Home // 1943 // febrer

28 de febrer de 1943

El ministre d’Armament, Albert Speer, com van acordar el dia anterior amb el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, es va anar a entrevistar amb el ministre de l’Aire, Hermann Göering, per tal de que aquest acceptés tenir més poder en el Consell de Ministres per la Defensa del Reich. Göering es trobava en la seva casa d’estiu d’Obersalzberg, on es trobava de vacances després de que Adolf Hitler l’hi hagués discutit la seva forma de dirigir la Luftwaffe. En la reunió els ministres varen parlar durant unes quantes hores, Speer el va informar de les converses que havien mantingut amb Goebbels i de les seves propostes de convertir-se en el nucli influent de Hitler i li va dir que volien que sigués ell qui dirigís el Consell de Ministres. Göering es va posar content de que haguessin pensat amb ell i estava d’acord amb que el secretari de Hitler, Martin Bormann, era un perill per ells i els seus plans. Speer, en veure que Göering estava d’acord amb el que havien acordat a Berlín, li va demanar que convidés l’endemà a Goebbels per continuar parlant del tema. Göering, que havia tingut alguna baralla amb el ministre de Propaganda perquè l’hi havia tancat el seu restaurant favorit, va acceptar que aquest vingués a visitar-lo.

A Berlín, les dones dels jueus que havien sigut deportades el dia anterior en el camp de concentració d’Auschwitz varen protestar per frenar les deportacions.

Per altra banda, Heinz Guderian va ser nombrat inspector general de les tropes motoritzades i va rebre amplis poders per reforçar les unitats de tancs alemanys.

A Noruega, un grup de sabotejadors noruecs varen actuar en una missió secreta per destruir la fàbrica nazi de Telemark. El seu objectiu era destruir la planta on es produïa aigua pesada, un component imprescindible per construir la bomba atòmica. Els sabotejadors varen aconseguir destruir les cambres de producció i varen aconseguir escapar. L’atemptat va fer retardar el programa nuclear nazi.

A Birmània, els japonesos varen enviar els treballadors a la frontera amb l’Índia per construir una nova carretera que substituís la Ruta de Birmània, l’anomenada Ruda de Ledo.



27 de febrer de 1943

En el Reich:

El ministre de Propaganda Joseph Goebbels va convidar a casa seva el ministre d’Armament Albert Speer, el Reichsleiter Robert Ley i el ministre d’Economia Walther Funk. Es varen reunir en una sala petita del descomunal edifici i se’ls va servir conyac francès i te. Un cop va començar la reunió, en Goebbels els va explicar que les coses no podien seguir tal i com anaven ja que creia que l’Adolf Hitler no era conscient dels problemes que patia Alemanya per què estava massa temps fora de Berlín desinformat. Tots van opinar que el problema es trobava en que la majoria de les qüestions d’Estat passaven per les mans del secretari d’en Hitler, en Martin Bormann. Per en Goebbels, el fet que en Bormann tingués tant poder dins del Reich era un problema, ja que era ell qui controlava la política interior del país, i va criticar durament a en Hitler quan va dir que tenien una crisis de Führer. Speer els va repetir que seria convenient que el ministre de l’Aire, en Hermann Göering, tingués més poder en el Consell de Ministres per la Defensa del Reich per tal de que pogués aprovar lleis sense el consentiment d’en Hitler per així debilitar la figura d’en Bormann. Al final de la reunió es va decidir que sigués Speer qui intentés convèncer a en Göering perquè fes el pas d’aconseguir més poder. La persona més ideal per parlar amb el ministre de l’Aire era sens dubte en Goebbels, però el ministre de Propaganda havia tingut una baralla amb en Göering pel tancament del restaurant Horcher el 18 de febrer de 1943.

La casa de Joseph Goebbels es trobava el costat de la Porta de Brandenburg.

Després, en Goebbels va ordenar a les SS que deportessin als jueus de Berlín que treballaven com esclaus en la indústria bèl·lica del Reich al camp de concentració d‘Auschwitz, Polònia.

A Noruega:

A les vuit del vespre, un comando noruec compost per sis homes es va dirigir a la fàbrica alemanya d’aigua pesada de Norsk Hydro, única al món i que servia per la fusió dels àtoms. Al cap de poc, el comando va ocupar de forma silenciosa el voltant de l’edifici i varen observar els 12 guardians alemanys. Llavors, en només tres minuts, els noruecs varen trobar la galeria de cables que portava directament a la sala de concentració d’aigua pesada i varen col·locar-hi els explosius que portaven al damunt. Després de sortir de la sala varen encendre la metxa i quan es varen allunyar 20 metres de la porta del subterrani varen sentir l’explosió. Quan les sirenes varen començar a sonar, els alemanys, adormits, varen sortir dels seus llocs de guàrdia i varen començar a buscar els sabotejadors, però no varen tenir èxit ja que aquests varen poder escapar.

En el front oriental:

A Khàrkiv, les forces de l‘Erich von Manstein varen atacar des del sud i es trobaven a la línia des de Lozovaya a Kramatorsk.



26 de febrer de 1943

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar una batuda de jueus italians, oblidats fins llavors.

A Auschwitz, va arribar el primer combois de gitanos procedents d’Alemanya. Aquests varen ser internats en un camp anomenat familiar, que era especialment per ells, d’Auschwitz II-Birkenau.

En el front oriental:

En el sector central, els alemanys varen tenir que marxar de la falca de Rzhev.

En el sector sud, continuant amb la contraofensiva, les unitats d’avantguarda alemanya ja havien arribat a Lozovaya.

En un d’aquests combats, a prop d’Oriol, a la Unió Soviètica, va morir en combat l’ex general de les SS Theodor Eicke.



25 de febrer de 1943

Dijous:

A Itàlia:

En una entrevista amb el dictador Benito Mussolini, el ministre Joachim von Ribbentrop li va insistir per què es mostrés més enèrgic en la qüestió dels jueus.

En el nord de l’Àfrica:

Les forces nord-americanes varen aconseguir ocupar el pas de Kasserine en el centre de Tunísia.

24 de febrer de 1943

Adolf Hitler va fer un discurs on va assegurar que la guerra acabaria amb els jueus, i va declarar que no vacil·laria en obligar als obrers dels països ocupats perquè treballessin en l’esforç de guerra nazi.

A Tunísia, els soldats alemanys ja no varen poder avançar més per Tunísia, i Erwin Rommel es va retirar.

23 de febrer de 1943

En el Reich:

A Auschwitz, els nazis varen començar la generalització del tatuatge als presoners.

En el front oriental:

Durant l’avanç de les unitats del 1ª Exèrcit blindat de l’Erich von Manstein, els pilots d’en Wolfran von Richtofen varen fer 1.200 sortides per ajudar-los.

A Moscou, en Iosif Stalin va afirmar davant de tothom que els exèrcits soviètics portaven per si sols el pes de la guerra. L’objectiu del dictador soviètic era demostrar al món que eren ells els únics que combatien contra els nazis. El que Stalin no va dir és que feia quatre dies que els nord-americans havien enviat a la Unió Soviètica més de 2.900.000 tones de material de guerra.

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, la columna d’en Philippe Leclerc es va apoderar de Ksar Rhilane.

22 de febrer de 1943

En el Reich:

A Alemanya, el Tribunal del Poble va condemnar a mort a la Sophie Scholl, el seu germà, en Hans Scholl, i alguns dels seus companys que dirigien un moviment de resistència anti-nazi anomenat La Rosa Blanca. Els dos germans varen ser acusats de distribuir a la Universitat de Munic, després del desastre de Stalingrad, pamflets que condemnaven la crueltat del règim nazi. Aquell mateix dia es va complir la sentència i varen executar els dos germans a la guillotina.

A Bulgària:

En Theodor Dannecker, un agent de l’Adolf Eichmann, va firmar un acord aprovat pel govern búlgar on s’autoritzava deportar els jueus de les noves províncies de Tràcia i Macedònia a les regions orientals alemanyes. Al final, 11.343 persones varen ser deportades al camp de concentració de Treblinka, on varen ser assassinades immediatament. Les cases que ocupaven els jueus si varen instal·lar ciutadans búlgars per tal de bulgaritzar la regió.

En el nord de l’Àfrica:

En el Dorsal Occidental, a Tunísia, a la nit, l’ofensiva de l’Afrikakorps de l’Erwin Rommel del 20 de febrer de 1943 es va estancar contra el 2ª Cos del general de divisió nord-americà Lloys Ferdinand, que va obligar a la 21ª Divisió Panzer a replegar-se. Per fer front als Aliats, es va decidir constituir el Grup d’Exèrcits d’Àfrica sota el comandament d’en Rommel. Aquest Grup estava compost pel 5ª Exèrcit de Panzers, recentment desembarcat a Tunísia a les ordres d’en Hans-Jurg von Arnim, i el 1ª Exèrcit, compost de dos cossos italians i de les restes de l’Afrikakorps. En total uns 200.000 homes.

21 de febrer de 1943

En el front oriental:

En el sud, les tropes de l’Erich von Manstein varen començar una contraofensiva contra les tropes del general Nikolai Vatutin, en el front del sud-oest, i les tropes d’en Filipp Golikov, en el front de Voronej.

En el nord del front oriental, va començar el desallotjament alemany a Demiansk.

En el Pacífic:

A les illes Salomó, forces nord-americanes varen desembarcar a l’illa Russell. Aquest va ser el primer moviment en la campanya per conquerir la cadena d’illes. L’operació, sota el nom clau de Cartwheel, pretenia més tard atacar la base aèria i marítima japonesa de Rabaul, a Nova Bretanya. L’almirall Chester W. Nimitz i el general Douglas MacArthur varen idear una estratègia de salt entre les illes.

20 de febrer de 1943

En el Reich:

Després d’una llarga absència, en Heinz Guderian es va tornar a reunir amb l’Adolf Hitler. El general alemany va quedar impressionat pel canvi físic que havia fet el dictador alemany, li semblava molt més vell. No l’havia vist des del desembre de 1941. En parlar una estona, en Guderian va notar que en Hitler estava menys seguir d’ell mateix, que vacil·lava en parlar i que li tremolava la mà esquerra.

En el front oriental:

Els alemanys, sota les ordres de l’Erich von Manstein, varen començar un contraatac amb èxit. El 40º Cos blindat va atrapar al Grup Popov al nord-oest de Stalino i varen rodejar a la força blindada soviètica. Mentrestant, els soldats soviètics varen alliberar les ciutats de Krasnograd i Pavlograd.

En el nord de l’Àfrica:

En el pas de Kasserine, a Tunísia, les tropes de l’Erwin Rommel varen aconseguir l’última victòria alemanya a Àfrica després de l’ofensiva començada el 14 de febrer de 1943 i varen avançar pel país fins al 24 de febrer de 1943.

19 de febrer de 1943

A la nit, després del discurs sobre la guerra total de Joseph Goebbels, a la casa de Goebbels, un palau que havia fet construir poc després de començar la guerra al costat de la Porta de Brandenburg, a Berlín, es va convocar una reunió de diferents altes personalitats del règim nazi per discutir per primer cop una proposta de Erhard Milch i Albert Speer de donar tots els poders a Hermann Göering com a president del Consell de Ministres per la defensa del Reich. L’objectiu de la trobada era fer més forta la política interior, i així, controlar més les activitat de Heinrich Himmler que anava per la seva banda i tenia molta enemistat amb Speer.

A Munich, els germans Hans i Sophie Scholl varen encapçalar una manifestació estudiantil contra els nazis, com del dia anterior, però un blockleiter els va reconèixer i les autoritats bavareses varen detenir els germans Hans i Sophie Scholl, el professor Kurt Huber i tres joves companys dels Scholl. Després de ser interrogats i torturats per la Gestapo, varen ser  condemnats a mort.

 

Actualment on hi havia la casa de Joseph Goebbels es l’ambaixada nord-americana.

En el front oriental, Erich von Manstein va llançar una contra-ofensiva inesperada i de grans dimensions contra els soviètics, amb tres exèrcits Panzer i un cos Panzer SS.

css.php