Home // 1945 // febrer

28 de febrer de 1945

A Berlín, Joseph Goebbels va criticar, davant d’Adolf Hitler, a Hermann Göering i va parlar molt bé de Karl Döenitz. Per Hitler Döenitz era el millor home de la Marina ja que creia que sota el seu comandament la Kriegsmarine havia triomfat.

En el front occidental, El 1ª Exèrcit nord-americà va començar el seu atac sobre el Rhin, encapçalat pel 8ª Cos, i els tancs nord-americans varen avançar cap al riu Rhin entre Düsseldorf i Venlo, i soldats nord-americans de la companyia C, del 1ª batalló del 180ª regiment d’infanteria, adscrit a la 1ª divisió, varen entrar a Alemanya a peu.

Aquell dia, Aràbia Saudita va declarar la guerra a Alemanya. La pressa per unir-se als Aliats es conseqüència, en part, de l’anunci de que només aquells Estats que declaressin la guerra abans de l’1 de març de 1945 serien invitats a la conferència de San Francisco sobre les planejades Nacions Unides de la postguerra.

A Filipines, un regiment de la 41ª divisió nord-americana del 8ª Exèrcit va desembarcar a Port Princesa, a l’illa e Palauan, el Corregidor, i es varen dirigir cap a l’interior acompanyats de guerrillers filipines, que buscaven i destruïen els amagatalls dels japonesos. Tots varen resistir fins a finals d’abril, menys el soldats Hiroo Onoda, que es va rendir el 1974.



27 de febrer de 1945

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb en Joseph Goebbels en una conferència, on el ministre alemany, que estava pensant des de feia dies en remodelar el govern alemany, es va limitar a exposar les dificultat burocràtiques que encara se li plantejaven en els seus esforços per aconseguir la Guerra Total. En Goebbels demanava que els seus poders tinguessin més abast i que es privés d’influència a tots aquells que molestaven l’aplicació de les seves mesures. En Hitler li va donar la raó en tots els punts i va lloar el seu treball.

Mentrestant, bombarders britànics i nord-americans varen bombardejar brutalment la ciutat de Maguncia. La ciutat no tenia cap interès estratègic, excepte pels ferrocarrils que no varen rebre cap dany important.

En el front oriental:

Les tropes d’en Gregory Zhukov varen trencar les línies del Grup d’Exèrcits alemanys d’en Heinrich Himmler.

A les Filipines:

En el Corregidor i a la badia de Manila, els japonesos varen acabar amb la seva resistència, però varen continuar lluitant esporàdicament a Manila. En Douglas MacArthur va donar per alliberada la ciutat, però va preferir no celebrar-ho davant la dantesca imatge dels cadàvers que hi havia en els destruïts carrers. Tot i això ell va tornar a la capital per restablir el govern de la Commonwealth de les Filipines sota el president Sergio Osmeña.



26 de febrer de 1945

Adolf Hitler va fer el seu últim discurs davant dels gauleiters i els va explicar que la diplomàcia alemanya podria separar al front unit Aliat. Per altra banda, Heinrich Himmler va establir Tribunals Especials per combatre el derrotisme que circulava en alguns sectors del exèrcit. Mentrestant, 1.000 bombarders nord-americans varen atacar Berlín causant greus danys a la ciutat.

En el front occidental, amb l’Operació Grenade, el 9ª Exèrcit nord-americà de Simpson va arribar al Rhin.

A Birmània, la divisió hindú comandada per Rees va avançar cap al sud obrint-se en dues parts per atacar la ciutat de Mandalay.

Aquell dia, Síria va declarar la guerra a Alemanya.



25 de febrer de 1945

Mentre el Reich s’enfonsava, uns quants jerarques nazis, entre ells Heinrich Himmler i Joseph Goebbels, varen celebrar la festa d’aniversari de Konstantin Hierl, el cap de treball del Reich, celebrada a l’edifici ministerial de Propaganda. Durant la festa Goebbels no va poder convèncer a Himmler per una actuació conjunta per canviar el govern alemany.

En el front oriental, els soldats soviètics varen assetjar la ciutat de Poznan, que no es rendiria fins al cap d’un mes.

A Iwo Jima, mentre la lluita s’intensificava, hi va intervenir en la batalla la 3ª Divisió de marines.

24 de febrer de 1945

En el Reich:

A les dues de la tarda, l’Adolf Hitler va fer trucar als gauleiters perquè es reunissin amb ell a la Cancelleria del Reich. En la reunió, que hi va ser present en Badur von Schirach, a en Hitler no li va parar de tremolar la mà esquerra i el seu aspecte era el d’un home vell que arrossegava els peus pel marbre de la Cancelleria. Primerament, va anar saludant a cada convidat i els donava la mà intentant amagar el tremolor agafant la mà esquerra amb la mà dreta alhora de saludar. Però quan va veure que els gauleiters s’anaven fixant amb els tremolors, els va explicar que tenia tremolors que fins i tot li afectaven al cap però que el seu cor no tremolaria mai. Durant la reunió, en Hitler va fer un repàs de la història del nacionalsocialisme i quan va acabar els va prometre que arribarien les noves armes. Tot i això, va afirmar que si perdien la guerra seria per culpa del poble alemany. Per vendre el poble alemany que no tenien cap més alternativa que lluitar, per tot Alemanya es va sentir per ràdio el discurs gravat d’en Hitler on deia que la Providència no tenia la menor misericòrdia cap a les nacions dèbils i que només reconeixia el dret a l’existència a les nacions sòlides i fortes.

En el front oriental:

A Breslau, a la nit, els alemanys varen dur a terme un segon intent, el primer va ser el 22 de febrer de 1945, per salvar la ciutat que estava sent atacada durament pels soviètics. L’objectiu dels alemanys era volar cap a la ciutat i aterrar-hi o llançar-hi soldats amb paracaigudes, però de nou els soviètics els varen veure i els varen disparar amb foc antiaeri. Llavors, els alemanys varen sobrevolar en cercles per damunt de la ciutat buscant un lloc per aterrar. Al final, part dels batallons 2ª i 3ª del 25ª Regiment de paracaigudistes varen aconseguir tocar terra, tot i que tres aeronaus varen caure, de les quals una va xocar contra la xemeneia d’una fàbrica perdent a molts homes.

Per altra banda, els exèrcits d’en Gregory Zhukov i d’en Konstantin Rokossovsky varen pressionar cap al nord, en direcció al Bàltic, amb l’objectiu de dividir Pomerània i entrar per Prússia Occidental. El 19ª Exèrcit d’en Rokossovsky va avançar en direcció nord-oest cap a l’àrea de Neustettin i Baldenburg, on es varen trobar una forta resistència alemanya.

En el front occidental:

Els Aliats occidentals varen bombardejar Ladbergen.

En el Pacífic:

A Iwo Jima, els nord-americans varen posar en línia un gran número de tancs, però alguns d’ells quedarien destruïts en tocar les mines que havien deixat els japonesos. L’objectiu del dia era l’aeròdrom més pròxim a la platja de Futasune. A continuació va desembarcar la 3ª Divisió, que estava en reserva, entrant en línia entre el flanc esquerre de la 5ª i el dret de la 4ª, i les tres divisions varen seguir avançant lentament en una sagnant operació.

En els Estats Units, tots els diaris varen reproduir la instantània que va tirar el fotògraf Joe Rosenthal el dia anterior dels soldats nord-americans hissant la bandera nord-americana en el mont Subirachi.

A les Filipines, els nord-americans varen acabar amb la reconquesta de Manila.

23 de febrer de 1945

En el front oriental:

A Poznan, a la matinada, després de la rendició del quarter general i del suïcidi del general de divisió Ernst Gomell la nit anterior, la resta dels soldats alemanys que encara lluitava varen capitular davant dels soviètics.

En el front occidental:

El 1º i 9º Exèrcits nord-americans, dirigits per en Courteney Hodges i en Simpson respectivament, varen començar l’Operació Granada, la travessia del riu Roer, que aquell dia va baixar el seu cabdal d’aigua, per dirigir-se cap al Rhin després de veure que les aigües del riu havien baixat. Precedits per un bombardeig per part d’uns 1.000 canons, quatre divisions d’infanteria del 9º Exèrcit nord-americà varen establir un cap de pont en el Roer, on varen trobar una resistència esporàdica ja que les reserves alemanyes varen ser destinades a aturar l’Operació Veritable més al nord. En finalitzar el dia, 28 batallons d’infanteria varen creuar el riu i es varen atrinxerar per defensar-se dels atacs alemanys.

En el bàndol Aliat:

A la nit, en Winston Churchill estava preocupat per la política de bombardejos que seguien i li va preguntar a en Colville que quedaria entre les blanques neus de Rússia i els blancs penya-segats de Dover quan l’Arthur Harris hagués acabat amb la seva devastació d’Alemanya.

A Turquia, el president de la República, l’Ismet Inönü, va declarar la guerra a Alemanya.

En el Pacífic:

A Iwo Jima, la resistència japonesa no cessava en absolut, però els nord-americans varen aconseguir organitzar el seu cos de desembarcament i varen posar a punt la tècnica adequada per reduir el sistema de fortificacions japoneses. A les 10 i 20 del matí, un grup de 40 soldats nord-americans varen aconseguir arribar a la cima del mont Suribachi, en el sud de l’illa, i varen clavar-hi la bandera nord-americana. Llavors, el fotògraf de l’Associated Press, en Joe Rosenthal, va tirar la fotografia més famosa de la guerra del Pacífic, la qual seria commemorada en una estàtua de bronze donada a la nació pel Cos de Marines. Actualment l’estàtua mira sobre el riu Potomac des del seu emplaçament al nord del Cementiri Nacional d’Arlington. Va ser dedicada el 1954 i se la coneix com el Marine Corps Memorials. Després d’hissar la bandera, els marines nord-americans es varen dirigir cap al nord per deixar lliure la resta de l’illa.

22 de febrer de 1945

En el Reich:

Les forces aliades varen llançar l’Operació Clarion. 10.000 avions varen llançar 55.000 tones de bombes sobre les comunicacions ferroviàries de l’Alemanya Central. Aquell va ser el bombardeig més gran de la Segona Guerra Mundial.

Aquell dia, va sortir per últim cop el setmanari Der Stürmer. Mai més tornaria a publicar.

A Wüttemberg, en Jacques Doriot va morir segurament per culpa d’un dels bombardejos d’aquell dia.

En el front oriental:

A Breslau, els soldats soviètics estaven tancant els soldats alemanys a dins la ciutat, que estaven resistint com podien amb el fanàtic gauleiter Karl Hanke al capdavant. Per ajudar-los, un batalló alemany va embarcar en un Junker 52 a Jüterbog, al sud de Berlín i, a mitjanit, quan es varen apropar a Breslau, varen observar com els soviètics obrien foc de manera indiscriminada. Un dispar va tocar la ràdio, fet que els va fer perdre el contacte amb terra i varen acabar aterrant a un aeròdrom proper a Dresden.

A la nit, en el quarter militar alemany de Poznan, Polònia, el personal alemany es va rendir als soldats soviètics. El general de divisió Ernst Gomell va estendre la bandera amb l’esvàstica al terra del seu dormitori per estirar-s’hi sobre d’ella i es va suïcidar d’un tret.

En el front occidental:

L’exèrcit nord-americà va creuar el riu Saar.

A Itàlia:

Els nord-americans, després de quatre dies de lluita amb els alemanys, varen arribar al nord d’Itàlia, entre Bolonya i Florència.

21 de febrer de 1945

En el Reich:

El cap del OKW, l’Alfred Jodl, va firmar la renúncia d‘Alemanya a la Convenció de Ginebra. Amb aquesta renúncia els alemanys podien destruir els hospitals dels enemics i podien tractar els presoners de guerra com volguessin.

Mentrestant, l’Albert Speer va escriure una carta al ministre de Justícia, Otto Thierack, per dir-li que volia comparèixer com a testimoni del general Friedrich Fromm, que havia manifestat una actitud passiva respecte l’atemptat del 20 de juliol de 1944 i se l’acusava de no haver avisat a les autoritats sobre la conspiració.

A Danzig, les autoritats alemanyes varen aconseguir evacuar a 51.000 refugiats, tot i que calculaven que faltava per rescatar a 150.000.

Aquell dia, bombarders Aliats varen atacar la ciutat de Nuremberg destruint els barris medievals. Per altra banda, uns 15 reactors del III/JG-7 varen atacar a una formació de P-51 del 479º Grup de Caça nord-americà a prop de Potsdam. Els Mustang de seguida es varen recuperar i varen plantar cara als Me-262, que en qüestió de minuts varen quedar bloquejats. Llavors, els pilots alemanys varen efectuar un altre atac des de dalt i cap a la rereguarda. La lluita es va desenvolupar a una altitud d’entre 3.500 i 8.000 metres i va acabar sense pèrdues pels dos bàndols.

En el front occidental:

El 1º Exèrcit canadenc, que aquell dia havia ocupat Goch, i el 2º Exèrcit britànic, a les ordres del mariscal Bernard Law Montgomery, varen arribar al Rhin després de llançar una ofensiva al sud-est de Nimega, l’Operació Veritable.

A Birmània:

El 14º Exèrcit del general William Slim va començar la reconquesta de la Birmània central. Sortint dels caps de pont del Irawaddy, les columnes es varen dirigir a Mandalay, la segona ciutat birmana, i a l’important centre de comunicacions ferroviàries i de carreteres de Meiktikla. En el nord del país, la 36º Divisió britànica va travessar les posicions japoneses a Myitson després d’una brutal batalla de tres setmanes de duració. Les forces japoneses d’aquesta zona estaven en aquells moments de retirada.

En el Pacífic:

A Iwo Jima, les tropes nord-americanes avançaven encara molt a poc a poc, però la seva situació va millorar a la platja. Els canons japonesos havien disminuït la intensitat i la freqüència dels seus dispars. En aquella jornada varen ser desembarcats nombrosos tancs nord-americans, i els portaavions es mantenien a certa distància al sud d’Iwo Jima. Als voltants de les cinc de la tarda, varen aparèixer en les pantalles dels radars dels portaavions unes manxes sospitoses, i uns minuts després un kamikaze va impactar sobre el pont del Saratoga i, al cap de poc, dos kamikazes més varen impactar contra al portaavions. Poc després, dos kamikazes més varen caure sobre el portaavions escorta Bismarck Sea, que al cap de dues hores es va enfonsar amb 350 homes.

20 de febrer de 1945

A la nit, els Aliats occidentals varen bombardejar Mittland.

A Mauthausen, els presoners soviètics del bloc 20 es van evadir del camp.

A Iwo Jima, a primera hora del matí, els bombarders dels portaavions varen bombardejar en picat totes les posicions japoneses localitzades fins la nit. Les tropes no varen progressaven més que de 150 a 200 metres. A final del dia, els soldats nord-americans varen progressar a través del foc japonès, i es trobaven al peu del mont Suribachi.

19 de febrer de 1945

En el Reich:

A Hohenlychen, a prop de Berlín, en Heinrich Himmler es va entrevistar secretament amb el comte Folke Bernadotte per intentar negociar la pau entre Alemanya i els Aliats occidentals. En Himmler va simular que estava malalt per retirar-se a aquella zona sense aixecar sospites, i va anar a l’entrevista vestit amb un uniforme de les Waffen-SS sense condecoracions per donar la impressió de ser un funcionari normal i corrent. Durant la reunió, en Himmler va deixar clar que no acceptava enviar els presoners danesos i noruecs cap a Suècia, però li va assegurar que estava disposat a fer tot el possible pel poble alemany. En Bernadotte li va explicar que tenia que fer caure a l’Adolf Hitler i dissoldre el NSDAP, cosa que en Himmler semblava acceptar tot i el temor que tenia de ser descobert.

Mentrestant, els Aliats occidentals varen bombardejar Böhlen.

En el front oriental:

Des de que els soldats soviètics havien penetrat per Prússia Oriental el gener de 1945, 8.350.000 civils alemanys de les zones orientals del Reich havien fugit fins aquell dia cap al centre del país davant del temor de les represàlies soviètiques. En la batalla, les restes del 3er Exèrcit de Panzer a Königsberg varen fer un atac conjunt a la península de Samland creant un corredor de terra que va servir per poder-se defensar dels soviètics.

A Sofia, el metge búlgar que havia participat en la investigació dels assassinats al bosc de Katyn, el doctor Marko Antonow Markov, de l’Institut de Medicina legal de Sofia, va declarar davant del tribunal popular de Sofia que agents de la Gestapo havien vigilat dia i nit als membres de la Comissió i els havien obligat a firmar el document on culpaven als soviètics dels assassinats dels oficials polonesos.

A la Gran Bretanya:

Després de passar uns dies a El Caire després de la conferència de Ialta, en Winston Churchill va aterrar a bord d’un C-54 Skymaster a Wilthshire després de 14 hores de vol. Després de reunir-se amb la seva esposa Clementine i de veure feliçment uns quants vasos de whisky amb soda, va anar a sopar amb la seva dona i amb el rei Jordi VI i la reina.

En el Pacífic:

A partir de les 9 del matí, 30.000 marines nord-americans de quatre regiments de les divisions 4ª i 5ª varen desembarcar a la zona sud occidental de l’illa d’Iwo Jima, a la platja Futusune, que estava sent defensada per 20.000 soldats japonesos sota les ordres del general Tadamichi Kuribayshi. Un total de 450 naus nord-americanes de la 5ª Flota formaven la concentració més gran coneguda en el Pacífic fins llavors. Al voltant d’aquests vaixells es movien 482 llanxes de desembarcament plenes de tropes i que anaven a transportar vuit batallons de marines fins a les platges de desembarcament.

A dos quarts de vuit del matí, els soldats nord-americans varen abandonar els transports i varen ocupar els seus llocs en les LCI, landing craft infantry, barques de desembarcament, i en les LVT o alligators, tractors amfibis. A les vuit del matí, els nord-americans varen bombardejar amb tota la seva força contra l’illa, mentre les embarcacions s’apropaven a 1.000 metres de la platja de Futatsune i disparaven contra els seus objectius. La platja no tenia més que uns quants metres d’amplada; després d’ella s’elevava un altiplà de 1,50 a 2 metres d’altura; seguit d’una pendent suau i després d’un altre altiplà. Els bombarders, en picat, s’esforçaven per aplanar aquests altiplans amb l’objectiu de crear rampes d’accés pels tancs i altres vehicles. Els caces metrallaven les platges i els LCI llançaven coets.

A dos quarts de nou, la primera onada d’artefactes de desembarcament es va posar en moviment cap a terra; les altres onades devien seguir amb intervals de dos minuts. A les 8:40 del matí, una força aèria composta de B-29 i de bombarders en picats procedents dels portaavions es varen llançar sobre la part sud-oest de l’illa, mentre les embarcacions formaven sobre la platja un foc de barrera. A les 8:55 es va allargar 500 metres el tir de les embarcacions. A les 9 i 2 minuts del matí, la primera onada de marines va posar el primer peu en terra ferma. De cop, quan pujaven els bancals de grava negra volcànica, un intens foc d’armes automàtica de canons i morters japonesos els varen atacar, però els nipons varen cometre l’error de deixar-los desembarcar a tots. A les deu del matí, diverses explosions varen aixecar els sortidors d’aigua entre les xalanes. A dos quarts d’onze, elements dels altres batallons de marines ja estaven a la platja començant llavors l’arribada de les grans llanxes, les LSM, carregades amb tancs, artilleria i els bulldozers. Però l’avanç era massa lent perquè els japonesos es defensaven amb eficàcia en les seves posicions subterrànies.

A primera hora de la tarda es va decidir que els pesats LST, landing ship tanks, grans embarcacions amb motor pel desembarcament dels tancs i carros blindats, quedessin fora de l’abast del foc japonès i que els LCM i els LCVP, xalupes amb motor que podien transportar de 20 a 30 homes, o un vehicle o artilleria, anessin i tornessin entre els LST i els punts menys batuts de la platja. A la nit, les tropes nord-americanes no havien arribat a la quarta part de la distància prevista per aquell primer dia. Havien sigut evacuats 1.700 ferits i encara no se sabia res de la quantitat de morts. En total havien desembarcat 40.000 homes al sud-oest de l’illa, en un espai molt reduït. Durant la nit, la flota nord-americana va obrir foc sobre Iwo Jima sense interrupció.

A les Filipines, el 8ª Exèrcit nord-americà va desembarcar a l’illa de Samar, a prop de l’estret de San Bernardino.

css.php