Home // 1938 // novembre

30 de novembre de 1938

Emil Hacha va ser nombrat president de Txecoslovàquia en substitució d’Edvard Benes que havia dimitit el 5 d’octubre de 1938 després de la invasió alemanya en els Sudets.

A Romania, un destacament brutal Siguaranta estatal va treure de la presó a Codreanu i altres tretze dirigents de la Legió i els varen dur en uns camions. Els varen estrangular amb filferros, els varen disparar i els varen tirar a un forat amb calç d’una presó militar de les afores de Bucarest. Codreanu i els seus varen ser assassinats per la por del nou govern de que la Legió provoqués disturbis o un cop d’Estat.



28 de novembre de 1938

En el Reich:

El govern alemany va suprimir els permisos de conduir per als jueus, els hi va prohibir freqüentar en llocs públics i els hi va suspendre les ajudes i les pensions.

Per altra banda, un Focke Wulf 200 Condor va volar la ruta Berlín-Basora-Karachi-Hanoi-Tòquio, però després de volar fins a la capital japonesa l’avió es va estavellar a prop de Manila per falta de combustible.



24 de novembre de 1938

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler va donar instruccions per l’ocupació militar de Txecoslovàquia, la ciutat lliure de Danzig i el territori de Memel. Seguint les ordres del seu líder, en Wilhelm Keitel va ser l’encarregat d’afegir un apèndix en una ordre anterior d’en Hitler sobre la reconstrucció de la Kriegsmarine que deia textualment així: El Führer ha ordenat que a més de les tres eventualitats mencionades en les directives anteriors, s’han de fer també preparatius per l’ocupació per sorpresa per tropes alemanyes de l’Estat Lliure de Danzig. Per la preparació s’ha de tenir en compte els següents principis: la primera suposició és la captura immediata de Danzig aprofitant una situació política favorable, i no una guerra amb Polònia. Les tropes que s’utilitzin per aquest objectiu no tenen que reservar-se al mateix temps per fer-se amb la regió de Memel per què les dues operacions es poden dur a terme simultàniament si surt la necessitat. 

Llavors, el dictador alemany es va reunir amb el ministre de Defensa i Economia de Sud-Àfrica, l’Oswald Pirow, per parlar de la cooperació internacional en la immigració dels jueus alemanys. En Hitler no va mostrar gaire interès en les propostes del ministre sud-africà ja que tenia present solucionar aquell problema en un futur proper. A continuació es va reunir amb el rei de Romania Carles II, que aquest va quedar convençut que Romania corria el risc de ser liquidat pel Tercer Reich.

Per altra banda, el diari de les SS Das Schwarze Korpz va fer inventari de la situació creada després de la Nit dels Vidres Trencats sota el titular: Jueus, ara què?. El diari descrivia els jueus com a paràsits i delinqüents, i demanava eradicar-los amb sang i foc per aniquilar-los. Però no tots els nazis estaven contents després d’aplicar les mesures antisemites, com tampoc ho estava una part important de la societat alemanya, cosa que va disgustar a més d’un jerarca nazi. Per exemple, el ministre Joseph Goebbels va dir en una conferència de premsa que una capa de la societat burgesa encara parlava dels pobres jueus i va demanar que intercedissin en el seu favor. El ministre alemany va remarcar que no podia ser que només l’Estat i el Partit siguessin antisemites.

 



23 de novembre de 1938

El departament de crèdit del Ministeri d’Economia del Reich, va invità el president dels 5 grans bancs alemanys a una reunió que es va celebrà el matí. Hi varen participar:

  1. Deutsche Bank
  2. Dresdner Bank
  3. Commerzbank
  4. Reichskredit-Gesellschaft
  5. Berliner Handels-Gesellschaft

A la reunió varen parlar de les mesures que volia pendre Hermann Göering, de traspassà totes les propietats inmobiliàries i títols dels jueus a l’Estat i potser després al sector privat. Els bancs ja no concedien més crèdit els jueus per la discriminació que patien, i això els preocupava ja que veien perdre uns clients. Però el Reich alemany estava en fallida, i els bancs varen donar diners a l’administració financera del Reich amb unes condicions molt favorables pel govern. Els banquers varen colaborà a facilità que l’expropiació cap els jueus fos més eficaç.  A canvi de l’ajuda que donaven el govern varen rebre intervencions priviligiades.

Banc Alemany

 

21 de novembre de 1938

En un informe sobre la marxa del departament de la Central per l’Emigració dels Jueus Austríacs, Adolf Eichmann presumia de que 350 jueus al dia estaven abandonant Àustria a través de la seva oficina.

20 de novembre de 1938

Els alemanys varen aconseguir l’acord final del Pacte de Munich del 30 de setembre de 1938 en què s’obligava a Txecoslovàquia a cedir a Alemanya 28.600 quilòmetres quadrats de territori, en el que vivien 2.800.000 alemanys dels Sudets i 800.000 txecs. En aquesta zona hi havien totes les fortificacions importants txeques.

19 de novembre de 1938

En una proclamar, Joseph Goebbels va reconèixer de forma indirecte que encara hi havia persones que rebutjaven les mesures que havien aprovat el 12 de novembre contra els jueus. El ministre alemany va ordenar que els articles de premsa es tanquessin amb consignes antisemites.

Mentrestant, França va reconèixer l’annexió d’Etiòpia per part d’Itàlia.

18 de novembre de 1938

En una sessió del Consell de Defensa del Reich, Hermann Göering va parlar durant tres hores davant una assemblea on hi havien els ministres del Reich i els comandants de les forces armades amb els seus caps d’Estat Major. Göering els va explicar que tot i que l’economia estava sotmesa a molta tensió, la producció d’armament s’havia de triplicar.

17 de novembre de 1938

Walther Funk va pronunciar un discurs on va dir que l’Estat i l’economia constituïen una unitat i que havien de ser dirigits segons els mateixos principis. Funk va explicar que la millor demostració es trobava en l’evolució del problema jueu, i que no es podia eliminar als jueus de la vida de l’Estat i, en canvi, permetre’ls que continuessin vivint i treballant en l’economia.

16 de novembre de 1938

En la Guerra Civil espanyola:

A Catalunya, aquell dia va finalitzar la gegantesca Batalla de l’Ebre que va enfrontar a l’Exèrcit Republicà de 100.000 efectius en la seva última maniobra ofensiva, contra l’Exèrcit Nacional de 98.000 efectius, al llarg de tot el riu Ebre. Aquesta va ser una de les batalles més sagnants de la Guerra Civil.

css.php