Home // 1942 // abril

30 d’abril de 1942

Al matí, a Obersalzberg, continuant les conversacions amb la delegació italiana, després d’esmorzar, Adolf Hitler va explicar durant 100 minuts les seves reflexions davant de Benito Mussolini, el comte Galeazzo Ciano, Alfred Jodl i Wilhelm Keitel. Segons va explicar Ciano, com el dia anterior, el discurs va ser molt avorrit i repetitiu i la majoria es va mig adormir; Jodl es va adormir al sofà, Mussolini no parava de mirar al rellotge de polsera, Ciano pensava en les seves coses i Keitel lluitava per no baixar el cap d’avorriment.

Mentrestant, els Aliats varen bombardejar amb 20 avions dels 35 que varen volar sobre Alemanya la ciutat de Kiel. En total varen llançar cinquanta bombes i dues mil d’incendiàries que per culpa del fort vent va estendre l’incendi que va destruir moltes cases.

Aquell dia, Oswald Pohl, cap de l’oficinal central d’economia i administrativa de les SS, va escriure una carta a Heinrich Himmler per dir-li que la guerra havia canviat l’estructura dels camps de concentració en l’utilització dels presoners. Pohl li va explicar que les necessitats econòmiques feia necessari mobilitzar la mà d’obra dels camps per utilitzar-los com a esclaus per feines relacionades amb la guerra. Seguidament, Pohl va comentar-li que el treball havia de ser esgotador per obtenir el màxim rendiment, amb horari il·limitat i que s’havien de reduir el temps per menjar i descansar.

A la Unió Soviètica, Iosif Stalin va declarar que la Unió Soviètica no tenia ambicions territorials però si que volia apoderar-se dels territoris que els alemanys els hi havien pres.



29 d’abril de 1942

A Salzburg, a l’estació de Puhl, Adolf Hitler i Joachim von Ribbentrop varen rebre a Benito Mussolini i al comte Galeazzo Ciano per passar uns dies a Obersalzberg per reunir-se i debatre la situació. Hitler es va mostrar molt amable i cordial, però estava molt cansat, tot i que havia tingut uns dies de descans a la seva casa de muntanya del Berghof, la guerra li estava passant factura. Mussolini i Ciano es varen allotjar al castell de Klessheim, un edifici enorme i luxós. Quan varen reunir-se en el Berghof, Hitler no va parar de xerrar i xerrar, i el dictador italià no parava de mirar el rellotge d’avorriment i Ciano estava pensant en les seves coses sense escoltar el què es deia. Però no només els italians els avorria el discurs de Hitler; Alfred Jodl es va adormir i Wilhelm Keitel anava fent cops de cap, però com que estava assentat al costat de Hitler va tenir que mantenir la son.

A Alemanya, els Aliats varen bombardejar fortament la ciutat alemanya de Colònia. Unes trenta bombes demolidores i un miler d’incendiàries varen esclatar a l’àrea municipal, i el foc es va propagar ràpidament pel fort vent. Es varen produir un centenar d’incendis, vint dels quals varen ser de grans proporcions, que van destruir els barris residencials, el Departament d’Hisenda, l’Ajuntament, un banc, cinc esglésies, dos hospitals i una fàbrica de l’empresa Kloeckner.

Mentrestant, un informe del Departament de Sanitat alemany demostrava que el racionament de menjar no era suficient per mantenir un nivell equilibrat de salut.

A Lodz, tots els habitants del gueto de més de deu anys sense permís de treball varen ser objecte de selecció per ser duts a camps d’extermini.

A Vichy, el govern de Vichy va informar als alemanys que Henri Giraud havia arribat a França. Giraud va enviar una carta a Philippe Pétain per declarar-li que no era degaullista i que donaria lleialment suport al govern del mariscal, cosa que no va fer.

A Birmània, els japonesos varen tallar la carretera de Birmània després d’aïllar la ciutat de Lashio, on acaba la ruta. Els nacionalistes xinesos varen dependre a partir de llavors del subministrament aeri. De seguida, els japonesos, que varen rebre reforços pel port de Rangun, varen pujar per les valls dels rius i plantejaven rodejar als Aliats a la zona de Mandalay.



28 d’abril de 1942

En el Reich:

A Munic, l’Adolf Hitler es va reunir amb l’August Eigruber, el gauleiter de l’Alt Danubi, per parlar de la construcció del teatre d’opereta de Linz i concretar el perfil urbà del bulevard, que havia de ser rodejat d’arcades i botigues elegants. El líder alemany va anunciar que el passeig més ideal del món estaria a Linz, i li va insistir a l’Eigruber que ell era en primer lloc arquitecte i constructor.

A Berlín, en Joseph Goebbels va rebre informes sobre les destrosses del bombardeig del 25 d’abril de 1942 a Rostock. El ministre alemany va veure que era l’atac aeri més devastador per part dels Aliats, i va ordenar imprimir cartells amb fotografies de les destrosses de Rostock i Lübeck, i sota les fotografies hi va posar frases del discurs de l’Adolf Hitler del 27 d’abril de 1942 sobre les represàlies i l’amenaça de llançar  atacs sobre les ciutats britàniques.

Aquell dia, el govern alemany va rebre un informe del SD on explicava que el poble alemany havia rebut amb alegria la celebració del aniversari d’en Hitler. En un altre informe, s’explicava que el discurs d’en Hitler del dia anterior havia sigut molt ben rebut per la població, però que el discurs d’obertura i de cloenda d’en Hermann Göering va ser mal vist pel seu to lleuger i per la falta de seguretat.

En els Estats Units:

L’Oficina Administrativa de Preus (Office Price Administrations, OPA) va congelar nombrosos preus i rentes en els nivells que tenien el març de 1942.



27 d’abril de 1942

En el Reich:

A Munic, l’Adolf Hitler va dinar en el seu restaurant favorit de la ciutat, l’Osteria, i va parlar amb un excel·lent humor amb en Hermann Giesler, un dels seus arquitectes favorits, i amb en Hermann Esser sobre els seus plants de comunicar l’Alta Silèsia amb la conca del Donets mitjançant una línia de ferrocarril amb trens exprés de dos pisos que circularien a 200 quilòmetres per hora en vies de quatre metres d’amplada.

26 d’abril de 1942

En el Reich:

Al migdia, l’Adolf Hitler va arribar a Berlín des del quarter general i es va reunir amb en Joseph Goebbels a la Cancelleria del Reich. El ministre alemany estava convençut de que en el front oriental les coses anaven molt bé pels interessos alemanys i, a més, en Hitler li va explicar que els soviètics estaven acabats i que estaven vivien en la misèria. Però no tot eren bones notícies per ells, en Hitler estava enfadat pels bombardejos de la RAF a la ciutat de Rostock i a les fàbriques Heinkel, ja que no volia que la indústria bèl·lica quedés paralitzada i li va manifestar que volia bombardejar la Gran Bretanya cada nit fins que els britànics es cansessin de bombardejar Alemanya. En Goebbels demanava destruir tots els centres culturals britànics, proposta que el dictador acceptava. A part, en Hitler també li va dir que estava furiós per la fuga d’Alemanya del general francès Henri Giraud perquè tenia por de que ara aquest es reunís amb en Charles de Gaulle i va culpar en els guàrdies que el vigilaven de que s’escapés. En Goebbels, que entenia la preocupació d’en Hitler, li va proposar publicar a la premsa la seva fugida i oferir una recompensa de 100.000 Reichsmarks per qui el detingués, així com condemnar a la pena de mort a qui ajudés o protegís a en Giraud. En Hitler va acceptar la proposta d’en Goebbels. Parlant del tema francès, el dictador alemany li va explicar que pensava que mai arribarien a un acord amistós amb França, però que quan acabés el conflicte pensava fer-li pagar part de la guerra i reduir-li les seves fronteres deixant les de l’any 1.500. D’aquesta manera, Borgonya hagués format part del Reich. Després, en Goebbels li va voler parlar de la qüestió jueva, i en Hitler, un cop més, li va explicar que estava decidit a expulsar-los d’Europa. Quan estaven acabant la trobada, en Hitler li va assegurar que estava convençut de que menjar carn era vergonyós per la humanitat i que quan acabés la guerra tindrien que abordar també aquest problema.

A les tres de la tarda en punt els dos homes més importants del Reich es varen dirigir al Reichstag, on en Hermann Göering, que estava sent molt criticat pels bombardejos que patien, va presentar a en Hitler en un ambient tens per la inseguretat que vivien. Inclús hi havien alguns diputats ferits pels bombardejos. La presentació d’en Göering no va agradar gens a en Goebbels perquè, segons ell, ho va fer de forma confusa i entretallada per la seva falta de seguretat i es va despistar en els modals, cosa que li va portar més d’una critica. Amb el micròfon al davant, en Hitler, que estava una mica nerviós i a vegades va parlar tant de pressa que les seves paraules es varen tornar intel·ligibles, va fer una descripció del transfons històric de la guerra i va donar la seva visió de la situació en el front oriental i va proclamar que la campanya estava apunt d’acabar amb la Unió Soviètica. Però el discurs del líder alemany no anava dirigit a parlar de la guerra a l’Est, l’objectiu era fer que el Parlament li donés carta blanca en el projecte, dissenyat per en Goebbels, per crear les condicions legals necessàries perquè qualsevol que atemptés contra els principis de la direcció de masses nacionalsocialistes siguessin castigats amb la presó, la reclusió i, en els casos més greus, amb la mort. Per aconseguir-ho va insinuar que els transports, l’administració i la justícia havien sigut deficients, i criticant sense mencionar el coronel general Erich Hoepner, va exclamar que ningú podia al·legar els seus drets per no complir les ordres, si no havia de saber que existien els seus deures. Llavors, utilitzant el cas de l’Ewald Schlitt, que havia sigut guillotinat el 2 d’abril de 1942 després de que se’l condemnés a mort en un segon judici perquè en Hitler no havia acceptat la seva primera condemna de 5 anys de presó per haver matat a la seva esposa, com exemple, va atacar amb duresa els defectes de la judicatura. A partir de llavors va dir que intervindria en aquells casos i que cessaria els jutges que mostressin clarament que no reconeixien quines eren les exigències del moment. Quan el dictador va acabar el seu discurs, en Göering va llegir la Resolució del Reichstag que autoritzava a en Hitler a no està subjecte a cap disposició legal i en la seva qualitat de líder de la nació, comandant suprem de la Wehrmacht, cap del govern, titular suprem del poder executiu, jutge suprem i cap del partit, l’arrogava a disposar el seu càrrec i castigar a qualsevol, independentment del seu rang, que no complís amb el seu deure sense respectar els seu drets de pensió i sense cap procediment formal estipulat. Tal i com estava previst, la llei es va aprovar per unanimitat, tot i que el discurs del dictador alemany va provocar diferents reaccions entre els assistents.

Després de la sessió del Reichstag, en Hitler li va dir a en Goebbels que amb tots els poders estava decidit a prendre decisions més dures contra els seus generals, i els dos homes varen valorar una nova estratègia de propaganda. Llavors, en Hitler li va confessar que el seu estat de salut no era del tot bo i que necessitaria agafar-se tres mesos de descans com a mínim perquè desitjava tenir el privilegi de viure suficient per veure el dia de la victòria. Hores després d’acabar el seu discurs, en Hitler va marxar cap a Munic per després dirigir-se al Berghof per reunir-se amb en Benito Mussolini.

 

25 d’abril de 1942

Hermann Göering va emetre un decret que va redactar Albert Speer en què s’establia la Junta de Planificació Central per assignar i distribuir diferents materials entre els tres camps de les forces armades.

A la nit, el port de Rostock va ser bombardejat per la RAF. Es va comentar que el 70 per cent de les cases del centre de la ciutat havien sigut destruides.

Aquell dia, Erich Raeder va negar enèrgicament l’afirmació de que les defenses antiàeries alemanyes no funcionessin adequadament durant l’últim bombardeig a Kiel, on algunes embarcacions de guerra i el Monte Sarmiento varen ser danyats greument.

24 d’abril de 1942

Des del quarter general, Adolf Hitler va trucar a Joseph Goebbels per dir-li que estava decidit a pronunciar en breu un discurs al Reichstag per explicar la situació militar. Durant uns minuts van discutir quins seria el millor dia, i varen decidir que seria el pròxim diumenge a les tres de la tarda.

Aquell dia, a Berlín, es va saber que els presoners soviètics fugats dels camps nazis explicaven a la població civil i els militars les condicions dels camps de concentració, les execucions, els mal tractaments i l’exposició al fred que efectuaven els nazis.

A la Gran Bretanya, els nazis varen bombardejar la ciutat d’Exeter en l’inici d’una campanya aèria contra ciutats històriques després de l’atac britànic sobre Lübeck.

23 d’abril de 1942

En el Reich:

L’Adolf Hitler va lloar públicament a en Benito Mussolini i va dir que li agradaria tornar-se a reunir amb el dictador italià per examinar els problemes polítics i militars del moment. En Hitler també va dir que l’Edda Ciano ( la filla d’en Mussolini i l’esposa del comte Galeazzo Ciano ) era una dona intel·ligent i agradable, que estava compromesa a la causa perquè es va oferir per servir com infermera en el front oriental.

Aquell dia, en Joseph Goebbels va ordenar explícitament que es comparés a la nova pel·lícula, Der grosse König, la figura de l’Adolf Hitler amb la d’en Frederic el Gran. Després, en un moment d’aquell dia, en Hitler va trucar a en Goebbels per comunicar-li que ja havia decidit pronunciar un discurs en el Reichstag que feia dies que tenia pensat. El ministre alemany es va encarregar de fer tots els preparatius necessaris per convocar al Reichstag el diumenge 26 d’abril a les tres de la tarda.

Per altra banda, els alemanys varen condecorar al comandant Reinhard Hardegen, que havia enfonsat 131.850 tones de registre brut, la quantitat més gran de tota la guerra, amb les Fulles de Roure per la seva Creu de Cavaller.

Per altra part, veient les noves ordres d’en Hitler d’avançar cap al sud, en Franz Halder va escriure en el seu Diari de que la continua infravaloració de les possibilitats dels soviètics agafava una forma grotesca i la convertia en perillosa.

A l’Atlàntic:

El primer submarí vaca lletera, el U-459, va enviar combustible i subministraments als U-Boots alemanys, els quals no patiran més la restricció de tenir que tornar a la base per omplir els dipòsits de combustible.

22 d’abril de 1942

Heinrich Himmler va ordenar enviar a Karl Oberg a França perquè intervingués en un canvi de relacions entre la policia alemanya i l’exèrcit d’ocupació. Per dur a terme aquesta transformació, Oberg va rebre els títols de höhere SS i polizei Führer, cap suprem de les SS i de la policia.

A la nit, a París, un soldat alemany va ser assassinat per un resistent. Com a represàlia, els nazis van afusellar a 10 presoners, i 500 comunistes, jueus i degaullistes van ser enviat a un camp de treball del est. A més, el toc de queda es va donar més aviat i es van tancar els teatres, els cinemes i els llocs d’oci.

A França, un grup de soldats britànics varen aterrar a Boulogne, i després de dues hores de combat amb els nazis es van retirar. Aquell fet es tractava únicament d’una simple incursió, però els nazis la van presentar com el fracàs d’un intent d’invasió.

21 d’abril de 1942

El Ministeri alemany de Propaganda va rebre informes d’un desertor de la ciutat de Leningrad que explicava que la vida a la ciutat era catastròfica, i es creia que havien mort més d’un milió de persones de gana, i es pensava que la població practicava l’antropofagia.

El comandament militar francès va ordenar afusellar a 30 presoners, la majoria jueus, com a resposta del sabotatge ferroviari a França del 16 d’abril de 1942. El comandament també va anunciar que n’afusellaria a 80 més i deportaria a més d’un miler de jueus i comunistes cap a l’est si no es trobaven en tres dies els autors del sabotatge.

A Birmània, davant la superioritat japonesa, tant les forces britàniques com l’exèrcit de Chiang Kai-Schek varen decidir que les seves tropes, acompanyades de milers de refugiats, iniciessin la retirada per separat en la que seria la retirada militar més gran de la història britànica.

css.php