Home // 1942 // desembre

31 de desembre de 1942

En el Reich:

L’Adolf Hitler estava molt enfadat amb el seu Alt Comandament de la Marina perquè va veure que en les notícies que apareixien a la premsa estrangera més informació d’una batalla naval al nord de Noruega, la batalla del Mar de Barents, que la que li havien donat. Els alemanys es van haver de retirar d’aquella batalla, i en Hitler ho va considerar una vergonya perquè els vaixells de guerra alemanys, el SMS Lützow i el Admiral Hipper, varen ser atacats per les forces britàniques, que per ell eren més dèbils, i es van veure obligats a retirar-se després de rebre diferents danys. En Hitler va criticar a la Marina per la seva falta d’esperit combatiu.

En el front oriental:

A Stalingrad, el general Friedrich Paulus, que estar atrapat a la ciutat, ja preveia que els reforços que li havia promès en Hitler no arribarien i es va preparar per la resistència dels atacs soviètics, per les baixes temperatures i la falta d’aliments.

A les deu de la nit, l’artilleria soviètica al voltant del Kessel varen celebrar la vinguda del nou any amb una festa i varen disparar les seves salves contra al 6ª Exèrcit. Els oficials soviètics d’elevat grau varen organitzar una sèrie de reunions en honor dels actors, músics i ballarines que visitaven Stalingrad per distreure als soldats. Un dels artistes convidats era el violinista Mijail Goldstein.

En el nord de l’Àfrica:

A Marroc, els alemanys varen bombardejar la ciutat de Casablanca i varen causar greus danys a la Medina.



29 de desembre de 1942

En el Reich:

En Heinrich Himmler va informar a l’Adolf Hitler, que estava a Rastenburg, utilitzant la màquina d’escriure de lletres grans per la mala visió del dictador alemany, de que a Ucraïna entre l’1 de setembre i l’1 de desembre de 1942 havien mort uns 10.000 guerrillers, aproximadament un miler en combat, juntament amb 14.000 sospitosos i col·laboradors de la guerrilla. Després, de forma despreocupada, li va comunicar l’execució de 363.211 jueus en el sud de Rússia i Ucraïna durant aquest període i va qualificar aquestes persones mortes de bandits.

En el front oriental:

Fent cas a les suggerències de l’Erich von Manstein, en Hitler va autoritzar la retirada del 1ª Exèrcit Panzer del Càucas per no veure’s atrapats en una bossa més gran que la de Stalingrad.



28 de desembre de 1942

En el front oriental:

A les afores de Stalingrad, l’Erich von Manstein es va veure obligat a retirar les forces d’en Hermann Hoth del riu Mishkova per impedir que siguessin rodejades per les forces soviètiques. L’ofensiva soviètica era ferotge i els guàrdies soviètics varen empresonar als últims italians davant uns amplis barracons proper a una estació ferroviària.

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, en Kurt Zeitzler va pressionar molt fort per aconseguir l’ordre de retirada del Caucas del Grup d’Exèrcits A davant del perill de ser rodejats pels soviètics. L’Adolf Hitler, després de reflexionar-hi molt, va donar l’ordre de retirada per radiotelegrafia. A partir d’aquell moment, tot el Grup d’Exèrcits A es va començar a retirar.

En el quarter general soviètic del front del Sud-oest al llarg de l’alt Don, en Nikolai Vatutin es va posar en contacte amb en Iosif Stalin per explicar-li la victòria que acabaven d’aconseguir. El general li va dir que l’ala dreta del 8º Exèrcit italià no existia, que havien fet 60.000 presoners, més o menys el mateix número de morts, i que les seves forces s’havien apoderat dels magatzems i que els alemanys ja no podien resistir més. El dictador soviètic curiosament no es va emocionar per aquella aparent victòria i va enviar a en Vatutin al voltant del gran aeroport alemany de Tatsinskaia, on el general Martin Fiebig hi resistia encara, i va deixar que se les arreglés pel seu compte en una batalla entre el Don i Rostov.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, un dels grups de la columna d’en Philippe Leclerc va avançar cap al nord de Kurizo i va arribar a Umm el Araneb, on es va reunir amb un altre grup de la columna d’en Leclerc que havia arribat a la zona per l’est.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen provar per segon cop el prototip XB-29, el futur B-29, demostrant bona qualitats en general, però molts defectes, sobretot en els seus motors poc fiables.



27 de desembre de 1942

En el front oriental:

A la nit, en Kurt Zeitzler va intentar convèncer a l’Adolf Hitler perquè retirés el Grup d’Exèrcits A del Caucas. De mala gana, el dictador alemany es va veure obligat a aprovar la retirada ja que corrien el perill de ser encerclats pels soviètics, però després va canviar d’opinió. Per sort dels soldats del Grup d’Exèrcits A, en Zeitzler ja havia comunicat per telèfon l’aprovació inicial d’en Hitler i la retirada del Caucas va ser un fet i Stalingrad es va convertir en una prioritat secundària.

En el Reich:

L’Andrei Vlasov va fundar a Berlín el Comitè Smolensk amb l’objectiu de reclutar voluntaris russos per formar un Exèrcit d’Alliberació per lluitar juntament amb els alemanys contra l’exèrcit soviètic.

26 de desembre de 1942

En el front oriental:

A Stalingrad, a partir d’aquell dia el 6ª Exèrcit va comprovar com la ració diària s’havia reduït a 50 grams de pa i un litre de sopa feta amb llegums. Aquesta reducció va comportar la debilitació de les forces físiques de la tropa. A les cinc de la tarda només havien rebut 38 avions de transport Ju-52 i He-111 amb 70 tones d’aliments, principalment pa.

En el nord de l’Àfrica:

A dos quarts de vuit del matí, a Argel, en Bonnier de la Chapelle, l’assassí d’en François Darlan, va ser afusellat en el camp de tir Hussein-Dey després d’haver sigut condemnat a mort el dia anterior. El cadàver d’en Bonnier va ser enterrat al cementiri Hussein-Dey.

Una hora més tard, a la catedral d’Argel, va començar la cerimònia pel funeral d’en Darlan on i varen assistir, entre altres; en Charles Nogués, en Henri Giraud, en Bergeret, en Boisson, en Dwight D. Eisenhower, en Robert Daniel Murphy, en Mark Clark, en Henri d’Astier i tots els alts funcionaris que varen treballar amb ell o que varen conspirar a la seva contra. Un cop es va acabar la cerimònia la majoria dels presents varen marxar per decidir qui havia de succeir a en Darlan com a Alt Comissari. En Franklin Delano Roosevelt va enviar un telegrama demanant que sigués en Giraud el substitut perquè no volia de cap manera que ho fos en Nogués, que a Marroc es va oposar al desembarcament del 8 de novembre de 1942. Finalment, en Giraud va succeir a en Darlan en el comandament civil i militar en el nord de l’Àfrica.

25 de desembre de 1942

En el nord de l’Àfrica:

A primeres hores de la matinada, els diaris varen rebre ordres de retirar els articles que explicaven que en François Darlan havia mort el dia anterior. Finalment, a les tres de matinada van rebre l’autorització per explicar la mort d’en Darlan en la seva pròxima edició. Al matí, els diaris van explicar-ho i varen dir que havia sigut assassinat per un agent de l’Eix. De seguida que es va anar coneixent la notícia una la multitud es va concentrar al voltant del Palau d’Estiu, a Argel, on va començar una desfilada davant de les restes de l’almirall. Mentre la gent plorava la marxa del seu almirall, els Aliats varen començar a parlar sobre qui havia de succeir a en Darlan com a Alt Comissari. Per altra banda, tant en Henri Giraud com en Franklin Delano Roosevelt varen exigir mà dura contra l’assassí d’en Darlan perquè varen témer que es fessin més atacs terroristes.

Al matí, un capità instructor va interrogar a en Bonnier, l’assassí d’en Darlan, que va repetir que havia actuat sol i que s’havia mogut per raons morals. En Bonnier creia fermament que se’n sortiria perquè esperava que els seus companys efectuessin un cop d’Estat i pensava que l’alliberarien i seria considerat un heroi. Però, a la tarda, el Ministeri Públic va sol·licitar la pena de mort que va ser confirmada pel tribunal de la cort marcial d’Argel.

En el front oriental:

A Stalingrad, durant les primeres hores del dia un fort vent va afectar en tot el Kessel i la visibilitat es va reduir a menys de 10 metres. A les cinc de la matinada, els homes del 6º Exèrcit dormien, la majoria havien anat a dormir beguts en la celebració de la Nit de Nadal, quan els coets Katiushka varen començar a ressonar. El terra s’aixecava i tremolava en cada canonada. En el sector conservat per la 16º Divisió Panzer de l’Erich von Manstein es varen quedar sorpresos en veure que els soviètics atacaven. Els carros i els soldats soviètics estaven ja molt a prop d’ells. L’artilleria de 88 mil·límetres de seguida es va trobar sense municions i varen destruir les seves peces amb els últims obusos abans de retirar-se a una segona línia de resistència.

Al migdia, els oficials del servei secret del 6º Exèrcit varen declarar erròniament que els soviètics havien patit moltes baixes, però varen reconèixer, encertadament, que ells havien patit similars pèrdues. En total varen morir 1.280 soldats alemanys durant aquell dia de Nadal. La batalla va continuar fins la tarda mentre, en els flancs, els soviètics  tancaven el cercle del Kessel.

A Gumrak, el quarter general del 6º Exèrcit, l‘Arthur Schmidt va parlar per teletip amb el general Schulz a Novocherkassk. En Schulz el va informar de més notícies decebedores, tot i que no li va voler admetre que s’havia abandonat el cap de pont sobre el riu Mishkova, i Schmidt li va explicar que ells estaven resistint en uns condicions molt precàries. Quan el general Schmidt va tallar la comunicació va veure clarament que l’Alt Comandament alemany havia perdut el control en sector sud del front oriental. Feia 48 hores que no rebien aliments i els queviures i el combustible s’estaven acabant. El soldats del 6º Exèrcit estaven tant desesperats que es passaven el dia manipulant les ràdios per captar emissores d’on curta d’Alemanya. Per celebrar el Nadal, la intendència del 6º Exèrcit va servir en els soldats l’última ració que contenia carn. Es va aconseguir la carn gràcies al sacrifici dels últims animals de càrrega supervivents dels 12.000 que havien servit com aliment a les tropes durant l’últim més. Durant la nit, la majoria d’aquests soldats varen poder escoltar el popular cantant Lale Anderson. De cop varen poder escoltar les Emissores Anell d’en Joseph Goebbels i varen sentir com el ministre alemany recitava els noms de les ciutats conquerides.

24 de desembre de 1942

En el Reich:

Els alemanys varen fer el primer vol del míssil V-1.

En el front oriental:

L’Erich von Manstein va fracassar en el seu intent començat el 12 de desembre de 1942 d’alliberar els soldats alemanys que es trobaven rodejats pels soviètics a la ciutat de Stalingrad. Les tropes d’en Von Manstein es trobaven a tan sols 50 quilòmetres de Stalingrad, en el riu Aksai, a l’espera de que les tropes d’en Friedrich Paulus, que estaven encerclats a la ciutat, traspassessin les defenses soviètiques i s’unissin a ells. Però els soviètics varen encerclar a 130.000 homes del 8º Exèrcit italià en el riu Don, cosa que va obligar a les tropes d’en Von Manstein a cancel·lar el seu pla per anar ajudar i cobrir els llocs dels italians. D’aquesta manera, el 6º Exèrcit alemany va quedar condemnat a rendir-se o a morir a la ciutat. Els soldats que estaven atrapats vivien en unes condicions miserables; les racions de menjar s’havien esgotat i havien de sacrificar als cavalls per poder menjar.

Per complicar encara més les coses pels alemanys, a trenc d’alba el gran aeroport alemany a Tatsinskaia, a uns 250 quilòmetres a l’est de Gumrak, el quarter general del 6º Exèrcit, va quedar sota el foc de l’artilleria del 3º Exèrcit de la Guàrdia soviètic. A dos quarts de sis del matí, els primers Ju-52 varen enlairar-se amb dificultat cap al cel per fugir. Però els pilots estaven confusos i es movien en totes direccions. Dos d’ells varen xocar enmig del camp i varen explotar. Enmig d’aquest caos varen aparèixer els carros soviètics en la pista d’aterratge mentre els avions passaven a prop d’ells. A un quart de set, el general Martin Fiebeg va marxar amb avió de l’aeroport cap a Rostov. A terra i deixava 56 avions cremant. Mentrestant, en Vasili Chuikov, satisfet i tranquil de que els seus plans anessin bé, es va acomiadar dels seus antics companys. Entre ells hi havia el general Ivan Petrovich Sologub, el general Fiodor Smejotvorov i el general Victor Zholudev, que serien enviats des del camp de batalla a la riba de davant del Volga.

A la nit, en els búnquers alemanys es va celebrar la Nit de Nadal i es va escoltar la melodia; O Tannenbaum, O Tannenbaum, wie treu sind deine Blätter, i es varen llançar milers de bengales multicolor. Aquella nit va ser tranquil·la pel que fa en batalles.

En el nord de l’Àfrica:

A Algèria, a Alger, va morir assassinat l’almirall francès François Darlan per tres dispars efectuats per un estudiant monàrquic francès de vint anys. En el seu lloc va ser nombrat l’Alt Comissari Aliat a l’Àfrica, en Henri Giraud, que havia fugit d’Alemanya uns mesos abans. L’atemptat contra l’almirall francès va ser organitzat des de feia dies i es va decidir materialitzar-lo a la vigília de Nadal després de que els que varen atemptar contra la vida d’en Darlan ho consultessin a uns astròlegs. Els assassins es varen reunir a primera hora a l’església Saint-Augustin i, en un confessionari situat a la dreta dels vestíbul, l’abat Cordier els va esperar per lliurar-los dos revòlvers de canó llarg Colt amb les seves corresponents munició. Un dels conspiradors, en Morand-Bonnier, es va fer absoldre per l’abat pel que anaven a cometre. Després varen pujar a un Peugeot negre que els va dirigir a les altures d’Hydra, on hi havia grans extensions de terreny sense cultivar per provar les armes. Quan van fer la prova només una bala va sortir del canó i les altres quatre es van encasquetar. Veient que les armes no estaven en bon estat, el cap de l’equip va recordar que a la rue de Cartres hi havia una armeria i van anar corrents a reparar l’arma. Després de reparar-la varen tornar a Hydra i varen tornar a provar l’arma, que aquest cop va funcionar perfectament. A continuació, es varen dirigir al Palau d’Estiu, on pensaven que hi hauria en Darlan. En Morand-Bonnier va entrar al palau fent-se passar per un diplomàtic que acabava d’arribar, però mentre esperava i examinava el lloc va veure que l’almirall abandonava el Palau i varen tenir que posposar l’atemptat. Varen decidir intentar-ho a les tres de la tarda.

Després de dinar, en Henri d’Astier, el germà del general François d’Astier de la Vigerie, el cap de l’Estat Major d’en Charles de Gaulle a Londres, anava tranquil·lament amb cotxe fins que es va trobar a en Bonnier, al qual coneixia i eren amics. Després de saludar-lo el va convidar a pujar en el cotxe i el va portar en el Palau d’Estiu. Després d’aturar-se a prop del Palau, en Bonnier va baixar de l’automòbil i es va dirigir a les oficines de l’Alt Comissariat i tornant-se a fer passar per diplomàtic es va dirigir a la sala d’espera. A les tres de la tarda va escoltar com el cotxe d’en Darlan arribava al Palau i va abandonar la sala d’espera i es va dirigir a l’exterior, a uns vint metres de la reixa que conduïa el despatx de l’almirall, per disparar-li. A les 15:35, en veure que el tenia en el punt de mira de la seva pistola, en Bonnier va disparar a en Darlan dos cops, deixant-lo molt mal ferit al terra. El comandant Hourcade, l’ajudant de l’Estat Major d’en Darlan, va sentir els dispars i es va dirigir ràpidament cap a en Darlan. Veient que el seu objectiu no era mort i que havia de rematar-lo abans de que vinguessin a ajudar-lo, en Bonnier es va acostar ràpidament cap a en Darlan per disparar-li un tercer tret i fugir corrents. Ràpidament, en Hourcade el va perseguir i el va interceptar, però quan el va agafar pel coll i pel canell, en Bonnier li va disparar dos trets i va fugir cap al despatx de l’almirall per escapar per la finestra. Quan anava per saltar per la finestra els guàrdies van anar més ràpid que ell i el varen atrapar.

Mentrestant, el moribund Darlan no parava de perdre sang i es va avisar a l’hospital militar Maillot, que es trobava a dos quilòmetres de distància, que es preparessin per rebre l’almirall, que va transportat cap a l’hospital amb cotxe. Però quan varen arribar a l’hospital ja era massa tard, en Darlan va entrar en coma, i després d’examinar-lo amb raigs-X els doctors varen decidir intervenir quirúrgicament. L’almirall tenia els intestins perforats i el fetge destrossat, i va morir durant l’operació mentre se li administrativa l’extremunció. Amb la mort d’en Darlan va sortir el dilema de sobre qui l’havia de substituir. En Dwight D. Eisenhower i en Henri Giraud es varen reunir a Tunísia per discutir com solucionar aquest problema i varen decidir mantenir en secret la mort de l’almirall per evitar que el govern de Vichy intentés alguns maniobra.

A Itàlia:

Roma, el comte Galeazzo Ciano va informar del seu viatge a Alemanya al rei Victor Manel III i li va manifestar la seva indignació per la petició d’en Joachim von Ribbentrop de cedir part de la flota italiana al Reich.

23 de desembre de 1942

En el front oriental:

Al sud de Stalingrad, a dos quarts de set del matí, la 6º Divisió Panzer va renovar la seva ofensiva amb l’objectiu d’ampliar el cap de pont a Vasilevska, en el riu Mishova, al sud del Kessel, però varen ser incapaços d’avançar. A les 13:05 va arribar un missatge del OKW des del quarter general de Rastenburg. L‘Erich von Manstein esperava que fos la resposta de la seva petició del dia anterior d’ajudar als italians al nord de Stalingrad. No va ser així. Segons el missatge escrit per en Kurt Zeitzler, l’Adolf Hitler demanava conservar el nus ferroviari de Morozovskaia i les dues bases aèries de Morozovsk i Tatzinskaia, però estava d’acord en que les unitats del 57º Cos Panzer siguessin traslladades a l’altra banda del Don.

Mentrestant, a la ciutat de Stalingrad les condicions eren nefastes pels soldats alemanys del 6º Exèrcit i durant aquella jornada varen morir un total de 686 alemanys. A la tarda, en Friedrich Paulus va afirmar que no abandonaria la ciutat sense una ordre de l’Adolf Hitler. Però l‘Operació Wintergewitter (Tempesta d’Hivern) de l’Erich von Manstein per ajudar al 6º Exèrcit atrapat a Stalingrad va quedar frenada quan es van veure incapaços d’avançar per la forta oposició dels soviètics i per les monstruoses condicions meteorològiques. A més, els blindats del 4º Exèrcit d’en Hermann Hoth es van veure obligats a parar-se al riu Mishkova i en Von Manstein va tenir que retirar algunes unitats del 4º Exèrcit per defensar el deteriorat flanc esquerre del seu Grup d’Exèrcits. En fer aquesta acció, en Hoth va tenir que replegar les seves debilitades tropes. Unes hores més tard, els carros de la 6º Divisió Panzer varen donar la volta i varen creuar de nou el riu Mishkova però aquest cop en direcció contrària a Stalingrad. A mitjanit, els tancs alemanys es dirigien a ajudar als italians per estabilitzar el seu flanc esquerre. Llavors, en Von Manstein i en Paulus varen parlar per teletip. El comandant del 6º Exèrcit demanava que li donés la paraula xifrada que posaria el seu Exèrcit en camí de la llibertat o de l’oblit, però en Von Manstein li rebutjava la seva petició ja que sabia que no el podia rescatar.

En els Estats Units:

L’Office of Strategic Services, el OSS, va rebre permís per tal d’organitzar i dirigir guerra de guerrillers a través d’unes noves unitats anomenades Operational Groups, OG. En William J. Donovan va dotar els OG de personal exclusivament militar i va situar-ho com a cap d’operacions el coronel Russell J. Livermore. L’objectiu era que entrenessin grups de guerrillers en territoris ocupats pels alemanys i els italians, i en dirigissin les accions de combat. Per això, aquells homes haurien d’estar preparats per viure en territori enemic durant uns quants mesos.

22 de desembre de 1942

En el Reich:

A Berlín, a la presó de Plötzensee, els nazis varen executar a l’Arvid Harnack i a en Harro Schulze-Boysen, creadors de l’organització l’Orquestra Roja.

En el front oriental:

En el sector sud, el Grup Blindat d’en Hermann Hoth va intentar ajudar des del exterior al 6ª Exèrcit que estava atrapat a Stalingrad, però els tancs d’en Hoth varen ser parats a menys de 50 quilòmetres de la ciutat. Veient que no anava tal i com havien estudiat, en el quarter general del Grup d’Exèrcits del Don, a Novocherkassk, l’Erich von Manstein va preparar una recapitulació per entregar-li a l’Adolf Hitler en el seu quarter general de Rastenburg. El comandant explicava en un text altament secret que l’enfonsament del sector italià en el nord de Stalingrad feia que s’haguessin de desplaçar cap allí i que s’havia de suspendre per un temps el rescat del 6ª Exèrcit. En Von Manstein apuntava que l’única possibilitat de salvar-los era aconseguint proveir-los per aire i que el 6ª Exèrcit es retirés del Kessel. Però el 6ª Exèrcit estava destrossat en tots els sentits i vivien en unes condicions desesperades. Els soldats de l’Arthur Schmidt només disposaven de 23.000 cavalls per alimentar-se.

21 de desembre de 1942

En el front oriental:

L’Alfred Rosenberg, commogut per la carta que li havia escrit una noia russa en què li explicava com en el seu poble s’havien agafat a la gent obligatòriament per convertir-los en mà d’obra, li va escriure una carta a en Fritz Sauckel per demanar-li que en l’allistament de gent no s’utilitzés mesures que després poguessin ser retretes a ell i als seus col·laboradors. Segons en Rosenberg, les mesures preses per reclutar mà d’obra es consideraven una forma de deportació en massa fins al punt de que els que se sentien amenaçats per aquestes mesures preferien córrer el perill de fugir als boscos o anar-se directament amb els bandits.

En el front oriental:

Al nord de Stalingrad, a Kalmikov, on hi havien les tropes italianes que s’havien refugiat allí després de ser rebutjades pels soviètics després d’intentar dirigir-se al sud, al matí li varen dir en el tinent Felice Bracci que s’atrinxerés amb els seus canons fins que arribessin tropes de reforç. Un oficial del seus comandament li va prometre que estava en camí una força operacional alemanya. Però aquell moment d’esperança va durar poc perquè de cop va començar a descendir un foc de morters des dels turons que els rodejaven i els italians es varen posar a córrer presos pel pànic. En veure’s atrapats, la majoria dels italians varen aixecar les mans en senyal de rendició.

Mentrestant, els oficials del servei secret del Grup d’Exèrcits del Don de l’Erich von Manstein estaven interrogant un presoner soviètic del 3ª Exèrcit de la Guàrdia, el general Ivan Krupennikov, per saber els últims plans dels soviètics. Mentre interrogaven al general soviètic, els seus companys de la 6ª Divisió Panzer es varen trobar amb el camí bloquejat pels soviètics per dirigir-se a la ciutat de Stalingrad, on els soldats alemanys varen registrar més morts per inanició per les males condicions de vida degut al bloqueig soviètic. Incapaços de poder avançar més enllà del pont de Vasilevska, a només 65 quilòmetres al sud de la ciutat, els tancs alemanys Mark IV conservaven encara el cap de pont a la riba nord, però els problemes de subministraments, sobretot d’aigua potable, els feien desesperar veient que no podrien resistir gaire més.

A la ciutat, el 6ª Exèrcit s’estava intentant preparar per l’atac, però la inseguretat d’en Friedrich Paulus de no saber quin dia s’havia de trencar el cercle el feia estar molt intranquil. A més, la falta de combustible només portava confusió entre els seus homes. Sabent que havia d’actuar aviat, en Von Manstein va demanar a en Kurt Zeitzler una decisió definitiva sobre si el 6ª Exèrcit havia d’intentar sortir del cercle i avançar tant ràpid com pogués per trobar-se amb el 57ª Exèrcit blindat o si el comandant en cap de la Luftwaffe podia garantir els subministraments aeris durant un període prolongat. En Zeitzler li va respondre amb un telegrama que deia que en Hermann Göering estava segur de que la Luftwaffe podria enviar els subministraments al 6ª Exèrcit. L’Adolf Hitler encara no tenia clar què havia de fer i va autoritzar que el comandant del 6ª Exèrcit intentés saber la distància que podria arribar a avançar en direcció sud. La resposta va ser que tenien combustible per 20 quilòmetres i que no podrien mantenir la posició gaire més temps. El problema que tenien era que l’Exèrcit d’en Hermann Hoth es trobava a 54 quilòmetres i no podia avançar més cap a les posicions del 6ª Exèrcit. La indecisió d’en Hitler va fer desesperar als seus, el cronista de guerra del OKW, en Helmuth Greiner, va escriure que en Hitler ja no era capaç de prendre una decisió. Però també dins del 6ª Exèrcit hi havia confusió sobre com havien de sortir d’aquella situació. El propi comandament va qualificar la tàctica d’una sortida en massa del cercle sense ajuda de l’exterior, l’Operació Tro d’en Von Manstein, com una solució catastròfica. Finalment, a la nit, en Hitler va rebutjar aquella operació ja que creia que en Paulus no podria trencar el cercle.

css.php