Home // 1938 // abril

29 d’abril de 1938

Divendres:

En el Reich:

Hermann Göering va presidir una reunió ministerial on es va debatre l’exclusió definitiva dels jueus de la vida econòmica, amb l’objectiu de convertir les possessions jueves en valors que no tinguessin cap influència econòmica. Però a on els nazis mostraven la pitjor cara era a Àustria, on es cometien múltiples atacs físics i vexatoris contra els jueus. Per tal d’evitar que continuessin i que es donés la imatge de desordre, el govern va amenaçar en expulsar als dirigents de les SA que permetessin aquells atacs.


El govern alemany va fundar l’empresa Deutsche Erd-und Steinwerke GmbH, més coneguda com la DEST, una empresa subsidiària governada per les SS d’en Heinrich Himmler, que s’encarregaria d’explotar els presoners dels camps de concentració, primer a Flossenbürg i Mauthausen, com a mà d’obra per produir materials de construcció que fessin falta al Reich alemany.

27 d’abril de 1938

Un antic nacionalsocialista va criticar en un escrit dirigit al gauleiter Bürckel que s’estigués obligant als jueus, inclús un vell rabí, a estar a l’entrada de les botigues amb cartells que deien: Els aris no compren als jueu. Aquest antic nacionalsocialista també va criticar amb duresa que s’obligués als jueus a netejar els carrers o a realitzar humiliants exercicis físics, i es preguntava en l’escrit si allò era nacionalsocialisme, i li va explicar que creia que tots aquelles humiliacions estaven lluny del que havia de ser el nacionalsocialisme.

26 d’abril de 1938

Dimarts:

En el Reich:

El govern alemany es trobava en una situació molt complicada econòmicament; es gastaven grans quantitats de diners amb temes militars. Per això, aquell dia es va aprovar un decret (Decret de les propietats dels jueus), firmat pel ministre Hermann Göering i el Ministeri de l’Interior, on s’obligava a les esposes, jueves o no jueves, d’un jueu a declarar detalladament a les oficines d’Hisenda totes les seves propietats en el territori nacional i a l’estranger sempre que el seu valor fos més alt de 5.000 RM (Reichsmarks). Els jueus de nacionalitat estrangera només havien de declarar i avaluar els seus béns a l’estranger. Els béns havien de ser declarats separadament per cada persona obligada a declarar. Tenien temps per fer-ho fins al 30 de juny d’aquell any, tot i així es va allargar fins al 31 de juliol degut a la lenta distribució dels formularis. A partir de llavors, els jueus tenien que notificar si el seu patrimoni s’alterava en qualsevol sentit i, així, el govern va poder controlar tots els moviments de la població jueva. El règim nazi creia que els jueus alemanys i austríacs posseïen una riquesa d’uns 8.000 milions de RM en béns, per tant, esperaven recaptar grans quantitats de Reichsmarks en les seves arques i varen accelerar la política d’apropiar-se del patrimoni jueu. Qualsevol jueu que volgués amagar els seus béns materials se l’amenaçava en expropiar tot el que tenia i ser condemnat a una pena de 10 anys de presó. El resultat final era, a més de recaptar molts més diners, fer fora els jueus de la vida econòmica del Reich. Després d’examinar les llistes, que s’elaboraven en les delegacions d’hisenda i en comissaries de policia locals, Joseph Goebbels va arribar a la conclusió de que hi havia molts rics i multimilionaris entre ells i de que la compassió estaria fora de lloc.


En el Carinhall, Göering es va reunir amb l’ambaixador britànic, Neville Henderson, que aquest va intentar pressionar-lo per alliberar a l’antic canceller Kurt von Schuschnigg i altres dirigents austríacs detinguts durant l’Anschluss. Göering li va dir que els britànics l’estaven fent tornar boig perquè sempre s’interposaven en el camí d’Alemanya. Henderson li va replicar que l’opinió pública estava agitada per Àustria, i Göering li va assegurar que odiava la idea de que dos pobles alemanys lluitessin entre si. Llavors, el ministre alemany li va dir que Alemanya estaria satisfeta amb una solució a la qüestió dels Sudets, i li va parlar de dividir Txecoslovàquia i repartir-la entre Polònia, Hongria i Alemanya.

25 d’abril de 1938

Hermann Göering va promulgar una disposició segons la qual tots els jueus havien de fer una declaració de tots els seus bens.

A Àustria, varen treure del Danubi el cadàver intacte del baró Wilhelm von Ketteler, un membre de l’equip de Franz von Papen. Von Ketteler havia desaparegut el 13 de març de 1938 i estava sent amenaçat per Heinrich Himmler.

24 d’abril de 1938

En els Sudets:

El Partit Alemany dels Sudets, el SdP, va convocar un congrés per publicar el programa de Carlsbad, que demanava la igualtat de drets entre els alemanys i els txecs dels Sudets igual com també exigia l’autonomia pels Sudets de Txecoslovàquia. L’encarregat d’ensenyar el programa va ser en Konrad Henlein. Els txecs es varen negar a acceptar aquell programa.

23 d’abril de 1938

Adolf Hitler va nombrar a Josef Bürckel comissari del Reich per la reunificació d’Àustria amb el Reich alemany.

22 d’abril de 1938

Tal i com s’havia acordat al dia anterior, el comandant Schmundt va preparar la documentació per un atac ràpid a Txecoslovàquia i el va titular: Preliminars de l’operació Grün, i va enviar una còpia als tres caps d’armes.

21 d’abril de 1938

En el Reich:

A la Cancelleria del Reich, l’Adolf Hitler es va reunir amb en Wilhelm Keitel i el seu nou ajudant, el comandant Rudolf Schmundt. Durant la conversa varen estudiar tres possibilitats per justificar un atac estratègic a Txecoslovàquia; un atac estratègic sense motiu, una acció després d’unes diferències diplomàtiques que haguessin provocat la guerra o be un atac per sorpresa basat en un incident, com per exemple l’assassinat de l’ambaixador alemany a Txecoslovàquia durant unes manifestacions anti-alemanyes. Tant en Hitler com en Keitel es declinaven per la segona i la tercera proposta, i varen parlar dels preparatius militars que es necessitaven. Després, el OKW va ordenar a la Wehrmacht que preparés una nova versió del pla Cas Verd, la invasió a Àustria, per la destrucció de la resistència txeca als Sudets.

A la Gran Bretanya:

Tement una possible guerra, el govern britànic va crear la primera de les Fàbriques Fantasmes que davant qualsevol eventualitat podrien ràpidament produir avions.

 

20 d’abril de 1938

L’aniversari d’en Hitler:

L’Adolf Hitler feia 49 anys i per celebrar-ho en Ferdinand Porsche li va regalar en una celebració entre els jerarques nazis una rèplica del cotxe Volkswagen. En un ambient divertit, en Hitler es va mostrar entusiasmat amb la rèplica i en Porsche li va indicar que el motor del cotxe estava en el maleter.

Com a celebració per l’aniversari de l’Adolf Hitler, a la tarda es va projectar per primer cop a les sales de cinema en el Palau de l’Ufa situat al costat del zoo de Berlín la pel·lícula de la Leni Riefensthal, Olímpia.

16 d’abril de 1938

Dissabte:

En el Reich:

Un home de negocis de Munic que havia treballat com expert en diferents casos d’arianització va escriure una carta en termes molt durs a la Cambra de Comerç i Indústria local. En la carta començava dient que ell era un nacionalista, membre de les SA i admirador de l’Adolf Hitler, però, tot i això, afirmava que estava molt disgustat pel mètodes brutal i d’extorsió utilitzats contra els jueus. L’home deia que no podia quedar-se amb els braços creuats mentre veia la manera com molts homes de negocis aris intentaven apodera-se de botigues i fàbriques jueves a preus ridículs.

A Europa:

Es va firmar un acord entre Itàlia i la Gran Bretanya.

css.php