Home // 1934 // febrer

27 de febrer de 1934

En el Reich:

En una reunió en el Ministeri de la Reichswehr, on hi varen participar dirigents de la Reichswehr, les SA i les SS, l’Adolf Hitler, coneixent les conclusions de l’Alt Comandament de l’Exèrcit sobre la seva cooperació amb les SA, va rebutjar categòricament els plans de l‘Ernst Röhm de crear una milícia de les SA, ja que volia que continuessin amb les seves activitats a assumptes polítics. En acabar el discurs, en Röhm i en Werner von Blomberg varen tenir que firmar la pau i llavors en Hitler va marxar. En seguit, es va servir el xampany, però quan els oficials varen marxar en Röhm, segons va dir en Viktor Lutze, va comentar: El que acaba de dir aquest caporal ridícul no ens afecta a nosaltres. En Hitler no té lleialtat i se l’hauria d’enviar de permís com a mínim. Sinó ho podem aconseguir amb en Hitler, ho farem sense ell. En Lutze va informar més tard a en Hitler sobre aquelles paraules, però el líder alemany es va limitar a dir-li que tenien que esperar a que arribés el moment oportú.  

Quan va acabar de beure’s el xampany, en Röhm va marxar enfadat en la seva oficina de les SA a la Skagerrakplatz. Allí va ser saludat amb gran cortesia, i amb els seus col·laboradors varen creure que en Hitler era un presoner d’en Hermann Göering, en Joseph Goebbels, l’Alfred Rosenberg i els oficials prussians. Irritat per les paraules d’en Hitler, Röhm va dir que si en Hitler no volia ell començaria una marxa i que més de 100.000 els seguirien.



21 de febrer de 1934

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler volia volia oferir confidencialment a l’Exèrcit una reducció de les SA, fins a dos terços, i permetre un pla de supervisió que assegurés que la resta no posseiria armes ni rebria instruccions militars.

Mentrestant, en una reunió dels Ministeris d’Agricultura dels Länders celebrada a Berlín, en Werner Willikens, el secretari d’Estat del Ministeri d’Agricultura de Prússia, va dir en el seu discurs que tothom sabia que en Hitler li resultava difícil ordenar des de dalt tot el què es proposava dur a terme tard o d’hora, però que fins llavors tot el món havia treballat millor en el seu càrrec a la nova Alemanya d’en Hitler. El secretari d’Estat demanava treballar sota les ordres i directrius del canceller per un futur millor.

Aquell dia, va visitar la capital Alemanya el polític britànic del Partit Conservador, Anthony Eden.



18 de febrer de 1934

Ernst Hanfstaengl va viajar a Berlín per explicar-li a Adolf Hitler que havia arribat a acords amb Benito Mussolini el dia anterior i que el Duce havia acceptat una entrevista amb Hitler. Hanfstaengl estava molt content i es pensava que Hitler li agrairia el seu gest. Però quan va ser rebut per Hitler no li va fer massa cas i quan li va explicar que s’havia entrevistat amb Mussolini sense el seu consentiment  es va disgustar ja que no volia que ningú negociés sense que ell ho sabés. Però quan Hanfstaengl li va donar una foto de Mussolini amb una dedicatòria per ell va pensar que no era tant mala idea entrevistar-se amb el Duce, però Hitler va continuar disgustat amb Hanfstaengl i li va dir que en parlarien més endavant i  no li va donar les gràcies pels seus serveis.



17 de febrer de 1934

En una entrevista en el diari Daily Herald, Adolf Hitler va dir que Alemanya intervindria a Àustria quan es convertís en un feu nacionalsocialista i un dels destins del Reich.

Aquell dia, Ernst Hanfstaengl va viatjar a Itàlia per entrevistar-se amb Benito Mussolini i per distribuir la pel·lícula Hans Westmar. L’objectiu de Hanfstaengl va ser que Mussolini acceptés entrevistar-se amb Adolf Hitler, cosa que Mussolini va acceptar després de que Hanfstaengl li fes veure que tenien moltes coses en comú. El dictador italià va estar tant content amb Hanfstaengl i li va dedicar a una fotografia seva amb el seu autògraf perquè li regalés a Hitler.

Aquell dia, davant de la preocupació internacional de la política agressiva de Hitler davant d’Àustria, els governs de França, Gran Bretanya i Itàlia varen publicar una declaració conjunta on consideraven la necessitat de respectar la independència i la integritat d’Àustria d’acord amb els Tractats pertinents.

12 de febrer de 1934

Dilluns:

A Àustria:

El règim d‘Elgebert Dollfuss va llançar un atac policial a gran escala contra els socialdemòcrates després de la manifestació a gran escala del dia anterior. Els socialdemòcrates varen resistir durant quatre dies però finalment varen ser aixafats. Onze activistes varen ser penjats i el moviment obrer austríac va passar a la clandestinitat.

A França:

Després de la dimissió de l’Edouard Daladier, la federació sindical CGT va convocar una vaga per tal d’evitar que els partits feixistes arribessin al poder.

11 de febrer de 1934

A Berlín, Joseph Goebbels va dir davant les funcionaries del Partit que li constava que entre les dones ja existia el lema; nosaltres ja no fumem, i que no hi havia dubtes de que per una dona no hi havia més honor que compartir amb l’home les feines que fins llavors eren catalogades als homes.

A Àustria, es va produir una gran manifestació socialista, la majoria eren partidaris de l’annexió d’Àustria amb Alemanya, que va ser fortament reprimida per la policia. A partir de llavors els socialistes varen organitzar una onada d’atemptats per intentar enderrocar al govern d’Engelbert Dollfuss.

9 de febrer de 1934

Divendres:

A França:

Després de la violenta mobilització de grans banders de partidaris de la dreta francesa el 6 de febrer i després de fer caure el govern francès, els comunistes francesos varen mobilitzar els seus partidaris. Els xocs amb els paramilitars de dretes varen deixar nou morts i centenars de ferits durant els següents dies.

En els Balcans:

Es va firmar el Pacte balcànic entre Grècia, Romania, Turquia i Iugoslàvia.

7 de febrer de 1934

En la sisena reunió del Consell de defensa del Reich, el tinent general Beck va declarar que l’objectiu d’aquella trobada era crear l’ambient de guerra.

6 de febrer de 1934

Dimarts.

A França:

A París es va produir una gran manifestació de dretes exigint la dimissió del govern liberal recentment format per l’Edouard Daladier. Després d’una nit de disturbis entre els manifestants i la policia, 15 persones varen ,morir i més de 1.400 varen quedar ferides. Daladier va renunciar al càrrec després de veure que no podia posar ordre i veure que la magnitud de la tragèdia.

2 de febrer de 1934

En el Reich:

En una reunió amb els seus gauleiters, l’Adolf Hitler va criticar un altre cop a les SA sense mencionar-les dient que només els idiotes creien que la revolució no havia acabat i que en el moviment no faltaven aquelles persones que només entenien la revolució com un estat de caos permanent.

Mentrestant, en Werner von Blomberg, que el dia anterior havia rebut un memoràndum de l’Ernst Röhm en què li explicava les relacions entre l’Exèrcit i les SA; es va reunir amb els comandants del districte de l’Exèrcit i va parlar d’aquell memoràndum i segons sembla, va tergiversar les paraules del líder de les SA provocant malestar dins dels comandants, fet que els va conduir a pressionar a en Hitler perquè frenés o eliminés les seves tropes de xoc.

Per altra banda, en Fritz Wiedemann es va afiliar al NSDAP. En Wiedemann es va convertit en l’ajudant personal de l’Adolf Hitler en política exterior.

css.php