Home // 1941 // gener

31 de gener de 1941

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler es va reunir amb en Joseph Goebbels. El dictador alemany estava de molt bon humor i estava segur de que Alemanya mantindria la iniciativa estratègica, i estava convençut de la victòria i estava feliç pels aplaudiments que li varen oferir el dia anterior el públic del Palau d’Esports.

En un dinar, en Wilhelm Ritter von Leeb, en Gerd von Rundstedt i en Fedor von Bock varen presentar els seus dubtes de la futura Operació Barbarroja a en Walther von Brauchitsch i en Franz Halder. En Von Brauchitsch, com sempre, no va transmetre aquelles queixes i preocupacions a l’Adolf Hitler.

A Frankfurt del Main, es va produir un atemptat contra el Consell jueu.

A la França ocupada, en Carl Heinrich von Stülpnagel va escriure una carta pel mariscal de camp Walther von Brauchitsch per queixar-se de les activitat de l’Alfred Rosenberg a França en la confiscació d’obres d’art, i va dir que si els jueus i els francmaçons no tenien dret a les seves propietats com a enemics declarats del partit nazi, llavors va preguntar què passava amb els francesos en general?.

En el Pròxim Orient:

A Iraq, després de les derrotes italianes a Líbia, el govern iraquià va destituir al primer ministre proalemany, Rashitd Ali.



30 de gener de 1941

En el Sportplast de Berlín, els nazis varen fer un míting per celebrar la seva pujada al poder del 30 de gener de 1933. Davant d’una multitud de gent, una banda militar va avançar lentament i les tropes d’assalt varen creuar les portes de darrera de l’estadi i varen desfilar cap a l’escenari per ocupar al seu lloc sota l’àguila daurada. Darrera d’ells varen venir els abanderats amb els uniformes del Partit. Al cap d’uns minuts, la multitud es va aixecar dels seus seients quan varen veure entrar els líders del Partit acompanyats pels militars. A davant de tot hi havia els generals Walther con Brauchitsch, Wilhelm Keitel i Alfred Jodl entre altres. A continuació, van aparèixer Hermann Göering, que anava vestit amb un lluent vestit blau, Joseph Goebbels, que va entrar a poc a poc sense mirar ningú, Heinrich Himmler, Rudolf Hess, Robert Ley i, al final, Adolf Hitler que va caminar amb fermesa fent la salutació romana sense parar de somriure a la gent. Mentre Hitler anava caminant cap al seu seient, el públic no parava de cantar els càntics del Partit, i cridaven Heil Hitler. El dictador alemany es va asseure en la primera fila de l’estrat posant els braços damunt la taula que tenia davant. Llavors, Goebbels, que es va quedar dret, va començar la seva locució dient que feia vuit anys el poble alemany havia decidit aixecar-se sota el lideratge d’una persona. A continuació, Hitler es va aixecar de la cadira per dirigir-se al centre de l’estrat per parlar i, en aquell moment, la multitud es va tornar a aixecar per aplaudir-lo. Un cop varen acabar els aplaudiments, Hitler va començar el seu discurs on va culpar els jueus de la guerra i els va amenaçar explicant que acabaria amb el seu paper a Europa. Després va dir que el seu programa des de sempre havia sigut abolir el Tractat de Versalles, i que ara trobava estúpid que la resta del món pretengués fer creure que no havia revelat aquest programa ja que havia escrit i dit mil cops que el volia abolir. En cada punt culminant de les frases de Hitler, la multitud aplaudia o cridava un llarg Ooooooohhhh! o picaven amb els peus al terra.

Mentrestant, l’arquitecte Albert Speer tenia massa feina acumulada i es va voler treure feina de sobre per centrar-se en la remodelació de Berlín i de Nuremberg, i va enviar una carta al Reichsleiter i líder sindical de l’Alemanya Nazi, el doctor Robert Ley, per explicar-li que renunciava del càrrec en la Bellesa del Treball ( que tractava de millorar les condicions laborals dels treballadors en les fàbriques o empreses ) i del càrrec d’inspector de les obres del Front Alemany del Treball.

A la costa nord de Líbia a la Cirenàica, les tropes britàniques varen ocupar la ciutat de Derna.



29 de gener de 1941

El ministre de Justícia del Reich, Frantz Gürtner, va morir d’un atac de cor a Berlín.

A Atenes, va morir sobtadament el dictador grec Ioannis Metaxas després d’haver rebutjar un ultimàtum italià i haver-se col·locat al costat dels Aliats. El va substituir Alexandros Korizis, que va permetre la presència dels Aliats a Grècia.

A la Somàlia italiana, forces britàniques amb base a Kènia, dirigides pel general Alan Cunningham, varen atacar a la guarnició de la colònia italiana en la següent fase de la seva campanya contra l’Àfrica Oriental italiana.

En els Estats Units, va avançar la cooperació amb els britànics amb converses d’estat a Washington. Es va decidir de que en cas de que els Estats Units declaressin la guerra, el principal objectiu Aliat seria la derrota d’Alemanya, que va assumir el nom clau de ABC1.



28 de gener de 1941

En el Reich:

En Franz Halder i en Walther von Brauchitsch es varen reunir a la tarda per parlar de la futura Operació Barbarroja. Els dos pensaven que el final de la guerra no estava clar i que el potencial econòmic no milloraria substancialment i que no es podia subestimar el perill occidental. L’Halder pensava que Itàlia es podia enfonsar després de perdre les colònies i que tenien un front meridional a Espanya, Itàlia i Grècia que si s’afegia ara una ofensiva a la Unió Soviètica empitjorarien la situació que, segons ell, ja era dolenta.

27 de gener de 1941

El pastor de la comunitat protestant de Rottmann va escriure al rector de Gallneukirchen per dir-li que uns pares que tenien el seu fill ingressat a Gallneukirschen varen rebre la notícia de que el seu fill havia mort enverinat en el manicomi de Sonnenstein, de Pirna, i que el seu cadàver havia sigut incinerat d’immediat per perill de contagi. El pastor es preguntava en la carta perquè no es va sol·licitar el consentiment dels pares per treure el seu fill del manicomi i s’hi aquest noi patia realment alguna ferida perquè morís enverinat de sang per erisipela. El pastor també va preguntar per acabar si aquell fet era habitual en el manicomi.

26 de gener de 1941

A la Somàlia britànica i italiana, els britànics varen començar una ofensiva per expulsar els italians.

25 de gener de 1941

A Etiòpia, després de les victòries britàniques a l’Àfrica, el Negus, el rei Selassie Haile, després de cinc anys d’exili, va tornar a entrar al país.

24 de gener de 1941

Albert Speer estava preocupat pels problemes que l’ocasionaven Martin Bormann i Hermann Giessler per finançar les noves obres del Reich alemany i se sentia molt sol per la falta de suport. Veient aquella preocupació, el ministre d’Armament i Munició i amic de Speer, Fritz Todt, li va enviar una carta de suport i li va explicar que ell també havia tingut molts problemes amb persones que en principi havien de col·laborar amb ell i que el destí duia a diferents punts de vistes de les persones. En la carta també li deia que havia escollit el millor camí tot i la seva joventut, i en canvi ell havia escollit un camí ple de patiments. És curiós que el cap d’un any, el 8 de febrer de 1942, Speer agafés el camí de Todt ocupant el seu ministeri sabent el què li havia dit Todt en la carta.

A Líbia, la 4ª brigada blindada britànica va combatre als blindats italians a prop de Mechili. Les tropes italianes a Líbia estaven en aquell moment dividides, amb unitats a l’interior situats al voltant de Mechili, i altres forces al voltant de Derna. No es donaran suport mútuament i les dues forces seran rodejades.

En els Estats Units, el ministre de Marina, Franz Knox, va escriure una carta on deia que davant d’una guerra contra Japó era molt possible un atac japonès contra l’esquadra nord-americana o contra la base naval de Pearl Harbor.

22 de gener de 1941

La 7ª Divisió Blindada britànica, coneguda com les rates del desert, varen alliberar la ciutat de Tobruk, a Líbia, que estava sota control italià, i varen empresonar a 25.000 soldats italians i es varen apoderar de 220 canons i uns 70 tancs. A més, es van fer amb l’important port de Tobruk.

21 de gener de 1941

En el Reich:

En Theodor Dannecker va manifestar que d’acord amb la voluntat de l’Adolf Hitler, la qüestió jueva dins de la part de l’Europa regida o controlada per Alemanya tindria que sotmetre’s després de la guerra a una solució final.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, amb el suport dels blindats, la infanteria australiana va penetrar en el mal traçat sistema defensiu italià per entrar a Tobruk.

css.php