Home // 1944 // gener

31 de gener de 1944

En el front oriental:

En el sector nord, després de diverses derrotes i la desintegració del 18ª Exèrcit, l’Adolf Hitler va destituir a en Kuechler i va encarregar a en Walter Model que posés solució al problema, que anava cada cop més malament. En Model tenia clar el seu objectiu; prohibir una retirada.

Aquell dia, el que va ser representant del Partit Nazi a Àustria a principi dels anys 30, Theodor Habicht, va morir quan lluitava contra als soldats soviètics a Nevel, a la Unió Soviètica.

A Itàlia:

La infanteria d’en Mark Clark va ocupar Caira en el camí cap a Terelle. Quan tot semblava que anava bé, en Winston Churchill es va queixar davant dels caps de l’Estat Major de la campanya italiana perquè considerava que no s’havien aconseguit els objectius establerts, que en gran part es devia per la capacitat de contraatacar dels alemanys. Per la seva part, en Bernard Law Montgomery li va escriure una carta al general de divisió de l’Aire, en Harry Broadhurst, per queixar-se de que des de que havia tornat de l’Àfrica havia estat massa ocupat perquè havia hagut de canviar tots els plans de l’Operació Overlord que havia dissenyat en Dwight D. Eisenhower.

En el Pacífic:

Els soldats nord-americans varen desembarcar a les illes Marshall i els marines es varen llançar sobre la base de Kwajalein, conquerint-la després d’una setmana de combats.



30 de gener de 1944

En el Reich:

L’Adolf Hitler va fer un discurs per ràdio per commemorar la pujada al poder del 30 de gener de 1933, i va advertir als oients de que la derrota alemanya seria el final de la vella Europa i el triomf de la barbàrie soviètica.

En el front oriental:

En el sector nord, en Hitler va autoritzar finalment la retirada del 18º Exèrcit cap al riu Luga després de que l’Exèrcit d’en Lindemann s’hagués trencat en tres trossos.

A Itàlia:

A Anzio, els alemanys varen rebutjar violentament als Ràngers nord-americans del 6º Cos, que varen intentar de trencar el cercle alemany i varen patir moltes baixes. Per altra banda, amb l’ajuda dels carros, la infanteria d’en Mark Clark va conquerir i consolidar les posicions en els turons del Mont Castellano.

A l’Àfrica:

A Brazzaville, va començar una conferència que va durar fins al 8 de febrer de 1944 en què es va definir la política colonial francesa.

En el Pacífic:

A les illes Marshall, la conquesta nord-americana de les illes, l’Operació Flintlock, va començar amb un atac amfibi contra Majuro. L’estratègia nord-americana era concentrar-se en les illes clau i les seves bases aèries. Un cop haguessin sigut ocupades, les guarnicions japoneses de les illes menors serien sotmeses. El desembarcament a Majuro es va efectuar en una de les illes que no estava defensada.



29 de gener de 1944

El ministre d’Armament, Albert Speer, que es trobava a l’hospital des del 18 de gener de 1944, va escriure una carta a Adolf Hitler per queixar-se de que Franz Xaver Dorsch, de l’administració Todt, i el seu antic cap de personal, Konrad Haasemann, li varen enviar un informe per part del seu Ministeri sense el seu consentiment. Speer li deixava clar en la carta que creia que aquests intentaven aprofitar la seva estada a l’hospital per apoderar-se del seu Ministeri i dels seus poders. Després d’escriure la carta, Speer continuava igual de preocupat i va trucar a Joseph Goebbels. Pensava que Goebbels com a a cap regional de Berlín i home fort del govern, el podria ajudar si li explicava la situació. Goebbels va trobar intolerable que algú s’aprofités d’aquella manera d’un ministre malat i li va prometre que l’ajudaria i vigilaria els moviments del seu Ministeri.

Aquell dia, la Luftwaffe va atacar la ciutat de Londres sense gaires conseqüències. Com a contrapartida, 800 bombarders de la força aèria nord-americana varen atacar la ciutat alemanya de Frankfurt i la RAF va atacar per 14er cop la ciutat de Berlín.

En el front oriental, les tropes d’Erich von Manstein varen ser atacades en el riu Dniéper pel 1ª Front Ucraïnès de Gregory Zhukov i el 2ª Front Ucraïnès d’Ivan Koniev. La batalla que es va produir es va nomenar la batalla de Korsun.

A Itàlia, a Anzio, després de quedar-se en el cap de platja on havien desembarcat el 22 de gener de 1944, John Lucas va decidir sortir del cap de platja i passar a l’atac, però ja era massa tard; ara tenia davant seu a 8 divisions alemanyes ben armades.



28 de gener de 1944

Adolf Hitler va ordenar que els seus homes lluitessin amb fanatisme contra els seus enemics i que no es relaxessin fins que l’últim soldat dels Aliats hagués sigut destruït o fet fora. Per Hitler els Aliats volien aniquilar Alemanya i la cultura europea i volia que els seus enemics reconeguessin que Alemanya era indestructible. Hitler va dir que les invasions que duien a terme els Aliats serien afogades per la sang dels soldats anglosaxons.

A Itàlia, la 1era Divisió D’Infanteria del general de divisió W.R.C. Penney va assaltar l’estació clau de ferrocarril de Campoleone, a Itàlia. Un home del 2on Batalló va travessar la via ferroviària però va caure abatut pels soldats alemanys, i després 244 soldats Aliats varen ser abatuts en tant sols 10 minuts. Campoleone no va caure en mans aliades fins el cap de dos mesos.

En el front oriental, l’exèrcit soviètic va encerclar a onze divisions alemanyes a la zona de Tcherkassy.

28 de gner de 1944

El ministre d’Armament, Albert Speer, no es mostrava gens satisfet de com avançaven els seus plans de la producció d’armament i veia com als països aliats els i guanyaven el terreny. Speer va parlar del problema que tenia amb Fritz Sauckel, que s’ocupava del reclutament de mà d’obra dels països ocupats per  l’Organització Todt que administrava Speer. El ministre  mai va confiar en les pràctiques de Sauckel ja que el considerava un inútil perquè no reclutava a suficient gent pels seus projectes. Però aquell dia Speer li va explicar una notícia que havia sortit a la prema anglesa on parlaven del treball de la dona en la producció d’armament, on era molt més avançat que a Alemanya. Speer li va comparar els 2 països i veia com al Regne Unit el 65% de les dones que es trobaven en edat de treballar estaven treballant en la indústria del seu país, encanvi a Alemanya només representava el 45% de les dones. Per Speer aquella diferència era d’unes 4.900.000 dones de diferència i per tant ells es trobaven amb inferioritat.

Per l’ideal nazi la dona es la que cuidava la família i no pas la que anava a treballar a la indústria. I la dona en els països ocupats era deportada en camps de concentració per ser eliminada.

27 de gener de 1944

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, després d’un dinar senzill on l’ambient era molt fred, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant d’un centenar de caps militars on els va assegurar de que no capitularien i els va parlar del seu dret a exigir als seus generals no només la lleialtat sinó el seu suport fanàtic. Llavors, els va explicar que si ell, com a Líder Suprem, es veia obligat a abandonar el seu lloc tenia que confiar amb la seva cúpula militar perquè el substituís, però a mig monòleg l’Erich von Manstein el va tallar per exclamar: I així serà, Führer!. Desconcertat, no li agradava gens que el tallessin a mig discurs, en Hitler se’l va mirar malament i li va dir: Això està bé! Si es així mai podrem perdre aquesta guerra, mai, passi el què passi. Perquè llavors la nació anirà a la guerra amb tota la força que sigui necessària. Prenc nota amb molt de gust, mariscal de camp Erich von Manstein. Ràpidament va recuperar el fil del seu discurs, però no es va oblidar de les paraules del seu mariscal de camp. Després d’acabar el seu discurs, en Hitler va cridar a en Von Manstein perquè es reunís amb ell en privat. Davant d’en Wilhelm Keitel li va prohibir tornar-lo a interrompre i li va dir: Vostè no toleraria un comportament semblant als seus propis subordinats. Ofès, en Von Manstein li va replicar: M’ha de disculpar si utilitzo una expressió anglesa sobre això, però tot el que puc respondre a la seva interpretació dels meus motius és que sóc un cavaller. Enfadats, en Hitler i en Von Manstein es varen discutir. Portaven setmanes que la relació entre ells dos no era la més idònia.

Aquell dia, es varen trencar les relacions diplomàtiques entre Alemanya i Argentina.

En el front oriental:

El Grup dels Exèrcits del Nord alemany es va veure obligat a abandonar el bloqueig a la ciutat de Leningrad. Després de 900 dies de bloqueig i tres intents frustrats de conquesta, la ciutat va ser alliberada pels soviètics. Més d’un milió de civils varen morir per culpar del bloqueig alemany i els sobrevivents varen viure bombardejos, fam i canibalisme. Els soldats soviètics varen perseguir amb molta força i amb ganes de venjança a les tropes alemanyes que fugien empesos pel pànic.

26 de gener de 1944

El Grup d’Exèrcits del Nord alemany estava desbordat en tres punts, i els soldats soviètics varen aconseguir ampliar l’estret corredor que unia Leningrad amb la Unió Soviètica i es va poder restablir la connexió ferroviària amb Moscou.

Aquell dia, l’ambaixador britànic al Vaticà, Arcy Osborne, va informar al Foreign Office de que el cardenal i el secretari d’Estat del Vaticà li havia comunicat que el Papa Pius XII esperava que no hi haguessin tropes aliades al Vaticà després de l’ocupació de Roma.

A Argentina, el govern argentí va trencar relacions amb Alemanya i Japó després del descobriment d’una xarxa d’espies de l’Eix en el país.

A Nova Guinea, després de diversos dies de lluita, la 18ª Brigada australiana va ocupar la posició japonesa clau de Kankiryo.

25 de gener de 1944

En el Reich:

L’Adolf Hitler estava irritat de tal i com estava anant la guerra i ja no sabia a qui donar les culpes de totes les derrotes, i es va reunir amb el seu ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, per explicar-li que estava molt enfadat amb els seus soldats. En Hitler creia que els militars eren uns covards que només s’amagaven quan es tenien que prendre decisions importants i descarregaven totes les seves responsabilitats als polítics com ell. Creia que els militars l’intentaven obligar a rendir-se davant de l’enemic i que estaven redactant les seves memòries de forma negativa perquè pensava que ja no el veien com aquell home que havia de salvar Alemanya, sinó tot el contrari. Durant minuts va continuar acusant als militars d’oportunistes i dient que quan les coses anaven bé ells es penjaven les medalles i que quan les coses anaven malament també es penjaven les medalles perquè ells ja havien avisat de que les coses anirien malament. Tot i això, li va comentar que la situació militar a Itàlia era positiva i que creia que tot aniria bé. Però en Goebbels no era tant optimista ja que veia que havien patit moltes baixes.

Des de l’hospital de Hohenlychen, Alemanya, on hi estava ingressat el ministre d’Armament i Munició, l’Albert Speer, li va escriure una carta personal a en Hitler per explicar-li que no tenia intenció d’exercir cap activitat política ni durant la guerra ni després, i que considerava que el Ministeri que ocupava era purament un servei de guerra i que tenia el somni de tornar a exercir d’arquitecte, que per ell era molt més important que la política.

Per altra banda, per simplificar la producció, l’exèrcit va publicar les seves recomanacions: les armes antitanc havien de passar de 12 tipus a 1; les anti aèries de 10 a 2; l’artilleria de 8 models a 2, i els tancs i altres vehicles de 18 a 7.

En el front oriental:

En el sector sud, amb el suport del Front, comandat per Nikolai Vatutine, Ivan Koniev va aconseguir envoltar deu divisions alemanys amb la tàctica del moviment en pinça.

En el sector nord, els soviètics varen ocupar Krasnogvardejsk provocant greus problemes de provisions al 18ª Exèrcit alemany.

A Itàlia:

Tres dies després del desembarcament Aliat a Anzio, els alemanys varen començar a posar resistència a l’avanç Aliat. Per altra banda, mentre els britànics estaven lluitant en el riu Garellano, els francesos varen entrar en acció i varen ocupar el Mont Belvedere, en el costat esquerre de la Línia Gustau, i varen quedar allí aturats davant les defenses alemanyes.

24 de gener de 1944

En el Reich:

A Poznan, Polònia, en Heinrich Himmler va declarar davant de diversos oficials de la Wehrmacht que l’Adolf Hitler li havia donat l’ordre de posar en pràctica la Solució Final de la qüestió jueva. En Himmler es preguntava si podia dur a terme una ordre com aquella però com que era una ordre d’en Hitler tenia clar que l’havia de complir i va dir que s’havia d’eliminar la qüestió jueva. En Himmler estava convençut que tots aquells actes els honrava i es mostrava satisfet de que la majoria dels agents de les SS haguessin viscut l’horror de veure milers de cadàvers.

A Itàlia:

L’Adolf Hitler va ordenar que a Itàlia s’havia de defensar fins a l’últim home després del desembarcament Aliat del 22 de gener de 1944. Les forces desembarcades a Anzio havien avançat fins llavors prudentment i a poc a poc i eren aturats per una creixent resistència alemanya. Al vespre, 40.000 soldats alemanys es varen reunir per fer front als Aliats que havien desembarcat a Nettuno, a uns 50 quilòmetres al sud de Roma. Per la seva part, les tropes franceses havien atacat al nord de Montecassino i havien aconseguit noves conquestes. Però els alemanys varen recuperar Castelforte i Monte Rotondo, tot i que patint un elevat número de baixes. A Cassino, la segona divisió d’infanteria del general Mark Clark, la 34ª Red Bull, varen atacar als alemanys per creuar el riu Gari i varen crear un cap de pont per permetre el pas de blindats.

En el front oriental:

En el sector sud, els exèrcits soviètics varen començar a atacar el Grup d’Exèrcits del Sud.

 

23 de gener de 1944

A la zona entre Anzio i Nettuno on els aliats havien desembarcat al dia anterior en l’Operació Shingle només quedaven uns pocs milers d’alemanys per fer front als aliats.

css.php