Home // 1940 // Desembre

31 de desembre de 1940

Adolf Hitler va enviar una carta a Benito Mussolini per explicar-li que estava molt trist per la desició de Francisco Franco de no entrar a la guerra. Hitler creia que Franco estava maniobrant malament la situació i esperava que recapacités a temps, i li va recordar a Mussolini que tot el què varen fer per Franco no havia sigut recompensat.

30 de desembre de 1940

Dilluns:

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic, en part gràcies dels missatges d’Enigma desxifrats de la Luftwaffe, va calcular amb precisió l’escala de la concentració de tropes alemanyes a Romania i també a Bulgària per preparar l’atac a Grècia. Segons el Servei Secret, el mes de març els alemanys engegarien l’operació contra Grècia.

29 de desembre de 1940

Diumenge:

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, la Luftwaffe va atacar durament la ciutat de Londres amb bombes incendiàries que varen cremar el port i part de la City. Gran part dels voltant de la catedral de Sant Pau va quedar destruïda, però la Catedral va patir pocs danys gràcies als bombers voluntaris. Molts altres edificis famosos, com el Guildhall (l’Ajuntament) i vuit esglésies dissenyades per Weren, varen quedar destruïdes o molt danyades.

A la Unió Soviètica:

Harro Schulze-Boysen sabia del contingut de la Directiva número 21, l’atac alemany a l’Est, i va decidir comunicar-ho al GRU, que ho va fer arribar a Moscou.

En el Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va explicar en el discurs de fi d’any retransmès a totes les emissores nord-americanes, que si la Gran Bretanya s’enfonsava les potències de l’Eix controlarien el continent europeu, asiàtic, africà i australià, i que acabarien amenaçant la seva posició. Per això, va demanar construir armes i bucs de guerra amb tota l’energia i va acabar el seu discurs dient la famosa frase que els Estats Units serien l’arsenal de la democràcia.

28 de desembre de 1940

Dissabte:

A la Gran Bretanya:

El Comandament de Caces va saber que els seus bombardejos reiterats a les instal·lacions petrolíferes alemanyes de Gelsenkirchen no havien sigut per res, tot i que hi havien atacat 28 vegades en set mesos.

A Japó:

Richard Sorge va informar a Moscou des de Tòquio, que s’estaven formant a Leipzig un nou Exèrcit alemany de reserva, compost per 40 divisions.

25 de desembre de 1940

El dia de Nadal:

Com que era el dia de Nadal es va suspendre els bombardejos a totes les ciutats.

23 de desembre de 1940

Dilluns:

En el Reich:

A França:

Adolf Hitler va visitar amb el seu tren Amerika les unitats militars de la costa del Canal de la Mànega. Quan estava a Boulogne-sur-Mer es va tenir que refugiar en un túnel per la presència de bombarders britànics a la zona, que estaven bombardejar les instal·lacions militars alemanyes.


A París, els alemanys varen executar a un enginyer civil, Jacques Bonserhemt. que havia sigut sorprès per causalitat en la manifestació de l’11 de novembre i que havia sigut arrestat pels soldats alemanys. Estava a París per assistir a la boda d’un amic.

A Alemanya:

En una conferència militar on es varen reunir Wilhelm Canaris i els tres caps de les seccions interiors de l’Abwehr, a més del cap de la secció exterior, l’almirall Bürckner, que aquest va explicar que Wilhelm Keitel li havia indicat la conveniència de suprimir al general Maxime Weygand, que es trobava al nord de l’Àfrica. Keitel temia que formés un centre de resistència amb els elements intactes de l’exèrcit francès.

En una altra reunió, el general Wilhelm von Thoma va informar a Franz Halder que el OKH tenia poca informació sobre els tancs soviètics.

21 de desembre de 1940

Dissabte:

En el Reich:

El doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest va atacar durament als bàltics. El doctor va aprofitar un cop més que el líder de les SS se li obria per preguntar-li per què odiava tan als jueus. Himmler li va respondre que els odiava des de que era nen, ja que un amic del seu pare, un professor de Munic, l’havia informat sobre ells i que més tard s’havia topat, per pura casualitat, amb el llibre escrit per Henry Ford, El jueu Internacional, el problema més gran del món. Quan el doctor li va indicar que el magnat industrial havia retirat aquelles acusacions, Himmler li va dir que l’hi havien obligat a fer-ho perquè sinó els jueus haurien arruïnat les seves fàbriques. A continuació, Himmler li va explicar que s’havia llegit Els protocols dels savis de Sió i li va afirmar que s’havia d’eradicar amb tots els jueus. Horroritzat, Kersten li va preguntar si volia matar a tots els jueus, i Himmler li va contestar que no li volia parlar dels detalls, ja que no era ni membre de les SS ni dels NSDAP. Llavors, Kersten el va advertir de que si prenien mesures inhumanes, la reputació d’Alemanya quedaria tocada durant segles, però Himmler li va assegurar que guanyarien la guerra i que després no haurien de contestar davant de ningú. Quan va acabar el tractament, Himmler li va donar cupons per 200 litres de gasolina i el va convidar a dinar. Durant l’àpat, el cap de les SS li va assegurar que si els holandesos no complien amb les noves normes se’ls aplicaria mesures més dures i que pensava detenir a membres de la família reial holandesa, idea que el doctor li va intentar fer treure del cap i que al final va aconseguir que no es fes.


A la nit, bombarders britànics varen bombardejar Berlín. Aquest atac va ser bastant potent, ja que varen morir 45 civils. 

A Noruega:

Aquell dia varen dimitir tots els membres del Tribunal Suprem, inclòs el seu president, per no tenir que seguir aplicant la justícia dictada pels alemanys. 

A Itàlia:

Benito Mussolini es va veure forçat a demanar més ajuda militar a Alemanya, però aquesta vegada se li va denegar.

20 de desembre de 1940

En el nord de l’Àfrica:

Després de l’èxit de la contraofensiva britànica del 9 de desembre de 1940, els italians es varen veure obligats a retirar-se d’Egipte.

A la Unió Soviètica:

El primer MiG-3 de sèrie va sortir de la línia de producció i ràpidament es varen construir aquests caces a un ritme de deu unitats cada dia.

19 de desembre de 1940

Dijous:

En el Reich:

Heinrich Himmler els va dir en els doctors Viktor Brack i Philipp Bouhler que si l’Operació Aktion T4 s’hagués donat a les SS les coses haurien anat d’una altra manera. Himmler va rematar la seva opinió dient que quan l’Adolf Hitler els encarregava un treball sabien fer-ho bé, sense que ningú s’esvaloti inútilment.

18 de desembre de 1940

Dimecres:

La Directiva número 21:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler va firmar la Directiva de guerra número 21 en què s’ordenava en onze pàgines a les forces armades estar preparades per la campanya contra la Unió Soviètica i va canviar el nom de l’operació Fall Fritz per Operació Barba-roja. El nom de Barba-roja prové de l’emperador medieval del Sacre Imperi Germànic del segle XII Frederic I, anomenat Barba-roja per ser pèl roig. La Directiva començava textualment:

La Wehrmacht té que estar preparada abans del final de la guerra contra la Gran Bretanya, per aixafar a la Unió Soviètica en una campanya ràpida. 

L’objectiu era ocupar els territoris russos situats al llarg de la línia A-A, des d’Arjàngels, a l’extrem nord, fins a la localitat del sud d’Astracan, situada a la desembocadura del riu Volga, amb tres milions d’homes. Gran part de les forces armades es dividirien en tres grans grups d’exèrcits; Nord, Centre i Sud. El primer es concentraria a Prússia Oriental i el segon a la regió nord-est de Polònia. Els dos serien els encarregats d’acabar amb els exèrcits soviètics de Bielorússia i els Estats bàltics a través de grans embolcalls i, a continuació, serien els que ocuparien Leningrad per després conquerir Moscou. El Grup d’Exèrcits del Sud es dividiria entre Polònia meridional i la Romania oriental. El seu objectiu seria destruir les forces soviètiques destinades a Ucraïna i capturar les zones industrials i mineres més rellevants. Aquest Grup tindria el suport de les forces romaneses. Hitler ja considerava en la seva Directiva la possibilitat de tenir suport de diferents països. En un dels fragments va dir que en els flancs de les operacions comptarien amb el suport actiu de Romania i Finlàndia. Els finlandesos haurien de cobrir, segons Hitler, l’avanç del grup septentrional de les forces alemanyes, que avançaria des de Noruega amb destacaments del grup 21º, i operaria en conjunció amb ell. A més, el dictador preveia que els finlandesos eliminessin la base soviètica de Hanko. 

El dictador pensava que tots els demés territoris russos, com els de Sibèria, serien abandonats i la gent d’aquella zona tindria que viure de forma primitiva sense ajudes. La data per començar aquesta campanya la va posar pel 15 de maig de 1941, i va exigir que es tenia que mantenir en secret. Aquesta directiva de guerra va ser firmada pels generals Wilhelm Keitel i Alfred Jodl, i l’Alt Comandament de la Wehrmacht va ser l’encarregat de publicar les disposicions de la Directiva 21.

Després de que es conegués entre els alts càrrecs militars el contingut de la Directiva, el comandant Engel li va dir en el comandant Walther von Brauchitsch que Hitler no estava segur de com anirien les coses. El dictador desconfiava dels seus propis comandaments militars, ja que no tenia clar de la força dels soviètics i l’hi havia decebut la intransigència dels britànics.


Com a conseqüència de posar en marxar aquella arriscada i ambiciosa Operació, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb Heinrich Himmler. El contingut de l’entrevista no es coneix ja que no es va registrar i cap de les dues parts va transcendir després el què es varen dir, però és molt probable de que parlessin de les missions de les SS durant la futura Operació Barba-roja en la qüestió jueva.

css.php