Home // 1934 // gener

31 de gener de 1934

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va fixar el preu de l’or en 34 dòlars l’unça. Aquest preu es va mantenir fins al 1971.



30 de gener de 1934

Feia un any que Adolf Hitler havia pujat al poder i va rebre moltes felicitacions pel seu primer aniversari com a canceller. Una de les felicitacions va ser la del president Paul von Hindenburg que a través d’una carta pública li va expressar el seu reconeixement a la feina dels nazis en reconstruir Alemanya i també el va felicitar per haver aconseguit baixa l’atur. Per la seva part, Hitler va fer un discurs al Reichstag on va dir que no era el moment de restaurar la monarquia, però que s’havia de solucionar la situació de la posició independent del president amb la del canceller. Llavors, va criticar l’actitud d’Àustria, però va dir que no tenia la intenció d’atacar-la.

En aquest primer any de govern nazi, en els camps de concentració ja hi havien internats més de 7.000 presoners.

Aquell dia, es va aprovar la llei per la Reconstrucció del Reich on es subordinava els Estats Federals a l’autoritat del govern central, i Hitler estava autoritzat gràcies a aquesta llei a aplicar la Constitució d’una manera diferent. També es va aprovar un decret on es va posar els serveis de la policia sota la jurisdicció del Reich, quedant només la seva administració per aquells Estats que, després de crear-se el càrrec de Reichstatthalter, no eren més que estructures arcaiques sense poder real.

Per altra banda, el govern alemany va aprovar la proposta de Robert Ley, el cap del Front Alemany del Treball (Deutsche Arbeitsfront – DAF), per crear una organització pel temps lliure que va rebre el nom de Força per l’Alegría (Kraft durch Freude). Amb la col·laboració del tinent de les SS, Bodo Lafferentz (Promotor de la Volkswagen i de projectes balístics), varen incentivar viatges turístics més barats, creuers, esdeveniments esportius i culturals pels treballadors alemanys. També es va promoure pensions pels treballadors aturats, per la gent gran, i es varen donar més serveis socials. L’objectiu principal del règim nazi era donar força al poble alemany per impulsar l’expansió econòmica. Dins d’aquesta organització i va treballar Albert Speer que es va fer càrrec de la secció Bellesa del Treball. Aquesta secció tractava de millorar les condicions laborals dels treballadors i va influir als propietaris de les fàbriques per rehabilitar als seus locals.



28 de gener de 1934

Adolf Hitler va anunciar que havia firmat un pacte de no-agressió amb Polònia. Aquest va ser el primer país amb el què l’Alemanya nazi va firmar un pacte de no-agressió.



26 de gener de 1934

Alemanya i Polònia varen firmar un pacte de no agressió per deu anys. Els nazis varen firmar aquell pacte perquè volien allunyar Polònia de França i varen apagar les tensions en les fronteres de l’est.

21 de gener de 1934

Paul Ludwing Troost, l’arquitecte que més admirava Adolf Hitler, va morir després d’una llarga malaltia a Munic. Amb la mort de l’arquitecte, Hitler va quedar a la vegada afectat i alleugerit. Hitler arrosegava des del 15 d’octubre de 1933 un mal presagi. Aquest presagi va començar quan ell va assistir a la col·locació de la primera pedra de la Casa d’art Alemany ( Haus der Deutschen Kunst) dissenyada per  Troost. Hitler va colpeja la primera pedra amb un martell de plata, però el martell es va trencar a les seves mans. Des de llavors creia que algú dolent li estava a punt de passar. Amb la mort de Troost, Hitler li va dir a Albert Speer aquestes  paraules: quan el martell es va trencar vaig saber que era un mal presagi. Alguna cosa passarà, vaig pensar. Ara ja sabem perquè es va trencar. L’arquitecte estava destinat a morí.

18 de gener de 1934

El ministre de Defensa, el general Werner von Blomberg, va escriure una carta a Ernst Röhm per demanar-li que aclarís la relació entre l’exèrcit i les SA.

15 de gener de 1934

Una circular de Hermann Göering ordenava a la Gestapo i a la policia de fronteres que prenguessin nota dels emigrats polítics i dels jueus residents en els països veïns per detenir-los i posar-los en els camps de concentració si tornaven a Alemanya.

10 de gener de 1934

A Leipzig, Marinus van der Lubbe va ser executat en el patí de la presó després d’haver sigut declarat culpable per un tribunal d’haver incendiat al Reichstag el 27 de febrer de 1933. Va ser guillotinat per un botxí que vestia, com exigia la tradició, abillament d’etiqueta, incloent guants blancs i barret de copa. A Alemanya molta gent va dubtar de la realitat de l’execució. Es va dir que la família havia reclamat amb insistència el cos de Van der Lubbe per enterrar-lo a Holanda, però mai els nazis els hi varen entregar.

8 de gener de 1934

Els líders socialdemòcrates del SPD exiliats a Praga varen publicar el Manifest de lluita del socialisme revolucionari i varen fer una crida als seus partidaris de l’interior d’Alemanya per què enderroquessin el govern d’Adolf Hitler a través d’una revolució popular. Però com que estaven bastant deslligats de la realitat d’Alemanya, la crida va quedar en un no res. Tot no tenir l’èxit esperat, la cooperació entre el SOPADE, la direcció del SPD a l’exili, i els partits socialdemòcrates dels països veïns varen permetre unir a poc a poc una xarxa clandestina per passar fronteres, difondre diaris, enviar diners, octavetes i copiadores, i reunir fons d’ajuda a les famílies dels empresonats i deportats.

2 de gener de 1934

El Volkischer Beobachter va publicar una carta amistosa d’Adolf Hitler dirigida a Ernst Röhm. Hitler li va expressar la seva gratitud com a cap de les SA per haver acabat amb els moviments comunistes i d’esquerres, però li va manifestar la seva intenció de que les SA s’ocupessin només d’assegurar la victòria de la revolució nacionalsocialista, i que només l’exèrcit seria la que tindria la missió de garantir la protecció del país contra al món. Seguidament, li va tornar agrair els seus serveis com a cap de les SA,  va acabar la carta dient que havia d’agrair al destí tenir amics com ell com excel·lents amarades de lluita.

css.php