Home // 1938 // juliol

30 de juliol de 1938

A Berlín, Joseph Goebbels va ser informat de que a Espanya les tropes de Francisco Franco estaven encallades, ja que Franco tenia poc material i encanvi les tropes de la República en tenien en abundància. A més Goebbels no va confiar amb el nou ambaixador alemany a Espanya, Eberhard von Stoher, perquè era reaccionari i un catòlic convençut.

29 de juliol de 1938

Divendres:

En el Reich:

Ludwig Beck va tornar a criticar obertament al nazisme i va afirmar davant del general Walther von Brauchitsch que l’Exèrcit no només tenia que preparar-se per un possible conflicte exterior, sinó també per un conflicte intern que podria tenir lloc a Berlín, va assegurar. Per Beck es tractava d’acabar amb les SS, restablir l’Estat de Dret, reconciliar-se amb les Esglésies i instaurar la llibertat d’opinió i d’expressió.

27 de juliol de 1938

Dimecres:

En el Reich:

El Der Stürmer va sortir editat aquell dia amb el titular: Les sinagogues són coves de lladres. I a sota: La vergonya de Nuremberg, i la fotografia era la sinagoga de la ciutat bavaresa.

25 de juliol de 1938

Dilluns:

En el Reich:

El règim nazi va aprovar la Quarta Ordenança de la Llei de Ciutadania del Reich en què retirava la llicència a tots els metges jueus d’Alemanya. Dels 3.152 metges jueus que quedaven varen perdre tots la llicència excepte 709. A aquests se’ls va denegar dir-se metges, però varen poder tractar a pacients jueus, a més de la seva pròpia esposa i als seus fills legítims. Al mateix temps, a Nuremberg, els nazis varen destruir la sinagoga de la ciutat. Totes aquestes legislacions antisemites i els actes antisemites tenien l’aprovació de l’Adolf Hitler, que es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels i, segons va transcriure el ministre, el líder alemany havia donat la seva aprovació a les accions de Berlín, on Goebbels havia demanat el mes passat netejar-la de jueus sense sentimentalismes. Goebbels deia que els jueus estaven sent expulsats, i afirmava que en deu anys estarien fora d’Alemanya.

En la Guerra Civil espanyola:

A les ribes del riu Ebre va començar la batalla més gran i més important de la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l’Ebre. Aquesta batalla va ser l’última gran ofensiva dels republicans en el conflicte i va suposar la seva desfeta.

24 de juliol de 1938

A la nit va començar la batalla de l’Ebre, que va ser l’últim intent republicà de restablir les seves línies i contenir l’avanç franquista.

23 de juliol de 1938

Dissabte:

En el Reich:

El govern va publicar una nova llei que obligava en els jueus de nacionalitat alemanya a tenir que sol·licitar en la Prefectura de Policia corresponent una targeta d’identitat pels jueus abans del 31 de desembre. Els jueus majors de 15 anys, un cop tinguessin la targeta, havien de justificar la seva identitat en tot moment i davant qualsevol demanda oficial mostrant sempre aquesta targeta. A més, el govern va publicar que els jueu de nacionalitat alemanya o apàtrides no tenien que agafar altres noms propis que els indicats en una llista. Aquests no podien ser donats a altres persones de nacionalitat alemanya. En la mesura que els jueus duguessin noms diferents als inclosos a la llista, tenien que agafar a partir de l’1 de gener de 1939 un nom suplementari. Per les persones de sexe masculí el nom d’Israel, per les de sexe femení el de Sara. Aquest nom suplementari tenia que figurar en tota correspondència oficial o de negoci.


A Rottenburg, a les nou de la nit, el Partit va dur a terme actes de violència contra el bisbe Sproll. De 2.000 a 3.000 manifestants varen ser transportats amb autocar a la ciutat i varen assaltar el palau de la seu central bisbal. Unes 150 persones varen penetrar al palau, van registrar les habitacions, varen tirar els arxius per la finestra i varen trencar els llits. La població de Rottenburg es va quedar al marge d’aquella acció però va simpatitzar amb els manifestants.

16 de juliol de 1938

Dissabte:

En el Reich:

El cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Ludwig Beck, va entregar en el general en cap de l’Exèrcit, el mariscal Walther von Brauchitsch, una memoràndum en què criticava la guerra ofensiva que promulgava l’Adolf Hitler. Des del març de 1938, Hitler no volia rebre al general Beck precisament per les seves idees contràries a les d’ell. Beck deia en aquell memoràndum que els comandants més distingits de la Wehrmacht eren cridats per aquella futura guerra i va afirmar que estaven en joc decisions fonamentals que afectaven a la continuïtat de la nació alemanya i que la Història recordaria aquell dictador pels seus crims de sang i no per haver sabut fer política. Continuant pensant com quedarien a la Història, va assegurar que aquesta acusaria a aquells comandants d’un delicte de sang si no actuaven d’acord amb la seva consciència i amb els seus coneixements professionals i polítics. Beck continuava dient que la seva obediència militar tenia un límit i que tenien el dret a poder dimitir dels seus càrrecs si no es complia el què desitjaven.El general va acabar el seu memoràndum dient que s’havia d’anar encontra de la guerra, contra la tirania dels caps del Partit, hi recomanava la pau amb l’Església, la llibertat d’expressió, la tornada a la sobirania de la llei en el Reich, la reducció de totes les lleves a la meitat, que no s’edifiquessin més palaus i que es construïssin més vivendes pel poble. Cap dels generals el va escoltar.

15 de juliol de 1938

Divendres:

A França:

En l’última sessió de la Conferència d’Evian, Myron Taylor, el cap de la delegació nord-americana, va anunciar que els nombrosos discursos i debats havien fructificat en una cosa concreta: la creació d’un nou comitè, el Comitè Intergovernamental pels Refugiats Polítics d’Alemanya. En general, s’esperava molt més de la Conferència, ja que el problema dels refugiats jueus alemanys i austríacs era greu, tal i com havia dit el propi Taylor el 6 de juliol, però els països no volien acollir a més refugiats.

14 de juliol de 1938

Dijous:

En el Reich:

El règim nazi va detenir per segon cop, el primer cop va ser el 27 de setembre de 1936, el que va ser funcionari de l’Administració de Mines del Sarre a Sarresbrück Kurt Gerstein per novament activitats contra el règim. Gerstein va ser enviat al camp de concentració de Welzheim.

A França:

A Evian va acabar la Conferència d’Evian, on els representants de 32 països es varen reunir des del 6 de juliol a iniciativa del president Franklin Delano Roosevelt per debatre què tenien que fer amb els jueus que marxaven d’Alemanya. Al final, els representants varen confirmar la negativa de la comunitat internacional d’incrementar les quotes d’immigració pels jueus.

13 de juliol de 1938

Dimecres:

En el Reich:

Davant l’imminent fracàs de la Conferència d’Evian, el Völkischer Beobachter va sortir publicat aquell dia amb el titular fent referència als jueus:

Ningú els vol rebre.

Amb el subtítol:

Debats estèrils en la Conferència d’Evian sobre els jueus.

L’empresari que va ajudar a finançar al NSDAP i al règim, Emil Kidorf, va morir aquell dia.

css.php