Home // 1940 // febrer

29 de febrer de 1940

Dijous:

En el Reich:

Heinrich Himmler va confirmar als gauleiter que encara que les seves oficines seguissin animant als jueus a emigrar, el Govern General tindria que acceptar a la majoria dels que es quedessin.



26 de febrer de 1940

Avions de reconeixament alemany varen volar per sobre la regió de Paris. Les bateries antiaèries franceses varen atacar els avions sense èxit. Un dels projectils va caure en el districte cinquè de Paris, a prop de l’estació de metro Censier, a la Rue de Mirbel, causant la mort de dues dones i un home va patir l’amputació de la cama. Un dels errors que varen cometre les autoritats franceses va ser no alertar a la població a través de les sirenes la presència dels avions enemics.



25 de febrer de 1940

A Berlín, Adolf Hitler va fer un discurs on va demanar que es reconegués l’espai vital per Alemanya i la restitució de les seves antigues colònies.



24 de febrer de 1940

En el Reich;

A Berlín, en una reunió a la que varen assistir-hi tots els caps dels exèrcits del front occidental, l’Adolf Hitler va aprovar i revisar el pla d’operacions Cop de Falç, Sickelschnitt, amb l’objectiu de destruir l’exèrcit francès a les Ardenes, segons suggerència de l’Erich von Manstein. El gruix de les unitats blindades de l’Exèrcit alemany va ser assignat a aquest pla. Les ordres definitives varen quedar de la següent forma:

El Grup d’Exèrcits B, al comandament d’en Fedor von Bock, cobriria el flanc nord. El 39ª Panzer-Korps de Rudolf Schmidt, amb la 9ª Divisió Panzer en avantguarda, actuaria en el sud d’Holanda. El 16ª Panzer-Korps de l’Erich Hoepner, amb les 3ª i 4ª Panzerdivisionen, creuaria el Mossa a Masstricht i avançaria cap a l’àrea de Gembloux, al llarg de la línia del Mosa i el Sambre, amb el que cobriria l’avanç principal del Panzergruppe d’en Paul Ewald von Kleist, més al sud. Només havia d’evitar dirigir-se cap a Brussel·les, on possiblement es trobaria una resistència més dura.

En el centre, el Grup d’Exèrcits A, sota les ordres d’en Gerd von Rundstedt, portaria el pes principal de l’atac en el sector de les Ardenes. El 15ª Panzer-Korps d’en Hermann Hoth, amb les 5ª i 7ª Panzerdivisionen, s’havien de dirigir cap al Mosa i creuar-lo a Dinant. El Panzergruppe d’en Von Kleist, amb els 41ª i 19ª Panzer-Korps, s’havien de dirigir també cap al Mosa, però una mica més al sud. El 41ª d’en Georg-Hans Reinhardt, amb les 6ª i 8ª Panzerdivisionen, el creuaria al nord de Mézierès, i el 19ª d’en Heinz Guderian, amb les 2ª, 1ª i 10ª Panzerdivisionen, a Sedan.

El Grup d’Exèrcit C, situat al sud, cap a la frontera suïssa, amb els exèrcits 1ª i 7ª dirigits pel general Wilhelm Ritter von Leeb, tenia la missió d’esperar en posició defensiva davant la Línia Maginot per mantenir el front des del Rhin fins al Mosela.

La Luftwaffe tenia un paper fonamental en l’operació i, al igual que a Polònia, després d’atacar els aeròdroms Aliats hauria de donar suport a les tropes de terra. També llançaria tropes paracaigudistes sobre la rereguarda aliada. A Holanda, amb la missió d’ocupar els principals ponts i, a Bèlgica, per ocupar el fort d’Eben Emael.

La Kriegsmarine no actuaria, només enviaria alguns dels seus submarins i llanxes al Canal de la Mànega per informar dels moviments britànics.

23 de febrer de 1940

Suècia va prohibir el pas de les tropes aliades pel seu territori.

21 de febrer de 1940

A les onze del matí, el general Nikolaus von Falkenhorst es va reunir amb Adolf Hitler per parlar de Noruega. Una hora després li varen ordenar que es tornés a reunir amb Hitler a la tarda per presentar-li un pla d’atac contra Noruega. El general d’infanteria es va dirigir a una llibreria i va comprar una guia Baedeker de turisme i es va tancar a l’habitació del seu hotel fins a les cinc de la tarda estudiant la configuració de les ciutats i el traçat de comunicacions de Noruega. Quan va tornar al despatx de Hitler ja tenia preparat el seu projecte d’invasió: necessitaria cinc divisions d’infanteria, una per cada un dels grans ports noruecs ( Oslo, Bergen, Trondheim, Narvik i Kristiansant ) i tenia previst ocupar Dinamarca tot i el pacte de no agressió firmat el 31 de maig de 1939. Hitler, entusiasmat, va aprovar el pla i li va concedir dues divisions de tropes alpines i va exigir discreció.

Però quan Von Falkenhorst va tornar a les oficines del OKW va veure que només li podien proporcionar la 3era divisió de muntanya del general Eduard Dietl i quatre d’infanteria: les 69ª, 163ª, 181ª i 196ª. Unes unitats molt de segona classe. La resta estaven situades a la frontera francesa i a Polònia.

A Polònia, els nazis varen començar els treballs per transformar Auschwitz, una petita ciutat de 12.000 habitants, en un camp de concentració.

A Itàlia, Benito Mussolini va accedir a enviar a Alemanya 3.500 tones de coure.

20 de febrer de 1940

Adolf Hitler, totalment convençut de que el pla d’ocupar Noruega i Dinamarca que li havia exposat Erich von Manstein el 17 de febrer de 1940 triomfaria, va ordenar que s’ajustessin tots els detalls. Hitler va convocar al general Nicolaus von Falkenhorst per parlar de la invasió i poc després va firmar la directiva Weserübung per envair al mateix temps Noruega i Dinamarca.

A Berlín, Hermann Göering va mostrar el seu desacord per la posició italiana a la guerra, era neutral, a l’agregat militar italià.

19 de febrer de 1940

Joseph Goebbels va fer donar instruccions a la premsa de concentrar tota la polèmica de l’Altmark, que havia sigut detingut a aigües noruegues el 16 de febrer de 1940, en un únic cas de manera que el mar traïes escuma.

18 de febrer de 1940

En el Reich:

L’Adolf Hitler va parlar de la favorable impressió que l’hi havia causat el dia anterior el pla de l’Erich von Manstein per envair França.

Mentrestant, en Joseph Goebbels, després de saber que el 16 de febrer de 1940 l’Altmark havia sigut capturat a aigües noruegues, va donar instruccions al seu aparell de Propaganda de disparar amb tots els canons propagandístics contra els britànics amb el propòsit de fer esclatar la indignació entre el poble.

17 de febrer de 1940

En el Reich:

El general Erich von Manstein va ser convocat en un dinar organitzat per en Rudolf Schmundt, en el què es presentarien els nous generals en cap a l’Adolf Hitler: en Geyr, en Von Schwppenburg, en Rudolf Schmidt, en Georg-Hans Reinhardt, en Glumme, l’Alfred Jodl, en Wilhelm Keitel i l’Erwin Rommel. Després de dinar en Hitler es va reunir en privat amb en Von Manstein perquè li expliqués els seus plans per l’ofensiva contra França. Era el primer cop que es varen trobar. En Von Manstein li va explicar que pensava que quan ataquessin Bèlgica pel nord amb el Grup d’Exèrcits B del general Fedor von Bock, compost per 4 exèrcits i 43 divisions, 10 d’elles blindades, havien de dirigir un exèrcit de tancs pel sud per atrapar als Aliats dins del país i deixar el camí lliure per França. Segons en Von Manstein, per triomfar s’havia de transferir el pes principal de l’atac al Grup d’Exèrcits A del general Gerd von Rundstedt, que s’encarregaria de l’atac sorpresa per l’ala esquerra a través de les Ardenes. Per això creia que es necessitaria que el Grup A formés tres exèrcits, el 2ª, el 12ª i el 16ª, i forts elements blindats. El 12ª creuaria Bèlgica i es dirigiria cap a la costa del Canal de la Mànega atrapant per la rereguarda a les forces aliades enfrontades amb el Grup B. El 2ª creuaria el Mosa i es dirigiria cap al sud-oest per fer front a qualsevol contraofensiva aliada contra el flanc sud, i el 16ª ocuparia posicions davant el nord de la Línia Maginot. Però en Von Manstein va comprovar amb gran sorpresa que cap de les seves notes que havia enviat perquè les estudiés en Hitler no li havien sigut transmeses i, per tant, li va tenir que resumir amb tots els detalls l’operació ja que el dictador alemany desconeixia els plans del general alemany. A en Hitler no li varen enviar els plans d’en Von Manstein perquè l’Alt Comandament de les Forces Armades creien que era impossible travessar les Ardenes amb blindats. Després d’estudiar el pla en Hitler va sortir molt content de la reunió.

En la guerra finlandesa:

A Finlàndia, els finlandesos es varen començar a retirar després de l’ofensiva soviètica.

css.php