Home // 1942 // setembre

30 de setembre de 1942

En el Reich:

A la tarda es va inaugurar l’obra socors hivernal en el Palau d’Esports de Berlín, i l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs, que va ser retransmès per ràdio, on va intentar animar a una població que estava cansada de la guerra. Volent ridiculitzar als britànics, en Hitler va dir que quan l’Antonhy Eden o algun dels seus companys declaraven que tenien una opinió, ells no podien parlar amb ell perquè la seva idea era una opinió molt diferent a la d’ells perquè ells creien que Dunkerque havia sigut una de les millors victòries de la història mundial. El dictador alemany combinava la glorificació de les gestes bèl·liques alemanyes amb un atac sarcàstic contra el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt. Llavors, va assegurar que en breu ocuparien la ciutat de Stalingrad, Ucraïna i la conca del Donets. Explicant els tres motius pels quals havien d’ocupar precisament aquells territoris; conquerir l’últim territori rus ric en blat, conquerir l’últim districte de carbó i aproximar-se al districte petrolier per aturar la producció, els va prometre que ningú els faria fora d’aquella zona. Després va descriure com havien viscut l’hivern anterior i els va assegurar que s’explotarien tots els recursos materials dels països ocupats. En acabar el discurs va assegurar que acabaria amb la comunitat jueva en aquesta la guerra i els va amenaçar quan va dir que els jueus s’havien burlat de les seves profecies i que ara no sabia si reien o si ja els hi havia tret les ganes de riure, però va assegurar amb contundència que els hi trauria totes les ganes de riure a totes parts i que encertaria les seves profecies. Amb anterioritat, en Joseph Goebbels també havia pronunciat un discurs on va criticar que es divulgués mentides i rumors absurds per debilitar la moral del poble alemany. L’Erwin Rommel, que es recuperava de la fatiga que li produïa la guerra, estava assentat en la tribuna d’honor del Palau i en Hitler el va saludar amb una encaixada de mans.

En el front oriental:

Mentre en Hitler prometia la victòria, a la nit, a Stalingrad, la 39º Divisió de Guàrdies d’Infanteria soviètica, sota les ordres del general de divisió Stiepan Guniev, va travessar el riu Volga per defensar la fàbrica d’Octubre Roig. Quan els alemanys els van veure els hi varen llançar granades, però en Guniev va continuar endavant amb l’operació. Per aconseguir ràpidament la victòria, l’Erich von Manstein va sol·licitar a Berlín una demora per començar l’atac contra la ciutat de Leningrad, l’anomenada Operació Llum del Nord, per dirigir-se després al sud, cap a Stalingrad.

A les afores de Stalingrad, les tropes alemanyes varen tornar avançar cap al Caucas amb l’objectiu d’ocupar els camps petrolífers. Però la victòria alemanya en el front oriental semblava encara lluny i a Roma varen arribar informes molt pessimistes de Berlín i de Viena que explicaven que l’ofensiva en el front oriental no havia arribat a aconseguir els seus objectius i que els bombardejos aeris havien afectat a la moral de la població alemanya. Però no només els italians patien per la situació, a mesura que la guerra s’allargava i s’anava tornant més brutal i assassina, alguns alemanys es varen començar a queixar del què estaven veien. El doctor Gutkelch li va enviar una carta a l’Alfred Rosenberg per explicar-li un fet que li havia tocat viure en el front. Li va explicar que havia vist un tren ple de treballadors forçats de l’Est que es dirigia a Alemanya i que en el tren hi va veure cadàvers. Descrivint-li aquells horrors, li va comentar que la situació era tant precària que les dones que parien allí els hi llançaven els recents nascuts per la finestra. També va explicar-li que en el mateix vagó hi viatjaven malalts de tuberculosis i que els moribunds dormien en els trens de mercaderies.

En el nord de l’Àfrica:

Quan tornava d’una missió escorta sobre El Alamein amb el seu ME-109G, que per aquelles dates aquests aparells tenien problemes de motor que havia provocat més d’un accident, el pilot alemany Hans-Joachim Marseille va veure que del seu motor començava a sortir fum, però va decidir no saltar del caça perquè es trobava en territori controlat pels britànics. Quan la situació se li va fer insuportable va decidir llançar-se de l’aparell, però va tenir la mala sort de colpejar amb la cua de l’avió. El seu cos va ser trobat a 7 quilòmetres de Sidi Abd el Rahman. En Marseille, amb 158 victòries, va ser enterrat en el cementiri militar alemany de Tobruk. A títol pòstum va rebre els seus Brillants per la seva Creu de Ferro.

A l’Àfrica:

A les aigües de Madagascar, els japonesos varen començar l‘Operació Dragó Diví, que tenia com a objectiu foragitar els britànics de l’illa. Els submarins japonesos I-16, I-18 i I-30 es varen aproximar a les costes de Madagascar per llançar-hi a l’aigua mini submarins per intentar enfonsar les embarcacions britàniques fondejades a Diego Suárez. Els mini submarins varen penetrar en les aigües del port i varen enfonsar una embarcació de transport i varen arribar a l’embarcació Ramillies, que va quedar inutilitzat durant uns mesos. Mentrestant, el I-10 i l’únic submarí francès que quedava a la zona, el Bezeviers, varen actuar coordinadament per intentar enfonsar alguna embarcació aliada, però els avions britànics varen localitzar al submarí francès i el varen enfonsar amb les seves càrregues de profunditat.



28 de setembre de 1942

En el Reich:

En el Palau d’Esports de Berlín, l’Adolf Hitler es va dirigir a 12.000 oficials i cadets.

A França:

Un comando especial alemany va entrar per primer cop a la zona sud de França, la controlada pel govern de Vichy. Aquest comando estava compost per 280 homes de l’Abwehr, la Gestapo i la Orpo. Tots van actuar amb una falsa personalitat francesa, tots parlaven francès, i es van repartir pels allotjaments que els hi havien preparat a Lió, Marsella i Montpeller. La direcció va ser confiada a en Boemelburg. El conjunt d’aquesta operació va rebre el nom clau d’Acció Donar.

En el front oriental:

A Stalingrad, la batalla pel control de la ciutat era ferotge i es lluitava casa per casa. El sergent Jakob Pavlov, que va quedar cec, i els seus Shturmovaya (grups d’assalt) varen resistir els atacs alemanys en una casa de quatre pisos a 275 metres del riu Volga. La resistència d’aquest grup de soldats va durar 58 dies i avui en dia la casa on es va defensar en Pavol es coneix com la Casa Pavlov. La casa encara es conserva. Al nord del barranc Krutoi, la 284º Divisió siberiana del coronel Batiuk va perdre en aquella jornada a 300 soldats. Per altra banda, la 193º Divisió Blindada soviètica estava sent atacada pels tancs alemanys que amenaçaven amb dividir als defensors en dos per expulsar-los de la ciutat.

A les afores de la ciutat, el 51º Cos va informar de que havia ocupat aproximadament la meitat del assentament de Barrikadi i dos terços d’un bloc de cases del voltant de la muntanya de Mamaev Kurgan, així com la part occidental de la fàbrica d’Octubre Roig.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, en Iosif Stalin es va reunir amb en Gregory Zhukov i l’Alexander Vasilevski. Relaxat i amb un to amable, el dictador soviètic va voler ser informat de la personalitat dels seus generals que comandaven els diferents Exèrcits. Parlant del general Gordov, en Zhukov li va recomanar que en Konstantin Rokossovski el substituís, cosa que Stalin va accedir-hi, com també va estar d’acord en el canvi dels noms dels diferents sectors. El front de Stalingrad es va convertir en el front del Don; el front del Sud-est es va convertir en el front de Stalingrad. Després de discutir la futura Operació Urà, Stalin li va dir a en Zhukov que havia de tornar a Stalingrad i fer els necessaris per acabar amb els alemanys. Abans de marxar, tant en Vasilevski com en Zhukov varen firmar un mapa que mostrava el pla de la contraofensiva. Stalin es va limitar a escriure-hi la paraula aprovat i després hi va estampar la seva firma.



27 de setembre de 1942

A Stalingrad, es varen produir diversos combats en els carrers de la ciutat.

A l’Atlàntic, el Queen Mary va salpar de Nova York amb destí a Gourock, en el Firth of Forth d’Escòcia, amb la seva habitual dotació de soldats nord-americans. Aquell viatge seria accidentat uns dies després pel Queen Mary.



26 de setembre de 1942

A Stalingrad, Friedrich Paulus va organitzar una operació per ocupar el nord de la ciutat.

25 de setembre de 1942

En el front oriental:

A Stalingrad, al matí, els homes de l’Anton Dragan encara resistien a la plaça Roja assetjada pels alemanys. Veient des de la seva posició un batalló alemany davant de l’edifici, en Dragan va disparar les seves últimes 250 bales. Esgotats i sense municions, els homes d’en Dragan es varen acomiadar sabent que era el seu final. Llavors, els carros alemanys varen donar la volta a una cantonada i varen disparar directament contra l’edifici, que es va enfonsar. Però, en el subterrani, varen quedar enterrats vius sis homes, entre ells en Dragan que havia quedat inconscient durant unes hores en rebre un fort cop al cap, i fins al vespre no varen poder sortir. Ja a l’aire lliure varen poder sentir a la seva esquerra el bombardeig sobre Mainaiev, però en el carrer Komsomlskaia varen veure-hi una relativa calma. Quan les patrulles alemanyes varen topar amb ells accidentalment, els homes d’en Dragan es varen refugiar a les ruïnes. Aprofitant la foscor de la nit, els homes d’en Dragan varen anar avançant a través dels rails dels tramvia fins arribar al Volga, varen construir una balsa amb troncs i bastons i varen fugir cap a les illes Sarpinski.

24 de setembre de 1942

En el Reich:

En el quarter general de Vínnitsa, el Werwolf, a Ucraïna, l’Adolf Hitler va jubilar, que de fet el va acomiadar, després d’una reunió militar al general Franz Halder del Comandament del Estat Major Central del Heer per qüestionar les seves decisions en el front oriental. El general havia demanat en més d’una ocasió la retirada, i el va substituir el seu homòleg, en Kurt Zeitzler, que havia acabat de ser ascendit a brigadier general i no s’esperava ara un nou ascens. Amb veu freda, el dictador alemany li va dir en el general rellevat que havien arribat a un extrem en el qual un ja no podia seguir amb l’altre i el va jubilar amb la justificació de que l’Halder tenia malmès el sistema nerviós. Al mateix Halder va anotar en el seu Diari que tenia els nervis destrossats, però també va escriure que en Hitler també els hi tenia. Retirant-se amb discreció a les seves habitacions per recollir les seves coses, abans de marxar l’Halder va escriure una breu nota pel seu amic Friedrich Paulus dient-li que havia dimitit del seu càrrec i li agraïa la seva lleialtat i amistat.

En el front oriental:

A Stalingrad, els alemanys ja controlaven gran part de la ciutat però havien perdut a una desena part del 6º Exèrcit i la resistència soviètica encara continuava en els districtes industrials del nord.

En els Estats Units:

A Nova York, a Union Square, uns 25.000 ciutadans nord-americans es varen manifestar a la plaça per exigir en el seu govern l’obertura d’un segon front a Europa per alleugerir part de la pressió que suportava la Unió Soviètica en la seva lluita contra Alemanya.

23 de setembre de 1942

En el front oriental:

Les tropes alemanyes varen intentar entrar al centre de la ciutat de Stalingrad. Però els soviètics no paraven de rebre reforços del Volga. A la tarda, un altre contingent de la 24ª Divisió va agafar les embarcacions a la riba oriental i varen desembarcar a prop de la fàbrica d’Octubre Roig.

En el Reich:

L’Erwin Rommel va deixar el nord de l’Àfrica i va volar cap a Alemanya on va estar de baixa durant un temps. En Rommel va cedir el comandament a un veterà del front oriental, el mal preparat general Georg Stumme.

A l’Àfrica:

A Madagascar, els britànics varen ocupar Tananarive.

22 de setembre de 1942

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va substituir al general Franz Halder pel general Kurt Zeitzler al capdavant de l’Estat Major. Halder havia sigut molt crític davant l’estratègia a seguir en el front oriental.

En el front oriental:

A Stalingrad, a primera hora del matí, la 284º Divisió sota al comandament del coronel Nikolai Batiuk va començar a creuar el Volga. Varen passar unes quantes hores abans de que el primer grup desembarqués a la ciutat i, tot i que els avions alemanys els varen bombardejar, varen sobreviure la travessia. De seguida es varen dirigir cap a la fàbrica de productes químics Lazur, situada a meitat del bucle ferroviari entre la riba del riu i els prats del turó Mamaiev, on els alemanys lluitaven contra la 13º Divisió de Guàrdia. El cim del turó havia canviat de mans diversos cops, però els alemanys varen poder veure des d’allí l’amenaça que suposava l’arribada de la 284º Divisió. Mentrestant, els bombarders alemanys sobrevolaven el Volga buscant les embarcacions i els remolcadors soviètics.

En el nord de l’Àfrica:

No trobant-se bé de salut, l‘Erwin Rommel va decidir abandonar el nord de l’Àfrica per tornar a Alemanya per recuperar-se. Un mes més tard, el 26 d’octubre, va tenir que tornar corrents després de la contra-ofensiva britànica, però ja era massa tard per poder defensar la situació amb eficàcia.

21 de setembre de 1942

En el Reich:

El cap de les SS, en Heinrich Himmler, i el ministre d’Armament, l’Albert Speer, es varen barallar pels presoners dels camps de concentració. En Himmler feia servir els presoners per fabricar armament per les SS i els obligava a treballar en unes condicions espantoses. La disputa va venir perquè Speer volia que aquells presoners treballessin dins del seu Ministeri per fabricar armament. Aquella picabaralla entre els dos jerarques la va solucionar finalment l’Adolf Hitler ordenant que els internats en els camps de concentració treballessin en les empreses sotmeses a l’organització industrial d’armament de Speer. Més tard, molts dels empresaris que varen rebre aquells presoners es varen queixar de les males condicions de salut que tenien aquells presoners que casi no podien ni treballar. Dins de l’organització de Speer varen intentar millorar les condicions de vida d’aquells presoners. però tot i això se’ls va obligar a treballar sense descans.

En el front oriental:

A Stalingrad, els carros i els avions alemanys varen atacar l’edifici on es refugiaven els soldats del 1º Batalló del 13º Regiment de l’Anton Dragan a la Plaça Roja. Al vespre, en Dragan i els seus homes estaven aïllats dels seus companys. En els grans magatzems Univermag, els alemanys es varen concentrar en el quarter general del batalló i varen matar a tots els soviètics que varen trobar. En Dragan va intentar enviar-hi ajuda, però el quarter general havia sigut destruït i l’Estat Major aniquilat. Conduint els seus homes d’edifici en edifici, els homes d’en Dragan varen travessar per la font amb les estàtues de nens ballant al voltant d’un cocodril, va passar pel Pravda, pel Soviet de la ciutat, pel teatre i pels cossos que penjaven al voltant de l’obelisc commemoratiu dels caiguts de la Guerra Civil de 1918. En la intersecció dels carrers Krasnopeterskaia i Komsomolskaia, en Dragan va conduir la resta dels seus homes cap als subterranis d’una casa d’apartaments de tres pisos.

Mentrestant, des de més enllà dels Urals arribaven més reforços a la ciutat i des de les extensions de Sibèria va arribar ordres a la 284º Divisió, sota el comandament del coronel Nikolai Batiuk, perquè es desplacessin cap al Volga i el creuessin.

A Noruega:

Els deu homes britànics i els dos noruecs que varen desembarcar a les costes noruegues el 16 de setembre de 1942, varen destruir la central elèctrica de Glomfjord. Un guàrdia alemany va morir durant l’atac i els obrers noruecs varen ser amenaçats amb cloroform en el cas de que oferissin resistència. Els britànics portaven injectables de morfina per si oferien resistència. Després de l’atac, quan fugien, set dels atacants varen ser detinguts pels alemanys i la resta va arribar a fugir cap a Suècia.

A la Gran Bretanya:

En Winston Churchill va sol·licitar en el Gabinet de Guerra censurar la premsa perquè no publiqués les grans pèrdues del Bomber Command de la RAF.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen provar per primer cop el prototip XB-29, el futur B-29. La prova va ser bona, però es va veure una mala qualitat en el motor, que s’incendiava massa ràpidament.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen començar una ofensiva contra els japonesos a Nova Guinea.

20 de setembre de 1942

En el Reich:

El ministre d’Armament, l’Albert Speer, va explicar-li a l’Adolf Hitler que no podrien guanyar la guerra si es paralitzaven les indústries de tancs Friedrichshafen, a Alemanya, i la producció de peces d’armament de les indústries de Schweinfurt, també a Alemanya, per culpa d’algun atac aeri dels Aliats. En Hitler va estar d’acord amb Speer i va decidir augmentar els canons antiaeris que protegien aquestes dues ciutats.

Aquell dia, en Karl Döenitz va contestar al comandant Schacht, que havia enfonsat el vaixell britànic Lacònia i havia rescatat als nàufrags britànics, polonesos i els presoners italians, per dir-li que s’havia equivocat en rescatar-los i que només estava justificat salvar sls italians.

A França, un grup de francesos contraris a l’ocupació nazi varen atemptar contra interessos alemanys en el cinema Rex i en l’estació de metro Marbeuf.

En el front oriental:

A Stalingrad va arribar-hi el franctirador soviètic Vasili Zaitzev amb la 284ª Divisió.

css.php