Home // 1941 // desembre

31 de desembre de 1941

A la matinada, Adolf Hitler va manifestar la seva gelosia per l’avanç nipó en el Pacífic. Hitler, tot i estar aliat amb els japonesos, no li acabava de convèncer aquella aliança per motius racials i estava convençut de que si els japonesos conquerien al Pacífic significaria la supressió de la raça blanca en aquella zona.

A la nit, Hitler va trucar a Günther von Kluge, i aquest li va demanar permís per retrocedir les tropes alemanyes de Moscou, però Hitler no i va estar d’acord.

Mentrestant, en un campament de partisans, es va llegir un manifest redactat pel jove cap dels partisans, Abba Kovner, en el que deia que Adolf Hitler tenia la voluntat de matar a tots els jueus, i que els primers serien els de Lituània. Kovner va demanar que no es deixessin portar com ovelles a l’escorxador i que l’únic que podien fer era presentar resistència. Kovner ja tenia notícies de primera mà dels crims que cometien els nazis al seu país i creia que només amb la lluita armada podien fer front a aquelles massacres.

A Líbia, les tropes d’Erwin Rommel, després d’estar els últims dies de retirada per l’ofensiva britànica, es trobaven en el punt des del que havia iniciat la seva marxar el juny: la línia de El Ahheila.

En els Estats Units, a la tarda, el president Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb el Secretari d’Estat Cordell Hull per parlar de l’ocupació de les illes Saint-Pierre-et-Miquelon per part de la França Lliure. Els dos varen creure que els francesos s’havien equivocat amb la seva operació militar, però creien que el govern dels Estats Units no en tenia cap responsabilitat. Hull li va explicar que la gran majoria dels francesos no acceptaven el règim hitlerià, però que tampoc seguien a Charles de Gaulle i que, per tant, quan comencessin a operar al nord de l’Àfrica s’hauria de prescindir de la cooperació de De Gaulle. Hull creia que s’havia de parlar amb els britànics perquè no estiguessin sempre donant suport a De Gaulle i desitjava arreglar les coses amb el govern de Vichy si aquests estaven disposats a parlar. Però el president no estava d’acord amb els plans del seu Secretari i pensava que l’incident de Saint-Pierre-et-Miquelon era mínim i no calia molestar els britànics pel que ell considerava un assumpte de poca importància.

En el Pacífic, les tropes japoneses varen ocupar Manila.



30 de desembre de 1941

En el sector central del front oriental, mentre s’estaven retirant després de la contra-ofensiva soviètica, el 9ª Exèrcit alemany va patir una greu crisi en veure que no es podien defensar després de perdre a molts homes pels atacs soviètics i per les condicions climatològiques per les quals no estaven preparats. Però no només en el sector central els alemanys s’estaven retirant, en el sector sud la Wehrmacht es va veure obligada a abandonar Kerch i Feodósia, a Crimea.

A Ottawa, Canadà, en Winston Churchill va pronunciar un discurs on va criticar a en Philippe Pétain, a en François Darlan i els seus col·laboradors, i va homenatjar als francesos que havien seguit a en Charles de Gaulle. Bàsicament en Churchill va fer aquest discurs per defensar a en De Gaulle, que era durament criticat pels nord-americans per haver ocupat sense el permís dels nord-americans les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon.



29 de desembre de 1941

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus invitats que a Alemanya faltava mà d’obra i la necessitat de carbó i ferro. Hitler volia utilitzar la mà d’obra soviètica per recórrer les feines dels alemanys i tenia molt clar que era millor utilitzar els russos que fer venir els italians del sud perquè els considerava ganduls.

Aquell dia, els nazis varen decidir utilitzar els presoners dels camps de concentració per fer experiments sobre el tifus.

A tres quarts de set de la tarda, Winston Churchill va trucar a Harry Hopkins, conseller de Franklin Delano Roosevelt, per llegir-li que llarg telegrama que acabava d’enviar el Foreign Office. Churchill li va dir que s’oposaven formalment a l’expulsió dels francesos lliures desembarcats aquell mes a les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon, i va afirmar que Charles de Gaulle no donaria mai l’ordre de que tornessin. Churchill va criticar a De Gaulle de tindre mala fe en tot aquell assumpte, però que no veien la forma per obligar-lo a retirar-se i creia que seria trist utilitzar la força.

En el Pacífic, Japó va atacar l’illa fortificada de Corregidor, on hi havia estat feia pocs dies el mariscal Douglas MacArthur i l’almirall Norman Rockwell.



28 de desembre de 1941

Es va revelar al govern nazi que el ministre britànic d’Afers Estrangers, Anthony Eden, havia anat a Moscou per reunir-se amb Iosif Stalin i Viacheslav Molotov.

A Sumatra, les tropes japoneses i varen desembarcar.

27 de desembre de 1941

Adolf Hitler va aprovar un decret de l’arquitecte Albert Speer per destinar a 30.000 obrers dels 65.000 obrers que tenia en el seu càrrec per la reconstrucció de les instal·lacions ferroviàries que havien estat destruïdes pels soviètics quan es retiraven cap a Moscou. Per Speer va arribar massa tard aquella aprovació ja que s’havia d’haver fet a principis de novembre que es quan ell li va proposar a Hitler fer aquelles reconstruccions. Llavors, a prop de Berchtesgaden, Speer es va dirigir a la casa del ministre d’Armament, Fritz Todt per rebre ordres. Todt li va assignar la reconstrucció d’Ucraïna i li va explicar que els obrers que estaven construint les autopistes alemanyes a partir d’ara es farien càrrec de reconstruir les regions del nord i del centre de la Unió Soviètica. Todt, que acabava de tornar d’un viatge d’inspecció al front oriental, veia com l’Operació Barbarroja estava resultant ser un fracàs i es mostrava molt pessimista amb el resultat final de la guerra.

A Roma, Benito Mussolini va exposar la situació militar i política en el Consell de Ministres i va explicar que preveia una guerra molt llarga i va menystenir l’entrada dels Estats Units en el conflicte.

A l’illa Lofoten, davant de Noruega, en l’Operació Archery, un segons desembarcament Aliat amb 600 homes va atacar amb èxit les plantes d’oli de pescat i les instal·lacions de ràdio.

26 de desembre de 1941

En el front oriental:

La Wehrmacht anava retrocedint terreny i va evacuar la ciutat de Kaluga, a mig camí entre Moscou i Briansk. Per aquelles derrotes, al matí en Heinz Guderian va rebre l’ordre de ser rellevat com a comandant per les seves discrepàncies amb l’Adolf Hitler i va ser traslladat a la reserva del comandament del OKH. El seu successor va ser el general Rudolf Schmidt que comandava el 2ª Exèrcit.

En els Estats Units:

A Washington, en Winston Churchill va parlar en el Capitoli davant dels congressistes i senadors nord-americans per explicar-los de la necessitat d’una unió entre els Estats Units i Europa. El primer ministre els va recordar que s’hi haguessin estat units després de la Primera Guerra Mundial haguessin pogut adaptar una defensa per combatre als seus enemics. Tot i l’èxit del seu discurs, en Churchill va observar amb certa preocupació que els seus paràgrafs antijaponesos eren rebuts amb més entusiasme que els antialemanys. A la nit, el primer ministre va patir un lleu atac de cor després de fer un esforç per obrir una finestra.

En el Pacífic:

Els soldats japonesos procedents de Canton, la Xina, varen conquerir les colònies britàniques.

A les Filipines, Manila va ser declarada ciutat oberta però, tot i això, va ser bombardejada i va ser abandonada pel govern filipí. L’almirall Hart va abandonar la ciutat en un submarí.

25 de desembre de 1941

En el front oriental:

Per les seves discrepàncies amb l’Adolf Hitler, en Heinz Guderian, que volia una retirada de l’exèrcit i en Hitler volia aguantar com fos, va tenir que marxar del front i va tornar a Berlín.

A Leningrad, van morir de gana només aquell dia 3.700 persones tot i que els soviètics transportaven subministraments a la ciutat a través d’una pista gelada sobre el llac Ladoga.

A l’Àsia:

A Hong Kong, la 38ª Divisió japonesa va obligar a rendir-se als 15.000 defensors australians, indis, canadencs i britànics. Després, les tropes nipones varen començar una ofensiva a la província xinesa de Yunnan.

 

24 de desembre de 1941

En el sector central del front oriental, amb els soviètics recuperant terreny, a la matinada, les tropes soviètiques varen creuar el riu Voljov i varen alliberar les ciutat de Gorka i Teremets després d’una forta ofensiva. De dia, el 2ª ·Exèrcit va alliberar la ciutat de Livny i, a la nit, la ciutat de Chern després d’un sorprenent atac.

Mentre el front oriental es desintegrava també es malmetia les relacions entre els alts caps militars alemanys. Aquella mateixa nit, el mariscal Günther von Kluge va trucar a Heinz Guderian per recriminar-li haver transmès un informe fals a l’Adolf Hitler el 20 de desembre de 1941 i li va penjar el telèfon enfadat dient-li que donaria un informe a en Hitler sobre ell.

Aquell ambient enrarit, en el quarter general de Rastenburg es va viure la nit de Nadal de forma especialment trista per tal i com anaven les operacions militars. En canvi, a Washington, a la Casa Blanca, que estava molt adornada amb símbols nadalencs, en Franklin Delano Roosevelt i en Winston Churchill varen pronunciar uns breus discursos des del balcó davant d’una multitud que els escoltava eufòrics.

Per altra banda, soldats de la França Lliure varen ocupar Saint-Pierre-et-Miquelon. Aquella ocupació produiria un conflicte entre la França Lliure i els Estats Units, que no varen acceptar mai l’ocupació francesa.

A Líbia, les tropes britàniques varen ocupar Benghazi provocant que les tropes de l’Erwin Rommel es retiressin de Cirenàica.

A Wake, les tropes japoneses varen ocupar l’illa però els va costar 820 morts, 333 ferits i la pèrdua de 2 destructors, 2 transports i 1 submarí. A més, els varen danyar 1 creuer, varen perdre 8 avions i 20 varen ser danyats. Els defensors nord-americans varen patir 120 morts, 49 ferits i 2 desapareguts.

A les Filipines, en la batalla de Bataan, després d’ordenar que es podés en pràctica el pla Orange 3 per defensar l’illa, en Douglas MacArthur es va retirar al seu quarter general del Túnel de Malinta, sota del bastió de l’illa de Corregidor, d’on va quedar aïllat de la realitat ja que en prou feines va sortir per observar com anava la situació.

23 de desembre de 1941

Després de ser sotmesa a bombardejos, al foc continu dels creuers i l’últim atac dels portaavions de l’almirall Nagumo, els japonesos van ocupar l’illa de Wake que havia sigut defensada pels nord-americans durant 16 dies. A Filipines, Douglas MacArthur va admetre que no podia conservar Manila després de que el dia anterior els japonesos i desembarquessin.

22 de desembre de 1941

En el front oriental:

En el sector central, en plena retirada, la 18º Divisió alemanya va tornar a la ribera del Vóljonov amb només 741 soldats, els altres 9.000 han mort.

En els Estats Units:

El primer ministre Winston Churchill va arribar a Washington per assistir a la conferència Arcàdia per parlar de les respectives delegacions polítiques i militars, reafirmar la prioritat estratègica d’atacar primer a Alemanya i establir un Estat Major combinat per dirigir l’acció militar aliada. La Casa Blanca va preparar la visita del primer ministre britànic amb minuciosos preparatius per seduir-lo i per què entengués que ara eren els nord-americans qui liderarien la marxa de la guerra. Se li va reservar la millor habitació de la Casa i va disposar de grans quantitats de begudes alcohòliques, que tant li agradaven, i de menjars de gran qualitat. El seu viatge no va passar desapercebut a Alemanya, ja que el govern alemany va anunciar que en Winston Churchill havia marxat amb avió a Washington per celebrar una conferència amb el president Franklin Delano Roosevelt.

A les Filipines:

En el nord de Manila, a la nit, els japonesos varen desembarcar des de Formosa en el golf de Lingayen per dos punts diferents. Un dels punts va ser a la badia de Lamon, on hi va desembarcar la 16º Divisió del tinent general Susumu Morioka i amb poc temps varen establir un cap de pont. L’Exèrcit d’en Douglas MacArthur de seguida es va enfrontar a la invasió japonesa.

A Japó:

Eufòrics per les seves victòries, els japonesos varen festejar l’arribada de la 1º Esquadrilla aeronaval que havia atacat Pearl Harbor i es varen fer discursos desbordants i entrevistes. Inclús l’almirall Osami Nagano, el cap de l’Alt Estat Major de la Marina, que s’oposava a l’atac, va repetir constantment: Yoku Yatta!, És magnífic!. Però, en canvi, el dissenyador de l’atac, l’Isorku Yamamoto, no va participar en els actes de celebració perquè s’ho mirava amb prudència i pensava en el futur. En quan a en Mitsuo Fuchida va ser l’heroi del dia; l’entrevistaven com una estrella de cinema i tothom el convidava a sopar, fins i tot l’emperador Hirohito el va convidar a visitar-lo per explicar-li com havia anat l’atac.

css.php