Home // 1945 // gener

31 de gener de 1945

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va atacar al front d’Hongria entre el riu Danubi, a l’est, i el llac Balaton, a l’oest. Per la seva part, les tropes d’avantguarda del 2ª Exèrcit de tancs d’en Gregory Zhukov , amb el coronel Gusakovsky al capdavant, amb la seva 44ª Brigada de guàrdies, varen arribar a la ribera del riu Óder, a l’altura de la localitat de Küstrin, situada a només 65 quilòmetres de Berlín i a més de 402 quilòmetres del punt de partida, i varen formar un cap de pont. Al migdia, els homes del 5ª Exèrcit de xoc varen entrar a la ciutat de Kienitz.

En el Reich:

A Alemanya, l’arribada dels soviètics en el Óder va provocar situacions de pànic entre la població. Rumors sobre avantguardes dels soviètics a Velten, Strausberg i Fürstenwalde es varen escampar ràpidament. A Berlín, en Joseph Goebbels, que també estava molt preocupat, va enviar el seu ajudant Schwägermann amb cotxe cap a Lanke per què posés en un lloc segur a la Magda, els seus sis fills, les avies de les criades i l’equipatge necessari. La Magda va escriure en el seu fill Harald Quandt, que estava en un campament britànic de presoners de guerra, per dir-li que la casa estava dempeus i que tots estaven bé, inclús l’àvia.

A les Filipines:

Varen desembarcar elements de la 11ª Divisió aèria nord-americana a la cresta de Tagaytay, a la badia de Nasugbu, contra una dèbil resistència japonesa. Les tropes nord-americanes varen aterrar a només 80 quilòmetres al sud-oest de la capital Manila, que era el seu últim objectiu.



30 de gener de 1945

Dimarts:

En el Reich.

Feia dotze anys que l’Adolf Hitler havia pujat al poder, però les coses eren molt diferents a les del 30 de gener de 1933. Hitler va emetre el seu últim discurs registrat i emès per la ràdio a les deu de la nit a la nació alemanya, on va prometre que tot i les dificultats que tenien les coses canviarien aviat. Va mencionar un cop més que una conspiració mundial de jueus del Kremlin volia acabar amb ells i va acabar el seu discurs dient que la guerra no la guanyaria l’Àsia Central sinó Europa, definint la guerra com una batalla racial contra l’exèrcit soviètic.


El ministre d’Armament Albert Speer va enviar un informe a través del seu oficial d’enllaç, en Nicolaus von Below, a en Hitler per explicar-li que la guerra estava perduda en el camp de l’economia i l’armament, i li va proposar donar prioritat als aliments, els combustibles d’ús domèstic i l’electricitat abans de continuar subministrant més recursos per construir tancs, motors d’avió i municions. Speer va canviar el seu discurs que havia mantingut durant tota la guerra; abans donava prioritat a l’economia de guerra però, ara, en el moment final de la guerra, donava prioritat a la població. Després de la pèrdua de l’Alta Silèsia no hi havia cap possibilitat de satisfer les necessitat de guerra. Quan en Hitler va llegir l’informe va ignorar les propostes de Speer perquè encara confiava que tot i la superioritat dels Aliats les coses s’igualarien quan aquests s’endinsessin dins territori alemany perquè estava convençut que els soldats alemanys lluitarien amb molta més energia dins la seva pàtria. A més, les autoritats alemanyes varen decidir donar prioritat a la Wehrmacht i a la distribució de combustible davant dels refugiats en l’ús dels trens de mercaderies. Tot i no fer cas a l’informe de Speer, en Hitler li va prohibir entregar-lo a ningú i li va afegir que ell era l’únic que podia treure’n conclusions sobre la situació de l’armament.


Aquell dia es va estrenar la pel·lícula en color planificada pel ministre Joseph Goebbels anomenada Kolberg, que anava d’una història d’una batalla de la Guerra dels Set Anys. Hitler mai la va arribar a veure.


A Brandenburg, davant l’enfonsament del Reich a la presó de Sonnenburg, la Sonne com l’anomenaven els presoners, 800 interns varen ser assassinats, la seva majoria estrangers, ja que els guardes creien que no mereixia la pena repatriar-los a l’altra banda del Òder.

En el front oriental:

Les unitats del comandant Gregory Zhukov varen penetrar sense trobar resistència la zona defensiva de Meseritz i, a dos quarts de vuit del matí, el quarter general del Grup d’Exèrcits del Vístula varen veure que la carretera de Landsberg estava plena de tancs soviètics. El 1º Front Ucraïnès va arribar al riu Òder, i algunes de les seves unitats varen establir caps de pont en la seva riba occidental.


En el nord del front oriental, al migdia va sortir del port el creuer alemany més gran de la Força de l’Alegria, el Wilhelm Gustloff, amb moltes persones i dos capitans, tot i que el creuer estava dissenyat per transportar a 2.000 passatgers, que fugien dels soviètics. Segons un estudi que es va fer posteriorment, en el vaixell i viatjaven unes 10.582 persones, de les quals 8.956 eren refugiats. És molt difícil saber amb exactitud quanta gent viatjava en el creuer perquè en aquell moment no hi havia cap control. Quan l’embarcació salpava a alta mar nevava i la temperatura era de 10 graus sota zero, a més el mar estava mig congelat. Captat per un submarí soviètic, el S-13, aquest no s’ho va pensar dos cops i en veure’l al seu punt de mira el va atacar amb tres torpedes per ordres del capità A-I. Marinesko, i el va enfonsar ràpidament. Unes 9.000 persones varen morir i 1.239 varen ser rescatats per altres embarcacions alemanyes liderades pel creuer Admiral Hipper. Curiosament, l’enfonsament va ser silenciat tant pels nazis, que temien que els perjudiqués l’esperit de resistència, com pels soviètics, que no volien responsabilitzar-se de la tragèdia. Es considerat el desastre més gran de la història marítima.

En el front occidental:

En el castell de Namur, que feia de quarter general de l’Omar Bradley, el comandant de Missouri es va reunir amb el comandant del 9º Exèrcit Bill Simpson, que va quedar impactat i meravellat pel castell.

A l’Atlàntic:

El president Franklin Delano Roosevelt viatjava dins l’embarcació Quincy cap a Malta per reunir-se el dia 2 amb el primer ministre Winston Churchill per després dirigir-se a Ialta per celebrar la Conferència de Ialta. Aquell dia el President feia 63 anys i els seus companys de viatge l’hi varen dur quatre pastissos a la seva cabina, un per cada mandat, seguits d’un cinquè pastís que tenia un gran interrogant glacejat al damunt. La tripulació del Quincy l’hi va entregar un cendrer de llautó elaborat amb el casquet d’un projectil disparat a Normandia el Dia D.

A Malta:

Abans de la reunió del dia 2 de febrer entre el president Franklin Delano Roosevelt i el primer ministre Winston Churchill, els caps de l’Estat Major Conjunt es varen reunir aquell migdia per 182º cop. Una delegació del SHAEF dirigida pel comandant Walter Bedell Smith va presentar de nou el pla del comandant suprem Dwight D. Eisenhower: destruir els alemanys a l’oest del Rin, creuar el riu, i després avançar cap al cor d’Alemanya en dos eixos. Smith els va explicar que el 9º Exèrcit nord-americà reforçarien als homes del mariscal Bernard Law Montgomery al nord i que el segon atac cap a Frankfurt i Kassel el duria a terme el 12º Grup d’Exèrcits de l’Omar Bradley, que envoltaria el Ruhr des del sud i ajudaria al 21º Grup d’Exèrcits. Un cop més l’Alan Brooke va posar la nota crítica al pla nord-americà dient que creia que no disposaven de suficient força per dues grans operacions. George Marshall no va estar gens d’acord amb el pla de Brooke i va advertir de que no era segur confiar en una sola línia d’avanç. La sessió es va aplaçar sense arribar a cap tipus d’acord, i Smith va telegrafiar ràpidament al comandant Dwight D. Eisenhower a Versalles. El comandant suprem li va respondre que ocuparia el Rin en el nord tan aviat com fos possible i sense esperar a tancar el Rin en tota la seva longitud. Quan Brooke se’n anava a dormir a mitjanit en el palau de San Anton, Smith va parèixer a la seva porta per continuar el debat. Brooke creia que el quarter general de l’Eisenhower estava massa lluny del front i que no veia la realitat, i durant una hora varen intercanviar impressions.

A les Filipines:

Ansiós, el comandant Douglas MacArthur va ordenar que tres divisions s’encarreguessin d’ocupar Manila. Aquestes tres divisions varen arribar a les afores de la capital.

 



29 de gener de 1945

Dilluns:

En el Reich:

Segons uns càlculs de les autoritats alemanyes, es dirigien al centre del Reich uns quatre milions de persones de les zones de l’est que intentaven fugir de les represàlies dels soviètics. Aquells càlculs varen ser erronis perquè al final varen ser moltes més persones que varen fugir dels soviètics.

En el front oriental:

El 48º Exèrcit soviètic del comandant Konstantin Rokossovsky va aconseguir rebutjar l’atac alemany del general Friedrich Hossbach i del general George-Hans Reinhardt després de tres dies de lluita amb un fred intens. Aquell dia, l’exèrcit soviètic va entrar a Pomerània i ja marxava decidit cap a Berlín. Per altra banda, les tropes del mariscal Gregory Zhukov, que perseguien les restes del 9º Exèrcit, dèbils grups d’homes completament esgotats i desarmats, varen aparèixer davant les fortificacions del Òder i del Warther. Quan la població va intentar fugir, ja hi havien els soviètics a sobre.

En el front occidental:

Els Aliats varen restablir més o menys la línia de front de les Ardenes que hi havia el 15 de desembre de 1944.

En el Pacífic: 

A les Filipines, els homes del 11º Cos nord-americà del comandant Charles Hall varen desembarcar sense trobar oposició a San Antonio, a la costa occidental de Luzon, just al nord de la península de Batan.



28 de gener de 1945

En el Reich:

L’Adolf Hitler va emetre la seva primera ordre a la Volkssturm. Tot i saber que eren molt dèbils i que serien eliminats amb molta facilitat, va ordenar que es formessin en grups de batalla, brigades, per ser utilitzades com a unitats d’emergència.

Per altra banda, es va proclamar la separació de les divisions russes de la Wehrmacht i la seva transferència oficial al comandament de les Forces Armades del Comitè d’Alliberació dels Pobles de Rússia, la VS-KONR.

En la batalla de les Ardenes:

Les últimes defenses alemanyes varen desaparèixer i es varen replegar fins a les seves posicions de partida del 16 de desembre de 1944. D’aquesta manera els Aliats varen conquerir les Ardenes acabant definitivament amb l’ofensiva alemanya. El cost total en soldats pels alemanys per la seva ofensiva de les Ardenes va ser de 100.000 morts, ferits i capturats. Els nord-americans varen patir 81.000 morts, ferits o capturats, i els britànics, 1.400. Els dos bàndols varen patir fortes pèrdues d’armament, fins a 800 tancs cadascuna. Els alemanys també varen perdre al voltant de 1.000 avions. A diferència dels alemanys, els nord-americans es varen poder refer en un parell de setmanes.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques del 1º Front del Bàltic, sota el comandament de l’Ivan Bagramian, varen pràcticament eliminar la bossa de Memel i varen alliberar Lituània. A prop de Vilna, va morir en combat la franctirador soviètica Roza Yegórovna Shánina, que va ser responsable de la mort de 54 soldats alemanys. Més a l’oest, l’exèrcit soviètic es va establir al riu Òder.

27 de gener de 1945

En el Reich:

A les 16:20, l’Adolf Hitler va mantenir una conferència de Guerra que va durar dues hores i mitja amb 24 convidats, entre ells en Hermann Göering, en Wilhelm Keitel, l’Alfred Jodl i en Heinz Guderian. Varen parlar de tots els fronts que tenien oberts i de la meteorologia, i en Hitler va insistir de que volia destituir al general Kurt Student per incompetent. En Göering de seguida se’n va en riure del general i el va titllar d’imbècil i lent, a més el va imitar per la seva forma de parlar lenta i pausada, però va afirmar que el necessitava per animar als paracaigudistes i que s’alegraria de tornar a tenir a Student dins la Luftwaffe. De seguida en Hitler el va contradir dient-li que a ell no li agradaria i li va replicar que era massa lent en totes les coses, i va posar l’exemple l’operació de l’alliberació d’en Benito Mussolini el setembre de 1943, on Student va actuar amb extremada lentitud. Però en Göering el va tornar a defensar dient que en general feia bé la seva feina a Itàlia i li va afirmar que el necessitava urgentment per reorganitzar les seves divisions, tot i ser lent. No estant-hi d’acord, en Hitler va continuar recalcant que Student era extremadament lent i en Göering el va continuar defensant dient que també era un home d’idees brillants, cosa que en Hitler no li va negar. Tot seguit, en Guderian el va informar de que el principal problema que tenien era la falta de combustible, i en Hitler li va exclamar que per això estava tant preocupat. Llavors, en Guderian li va senyalar que si perdien la regió de Balató tot s’hauria acabat. Per canviar de tema varen parlar sobre les personalitats i característiques dels generals de primera línia, varen recordar la Primera Guerra Mundial i es varen preocupar pel rang dels oficials jubilats reincorporats a l’Exèrcit per servir en posicions de subordinats. Llavors, en Göering va mencionar les seves esperances de que els britànics no els agradés una invasió soviètica d’Alemanya i creia que arribaria en pocs dies un telegrama britànic per negociar el final de la guerra. En Hitler li va dir que s’havia proposat deliberadament posar la por al cos als britànics i nord-americans amb rumors de que els russos conspiraven per quedar-se amb tot Alemanya. També li va comentar que podria ser útil el Comitè Nacional per una Alemanya Lliure i va explicar en tots els presents que l’hi havia demanant a en Joachim von Ribbentrop que filtrés als britànics la història de que els soviètics havien entrenat fins a 200.000 comunistes sota el comandament d’oficials alemanys i que estaven preparats per avançar. Llavors,en Göering va afegir que els britànics no havien entrat en guerra per veure com l’est arribava fins a l’Atlàntic i en Hitler li va comentar que els diaris britànics ja estaven escrivint amargament la pregunta: Quin és l’objectiu de la guerra?.

Després de la reunió, l’Albert Speer li va entregar a en Guderian un informe que començava amb la frase; La Guerra s’ha perdut. Quan en Hitler va veure aquell document el va agafar i el va llegir, i tot seguit el va guardar en una caixa forta. A la nit, Speer li va anunciar a en Hitler que li presentaria un nou informe, però el dictador alemany no el va voler rebre perquè no volia ni sentir a parlar de que la guerra estava perduda. Quan Speer va insistir a través d’un ajudant de les SS que li volia entregar-li un nou informe, en Hitler li va ordenar que el deixés a la seva caixa forta i li va afirmar que qui volia parlar amb ell a soles sempre tenia la intenció de dir-li coses desagradables i que ja no ho podia suportar. Finalment, l’Albert Speer va enviar aquell informe que en Hitler no volia llegir a 300 col·laboradors industrials amb els quals havia treballat en els últims tres anys. Bàsicament s’acomiadava d’ells i els va deixar clar que la guerra ja estava perduda. Després, el ministre alemany es va acomiadar dels arquitectes amb els quals havia treballat en el passat i els va demanar que reunissin totes les fotografies dels projectes amb els quals havien treballat i les col·loquessin en un lloc segur.

Per altra banda, en Martin Bormann va tornar a Baviera per dirigir-se a Obersalzberg, i li va explicar a la seva esposa, la Gerda Bormann, la vida de Berlín i li va dir que només la germana de l’Eva Braun, la Gretl, i el marit d’aquesta, en Hermann Fegelin, i en Karl i l’Anni Brandt eren els únics convidats d’en Hitler.

L’alliberació d’Auschwitz:

Abans del migdia, el 60º Exercit soviètic de l’Ivan Konev va alliberar el camp d’Auschwitz III-Monowitz i a les tres de la tarda va alliberar el camp de concentració d’Auschwitz I i Auschwitz-Bikernau, Polònia. L’alliberació del camp no va ser programada perquè va ser una casualitat que la 107º Divisió de fusellers el descobrís quan els seus homes estaven fent una ronda de reconeixement. Per alliberar el camp, els soviètics varen haver de lluitar amb els últims soldats alemanys que s’havien quedat per defensar aferrissadament el camp. Quan els oficials soviètics varen veure la gravetat de la situació varen reclamar la presència de tots els equips mèdics disponibles perquè atenguessin als 5.000 presoners que encara havien quedat en el camp. Alguns d’ells varen morir dies més tard de la seva alliberació pel seu mal estat de salut. Entre aquests presoners hi havia almenys 700 nens, inclús uns 500 menors de 15 anys, més de la meitat d’aquests nens eren jueus. Es creu que varen morir en el camp d’Auschwitz d’entre un milió a sis milions de persones, la gran majoria varen ser jueus, i varen ser assassinats més de 200.000 nens. Quan els soldats soviètics van veure tot el que havien arribat a fer els nazis (trobaven cadàvers per tot arreu i per on passaven només trobaven el rastre de la mort. En els racons del camp trobaven cadàvers de nens tapats per la neu, a les parets de les xemeneies varen retirar una capa de grassa humana de 45 centímetres, a més varen trobar uns 7.000 quilograms de cabell humà, que una fàbrica de feltre alemanya comprava a 500 marcs la tona) els soviètics varen tenir un esperit de revenjar molt més gran del que tenien.

En el front oriental:

Els soldats soviètics varen arribar a prop de Poznan, Polònia Occidental, a la riba del riu Warthe, i el Cos Panzer del general Nehring va creuar el riu Òder per refugiar-se en un lloc més segur. A la nit, les divisions del 17º Exèrcit alemany també es varen retirar en direcció al Òder, però abans de que creuessin el riu el 3º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic del general Ribalko els van interceptar i varen utilitzar els seus canons per eliminar-los i d’aquesta manera varen frenar la seva fugida. En general, l’avanç dels soviètics per territori alemany va provocar la retirada dels soldats alemanys cap a l’oest i, com a conseqüència, milions d’alemanys civils espantats per l’arribada dels soldats soviètics i dels crims que cometien també varen marxar cap a l’oest. Per fer front a l’evacuació de la població a Prússia Oriental, va arribar a aquella regió el primer vaixell destinat a evacuar als refugiats.

Durant aquella jornada, la Roza Shanina, una de les franctiradores soviètiques més famoses, va morir en combat a Prússia Oriental quan intentava salvar la vida d’un company ferit. Tenia 21 anys quan va morir.

A Lituània, els soviètics varen ocupar el Territori de Memel.

En el front occidental:

Els Aliats occidentals varen posar en marxa l’Operació Thunderclap, on es va prioritzar els atacs a les ciutats alemanyes amb tota la força disponible. Per altra part, els alemanys es varen veure obligats a establir-se al nord d’Estrasburg, ciutat alliberada per la 2º Divisió blindada d’en Philippe Leclerc el 24 de novembre de 1944.

A Birmània:

Unitats de la Força Y aliada empesa a través del riu Shweli, a Wanting, va reobrir la ruta de subministraments de Birmània a la Xina.

26 de gener de 1945

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler li va comentar en el seu ministre de Propaganda Joseph Goebbels que encara veia una possibilitat per sortir-se’n. S’aferrava a la idea de que el dictador Iosif Stalin estigués decidit a conquerir Europa i pensava que els nord-americans i els britànics no li permetrien. Creia que potser els Aliats occidentals es voldrien aliar amb Alemanya per lluitar contra el comunisme de Stalin. Tot i que en Hitler podia pensar que encara hi havia alguna possibilitat, el seu estat de salut anava empitjorant dia rere dia i es passava les hores citant comentaris del monarca Frederic el Gran. Després, en Hitler, que va ser informat de la conversa del dia anterior entre el ministre Joachim von Ribbentrop i el general Heinz Guderian, va criticar al general Friedrich Hossbach per abandonar la ciutat de Lötzen el 20 i el 23 de gener de 1945, i el cap del Grup d’Exèrcits Centre, el general George-Hans Reinhardt, que havia seguit a en Hossbach i que estava greument ferit del cap, a qui el va titllar de traïdor per haver evacuat les posicions costeres del nord de Prússia Oriental. Emprenyat, Hitler va acabat substituint a en Hossbach pel general Friedrich-Wilhelm Müller, que no havia ocupat mai un alt comandament, i a en Reinhardt el va substituir pel general Lothar Rendulic, un austríac. Tot i això, a la nit, en Hossbach i en Reinhardt amb el seu 6º Exèrcit varen atacar al 48º Exèrcit soviètic del comandant Konstantin Rokossovski i varen estar a punt d’arribar a Elbling, on el 2º Exèrcit alemany havia aconseguit retenir en els carrers de la ciutat als tancs soviètics que havien acabat d’arribar a la ciutat.

A Auschwitz, davant la imminent arribada dels soviètics (l’endemà alliberarien el camp), els nazis varen dinamitar l’últim forn del camp.

En el front oriental:

Els soviètics varen penetrar per la zona costera de Prússia Oriental, ja que en Reinhardt havia evacuat els seus homes, i d’aquesta manera els soviètics varen aïllar a dos exèrcits alemanys.

En el front occidental:

200 soldats nord-americans d’infanteria amb mitja dotzena de panzer varen atacar des dels boscos proper a Riedwihr. Amb un mapa a la mà i un telèfon de camp, el soldat Audie Murphy va saltar a un destructor de tancs en flames i durant una hora va rebutjar als alemanys amb una metralladores de calibre 0,5 mentre demanava per telèfon bombarders d’artilleria. Per aquella gesta va rebre la Medalla d’Honor.

En el bàndol Aliat:

En George Kennan va escriure en forma de pregunta per què no podien aconseguir un compromís raonable i definitiu amb la Unió Soviètica per dividir clarament Europa en esferes d’influència i demanava que ells (els nord-americans) es mantinguessin al marge de l’esfera soviètica i els soviètics de la seva. Deixava clar en el seu escriu que això serviria per intentar reconstruir la vida després de la guerra sobre bases més dignes i més estables.

25 de gener de 1945

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler estava enfonsat, sabia que el final de la guerra era a prop, però continuava decidit a lluitar fins al final contra l’exèrcit soviètic. Tothom sabia la realitat, en Heinz Guderian es va reunir amb en Joachim von Ribbentrop per donar-li un informe sobre la situació militar i per preguntar-li si estava disposat a presentar-se amb ell davant d’en Hitler per proposar-li un armistici. Però en Von Ribbentrop li va respondre que era un fidel seguidor d’en Hitler i que sabia que no volia arribar a cap acord amb els seus enemics i que no li proposaria res. Seguidament, el general li va dir preguntar; A veure què dirà quan els russos, dintre de tres o quatre setmanes, estiguin a les portes de Berlín.

Per aturar els soviètics a Pomerània, en Hitler va nombrar a en Heinrich Himmler, tot i les protestes d’en Heinz Guderian, com a comandant del recent creat Grup d’Exèrcits del Vístula.

Mentrestant, els nazis varen evacuar el camp de concentració de Stutthof, que va ser alliberat aquell mateix dia pels soviètics. Durant l’evacuació cap a Pomerània, els nazis varen assassinar a molts presoners presoners. Quan els soldats soviètics varen entrar al camp es varen trobar a només 385 supervivents que estaven un estat de salut molt precari. A Stutthof varen morir 85.000 persones.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen arribar al riu Óder i el varen creuar a l’altura de Steinhau. Però, a la tarda, en Iosif Stalin va trucar a en Gregory Zhukov, que el seu 1º Front bielorús era l’exèrcit que amb més força havia avançat fins llavors, per comunicar-li que frenessin la marxa i esperessin les tropes d’en Konstantin Rokossovsky, que estava avançant per Prússia Oriental a través del Vístula. El mariscal li va suplicar que el deixés continuar amb la seva marxa, i el líder soviètic no va tenir cap més remei que acceptar la petició d’en Zhukov quan li va explicar que sinó continuaven els alemanys es podrien rearmar i enviar més homes a la línia fortificada de Meseritz. Per altra banda, el 1º Exèrcit blindat de guàrdies d’en Katukov va arribar a la població de Poznan, però en veure que els era impossible capturar-la varen seguir endavant, tal i com els hi havia ordenat en Zhukov, per deixar-la a mans d’en Vasili Chuikov amb el seu 8º Exèrcit de guàrdies.

En el front occidental:

Els britànics varen acabar d’ocupar el triangle de Roermond.

24 de gener de 1945

Dimecres:

En el Reich:

El cap de l’Estat Major de l’Exèrcit  Heinz Guderian va reunir-se amb el ministre d’Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop per explicar-li que la guerra estava perduda i que no hi havia cap possibilitat de guanyar-la. Von Ribbentrop va quedar paralitzat en sentir les paraules del general, ja que fins llavors encara pensava en guanyar la guerra i va decidir informar a l’Adolf Hitler del que li havia explicat. Quan li va dir, el dictador alemany es va enfadar molt amb el seu general. Dues hores després Hitler continuava molest per les idees derrotistes del seu general, però havia de participar en una reunió per decidir l’estratègia militar que havien de prendre i no tenia temps per pensar una bona resposta. Però en la reunió, Hitler només tenia al cap aquelles paraules derrotistes del general Guderian i, com un rampell, va dir davant dels convidats que faria castigar a tots els qui tinguessin idees derrotistes igual que ho faria en les seves famílies sense contemplacions. Amb un to amenaçador, va dir que tant li faria quin rang militar o polític tenien, ja que per ell serien considerats traïdors de la pàtria. Irritat, va ordenar que totes les declaracions i opinions que es fessin sobre la guerra es dirigissin només a la seva persona i va deixar clar que no volia en cap cas que ningú opinés a la seva esquena. Tothom que estava a la reunió es va quedar callat escoltant les dures paraules d’en Hitler. Tots es varen sentir com amenaçats ja que la majoria pensava que la guerra estava perduda.


Aquell dia es va fer públic que en Heinrich Himmler s’ocuparia de dirigir al nou Grup d’Exèrcits del Vístula en la zona situada entre Prússia Oriental i les restes del destrossat Grup d’Exèrcits del mariscal Georg Hans-Reinhardt a Silèsia. A la tarda, el coronel Hans Georg Eismann va rebre l’ordre per encapçalar les operacions en el quarter del Grup d’Exèrcits del Vístula. A la nit, Eismann no va tenir cap més remei que dirigir-se amb un Kübelwagen, un cotxe alemany, cap a l’est. Quan el vehicle recorria la Reichstrasse 1 va poder veure els interminables combois plens de refugiats que havien viscut una autèntica odissea per fugir de la zona on es dirigia el coronel.

En el front oriental:

El 3º Front bielorús de l’Ivan Cherniajovsky va arribar a la ciutat de Königsberg, la capital de Prússia Oriental. Per altra banda, les puntes de llança soviètiques, que varen creuar l’Elbing en línia recta amb els llums encesos, varen arribar al Bàltic. A més, Vasili Chuikov va rebre l’ordre d’ocupar la ciutat de Poznan i la 128º Divisió de Fusellers del 1º Front Ucraïnès va entrar a la població de Gleywitz. La conquesta d’aquesta població tenia certa importància pels soviètics, fet pel qual es varen tirar diverses fotografies per la propaganda, perquè era la població per on els alemanys varen iniciar la seva invasió a Polònia l’1 de setembre de 1939.

En el front occidental:

Després de dinar, Omar Bradley va celebrar una reunió en la seva oficina amb els comandants Courtney Hodges i George Patton i altres set generals. El general de divisió Whiteley va trucar des del SHAEF per dir-los que diverses divisions serien retirades de la seva pròxima ofensiva per crear una reserva estratègica i reforçar les tropes del comandant Jacob Devers a Alsàcia. Bradley es va enfadar molt per aquells canvis i va mostrar la seva indignació, que va ser aplaudida pels seus companys. Patton va exclamar que els tres dimitirien si s’aprova aquell canvi i que ell seria el primer en fer-ho, va assegurar.

 

23 de gener de 1945

Dimarts:

En el Reich:

Per ordres de l’Adolf Hitler, el ministre Heinrich Himmler va ser nombrat comandant en cap d’un nou Grup d’Exèrcits que va rebre el nom de Grup d’Exèrcits del Vístula. En Himmler va ocupar aquell nou càrrec el 25 de gener. Aquest nomenament no va ser del gust del general Heinz Guderian, que va criticar la decisió d’en Hitler. Precisament, el general alemany, cansat de la situació, li va explicar en el doctor Paul Barandon, el nou enllaç del Ministeri d’Afers Exteriors amb l’Exèrcit, el seu pla per impedir la destrucció total d’Alemanya per tal que li digués en el seu cap, el ministre Joachim von Ribbentrop. En Guderian li va dir que l’única esperança era dedicar totes les forces en el front oriental per rebutjar l’atac soviètic i, al mateix temps, entaular negociacions per firmar un armistici amb les potències occidentals. La seva proposta per començar les negociacions era convèncer a aquestes potències de que convenia impedir que els russos controlessin Alemanya després de la guerra i els volia demanar que els ajudessin a defensar les fronteres orientals del Reich.


A Berlín, el Tribunal del Poble de Berlín va jutjar i executar a un advocat que treballava en el quarter general de l’Adolf Hitler acusat d’organitzar el Cercle de Kreisau, un grup d’opositors del règim nazi. A més, els nazis varen executar a la presó de Plötzensee a alguns membres de la resistència alemanya acusats d’estar involucrats en l’atemptat del 20 de juliol de 1944 i de pertànyer al Cercle de Kreisau. Entre les víctimes hi havia el comte Helmuth James von Moltke, l’Eugen Bolz, en Walter Gropius i l’Erwin Planck, fill del Premi Nobel de física Max Planck.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques havien arribat a l’Òder, entre Oppeln i Ohlau. A la ciutat de Lötzen, a Prússia Oriental, el cap del 4º Exèrcit alemany, en Friedrich Hossbach, que havia decidit abandonar la ciutat sense lluitar, va deixar entrar les forces soviètiques sense problemes per poder escapar amb els seus homes. Per altra banda, el 5º Exèrcit blindat de guàrdies d’en Volski va entrar amb els seus primers tancs a la ciutat d’Elbing. Els Panzer alemanys es varen fer forts al centre de la ciutat, on hi va haver un violent combat. Al final del dia, el gruix de l’exèrcit soviètic va rodejar la ciutat. A més, el 2º Front Bielorús soviètic va tallar totes les carreteres i vies ferroviàries a través del riu Vístula, aïllant les unitats alemanyes a la riba oriental.


A Polònia, el 2º Exèrcit de Tancs de la Guàrdia, part del 1º Exèrcit Bielorús soviètic, va assaltar la ciutat fortificada de Bromberg, una important zona fortificada de la Línia Poznan alemanya.


Hongria, un grup de soldats alemanys varen iniciar un contraatac que va obligar una retirada parcial de l’exèrcit soviètic. Tot i això, el 2º Front Ucraïnès del comandant Rodion Malinovski, amb soldats soviètics i romanesos dins de les seves files, varen iniciar un nou avanç cap a Miskolc.

En el front occidental:

L’Agrupació de Combat B de la 7º Divisió Blindada va tornar a entrar a la destruïda ciutat de Saint-Vith. L’únic edifici dempeus era la Torre Büchel.

A Birmània:

Les tropes britàniques varen creuar el riu Irawadi.

21 de gener de 1945

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar que qualsevol decisió o pla d’atac li sigués comunicat amb antelació suficient i va demanar en els seus oficials que no desobeïssin les seves ordres sinó volien ser acusats de traïdors. Seguidament, en una reunió amb en Heinz Guderian i l’Alfred Jodl, va anunciar que en Heinrich Himmler seria el nou comandant del nou Grup d’Exèrcits Vístula.


El ministre d’Armament Albert Speer es va dirigir a la ciutat d’Opole, al sud de Polònia, on els oficials del quarter general estaven marxant de la ciutat, els hotels estaven buits i molt poques persones rondaven pels carrers ja que els soviètics estaven a molts pocs quilòmetres. Speer volia parlar amb el nou comandant en cap d’un Grup d’Exèrcit, el mariscal Ferdinand Schörner, que li va explicar que s’havien perdut tots els tancs i totes les armes pesades i que el seu Exèrcit ja no es podia considerar un grup de soldats. A la nit, Speer va rebre una trucada d’en Hitler per demanar-li ser informat de la situació. El dictador alemany continuava donant prioritat en defensar-se del front occidental, cosa que Speer no entenia perquè creia que el règim d’en Iosif Stalin no tindria pietat amb ells un cop acabada la guerra. Però els dos varen coincidir en que la guerra estava perduda i que no hi havia possibilitats de mantenir la producció d’armament després de perdre tants territoris vitals.


A Berlín, al matí, la germana d’Eva Braun, la Ilse, va arribar a la capital del Reich després de fugir de Breslau amb un tren especial. L’Ilse va ser recollida per un cotxe oficial en la Bahnhof Schlesischer i va ser portada a l’Hotel Adlon, on s’allotjava la seva germana i, a la nit, varen sopar juntes a la biblioteca de la Cancelleria del Reich. L’Ilse va quedar molt sorpresa en veure que la seva germana estava convençuda de la victòria i que pensés que aviat podria tornar a Breslau. L’Ilse li va descriure la situació dels refugiats que fugien dels soldats soviètics a través de la neu i li va dir cridant que en Hitler estava conduint a tot el país cap a l’abisme. Davant d’aquelles paraules l’Eva i li va exclamar que es mereixeria que la posessin contra un mur i l’afusellessin.


A Auschwitz, cinc presoneres varen intentar escapar del campament de dones que en aquell moment estava en el sector de Birkenau. Però en l’intent varen ser aturades per un homes de les SS en l’anomenada porta de la mort. Aquell SS es va endur la dona més jove amb ell en una cel·la. Segons més tard es varen sentir dos trets i després d’esperar una estona les recluses varen marxar. La noia s’havia defensat i havia aconseguit agafar l’arma d’aquell SS i l’havia matat. Les presoneres es varen amagar en un vagó de tren carregat amb plomes i coixins. Després de tot un dia amagades, aquestes dones varen tornar al campament de dones.

En el front oriental:

Les tropes de l’Ivan Bagramian varen ocupar les ciutats de Memel i Gumbinen, les tropes del comandant Konstantin Rokossovski la ciutat de Tannenberg, on hi havia el gran monument de Tannenberg, tot i que els alemanys ja havien dinamitat el monument i havien traslladat el cadàver del president Paul von Hindenburg, i les tropes de l’Ivan Koniev varen penetrar a l’Alta Silèsia, on varen ocupar la ciutat de Klosterbruck, en el districte d’Oppeln. Els sacerdots i les monges de la localitat es varen refugiar en la capella del convent juntament amb una jove i al seu fill. A fora, en els carres, es varen desenvolupar escenes de violació i saqueig. Qualsevol dona que es negués a mantenir relacions amb un soviètic era morta a trets.

Davant l’avanç soviètic per territori alemanys i sabent què feien els soviètics quan ocupaven les ciutats i els pobles, molts civils fugien atemorits i en Karl Döenitz va donar l’ordre de començar l’Operació Anibal, un pla d’evacuació massiva de refugiats en què es pensaven utilitzar quatre vaixells de grans dimensions.

A Birmània:

L’illa de Ramree va ser envaïda per la 71º Brigada britànica. La resistència japonesa era casi inexistent, tot i que es va endurir quan les tropes aliades varen penetrar terra endins. L’illa no va quedar alliberada dels japonesos fins a mitjans de febrer.

En el Pacífic:

El USS Ticonderoga va rebre danys que varen provocar greus incendis a la nau després de rebre l’impacte de dos kamikazes.

css.php