Home // 1943 // setembre

30 de setembre de 1943

En el Reich:

El ministre d’Armament, l’Albert Speer, es va dirigir al quarter general de l’Adolf Hitler a Rastenburg. Un cop es varen reunir, Speer li va ensenyar els acords que havia arribat amb el ministre de Indústria francès, en Jean Bichelonne. Aquests acords es tractaven en definitiva de que la França ocupada produiria tota classe de béns pels alemanys per així fer que les indústries alemanyes es centressin en produir exclusivament armament. En Hitler de seguida es va mostrar satisfet amb l’acord i va aprovar els acords encara que va preveure un risc de vagues i disturbis per part de la població francesa. Era lògic pensar que els francesos no estarien d’acord en produir només pels alemanys, i menys en temps de guerra.

Mentrestant, els bombarders Aliats varen tornar a bombardejar la zona del Rhur, sobretot la ciutat de Bochum, que es va veure molt afectada.

En el front oriental:

El Kremlin va anunciar que l’exèrcit soviètic marxava a Bielorússia cap a Vitebsk i Gomel, i a Ucraïna cap a Kiev. Precisament, a Ucraïna, per desesperació pels alemanys, els soviètics varen ampliar el seu cap de pont a Liutesh, al nord de Kiev, formant un front de prop de 500 quilòmetres a la riba occidental del Dniéper.

A Itàlia:

Els alemanys varen començar a evacuar la ciutat de Nàpols, però no varen deixar indemne la ciutat. Varen causar la màxima destrucció en el port i en els serveis públics, a més de que varen deixar diverses trampes explosives.



29 de setembre de 1943

En el front oriental:

La Wehrmacht es va veure obligada a retirar-se de Katin.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, la vida pública es desenvolupava amb tota la normalitat, i semblava que la capital soviètica visqués despreocupada pel conflicte.

A Itàlia:

El mariscal Pietro Badoglio es va desplaçar al port de Valetta, a Malta, per firmar a bord del cuirassat HMS Neslon el document de la rendició definitiva d’Itàlia. Per part de les Nacions Unides va firmar el comandant Dwight D. Eisenhower, que seguint les instruccions de Washington, va aprofitar els intents de rendició dels italians per buscar que Itàlia passés a la cobel·ligerància, però els italians de moment només pensaven en rendir-se.

Al sud d’Itàlia, les tropes del 8ª Exèrcit britànic varen ocupar Foggia, i altres soldats Aliats varen ocupar Pompeia i s’aproximaven a Nàpols, on els italians s’havien aixecat contra els alemanys.



28 de setembre de 1943

A Itàlia:

En Benito Mussolini va decidir, després de que es confirmés el caràcter de ciutat oberta de Roma, que la capital seria traslladada al nord, a una ciutat situada propera al seu quarter general.

En el conflicte, les tropes alemanyes intentaven tenir el control de la ciutat de Nàpols, on la seva gent s’havia aixecat contra l’ocupació alemanya. Mentrestant, les tropes aliades continuaven progressant a prop de la ciutat del Vesubi cap al nord i aquell dia varen alliberar la ciutat d’Avellino.

A Croàcia:

Les forces alemany varen tornar a tenir el control de la ciutat de Split, ocupada dies abans pels partisans.

En el bàndol Aliat:

Per altra banda, el general George Marshall va escriure a en Franklin Delano Roosevelt per explicar-li que la caiguda de Foggia havia arribat en el moment adequat per completar l’ofensiva de bombardejos a Alemanya, i que quan arribés l’hivern bombardejarien des de les noves bases a les indústries de producció alemanya, i també a Àustria, Hongria i Romania.

A Dinamarca:

Aquell dia va començar l’evacuació amb ferri dels jueus cap a Suècia per intentar que escapessin del Holocaust.

En el Pacífic:

La base japonesa a l’illa de Kolombagara, l’última zona de l’arxipèlag de les Illes Salomó controlada pels japonesos, va ser evacuada davant la inutilitat de frenar l’avanç nord-americà.



27 de setembre de 1943

A Itàlia:

En Benito Mussolini va pronunciar el seu primer discurs als italians a través de ràdio Munic i va descriure com havia sigut alliberat el 12 de setembre de 1943. A continuació, el líder italià va celebrar la primera reunió de ministres on va dir que la República tindria un pronunciat contingut social amb la finalitat de resoldre la qüestió social per restablir el lloc, la funció i la responsabilitat del treball en una societat moderna. Al mateix temps, el mariscal Rodolfo Graziani, contrari a l’armistici italià, va fer una crida al poble italià en un discurs per la ràdio criticant al rei Victor Manel III, el príncep hereu i a en Pietro Badoglio.

En el conflicte, la 1º Divisió canadenca del 8º Exèrcit va ocupar els camps d’aviació de Foggia, un dels principals objectius dels Aliats en el sud d’Itàlia. Mentrestant, en els carrers de Nàpols creixien els disturbis entre les tropes alemanyes i els italians.

A Roma, davant els problemes que tenien per efectuar la deportació immediata dels jueus de la capital italiana, el Obersturmbannführer Herbert Kappler, el càrrec del SD a Roma, va negociar amb la comunitat jueva de la ciutat l’entrega de 100 lliure d’or a canvi de la detenció de 300 persones jueves en un plaç de 36 hores per l’entrega. El Vaticà va obrir el seu tresor per col·laborar.

En els Estats Units:

El subsecretari d’Estat, en Sumner Wells, va presentar la seva dimissió irrevocable i va ser substituït per l’Edward Stettinius, el fins llavors administrador de la Llei de Préstec i Arrendament.

26 de setembre de 1943

A Itàlia:

A Nàpols va esclatar una rebel·lió contra l’ocupació alemanya, originada per les lleves forçades d’homes destinats a treballar a les fàbriques del nord d’Itàlia i Alemanya. Els rebels varen agafar fusells de l’exèrcit italià dels mal vigilats dipòsits de l’Exèrcit. Aquesta rebel·lió es va anomenar Els quatre dies de Nàpols.

A Grècia:

Després d’uns quants dies en què els Aliats varen bombardejar els aeròdroms alemanys a Creta, Rodes i Grècia, els pilots alemanys varen tornar a atacar contra els Aliats.

En el front oriental:

Diversos batallons soviètics varen ser eliminats quan intentaven creuar el Dniéper per reforçar el cap de pont de Liutesh, al nord de Kiev, que resistia gràcies a uns pocs soldats atrinxerats que es negaven a rendir-se tot i els atacs alemanys.

25 de setembre de 1943

En el Reich:

En Joseph Goebbels es va passar part del dia llegint les cartes que enviaven els soldats soviètics a les seves famílies, i es va preocupar perquè en elles no es veia el menor indici de depressió i va veure com molts soldats explicaven que creien que l’octubre arribarien a les fronteres alemanyes.

A Bielorússia, esperant l’arribada dels soldats soviètics, els alemanys varen culminar la liquidació de tots els guetos jueus del país.

En el front oriental:

L’exèrcit soviètic del Front Oest i el Front Kalinin varen ocupar a través de l’Operació Suvorov la ciutat de Smolensk i la ciutat de Roslav tallant les comunicacions entre els grups d’exèrcits alemanys nord i sud. Més al sud, El Grup d’Exèrcits del Centre estava en aquells moments retirant-se amb cert desordre després de l’Ofensiva Chernigov-Poltaba, però els soviètics varen fracassar a Bukrin, on els alemanys varen resistir. En canvi. els soviètics varen aconseguir avançar pel nord de Kiev, cap a la localitat de Liutesh.

Itàlia:

Les tropes britàniques varen arribar a Bari. Al sud, el naixent moviment de resistència a Nàpols va robar 250 fusells d’un arsenal de l’exèrcit italià, que servirà per una imminent rebel·lió.

En el Pacífic:

La gran base japonesa en la llacuna de Truk, a les Illes Carolines, els japonesos no varen poder perseguir a la Task Force 15 nord-americana ja que el cuirassat Yamato i el portaavions Shokaku no varen poder anar tant ràpids.

24 de setembre de 1943

A Itàlia:

Els soldats alemanys varen acabar amb els afusellaments contra als supervivents italians de la divisió Acqui, amb base a Cefalònia, en el mar Jònic, que s’oposaven a entregar les armes als alemanys. Els que es varen salvar es varen unir a la resistència grega.

En el front oriental:

Els alemanys varen abandonar tota la riba oriental del riu Dniéper i des de la riba occidental intentaven expulsar les unitats soviètiques.

23 de setembre de 1943

Itàlia:

A Rocca Della Caminate, en Benito Mussolini va proclamar en un antic castell que l’hi havien regalat la República Social Italiana formant un nou govern feixista amb autoritat sobre el territori de la Península italiana ocupada per als alemanys. Els soldats alemanys que ocupaven les posicions italianes eren molt durs i cruels amb els italians que no es volien rendir. Durant aquell dia varen continuar afusellant als supervivents italians de la divisió Acqui, amb base a Cefalònia, en el mar Jònic, que no volien entregar les armes.

En el Reich:

En Joseph Goebbels va marxar cap al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb l’Adolf Hitler. Un cop el ministre va arribar al quarter, va participar en una reunió per parlar de la difícil situació en el front oriental. En Hitler va manifestar que les retirades tenien que acabar darrere del riu Dniéper, i va deixar clar que en el sector del Nord tenien que atrinxerar-se darrere del llac Peipus. Després, en Hitler va dir que estava molt desil·lusionat amb l’actitud d’en Mussolini, i el doctor Theodor Morell els va explicar que havia examinat al dictador italià i va exclamar que no havia trobat en ell greus dolors estomacals dels quals es queixava, i va afirmar que no era cert que sigués sifilític. Seguidament, en Hitler per canviar de tema, va parlar favorablement de l’Erwin Rommel, l’Erich von Manstein, en Günther von Kluge, en Georg von Küchler, l’Ewald von Kleist, l’Ernst Busch, l’Albert Kesselring i en Wilhelm List. Però no de tots els seus generals en va parlar bé, d’en Fedor von Bock va dir-ne que portava una vida de pensionista malalt i d’en Walther von Brauchitsch va exclamar que no se’n sentia parlar. D’en Wilhelm Keitel va manifestar que era honrat però que tenia poc talent, tot el contrari de l’Alfred Jodl, que el considerava molt més intel·ligent.

A la nit, en Hitler i en Goebbels varen sopar a soles. A la pregunta d’en Goebbels de si podien negociar amb algun dels seus enemics, en Hitler li va respondre que preferia negociar la pau abans amb en Iosif Stalin que amb en Winston Churchill, però li va deixar clar que ho veia impossible. Llavors, el ministre li va explicar que veia un perill en deixar escapar a en Galeazzo Ciano a Espanya ja que havia conspirat contra el seu sogre en el Cop d’Estat del 25 de juliol de 1943. En Hitler li va explicar que la filla d’en Mussolini i esposa d’en Ciano, l’Edda Mussolini, li havia demanat deixar escapar al seu marit, però en Hitler, que es creia que l’Edda no era la filla legítima d’en Mussolini, li va dir que no sabia que fer i que pensava demanar que posessin ordre dins de la seva família. En Goebbels, cansat de la debilitat d’en Mussolini, li va dir que ja començava a ser hora de prescindir políticament del líder italià.

Aquell dia, en Heinrich Himmler va ordenar liquida el gueto de Vilna després de la revolta de l’1 de setembre de 1943.

A Auschwitz, hi va haver una revolta dels jueus destinats a la cambra de gas de Birkenau.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va ocupar la ciutat de Smolensk i la localitat de Poltava, tot i la defensa de la divisió d’elit alemanya Grossdeutschland. A més, les unitats que es retiraven de la riba oriental del Dniéper eren perseguides per 44 tancs T-34 carregats d’infanteria.

22 de setembre de 1943

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’as de caces nocturns, en Heinrich Prinz zu Sayn-Wittgenstein, va rebre del propi Adolf Hitler les Fulles de Roure per la seva Creu de Cavaller. Aquesta distinció provocava que l’as alemany no pogués ser present sobre el cel de Hannover actuant contra el primer atac de la RAF sobre Hannover anomenat spoof raid. A més del príncep, en la reunió hi va haver en Hartmann Grasser, en Günther Rall i en Walter Nowotny 

A Berlín, es va saber que l’Associació d’Oficials Alemanys acabava de publicar a Moscou un manifest contra l’Adolf Hitler. Aquest document va ser firmat pels generals alemanys presoners a la Unió Soviètica, i demanaven la pau pel bé del poble alemany. La majoria d’aquests generals varen ser fets presoners pels soviètics durant la Batalla de Stalingrad.

En el front oriental:

A Ucraïna, els soldats alemanys varen tenir que fugir de Plotava, a l’oest de Khàrkiv, i els soldats soviètics varen arribar al riu Dniéper, al sud de Kiev, perseguint als soldats alemanys que no podien fer res més que retirar-se, i varen establir un cap de pont darrera de la línia Wotan.

A Itàlia:

Els soldats alemanys varen afusellar els supervivents italians de la divisió Acqui que no volien entregar les armes als alemanys. Aquella va ser l’última divisió que va desafiar als alemanys i que va acabar amb 6.000 morts.

Per altra banda, la retirada dels alemany de Salern va provocar que els napolitans robessin les armes i les municions del quarter de Vomero. El cabreig popular provenia de l’anunci de que els homes de 18 a 33 anys serien enviats als camps de treball en el nord d’Itàlia o Alemanya ja que els nord-americans havien ocupat Acerno.

En el Mediterrani:

El general Friedrich-Wilhelm Müller va prendre la decisió de lliurar les illes de Kos i Leros aprofitant que la Luftwaffe gaudia d’una absoluta superioritat aèria a la zona, ja que en Hitler pensava que el Dodecaneso tenia importància política i havia de ser controlat.

A l’Àrtic:

Al matí, els dos petits submarins X-6 i X-7, que havien sortit d’Escòcia l’11 de setembre de 1943 en busca del cuirassat Tirpitz, van trobar-lo en les aigües tranquil·les del Kaafjord. El comandant del X-7, el tinent de nau Place, va aconseguir travessar la barrera antisubmarina però va quedar atrapat en els cables que protegien el Tirpitz i va tardar més d’una hora en sortir-ne. Mentrestant, el tinent de nau Cameron, de la Royal Naval Reserve, que comandava el X-6, va aconseguir arribar a l’objectiu però va tenir la mala sort de ser sorprès pels vigilants alemanys i en intentar allunyar-se el petit submarí va quedar atrapat també en els cables de protecció. De seguida que el varen veure atrapat, els alemanys el varen metrallar i li varen llançar granades, però els britànics varen aconseguir escapar-se tot i que va tenir que treure les càrregues explosives abans d’enfonsar el seu petit submarí. En allunyar-se de l’embarcació va comprovar que les càrregues havien quedat suficientment a prop per què l’explosió destrossés part del cuirassat, i així va passar. Un cop varen explotar les càrregues, a bord del Tirpitz regnava la confusió, ja que l’explosió de les càrregues havia matat gran part de la tripulació. Les portes havien quedat bloquejades, s’havia destrossat el sistema d’il·luminació i la nau es va inclinar 5 graus. Les avaries van ser basant greus: tres de les màquines principals varen deixar de funcionar, un dels timons va quedar tort, la quilla estava danyada igual que les turbines i les plantes propulsores, i dues torretes d’artilleria no funcionaven.

En el Pacífic:

A Nova Guinea, les forces aliades varen començar una ofensiva per mar i aire contra els japonesos sobre la península de Huon. Els australians varen desembarcar amb tres batallons a Finschhafen, començant un dels combats més inhòspits de la Segona Guerra Mundial.

21 de setembre de 1943

A la Gran Bretanya, va morir de forma sobtada Kingsley Wood, el ministre del Foreign Office, i es va convertir en l’únic ministre del Foreign Office des del segle XVIII que moria en el càrrec. Winston Churchill va nombrar a John Anderson en el seu lloc i va fer tornar a Clement Attlee del seu Ministeri per ocupar el càrrec de Lord President en el lloc d’Anderson. Aquest canvi no va afectar a la posició d’Attlee com a viceprimer ministre.

A l’oceà Índic, comandos autralians varen enfonsar dues embarcacions de transport japonesos després d’entrar en canoa en el port de Singapur.

css.php