Home // 1936 // agost

31 d’agost de 1936

El govern francès va proposar la creació d’un Comitè de No Intervenció a la guerra civil espanyola. En el moment de la seva fundació es varen adherir 26 nacions europees, entre elles Alemanya, Itàlia i la Unió Soviètica.

29 d’agost de 1936

En el Reich:

L’assemblea episcopal de Fulda va aprovar la política anticomunista de l’Adolf Hitler.


Julius Streicher va fer un discurs a la ciutat de Dresden. La ciutat portava dies preparant-se per l’arribada del gauleiter de Francònia amb grans cartells, desfilades, cors… Streicher va parlar des d’una torre d’onze metre d’altura fabricada per l’ocasió i il·luminada pels focus.

28 d’agost de 1936

El govern alemany va aprovar una circular que establia que a partir de l’1 d’octubre de 1936 els serveis de la policia dels lander portarien tots el nom de Geheime Staatspolizei, la Gestapo, i els serveis regionals el nom de Staatspolizei, Stapo.

26 d’agost de 1936

En la Guerra Civil espanyola:

Als volts del migdia, va aterrar al port de Palma un hidroavió Cant Z 506 de color vermell procedent d’Òstia, Itàlia, amb la missió de dirigir les tropes franquistes de l’illa per tal d’expulsar les forces republicanes. A dins l’aparell hi viatjaven l’advocat i camisa negra Arconovaldo Bonacorsi, conegut també com el comte Rossi, el també advocat Tomaso Destito i el pilot Leone Gallo. Tots tres varen ser rebuts pel capità del navili Fiume, on acabaven d’aterrar, en Luigi Sansonetti, i pel capità Margottini. Els dos oficials italians de seguida van posar al corrent de tot el què passava a l’illa en els seus companys i els varen dir que la situació de l’illa no era favorable per les tropes nacionals. Després de la conversa, en Bonacorsi se’n va anar a veure el governador militar, que aquest li va assegurar que els republicans les tenien totes per guanyar. Però el comte Rossi es negava a acceptar la situació i va fer que les campanes de les esglésies repiquessin per tota l’illa per tal de convocar a la gent a les places i llegir un manifest que mobilitzés a tots els homes disponibles per lluitar contra l’Exèrcit de la República.

25 d’agost de 1936

A la Unió Soviètica:

A Moscou varen ser executats per ordres d’en Iosif Stalin, dos dels dirigents comunistes més importants del període que va precedir a la revolució russa de 1917, en Lev Kámenev i en Grigori Zinóviev. Aquestes dues morts varen ser claus per l’inici de les purgues polítiques de Stalin. Els dos dirigents varen ser assassinats perquè en el passat l’hi havien disputat en el líder soviètic el lideratge del partit comunista.

24 d’agost de 1936

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler va autoritzar que la duració del servei militar passés d’un any a dos. Després, va decidir donar més suport a en Francisco Franco en la Guerra Civil espanyola enviant més material militar.

En els Estats Units:

En declaracions en el The Pittsburgh Press, l’atleta afro-americà Jesse Owens va declara que en Hitler ho tenia tot preparat en els Jocs Olímpics de Berlín controlant el seu temps tan per arribar a l’estadi com per marxar-ne i que havia de marxar abans de l’entrega de les medalles de 100 metres, on ell va guanyar la medalla d’or. Owens també va afirmar en el diari que abans de que ell es dirigís a una transmissió televisiva va passar a prop del dictador alemany i que el va saludar i ell el va correspondre. El final de la seva polèmica declaració que ha quedat bastant esborrada a la Història, l’atleta afro-americà, que no va ser rebut pel president Franklin Delano Roosevelt a la Casa Blanca com els altres atletes nord-americans que varen anar als Jocs, va afirmar textualment: Crec que és de mal gust criticar-lo (referint-se a en Hitler) si no saps el que realment va passar. Per la Història sempre ha quedat que l’atleta Owens va derrotar a en Hitler i que aquest, en veure la derrota alemanya, va marxar enfadat de l’acte sense saludar-lo i sense present en el lliurement de les medalles. Curiosament, el mateix Owens nega en aquesta entrevista que en Hitler no el volgués saludar i si que explica que li va donar la mà.

23 d’agost de 1936

Diumenge:

En el Reich:

Aquell dia es va llegir un manifest, conegut com el Kanzelabkündigung, redactat per la Vorläufige Kirchenleitung, a tots els púlpits de les comunitats de l‘Església de la Confessió en què es criticava la seva situació actual. El missatge, tot i això, era moderat, però contenia una frase com aquesta:

Quan un cristià resisteix a una ordre imposada per l’autoritat secular perquè creu que es contrari als manaments divins, li està recordant a aquesta autoritat el seu deure d’obeir els manaments de Déu i comet un acte de lleialtat cap a l’Estat.

El text va ser distribuït després en forma d’octavetes, arribant a publicar-se més d’un milió de còpies.

17 d’agost de 1936

Dilluns:

En el Reich:

Un cop finalitzats els Jocs Olímpics, Adolf Hitler va abandonar Berlín i es va dirigir a Berchtesgaden per descansar durant uns dies al Berghof per preparar-se pel Congrés de Nuremberg que havia de començar el 8 de setembre.

16 d’agost de 1936

Diumenge:

En els Jocs Olímpics:

A l’Estadi Olímpic es va fer la celebració de la clausura dels XI Jocs Olímpics de Berlín. Adolf Hitler va assistir a la cerimònia però no va pronunciar cap discurs. L’acte va començar amb les Olympia-Fanfaren de Paul Winter i després varen començar per la Porta de Marató a sortir els abanderats de cada país. Grècia va liderar la marxa i el va seguir la bandera amb l’esvàstica del país amfitrió. Durant la desfilada l’orquestra simfònica olímpica tocava la Möllendorfer Parademarsch. Un cop acabada la desfilada, Henri de Baillet-Latour, president del Comitè Olímpic Internacional, es va apropar al micròfon, va agrair a en Hitler i als alemanys la seva hospitalitat i va clausurar oficialment els Jocs. A continuació va sonar la peça musical Opferlied de Ludwig van Beethoven i es va arriar la bandera olímpica amb salves. Després l’orquestra va tocar la composició Fahnenabschied de Paul Höffer i sota aquests son els abanderats varen abandonar l’Estadi. El foc olímpic es va apagar a continuació i la bandera arriada es va entregar a Tòquio, que havia de celebrar els següents Jocs el 1940. Un cop entregada la bandera es va tocar l’Olympia-Ausklang de Höffer i els enormes focus, situats al voltant de l’Estadi, varen començar a moure’s lentament i es creuaven a uns 100 metres d’altura, sobre el fosc escenari, simulant una gegantesca cúpula de llum. L’últim punt del programa era la cançó Die Spiele sind aus (Els jocs han acabat), que el públic va corejar. Deseners de milers d’espectadors varen cantar al final el Deutchland, Deutschland über alles mentre uns altres cridaven: Heil Hitler. Alemanya va obtenir 33 medalles d’or, 26 de plata i 30 de bronze.


Els responsable d’Esports del Reich, Hans von Tschammer und Osten, va convidar aquella nit a tots els participants en una festa en el Deutschlandhaller. Però molts atletes varen marxar cap a casa. Hitler i Joseph Goebbels estaven a la Cancelleria i varen sentir a la gent concentrada a la Wilhelmplatz que cridaven veure al dictador. Hitler els va fer el favor i va sortir al balcó.

15 d’agost de 1936

Dissabte:

En els Jocs Olímpics:

L’Adolf Hitler va estar gran part de la tarda contemplant les proves dels Jocs Olímpics. Després de les dues primeres proves, el dictador alemany va aparèixer a la llotja de l’estadi aquàtic rodejat de membres de les SS que el varen acompanyar al seu lloc, on l’esperaven el responsable d’esports del Reich, Hans von Tschammer un Osten, i el ministre Wilhelm Frick. Al costat del líder alemany si va asseure el mariscal August von Mackensen. De cop, una dona nord-americana anomenada Carla de Vries es va aixecar del seu lloc per saludar al líder alemany. Quan semblava que no aconseguiria el seu objectiu en ser aturada per un guàrdia, ella es va treure la seva càmera de fotografiar i va tirar una fotografia a en Hitler perquè li firmés. En deixar-la passar, ella estava tan nerviosa que es va entrebancar als peus del líder alemany. De cop, la dona es va aixecar, va agafar el cap del líder alemany i li va fer un petó a la galta. Ella volia fer-li a la boca, però Hitler va moure el cap. A continuació, un SS la va agafar pel braç amb delicadesa per fer-la tornar al seu lloc. El públic es va posar a riure i la va aplaudir mentre tornava al seu seient al costat del seu marit George.


A la nit es va celebrar el Concert Olímpic ofert per l’Orquestra Filharmònica de Berlín, que va interpretar les partitures guanyadores d’un concurs. Al principi va sonar l’Himne olímpic de Richard Strauss i després es varen entregar els premis. El bavarès Werner Egk va guanyar la medalla d’or, mentre que la plata i el bronze se’ls varen endur l’italià Lino Liviabella i el txec Jaroslav Kricka. La festa va acabar amb l’obra per cor Olympischer Schwur (Jurament Olímpic) de Paul Höffer.


Joseph Goebbels va organitzar una festa que li va costar 320.000 Reichsmarks a l’illa de Pfauen, situada en el riu Havel, al sud-oest de Berlín, amb 2.700 convidats. La festa va ser organitzada per en Benno von Arendt. Per tal de que els convidats no es mullessin les sabates, voluntaris de la Companyia militar de Ponts va construir un pont sobre el Havel. Una orquestra tocava melodies clàssiques i en una plataforma ballaven els ballarins. Goebbels va contractar per l’ocasió al popular cantant Oscar Joost i la seva banda de swing. Joseph i Magda Goebbels varen saludar a tots els convidats. Entre els convidats hi havia la jove actriu Lídia Baarova, que seria amant del ministre, i la seva parella, l’actor Gustav Fröhlich. Un espectacle de focs artificials va donar punt i final a la festa.

css.php