EL TERCER REICHde Marc Romeu Carrera |
Adolf Hitler va enviar una carta a Iosif Stalin per demanar-li que s’unís a Alemanya per atacar junts la Gran Bretanya. Precisament, aquell dia la Luftwaffe va fer el seu últim atac diürn a la ciutat de Londres.
Mentrestant, a Heinrich Himmler l’hi havia agradat tant la pel·lícula antisemita El jueu Süss que va ordenar que tots els membres de les SS i de la policia la veies durant l’hivern.
Diumenge:
En el Reich:
El doctor Felix Kersten va ser convidat a l’ambaixada italiana de Berlín pel comte Galeazzo Ciano després de sentir com el duc de Spoleto deia que el doctor li havia salvat les cames de forma miraculosa. Ciano li va proposar que examinés al baró Andres Geisser-Celesia di Vegliasco, que tenia certs problemes estomacals. Després d’examinar-lo i de veure que el podria curar, va examinar al comte Ciano, que va resultar que també tenia certs problemes estomacals. Quan els italians varen saber que el doctor era finlandès es varen mostrar més amables amb ell, i Ciano li va proposar que es traslladés a Itàlia immediatament i li va oferir una càtedra a la Universitat de Roma. Però el doctor el va avisar de que ell es devia a en Heinrich Himmler i que només el líder de les SS podia decidir a on podia anar. Ciano li va respondre que en parlaria amb ell.
Adolf Hitler es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per explicar-li que havia decidit que Espanya no intervindria en la guerra perquè les pèrdues de la seva implicació eren més grans que els beneficis que podien portar. Hitler estava molt decepcionat amb el ministre de Francisco Franco, Ramón Serrano Súñer, que havia negociat durant tot el setembre de 1940 l’entrada d’Espanya a la guerra.
Alemanya, Japó i Itàlia varen firmar el Pacte Tripartit a Berlín, a la Cancelleria del Reich, per pressionar a la Gran Bretanya a rendir-se. El pacte que varen firmar les tres potències obligava a cada firmant a una ajuda recíproca en cas d’atac per part d’un país no implicat en la guerra de Xina i Japó o en el conflicte d’Europa. Japó va reconèixer el paper que corresponia a Alemanya i després a Itàlia en la reorganització d’una Europa sota el domini dels exèrcits del Eix, i amb un paper de la potència britànica dràsticament redimensionat. Per la seva part, a Japó se li va atribuir un paper important com a potència a l’Àsia oriental, i a canvi, els japonesos es varen comprometre a lluitar contra la Unió Soviètica en cas de que aquesta ataqués a Alemanya. Per la seva banda, el règim nazi es comprometia a atacar als Estats Units en cas de que aquesta ataqués Japó. Gràcies aquest pacte, a Japó se li va reconèixer la seva política a l’àrea del Pacífic i el sud est asiàtic, i va tenir llibertat d’acció i la possibilitat de desencadenar la guerra contra als Estats Units o la Unió Soviètica.
Després de la firma, Adolf Hitler li va explicar el ministre d’Afers Exteriors italià, el comte Galeazzo Ciano, que no tenia la intenció d’invadir la Gran Bretanya, però Ciano, tot i sentir les paraules de Hitler, estava molt preocupat perquè creia que la guerra s’allargaria i va veure com l’ambient a Alemanya era molt més fred que el del juny i va observar que a les botigues començaven a faltar productes.
Mentrestant, als carrers de la capital del Reich es varen omplir de gent, sobretot escolars, per celebrar el pacte i per aclamar el seu líder.
Es diu que el firmant de la firma japonesa, l’ambaixador Saburu Kurusu, que estava casat amb una nord-americana, a més que la seva filla es sentia molt nord-americana, un cop va firmar al pacte es va oblidar de que estava rodejat d’agents de Hitler que coneixien el japonès, i li va comentar en el seu conseller de l’ambaixada; que no creia que fes cap servei al seu país al firmar aquest pacte. Poc després va ser substituït, perquè segons sembla aquella frase va arribar a Hitler.
A Dinamarca:
El rei Cristià X va cabalgar amb cavall sense la seva guàrdia personal pels carrers de Copenhaguen el dia que feia 70 anys.
En els Estats Units:
El govern nord-americà va imposar l’embargament a la venda de ferralla de ferro i acer a Japó.
En el sud-est asiàtic:
Al nord del Vietnam, els japonesos varen desembarcar a l’illa de Tonquín després de l¡ultimàtum del 15 de setembre de 1940 i de l’acceptació de Vichy el 29 d’agost de 1940.
En el Reich:
En Ramón Serrano Súñer es va entrevistar amb l’Adolf Hitler abans d’anar cap a Itàlia per parlar amb el govern d’en Benito Mussolini. Al final, en Serrano Súñer no va arribar a cap acord amb els alemanys per l’entrada d’Espanya a la guerra perquè els alemanys exigien establir bases a la costa atlàntica africana, controlar una de les illes Canàries i no volien entregar a Espanya el control del Marroc francès que tant desitjava en Francisco Franco.
A Noruega:
En Vidkun Quisling, que s’havia autoproclamat cap d’Estat noruec després de la invasió alemanya, es va convertir en cap de govern, tot i que no era res més que un titella dels nazis.
Al nord de l’Àfrica:
Finalment va fracassar l’intent de desembarcar a Dakar de les tropes de la França Lliure d’en Charles de Gaulle que havia començat el 23 de setembre de 1940.
En els Estats Units:
El govern nord-americà va limitar les seves entregues de petroli al Japó i en va prohibir l’endemà l’exportació de ferralla. Els nord-americans estaven preocupats per les exigències japoneses al sud-est asiàtic.
A Àsia:
Els japonesos varen ocupar el nord d’Indoxina.
En el Reich:
A Berlín, l’Adolf Galland va sumar les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller després de la seva quarantena victòria sobre l’estuari del Tàmesi. L’Adolf Hitler el va rebre a la Cancelleria del Reich i li va fer unes quantes preguntes sobre les seves impressions personals. En Galland no li va ocultar en cap moment la seva admiració cap als avions britànics i, per sorpresa d’en Galland, en Hitler va coincidir en la seva opinió i li va declarar que sentia molt respecte cap als britànics i que li sabia greu veure’s obligat a lluitar amb ells en una batalla que acabaria amb una de les dues potències aniquilades. Després de sortir de la Cancelleria, en Galland es va traslladar a Prússia Oriental com a convidat per en Hermann Göering per passar uns dies en el seu pavelló de caça a Rominten. Més endavant les opinions d’en Galland no agradaran ni a en Hitler ni a en Göering.
A la tarda, en el palau de l’Ufa de Berlín es va estrenar la pel·lícula alemanya El jueu Süss, la segona pel·lícula difamatòria antisemita d’aquell estiu després de Els Rothschild. En Joseph Goebbels, que s’havia assentat en els llocs d’honor junt amb en Harlan, la Marian i nombrosos dignataris del règim com l’Otto Meissner, en va cada molt content de la pel·lícula. Però quan va acabar la pel·lícula, a la nit, avions britànics Wellington i els Whitleys varen sobrevolar als cels de la capital alemanya. En sentir-los la gent va córrer en seguit cap als refugis antiaeris i els canons antiaeris varen obrir foc. Durant aquella nit varen sonar dues vegades les sirenes de Berlín.
Mentrestant, en Joachim von Ribbentrop es va reunir amb en Ramón Serrano Súñer per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra. Aquell dia, el govern alemany va enviar un telegrama a l’ambaixada espanyola a la Gran Bretanya per demanar-los si podien telegrafiar cada nit a Madrid les hores exactes de quan sonaven les alarmes aèries per després transmetre-ho d’immediat a l’ambaixada d’Alemanya a Madrid.
Dilluns:
En el Reich:
Heinrich Himmler va ordenar als comandants dels camps de concentració que recuperessin l’or de les dentadures dels cadàvers dels presoners.
En el nord de l’Àfrica:
Les tropes franceses de la França Lliure del coronel Charles de Gaulle varen intentar desembarcar a Dakar, però el governador, el general Boisson, es va negar a adherir-se a la seva causa.
En el Pacífic:
Després de l’acord que havien arribat el dia anterior amb el govern de Vichy, els japonesos varen atacar Indoxina que es mostrava favorable a la causa del coronel De Gaulle.
En els Estats Units:
Els nord-americans varen construir el primer prototip del Jeep; els primers vehicles varen servir per l’Exèrcit per lluitar al front.
Diumenge:
A Espanya:
Francisco Franco va escriure una carta per l’Adolf Hitler per explicar-li que estava d’acord en entrar a la guerra i ocupar Gibraltar, però el dictador espanyol va continuar demanant-li a canvi la sobirania de Marroc i l’ajuda material dels alemanys per una possible intervenció dels britànics a les illes Canàries. En acabar la carta, Franco li va assegurar que era indestructible i sincera la seva adhesió cap a ell, al poble alemany i a la causa per la que lluitaven.
A Indoxina:
El govern francès i japonès varen arribar a un acord perquè els japonesos poguessin desembarcar a Indoxina, que s’havia revelat contra el govern de Vichy i s’havia adherit a la causa del coronel Charles de Gaulle. D’immediat, les forces japoneses varen entrar a la colònia francesa, tot i que alguns francesos varen resistir contra els japonesos, que pretenien evitar que Xina obtingués subministraments a través del país.
Francisco Franco va escriure una carta per Ramón Serrano Súñer, que es trobava a Alemanya des del 13 de setembre de 1940 per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra al costat d‘Alemanya, en què el felicitava per com havia conduït les entrevistes amb els alemanys i li va afirmar que aprovava la seva indignació davant de Joachim von Ribbentrop.
A Austràlia, el primer ministre Robert Menzies va guanyar unes altres eleccions generals amb el Partit d’Austràlia Unida, tot i que el laborista continuava sent el partit més gran.
 |
Copyright © 2018 EL TERCER REICH |
Comentaris recents