Home // 1944 // gener

31 de gener de 1944

Dilluns:

En el front oriental:

En el sector nord, després de diverses derrotes i la desintegració del 18º Exèrcit, l’Adolf Hitler va destituir al general Kuechler i va encarregar a en Walter Model que posés solució al problema, que anava cada cop més malament. En Model tenia clar el seu objectiu; prohibir una retirada.

En el sector sud, els alemanys es varen veure obligats a retirar-se de l’estratègica localitat ucraïnesa de Nikopol, tot i que ho varen fer sense combatre i practicant la política de terra cremada, que va destruir tots els recursos disponibles.

Aquell dia, el que va ser representant del Partit Nazi a Àustria a principi dels anys 30, en Theodor Habicht, va morir quan lluitava contra els soldats soviètics a Nevel, a la Unió Soviètica.

A Itàlia:

La infanteria d’en Mark Clark va ocupar Caira en el camí cap a Terelle, però els texans de la 36º Divisió no varen poder creuar el riu Ràpid en el front de Montecassino, on la 34º Divisió havia sigut massacrada pocs dies abans. A més, el Cos Expedicionari francès, que tenia més probabilitats de perforar les defenses alemanyes a Mont Belvedere, els seus plans no es varen poder complir després de que el general Alphonse Juin no rebés els reforços que havia demanat. Davant d’aquests contratemps, el primer ministre Winston Churchill es va queixar davant dels caps de l’Estat Major de la campanya italiana perquè considerava que no s’havien aconseguit els objectius establerts, que en gran part es devia per la capacitat de contraatacar dels alemanys. Per la seva part, en Bernard Law Montgomery li va escriure una carta al general de divisió de l’Aire, en Harry Broadhurst, per queixar-se de que des de que havia tornat de l’Àfrica havia estat massa ocupat perquè havia hagut de canviar tots els plans de l’Operació Overlord que havia dissenyat en Dwight D. Eisenhower.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen perdre el U-592 i el U-364.

En el Pacífic:

40.000 soldats nord-americans varen desembarcar a les Illes Marshall, en els atols de Kwajalein, Roi i Namur amb el suport de l’artilleria dels cuirassats Tennesee, Colorado i Maryland, i amb els avions dels portaavions, que varen destruir les obres defensives japoneses i tot tipus d’objectius de les Marshall. Els marines que es varen llançar sobre la base de Kwajalein la varen conquerir després d’una setmana de combats. Els japonesos es varen fer forts en els búnquers i el edificis de formigó al voltant a l’aeroport de l’illa.



30 de gener de 1944

Diumenge:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va fer un discurs per ràdio per commemorar la pujada al poder del 30 de gener de 1933. Durant la locució va advertir als oients de que la derrota alemanya seria el final de la vella Europa i el triomf de la barbàrie soviètica.

A la nit, els britànics varen atacar Berlín amb 440 Lancaster, 82 Halifax i 12 Mosquits. Les defenses alemanyes varen arribar a destruir 33 bombarders. De dia, els nord-americans varen utilitzar 635 caces per escortar a 777 bombarders fins a la ciutat de Brunswick, on es trobaven importants fàbriques de caces alemanys. La Luftwaffe va utilitzar caces monomotors per distreure els caces nord-americans i varen utilitzar els nous Me-410 quan els P-47 es varen retirar i els P-51 eren atacats pels Me-109 i els FW-190.

En el front oriental:

En el sector nord, en Hitler va autoritzar finalment la retirada del 18º Exèrcit cap al riu Luga després de que l’Exèrcit d’en Lindemann s’hagués trencat en tres trossos.

A Itàlia:

A Anzio, els alemanys varen rebutjar violentament als Ràngers nord-americans del 6º Cos, que varen intentar trencar el cercle alemany després de que el general Lucas, sota al comandament del 2º Exèrcit nord-americà, decidís iniciar l’ofensiva des del cap de platja, i com a conseqüència varen patir moltes baixes. Els alemanys havien reunit a l’equivalent a vuit divisions, quantitat que els atorgava una considerable superioritat numèrica. Per altra banda, amb l’ajuda dels carros, la infanteria d’en Mark Clark va conquerir i consolidar les posicions en els turons del Mont Castellano.

A l’Atlàntic:

El U-278 va enfonsar el destructor HMS Hardy, que escoltava un comboi en el Mar de Barents, però el contraatac dels demés escortes va enfonsar el submarí alemany.

A l’Àfrica:

A Brazzaville va començar una conferència que va durar fins al 8 de febrer de 1944 en què es va definir la política colonial francesa.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, la conquesta nord-americana de les illes, l’Operació Flintlock, va començar amb un atac amfibi contra Majuro. L’estratègia nord-americana era concentrar-se en les illes clau i les seves bases aèries, i un cop haguessin sigut ocupades les guarnicions japoneses de les illes menors havien de ser sotmeses a atacs violents. El desembarcament a Majuro es va efectuar en una de les illes que no estava defensada.

Per altra banda, el cuirassat nord-americà USS Alabama va realitzar un bombardeig contra les defenses costeres japoneses a l’illa de Namur, que formava l’atol de les Kwajalein, on s’hi dirigia una flota d’invasió. En les mateixes illes i també l’illa de Wake i la base de Rabaul, a Nova Bretanya, les bases aèries japoneses varen ser atacades per l’aviació dels portaavions.



29 de gener de 1944

Dissabte:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer, que es trobava a l’hospital des del 18 de gener de 1944, va escriure una carta a l’Adolf Hitler per queixar-se de que en Franz Xaver Dorsch, de l’administració Todt, i el seu antic cap de personal, en Konrad Haasemann, li varen enviar un informe per part del seu Ministeri sense el seu consentiment. Speer li deixava clar en la carta que creia que intentaven aprofitar la seva estada a l’hospital per apoderar-se del seu Ministeri i dels seus poders. Després d’escriure la carta, Speer continuava igual de preocupat i va decidir trucar a en Joseph Goebbels. Pensava que Goebbels com a a cap regional de Berlín i home fort del govern, el podria ajudar si li explicava la situació. El ministre de Propaganda va trobar intolerable que algú s’aprofités d’aquella manera d’un ministre malat i li va prometre que l’ajudaria i vigilaria els moviments del seu Ministeri.

Aquell dia, la Luftwaffe va atacar la ciutat de Londres sense gaires conseqüències. Només varen aconseguir impactes molt dispersos, tot i que un hagués pogut provocar una autèntica matança, ja que una bomba va impactar en el cinema Davis, a Croydon, però només va matar a 7 de les 1.250 persones que hi havia a la sala. Com a contrapartida, 863 bombarders B-17 de la 8º Força aèria nord-americana protegits per 643 caces varen atacar les ciutats alemanyes de Ludwigshafen i Frankfurt i varen llançar-hi 1.800 tones de bombes causant 736 morts. A la nit, la RAF va realitzar incursions de distracció amb 22 bimotors Mosquits contra Duisburg i Herbouville i va realitzar un altre atac a la ciutat de Berlín.

En el front oriental:

Les tropes de l’Erich von Manstein varen ser atacades en el riu Dnièper pel 1º Front Ucraïnès del comandant Gregory Zhukov i el 2º Front Ucraïnès del comandant Ivan Koniev. La batalla que es va produir es va nomenar la batalla de Korsun.

A Itàlia:

A Anzio, després de quedar-se en el cap de platja on havien desembarcat el 22 de gener de 1944, el comandant John Lucas va decidir sortir del cap de platja i passar a l’atac, però ja era massa tard; ara tenia davant seu a 8 divisions alemanyes ben armades. A més, els alemanys varen bombardejar la flota d’invasió i una de les bombes va enfonsar el creuer HMS Spartan.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, les tropes nord-americanes estaven a punt per envair la platja de l’illa de Kwajalein. Per ajudar al desembarcament, els avions dels portaavions Yorktown, Lexington i l’escorta Cowpens varen atacar les base aèries japoneses a l’illa Maloelap, dins de l’arxipèlag de les Marshall.

Per altra banda, l’Armada nord-americana va botar el cuirassat USS Missouri, que es convertiria en l’embarcació on es firmaria la rendició japonesa el 2 de setembre de 1945.



28 de gener de 1944

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar que els seus homes lluitessin amb fanatisme contra els seus enemics i que no es relaxessin fins que l’últim soldat dels Aliats hagués sigut destruït o fet fora. Per en Hitler els Aliats volien aniquilar Alemanya i la cultura europea, i volia que els seus enemics reconeguessin que Alemanya era indestructible. El líder alemany va afirmar que les invasions que duien a terme els Aliats serien afogades per la sang dels soldats anglosaxons.

A la nit, la RAF va tornar a bombardejar Berlín amb 432 Lancaster, 241 Halifax i 4 Mosquits. Tot i l’atac, les defenses alemanyes varen estar a alerta i varen destruir 46 bombarders. Per culpa d’aquest atac, en Joachim von Ribbentrop es va tenir que refugiar en un búnquer antiaeri.

A Itàlia:

La 1º Divisió d’infanteria del general de divisió W.R.C. Penney va assaltar l’estació clau de ferrocarril de Campoleone, a Itàlia. Un home del 2º Batalló va travessar la via ferroviària però va caure abatut pels soldats alemanys i després 244 soldats Aliats varen ser abatuts en tant sols 10 minuts. Campoleone no va caure en mans aliades fins al cap de dos mesos.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic dels Fronts 1º i 2º Ucraïnès va encerclar a onze divisions alemanyes a la zona de Tcherkassy. Aquest encerclament donarà lloc a la Batalla de Tcherassy.

A Espanya:

Els ambaixadors nord-americans i britànics varen anunciar al dictador Francisco Franco un embargament de petroli durant quatres mesos, que només s’aixecaria en cas de que fos repatriada la Divisió Blava de la Unió Soviètica i s’acabés d’immediat les exportacions a a Alemanya de matèries primes estratègiques.

28 de gner de 1944

El ministre d’Armament, Albert Speer, no es mostrava gens satisfet de com avançaven els seus plans de la producció d’armament i veia com als països aliats els i guanyaven el terreny. Speer va parlar del problema que tenia amb Fritz Sauckel, que s’ocupava del reclutament de mà d’obra dels països ocupats per  l’Organització Todt que administrava Speer. El ministre  mai va confiar en les pràctiques de Sauckel ja que el considerava un inútil perquè no reclutava a suficient gent pels seus projectes. Però aquell dia Speer li va explicar una notícia que havia sortit a la prema anglesa on parlaven del treball de la dona en la producció d’armament, on era molt més avançat que a Alemanya. Speer li va comparar els 2 països i veia com al Regne Unit el 65% de les dones que es trobaven en edat de treballar estaven treballant en la indústria del seu país, encanvi a Alemanya només representava el 45% de les dones. Per Speer aquella diferència era d’unes 4.900.000 dones de diferència i per tant ells es trobaven amb inferioritat.

Per l’ideal nazi la dona es la que cuidava la família i no pas la que anava a treballar a la indústria. I la dona en els països ocupats era deportada en camps de concentració per ser eliminada.

27 de gener de 1944

Dijous:

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, després d’un dinar senzill on l’ambient era molt fred, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant d’un centenar de caps militars per assegurar-los de que no capitularien i els va parlar del seu dret a exigir als seus generals no només la lleialtat sinó el seu suport fanàtic. Llavors, els va explicar que si ell, com a Líder Suprem, es veia obligat a abandonar el seu lloc tenia que confiar amb la seva cúpula militar perquè el substituís. Però, a mig monòleg, l’Erich von Manstein el va tallar per exclamar: I així serà, Führer!. Desconcertat, no li agradava gens que el tallessin a mig discurs, en Hitler se’l va mirar malament i li va dir: Això està bé! Si es així mai podrem perdre aquesta guerra. Mai, passi el què passi. Perquè llavors la nació anirà a la guerra amb tota la força que sigui necessària. Prenc nota amb molt de gust, mariscal de camp Erich von Manstein. Ràpidament va recuperar el fil del seu discurs, però no es va oblidar de les paraules del seu mariscal de camp. Després d’acabar el seu discurs, en Hitler va cridar a en Von Manstein perquè es reunís amb ell en privat. Davant d’en Wilhelm Keitel li va prohibir tornar-lo a interrompre i li va dir: Vostè no toleraria un comportament semblant als seus propis subordinats. Ofès, en Von Manstein li va replicar: M’ha de disculpar si utilitzo una expressió anglesa sobre això, però tot el que puc respondre a la seva interpretació dels meus motius és que sóc un cavaller. Enfadats, en Hitler i en Von Manstein es varen discutir. Portaven setmanes que la relació entre ells dos no era la més idònia.

A la nit, la RAF va tornar a bombardejar la ciutat de Berlín amb 515 Lancaster i 15 Mosquits. Els britànics varen patir 33 baixes.

Aquell dia, es varen trencar les relacions diplomàtiques entre Alemanya i Argentina.

En el front oriental:

El Grup dels Exèrcits del Nord alemany es va veure obligat a abandonar el bloqueig a la ciutat de Leningrad. Després de 900 dies de bloqueig i tres intents frustrats de conquesta, la ciutat va ser alliberada pels soviètics. Més d’un milió de civils varen morir per culpar del bloqueig alemany i els sobrevivents varen viure bombardejos, fam i canibalisme. Els soldats soviètics varen perseguir amb molta força i amb ganes de venjança a les tropes alemanyes del 18º Exèrcit que fugien empesos pel pànic. El mariscal Georg von Küchler va ordenar la retirada fins al riu Luga. A més, els soviètics varen alliberar la localitat de Mga, on es trobava l’estratègic encreuament ferroviari que enllaçava Moscou i Leningrad.

 A Birmània:

L’Orde Wingate va trobar dificultats per què el general William Joseph Slim li concedís més efectius per realitzar una segona incursió. Enfadat, es va queixar davant d’en Lord Lluís Mountbatten, que va cedir a les seves peticions davant l’amenaça de dimissió.

26 de gener de 1944

Dimecres:

En el front oriental:

El Grup d’Exèrcits del Nord alemany estava desbordat en tres punts i els soldats soviètics ho varen aprofitar per aconseguir ampliar l’estret corredor que unia Leningrad amb la Unió Soviètica i restablir la connexió ferroviària amb Moscou. Per afegir més problemes pels alemanys, la Divisió Blava va ser retirada de primera línia fins a la localitat de Liuban, on seran repatriats.

A Itàlia:

L’ambaixador britànic al Vaticà, l¡Arcy Osborne, va informar al Foreign Office de que el cardenal i el secretari d’Estat del Vaticà li havia comunicat que el Papa Pius XII esperava que no hi haguessin tropes aliades al Vaticà després de l’ocupació de Roma.

En la batalla a Anzio, mentre els Aliats van rebent reforços, els alemanys varen utilitzar les seves línies de comunicació interior per acumular artilleria, tancs i soldats per poder contraatacar ràpidament el cap de platja.

A Argentina:

El govern argentí va trencar relacions amb Alemanya i Japó després del descobriment d’una xarxa d’espies de l’Eix en el país.

En el Pacífic:

A Nova Guinea, després de diversos dies de lluita, la 18º Brigada australiana va ocupar la posició japonesa de Kankiryo.

Per altra banda, l’aviació nord-americana va atacar les defenses japoneses a les Illes Marshall de cara a la pròxima invasió amfíbia nord-americana.

En el mar, els Aliats varen atacar a un comboi japonès a les proximitats de les Illes Carolines, on el submarí USS Skipjack va enfonsar un transport i el destructor IJN Suzukaze.

25 de gener de 1944

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler estava irritat de tal i com estava anant la guerra i ja no sabia a qui donar les culpes de totes les derrotes. Durant aquell dia es va reunir amb el seu ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, per explicar-li que estava molt enfadat amb els seus soldats. Creia que els militars eren uns covards que només s’amagaven quan es tenien que prendre decisions importants i descarregaven totes les seves responsabilitats als polítics com ell. Pensava que els militars l’intentaven obligar a rendir-se davant de l’enemic i que estaven redactant les seves memòries de forma negativa perquè ja no el veien com aquell home que havia de salvar Alemanya, sinó tot el contrari. Durant minuts va continuar acusant als militars d’oportunistes dient que quan les coses anaven bé ells es penjaven les medalles i que quan les coses anaven malament també es penjaven les medalles perquè dirien que ja havien avisat de que les coses anirien malament. Tot i això, li va comentar que la situació militar a Itàlia era positiva i que creia que tot aniria bé. Però en Goebbels no era tant optimista ja que veia que havien patit moltes baixes.


Des de l’hospital de Hohenlychen, Alemanya, on hi estava ingressat el ministre d’Armament i Munició, l’Albert Speer, li va escriure una carta personal a en Hitler per explicar-li que no tenia intenció d’exercir cap activitat política ni durant la guerra ni després, i que considerava que el Ministeri que ocupava era purament un servei de guerra i que tenia el somni de tornar a exercir d’arquitecte, que per ell era molt més important que la política.


A Berlín, davant dels periodistes, el governador Hans Frank va admetre que en el Govern General només quedaven potser 100.000 jueus.


Per simplificar la producció, l’Exèrcit va publicar les seves recomanacions: les armes antitanc havien de passar de 12 tipus a 1; les antiaèries de 10 a 2; l’artilleria de 8 models a 2, i els tancs i altres vehicles de 18 a 7.

En el front oriental:

En el sector sud, amb el suport del Front comandat per en Nikolai Vatutine, el 2º Front de l’l’Ivan Koniev va aconseguir envoltar deu divisions alemanys amb la tàctica del moviment en pinça i va passar a l’ataca pel sud del sortint de Korsum. Els alemanys, sota les ordres d’en Hitler de resistir, varen obtenir importants èxits amb la seva artilleria anticarro com els Stug III.


En el sector nord, els soviètics varen ocupar Krasnogvardejsk provocant greus problemes de provisions al 18º Exèrcit alemany.

A Itàlia:

Tres dies després del desembarcament Aliat a Anzio, els alemanys varen començar a posar resistència a l’avanç Aliat. Els alemanys varen acumular unitats que formaven un anell defensiu al voltant del cap de platja i varen disparar amb la seva artilleria i els seus morters. Per altra banda, mentre els britànics estaven lluitant en el riu Garellano, els francesos varen entrar en acció i varen ocupar el Mont Belvedere, en el costat esquerre de la Línia Gustau, i varen quedar allí aturats davant les defenses alemanyes.

24 de gener de 1944

Dilluns:

En el Reich:

A Poznan, Polònia, en Heinrich Himmler va declarar davant de diversos oficials de la Wehrmacht que l’Adolf Hitler li havia donat l’ordre de posar en pràctica la Solució Final de la qüestió jueva. En Himmler es preguntava si podia dur a terme una ordre com aquella però com que era una ordre d’en Hitler tenia clar que l’havia de complir i va dir que s’havia d’eliminar la qüestió jueva. Estava convençut que tots aquells actes els honrava i es mostrava satisfet de que la majoria dels agents de les SS haguessin viscut l’horror de veure milers de cadàvers.

A Alemanya, els bombarders de la 8º Força de la USAAF varen atacar Frankfurt amb 857 quadrimotors i 677 caces. Les defenses alemanyes només varen aconseguir destruir 4 bombarders i 9 escortes, a més de provocar danya a 5 B-17.

A Itàlia:

L’Adolf Hitler va ordenar que a Itàlia s’havia de defensar fins a l’últim home després del desembarcament Aliat del 22 de gener de 1944. Les forces desembarcades a Anzio havien avançat fins llavors prudentment i a poc a poc i eren aturats per una creixent resistència alemanya. Al vespre, 40.000 soldats alemanys es varen reunir per fer front als Aliats que havien desembarcat a Nettuno, a uns 50 quilòmetres al sud de Roma.

A Cassino, la 2º Divisió d’infanteria del general Mark Clark, la 34º Divisió Red, va atacar als alemanys per creuar el riu Gari i varen crear un cap de pont per permetre el pas de blindats. El general nord-americà els havia ordenat que tornessin a atacar en el sector de Montecassino. Les tropes franceses del general Alphonse Juin havien atacat al nord de Montecassino i havien aconseguit noves conquestes, però els alemanys varen recuperar Castelforte i Monte Rotondo, tot i que patint un elevat número de baixes. Els francesos no tenien suficients forces per poder desbordar la 5º Divisió de Muntanya de la Wehrmacht.

En el front oriental:

En el sector sud, els exèrcits soviètics varen començar a atacar el Grup d’Exèrcits del Sud.

 

23 de gener de 1944

Diumenge:

A Itàlia:

A la zona entre Anzio i Nettuno, on els Aliats havien desembarcat el dia anterior en l‘Operació Shingle, només quedaven uns pocs milers d’alemanys per fer front als Aliats. Veient aquesta situació favorable, el general John P. Lucas va ordenar a les seves dues divisions que s’atrinxeressin i esperessin l’arribada de les unitats pesades. A l’altra banda, el mariscal Albert Kesselring va enviar totes les forces que va poder reunir per enviar-les a Anzio per tal de foragitar als Aliats i la Luftwaffe va bombardejar les embarcacions aliades que transportaven tropes, armes i subministraments. Com a conseqüència, els alemanys varen enfonsar el destructor britànic HMS Janus amb un de les seves noves bombes planeadores.

A Noruega:

A Skoyen va morir el cèlebre pintor noruec Edvard Munch, un dels artistes expressionistes més importants del segle XX.

css.php