Home // 1940 // Setembre

30 de setembre de 1940

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va enviar una carta a Iosif Stalin per demanar-li que s’unís a Alemanya per atacar junts la Gran Bretanya. Precisament, aquell dia la Luftwaffe va fer el seu últim atac diürn a la ciutat de Londres.


Heinrich Himmler l’hi havia agradat tant la pel·lícula antisemita El jueu Süss, que va ordenar que tots els membres de les SS i de la policia la veiessin durant l’hivern.

A la Gran Bretanya:

Tres agents alemanys, dos homes i una dona, varen desembarcar davant la costa d’Escòcia, a prop de la petita població pesquera de Buckie. Els tres varen ser capturats al cap de poc i portats a judici. Els dos homes, Karl Drugge i Robert Petter, varen ser penjats.

29 de setembre de 1940

Diumenge:

En el Reich:

El doctor Felix Kersten va ser convidat a l’ambaixada italiana de Berlín pel comte Galeazzo Ciano després de sentir com el duc de Spoleto deia que el doctor li havia salvat les cames de forma miraculosa. Ciano li va proposar que examinés al baró Andres Geisser-Celesia di Vegliasco, que tenia certs problemes estomacals.  Després d’examinar-lo i de veure que el podria curar, va examinar al comte Ciano, que va resultar que també tenia certs problemes estomacals. Quan els italians varen saber que el doctor era finlandès es varen mostrar més amables amb ell, i Ciano li va proposar que es traslladés a Itàlia immediatament i li va oferir una càtedra a la Universitat de Roma. Però el doctor el va avisar de que ell es devia a en Heinrich Himmler i que només el líder de les SS podia decidir a on podia anar. Ciano li va respondre que en parlaria amb ell.

28 de setembre de 1940

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, després de la firma el dia anterior del Pacte Tripartit, Adolf Hitler es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per explicar-li que havia decidit que Espanya no intervindria en la guerra perquè les pèrdues de la seva implicació eren més grans que els beneficis que podien portar. Hitler estava molt decebut amb el ministre de Francisco Franco, Ramón Serrano Súñer, que havia negociat durant tot el setembre de 1940 l’entrada d’Espanya a la guerra.

A França:

Els alemanys varen retirar de totes les llibreries franceses les obres de 842 escriptors, entre els quals figuraven obres de jueus, exiliats i patriotes franceses.

27 de setembre de 1940

Divendres:

El Pacte Tripartit:

Alemanya, Japó i Itàlia varen firmar el Pacte Tripartit a Berlín, a la Cancelleria del Reich, per pressionar a la Gran Bretanya a rendir-se. El Pacte que varen firmar les tres potències obligava a cada firmant a una ajuda recíproca en cas d’atac per part d’un país no implicat en la guerra de Xina i Japó o en el conflicte d’Europa. Japó va reconèixer el paper que corresponia a Alemanya i després a Itàlia en la reorganització d’una Europa sota el domini dels exèrcits de l’Eix, i amb un paper de la potència britànica re-dimensionat. Per la seva part, a Japó se li va atribuir un paper important com a potència a l’Àsia oriental i, a canvi, els japonesos es varen comprometre a lluitar contra la Unió Soviètica en cas de que aquesta ataqués a Alemanya. Per la seva banda, Alemanya  es comprometia a atacar als Estats Units en cas de que aquesta ataqués Japó. Gràcies aquest Pacte, a Japó se li va reconèixer la seva política a l’àrea del Pacífic i al sud-est asiàtic, i va tenir llibertat d’acció i la possibilitat de desencadenar la guerra contra els Estats Units o la Unió Soviètica.

Després de la firma, Adolf Hitler li va explicar en el ministre d’Afers Exteriors italià, el comte Galeazzo Ciano, que no tenia la intenció d’envair la Gran Bretanya, però Ciano, tot i sentir les paraules de Hitler, estava molt preocupat perquè creia que la guerra s’allargaria i va veure com l’ambient a Alemanya era molt més fred que el del juny. Durant aquell dia havia observat que a les botigues començaven a faltar productes. Tot i l’ambient fred que va copsar el ministre italià, els carres adjacents de la Cancelleria es varen omplir de gent, sobretot escolars, per celebrar el Pacte i per aclamar al seu líder.

Es diu que el firmant de la firma japonesa, l’ambaixador Saburu Kurusu, que estava casat amb una nord-americana, a més que la seva filla es sentia molt nord-americana, un cop va firmar el Pacte es va oblidar de que estava rodejat d’agents de Hitler que coneixien el japonès, i li va comentar en el seu conseller de l’ambaixada, que no creia que fes cap servei al seu país en firmar aquell Pacte. Poc després va ser substituït perquè, segons sembla, aquella frase va arribar a Hitler.

En el Reich:

A França:

Els jueus varen rebre l’ordre de portar marques especials en el document d’identitat i, si tenien una botiga, de posar un cartell groc i negre a l’aparador per anunciar que era un negoci jueu.

26 de setembre de 1940

Dijous:

A Dinamarca:

El rei Cristià X va cabalgar amb cavall sense la seva guàrdia personal pels carrers de Copenhaguen el dia que feia 70 anys.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va imposar l’embargament a la venda de ferralla de ferro i acer de totes les qualitats a Japó.

En el sud-est asiàtic:

Al nord del Vietnam, els japonesos varen desembarcar a l’illa de Tonquín després de l’ultimàtum del 15 de setembre de 1940 i de l’acceptació de Vichy el 29 d’agost de 1940.

25 de setembre de 1940

Dimecres:

En el Reich:

Ramón Serrano Súñer es va entrevistar amb l’Adolf Hitler abans d’anar cap a Itàlia per parlar amb el govern de Benito Mussolini. Al final, Serrano Súñer no va arribar a cap acord amb els alemanys per l’entrada d’Espanya a la guerra perquè els alemanys exigien establir bases a la costa atlàntica africana, controlar una de les Illes Canàries i no volien entregar a Espanya el control del Marroc francès que tan desitjava Francisco Franco.


A la nit, bombarders britànics varen tornar a atacar Berlín. Aquesta vegada l’atac va ser més intens i més prolongat, més de cinc hores. Els danys varen ser de poca consideració. 

A Noruega:

Josef Terboven va destituir del seu càrrec al Consell Administratiu i va instal·lar a Oslo un nou govern. Vidkun Quisling, que s’havia autoproclamat cap d’Estat noruec després de la invasió alemanya, es va convertir en cap de govern, tot i que no era res més que un titella dels nazis.

A Dakar:

Finalment va fracassar l’intent de desembarcar a Dakar de les tropes de la França Lliure de Charles de Gaulle que havia començat el 23 de setembre de 1940.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va limitar les seves entregues de petroli al Japó i en va prohibir l’endemà l’exportació de ferralla. Els nord-americans estaven preocupats per les exigències japoneses al sud-est asiàtic. A més, els nord-americans varen anunciar una nova ajuda a Xina per ajudar al general Chiang Kai-Shek en la seva lluita contra Japó. 

A Àsia:

Els japonesos varen ocupar el nord d’Indoxina.

24 de setembre de 1940

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín, Adolf Galland va sumar les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller després de la seva quarantena victòria sobre l’estuari del Tàmesi. Adolf Hitler el va rebre a la Cancelleria del Reich i li va fer unes quantes preguntes sobre les seves impressions personals. El pilot no li va ocultar en cap moment la seva admiració cap als avions britànics i, per sorpresa de Galland, Hitler va coincidir en la seva opinió i li va declarar que sentia molt respecte cap als britànics i que li sabia greu veure’s obligat a lluitar amb ells en una batalla que acabaria amb una de les dues potències aniquilades. Després de sortir de la Cancelleria, Galland es va traslladar a Prússia Oriental com a convidat pel ministre Hermann Göering per passar uns dies en el seu pavelló de caça a Rominten. Més endavant les opinions de Galland no agradaran ni a Hitler ni a Göering.


A la tarda, en el palau de la UFA de Berlín es va estrenar la pel·lícula alemanya El jueu Süss, la segona pel·lícula difamatòria antisemita d’aquell estiu després de Els Rothschild. Joseph Goebbels, que s’havia assentat en els llocs d’honor junt amb les actrius Harlan i Marian i nombrosos dignataris del règim com l’Otto Meissner, en va cada molt content de la pel·lícula. A través d’una tergiversació deliberada d’un episodi històric, la pel·lícula presentava als jueus com perillosos i egoistes, entre altres coses. Però quan va acabar la pel·lícula, a la nit, avions britànics Wellington i Whitleys varen sobrevolar els cels de la capital alemanya. En sentir les sirenes antiaèries, la gent va córrer en seguit cap als refugis antiaeris i els canons antiaeris varen obrir foc. Durant aquella nit varen sonar dues vegades més les sirenes de Berlín.


Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra. Aquell dia, el govern alemany va enviar un telegrama a l’ambaixada espanyola a la Gran Bretanya per demanar-los si podien telegrafiar cada nit a Madrid les hores exactes de quan sonaven les alarmes aèries per després transmetre-ho d’immediat a l’ambaixada d’Alemanya a Madrid.

A Espanya: 

Coincidint en l’entrevista entre els dos ministres, el president de la Generalitat Lluís Companys, detingut el 13 d’agost, va ser traslladat a Madrid via Bordeus. El President va ser lliurat per la mateixa Gestapo a la Direcció General de Seguretat, on va maltractat deixant-lo pràcticament sense assistència i amb una dieta basada en pa dur, aigua i, de tant en tant, un plat de ranxo. 

 

23 de setembre de 1940

Dilluns:

En el Reich:

Heinrich Himmler va ordenar en els comandants dels camps de concentració que recuperessin l’or de les dentadures dels cadàvers dels presoners. L’encarregat de complir l’ordre, coneguda com Operació Dent, va ser el tinent coronel de les SS Hermann Pook. L’or recollit s’entregava al Reichsbank i s’ingressava a l’Oficina Econòmica i Administrativa Central de les SS.


A la nit, els britànics varen tornar a bombardejar Berlín i varen deixar anar les bombes en algunes fàbriques importants del nord de la ciutat, una gran fàbrica de gas i dos grans dipòsits del ferrocarril. Joseph Goebbels en aquell moment estava sopant a l’Hotel Adlon amb el ministre Ramón Serrano Súñer i gran quantitat de dignataris i es varen tenir que refugiar en el refugi antiaeri de l’Hotel.

A Dakar:

Les tropes franceses de la França Lliure del coronel Charles de Gaulle varen intentar desembarcar a Dakar en l’Operació Amenaça per conquerir pacíficament la colònia francesa per conquerir l’Àfrica Occidental, però el governador, el general Boisson, es va negar a adherir-se a la seva causa. Els francesos de Vichy varen atacar les embarcacions britàniques. El cuirassat Richelieu va obrir foc amb els seus canons de 380 mil·límetres. Quan el creuer Cumberland i el vell cuirassat Resolution varen ser tocats el combat es va suspendre.

En el Pacífic:

Després de l’acord que havien arribat el dia anterior amb el govern de Vichy, els japonesos varen atacar Indoxina que es mostrava favorable a la causa del coronel De Gaulle.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen construir el primer prototip del Jeep; els primers vehicles varen servir per l’Exèrcit per lluitar al front.

22 de setembre de 1940

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A Poznan, Arthur Greiser va informar a tots els oficials alemanys sota el seu comandament que restringirien les relacions amb els polonesos a les necessitats creades per qüestions econòmiques i de servei. A més, va advertir que els alemanys que tinguessin relacions amb un polonès s’exposaven a una presó preventiva i les poloneses que tinguessin relacions sexuals amb un membre de la comunitat alemanya serien enviades a un bordell. Precisament, aquell dia el periodista William Shirer va escriure des de Berlín que sabien que Heinrich Himmler havia penjat com a mínim a un polonès sense judici previ per haver tingut relacions sexuals amb una alemanya.

A Espanya:

Francisco Franco va escriure una carta per l’Adolf Hitler per explicar-li que estava d’acord en entrar a la guerra i ocupar Gibraltar, però el dictador espanyol va continuar demanant-li a canvi la sobirania de Marroc i l’ajuda material dels alemanys per una possible intervenció dels britànics a les illes Canàries. En acabar la carta, Franco li va assegurar que era indestructible i sincera la seva adhesió cap a ell, al poble alemany i a la causa per la que lluitaven.

A Indoxina:

El govern francès i japonès varen arribar a un acord perquè els japonesos poguessin desembarcar a Indoxina, que s’havia revelat contra el govern de Vichy i s’havia adherit a la causa del coronel Charles de Gaulle. D’immediat, les forces japoneses varen entrar a la colònia francesa, tot i que alguns francesos varen resistir contra els japonesos, que aquests pretenien evitar que Xina obtingués subministraments a través de la colònia francesa.

21 de setembre de 1940

Francisco Franco va escriure una carta per Ramón Serrano Súñer, que es trobava a Alemanya des del 13 de setembre de 1940 per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra al costat d‘Alemanya, en què el felicitava per com havia conduït les entrevistes amb els alemanys i li va afirmar que aprovava la seva indignació davant de Joachim von Ribbentrop.

A Austràlia, el primer ministre Robert Menzies va guanyar unes altres eleccions generals amb el Partit d’Austràlia Unida, tot i que el laborista continuava sent el partit més gran.

css.php