Home // 1936 // agost

31 d’agost de 1936

El govern francès va proposar la creació d’un Comitè de No Intervenció a la guerra civil espanyola. En el moment de la seva fundació es varen adherir 26 nacions europees, entre elles Alemanya, Itàlia i la Unió Soviètica.



29 d’agost de 1936

En el Reich:

L’assemblea episcopal de Fulda va aprovar la política anticomunista de l’Adolf Hitler.



28 d’agost de 1936

El govern alemany va aprovar una circular que establia que a partir de l’1 d’octubre de 1936 els serveis de la policia dels lander portarien tots el nom de Geheime Staatspolizei, la Gestapo, i els serveis regionals el nom de Staatspolizei, Stapo.



26 d’agost de 1936

En la Guerra Civil espanyola:

Als volts del migdia, va aterrar al port de Palma un hidroavió Cant Z 506 de color vermell procedent d’Òstia, Itàlia, amb la missió de dirigir les tropes franquistes de l’illa per tal d’expulsar les forces republicanes. A dins l’aparell hi viatjaven l’advocat i camisa negra Arconovaldo Bonacorsi, conegut també com el comte Rossi, el també advocat Tomaso Destito i el pilot Leone Gallo. Tots tres varen ser rebuts pel capità del navili Fiume, on acabaven d’aterrar, en Luigi Sansonetti, i pel capità Margottini. Els dos oficials italians de seguida van posar al corrent de tot el què passava a l’illa en els seus companys i els varen dir que la situació de l’illa no era favorable per les tropes nacionals. Després de la conversa, en Bonacorsi se’n va anar a veure el governador militar, que aquest li va assegurar que els republicans les tenien totes per guanyar. Però el comte Rossi es negava a acceptar la situació i va fer que les campanes de les esglésies repiquessin per tota l’illa per tal de convocar a la gent a les places i llegir un manifest que mobilitzés a tots els homes disponibles per lluitar contra l’Exèrcit de la República.

25 d’agost de 1936

A la Unió Soviètica:

A Moscou varen ser executats per ordres d’en Iosif Stalin, dos dels dirigents comunistes més importants del període que va precedir a la revolució russa de 1917, en Lev Kámenev i en Grigori Zinóviev. Aquestes dues morts varen ser claus per l’inici de les purgues polítiques de Stalin. Els dos dirigents varen ser assassinats perquè en el passat l’hi havien disputat en el líder soviètic el lideratge del partit comunista.

24 d’agost de 1936

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler va autoritzar que la duració del servei militar passés d’un any a dos. Després, va decidir donar més suport a en Francisco Franco en la Guerra Civil espanyola enviant més material militar.

En els Estats Units:

En declaracions en el The Pittsburgh Press, l’atleta afro-americà Jesse Owens va declara que en Hitler ho tenia tot preparat en els Jocs Olímpics de Berlín controlant el seu temps tan per arribar a l’estadi com per marxar-ne i que havia de marxar abans de l’entrega de les medalles de 100 metres, on ell va guanyar la medalla d’or. Owens també va afirmar en el diari que abans de que ell es dirigís a una transmissió televisiva va passar a prop del dictador alemany i que el va saludar i ell el va correspondre. El final de la seva polèmica declaració que ha quedat bastant esborrada a la Història, l’atleta afro-americà, que no va ser rebut pel president Franklin Delano Roosevelt a la Casa Blanca com els altres atletes nord-americans que varen anar als Jocs, va afirmar textualment: Crec que és de mal gust criticar-lo (referint-se a en Hitler) si no saps el que realment va passar. Per la Història sempre ha quedat que l’atleta Owens va derrotar a en Hitler i que aquest, en veure la derrota alemanya, va marxar enfadat de l’acte sense saludar-lo i sense present en el lliurement de les medalles. Curiosament, el mateix Owens nega en aquesta entrevista que en Hitler no el volgués saludar i si que explica que li va donar la mà.

23 d’agost de 1936

En el Reich:

Aquell dia va sortir un manifest de l’Església evangèlica alemanya en què criticava la seva situació actual.

16 d’agost de 1936

A l’Estadi Olímpic es va fer la celebració de la clausura dels XI Jocs Olímpics de Berlín. Adolf Hitler va assistir a la cerimònia però no va pronunciar cap discurs. Quan les banderes es varen arriar i els llums de l’estadi es varen apagar, la multitud va cridar Heil Hitler. En aquest moment, el públic es va posar dret fent la salutació nazi i va cantar primer l’himne alemany i després el del Partit, la Cançó de Horst WesselAlemanya va obtenir 33 medalles d’or, 26 de plata i 30 de bronze.

15 d’agost de 1936

En el Reich:

L’Adolf Hitler va estar gran part del dia a la llotja de l’Estadi Olímpic contemplant les proves dels Jocs Olímpics. Durant aquella jornada una espontània nord-americana se li va apropar per fer-li un petó i el dictador i el seu entorn es varen posar a riure en veure la reacció d’aquella dona.

14 d’agost de 1936

Alemanya va enviar el tercer vaixell, el Wigbert, per ajudar el colpista Francisco Franco. Alemanya enviava dos Junker-52, sis Heinkel 52, 960 bombes de 50 quilograms, 10,000 de 10 quilograms, unes 150.000 bales d’ametralldora i dotze caixes de cintes.

css.php