbels no compartia l’opinió d’en Hitler. Llavors, el ministre alemany li va tornar a plantejar la deportació dels jueus de Berlín i en Hitler el va tranquil·litzar dient-li que volia una política enèrgica contra els jueus, però una política que no causés problemes innecessaris. Volia que l’evacuació es fes ciutat per ciutat i encara no tenia clar quan seria el tron de Berlín, però tenia en ment que quan es produís s’havia d’efectuar de forma més ràpida possible.

Tal i com en Hitler li va dir a en Goebbels, les relacions amb els japonesos s’intensificaven i aquell dia en Joachim von Ribbentrop li va comunicar a l’ambaixador alemany a Japó, el general Eugen Ott, la política del Reich. El ministre d’Afers Exteriors li va dir que Berlín considerava obvi que si qualsevol dels dos països es trobava en guerra contra els Estats Units, l’altre no firmaria la pau per separat.

En el front oriental:

La Wehrmacht va ocupar la ciutat de Rostov, que era un objectiu de l’Adolf Hitler.

css.php