Home // 1934 // febrer

28 de febrer de 1934

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va convocar una gran reunió en la Bendlerstrasse i on hi varen ser presents tots els líders de les SS i les SA, a més del propi Ernst Röhm, i els generals de la Reichswehr. El propòsit de la reunió era convèncer a les SA i a l’Exèrcit de que tenien que conviure plegats i volia acabar amb totes les discussions que hi havia sobre qui havia de liderar les forces armades. Hitler, que al principi va parlar a poc a poc, va començar recordant que el nacionalsocialisme havia acabat amb l’atur, però va avisar de que quan l’Estat hagués complert el seu objectiu vindria una recessió econòmica i va afirmar que l’únic remei que tindrien seria la creació d’un nou espai vital per l’excedent demogràfic. Llavors, Hitler va insistir en que les potències occidentals mai els donarien aquest espai i va afirmar que en el futur podrien resultar necessàries unes accions ràpides primer cap a l’Oest i després cap a l’Est. A continuació, el canceller alemany va deixar de parlar del futur i es va centrar en el present afirmant que una milícia, fent referència a les SA, només era apropiada per la defensa de territoris petits. El líder alemany en aquells moments només mirava a en Röhm, que aquest mirava al sostre fent-se el desinteressat. Tot seguit, Hitler va continuar dient que les SA tindrien que limitar-se a la missió política i, amb més fermesa, va dir que el ministre de Guerra podria recórrer a les SA per la labor de la Grenzschutz i la instrucció pre-militar. Llavors es va fer un silenci amb els generals immòbils i tensos mentre Röhm continuava en silenci. Després del llarg silenci, Hitler va concloure el seu discurs dient que exigia a la Sturmabteilung una lleial execució de les missions que se li confiessin. En acabar el discurs, que no va ser aplaudit, tots es varen aixecar i uns varen rodejar a en Hitler i altres a en Röhm i al ministre Werner von Blomberg. Tothom volia saber l’opinió dels seus caps. Hitler en aquells moments estava somrient i tranquil, i aprofitant que Röhm estava a prop seu el va agafar pel braç perquè li donés la mà al ministre de Guerra. Volia una reconciliació pública. Els dos homes es varen donar la mà. Després de que Hitler marxés, Röhm va convidar als generals a un dinar de reconciliació allí mateix. Quan les portes de la sala es varen obrir es va veure una taula ja preparada i amb els noms de Röhm i Von Blomberg situats a cada extrem. Però el dinar, tot i el xampany que es va servir, va ser fred; ningú parlava i els generals amb prou feines aixecaven el cap. Després de que Röhm fes una senyal totes les SA es varen aixecar dels seus llocs per donar per acabat el dinar. Entenent la senyal, els homes de la Reichswehr es varen aixecar també i varen marxar amb els seus pesats vehicles. Llavors, Röhm va demanar a les SA Führer que es quedessin i després de la sortida dels oficials es varen tornar a seure a la taula. Röhm es  va servir una altra copa de xampany.

Röhm, que cada cop era més crític amb el règim i ara se sentia humiliat, va exclamar que era un nou Tractat de Versalles i, seguidament, va criticar obertament a l’Adolf Hitler davant d’aquells líders de les SA i va cridar que no l’importava el que hagués dit Hitler, a qui va titllar de caporal ridícul, i va dir que que si no podien actuar amb ell actuarien sense ell. Röhm també va dir que Hitler era un traïdor i va afirmar que havia d’obligar-lo a que agafés unes vacances. Per acabar el seu discurs va dir que s’havien de lliurar d’en Hitler, a qui va definir ara com un ninot. Alguns líder de les SA varen quedar descontents davant d’aquelles frases. Viktor Lutze el va escoltar des d’un extrem de la sala sense poder-se creure el que havia dit el seu cap. Lutze va informar més tard a en Rudolf Hess sobre aquelles paraules i per consell d’aquest Lutze es va desplaçar al Berghof, on hi havia en Hitler. Després, Röhm es va dirigir a la seva oficina de les SA a la Skagerrakplatz. Allí va ser saludat amb gran cortesia, i amb els seus col·laboradors varen creure que Hitler era un presoner d’en Hermann Göering, en Joseph Goebbels, l’Alfred Rosenberg i els oficials prussians. Röhm va dir que si Hitler no volia ell començaria una marxa i que més de 100.000 els seguirien.

27 de febrer de 1934

Dimarts:

En el Reich:

 

22 de febrer de 1934

Dijous:

En el Reich:

Rudolf Hess va llançar una nova advertència cap a les SA des de les columnes del Völkischer Beobachter. Hess va escriure que tot membre de les SA, com qualsevol comandament polític o de les Joventuts Hitlerianes, no era més que un combatent en el si del NSDAP…. i va afirmar que ni ara ni en el futur hi havia raó per mantenir una existència pròpia.

21 de febrer de 1934

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler volia volia oferir confidencialment a l’Exèrcit una reducció de les SA, fins a dos terços, i permetre un pla de supervisió que assegurés que la resta no posseiria armes ni rebria instruccions militars.

Mentrestant, en una reunió dels Ministeris d’Agricultura dels Länders celebrada a Berlín, en Werner Willikens, el secretari d’Estat del Ministeri d’Agricultura de Prússia, va dir en el seu discurs que tothom sabia que en Hitler li resultava difícil ordenar des de dalt tot el què es proposava dur a terme tard o d’hora, però que fins llavors tot el món havia treballat millor en el seu càrrec a la nova Alemanya d’en Hitler. El secretari d’Estat demanava treballar sota les ordres i directrius del canceller per un futur millor.

Aquell dia, va visitar la capital Alemanya el polític britànic del Partit Conservador, Anthony Eden.

18 de febrer de 1934

Ernst Hanfstaengl va viajar a Berlín per explicar-li a Adolf Hitler que havia arribat a acords amb Benito Mussolini el dia anterior i que el Duce havia acceptat una entrevista amb Hitler. Hanfstaengl estava molt content i es pensava que Hitler li agrairia el seu gest. Però quan va ser rebut per Hitler no li va fer massa cas i quan li va explicar que s’havia entrevistat amb Mussolini sense el seu consentiment  es va disgustar ja que no volia que ningú negociés sense que ell ho sabés. Però quan Hanfstaengl li va donar una foto de Mussolini amb una dedicatòria per ell va pensar que no era tant mala idea entrevistar-se amb el Duce, però Hitler va continuar disgustat amb Hanfstaengl i li va dir que en parlarien més endavant i  no li va donar les gràcies pels seus serveis.

17 de febrer de 1934

En una entrevista en el diari Daily Herald, Adolf Hitler va dir que Alemanya intervindria a Àustria quan es convertís en un feu nacionalsocialista i un dels destins del Reich.

Aquell dia, Ernst Hanfstaengl va viatjar a Itàlia per entrevistar-se amb Benito Mussolini i per distribuir la pel·lícula Hans Westmar. L’objectiu de Hanfstaengl va ser que Mussolini acceptés entrevistar-se amb Adolf Hitler, cosa que Mussolini va acceptar després de que Hanfstaengl li fes veure que tenien moltes coses en comú. El dictador italià va estar tant content amb Hanfstaengl i li va dedicar a una fotografia seva amb el seu autògraf perquè li regalés a Hitler.

Aquell dia, davant de la preocupació internacional de la política agressiva de Hitler davant d’Àustria, els governs de França, Gran Bretanya i Itàlia varen publicar una declaració conjunta on consideraven la necessitat de respectar la independència i la integritat d’Àustria d’acord amb els Tractats pertinents.

12 de febrer de 1934

Dilluns:

A Àustria:

El règim d‘Elgebert Dollfuss va llançar un atac policial a gran escala contra els socialdemòcrates després de la manifestació a gran escala del dia anterior. Els socialdemòcrates varen resistir durant quatre dies però finalment varen ser aixafats. Onze activistes varen ser penjats i el moviment obrer austríac va passar a la clandestinitat.

A França:

Després de la dimissió de l’Edouard Daladier, la federació sindical CGT va convocar una vaga per tal d’evitar que els partits feixistes arribessin al poder.

11 de febrer de 1934

A Berlín, Joseph Goebbels va dir davant les funcionaries del Partit que li constava que entre les dones ja existia el lema; nosaltres ja no fumem, i que no hi havia dubtes de que per una dona no hi havia més honor que compartir amb l’home les feines que fins llavors eren catalogades als homes.

A Àustria, es va produir una gran manifestació socialista, la majoria eren partidaris de l’annexió d’Àustria amb Alemanya, que va ser fortament reprimida per la policia. A partir de llavors els socialistes varen organitzar una onada d’atemptats per intentar enderrocar al govern d’Engelbert Dollfuss.

9 de febrer de 1934

Divendres:

A França:

Després de la violenta mobilització de grans banders de partidaris de la dreta francesa el 6 de febrer i després de fer caure el govern francès, els comunistes francesos varen mobilitzar els seus partidaris. Els xocs amb els paramilitars de dretes varen deixar nou morts i centenars de ferits durant els següents dies.

En els Balcans:

Es va firmar el Pacte balcànic entre Grècia, Romania, Turquia i Iugoslàvia.

7 de febrer de 1934

Dimecres:

En el Reich:

En la sisena reunió del Consell de defensa del Reich, el tinent general Ludwig Beck va declarar que l’objectiu d’aquella trobada era crear l’ambient de guerra.

A França:

Després de la manifestació de dretes del dia anterior, que va acabar amb 15 morts i 1.400 ferits, el president Edouard Daladier va dimitir del seu càrrec en l’Assemblea Nacional tot i tenir el suport parlamentari.

css.php