Home // 1939 // maig

31 de maig de 1939

El govern alemany va firmar amb Dinamarca un pacte de no agressió.

A Hamburg, Hermann Göering va rebre la Legió Condor, que havia tornat a Alemanya després de que hagués acabat la guerra civil espanyola, i va dir en un discurs que havien demostrat que ells eren invencibles.



30 de maig de 1939

El govern alemany va demanar a l’ambaixador nazi a Moscou, el comte Friedrich von Schulenberg, que intentés començar negociacions amb els soviètics per arribar a un pacte de no agressió.



24 de maig de 1939

A Espanya:

Els alemanys varen enviar el creuer Wilhelm Gustloff per transportar-hi una gran quantitat de medicaments, aliments i armaments després de que el país quedés devastat per la Guerra Civil espanyola, finalitzada l’1 d’abril de 1939.



23 de maig de 1939

En el Reich:

Durant una reunió celebrada a la nova Cancelleria del Reich on hi van ser presents en Hermann Göering, l’Erich Raeder, en Wilhelm Keitel, en Walther von Brauchitsch, en Hans Jeschonnek, en Franz Halder, l’Erhard Milch, en Walter Warlimont i en Rudolf Schmundt, l’Adolf Hitler va anunciar els seus projectes ofensius contra Polònia dient que quan es presentés la primera ocasió l’atacarien. Va dir que l’aïllament de Polònia era decisiu i que la situació no tenia que conduir a una confrontació simultània amb occident. A continuació, va explicar que Danzig no era el seu objectiu ja que la qüestió era conquerir l’espai vital de l’est, en particular Ucraïna, i assegurà el subministrament de productes alimentaris. El líder alemany els va explicar que havien de preveure una guerra amb occident, principalment contra Gran Bretanya i França, en una lluita a vida o mort, i que havien de fer un atac sorpresa per no allargar la guerra. Els va dir que si esclatés la guerra a l’oest seria necessari poder gaudir d’un gran espai lliure a l’est on la població de les regions no alemanyes haurien de treballar intensament per ells i que podrien contar amb una collita excel·lent. Tot i això, els va comentar que havien de preveure una guerra a llarg plaç i que si fos el cas s’hauria d’ocupar Holanda i Bèlgica i derrotar França per lluitar contra els britànics per obligar-los a capitular. Es tenia pensat ocupar les bases aèries belgues i holandeses i crear una nova línia defensiva en territori holandès que arribés fins al Zuider-See. En Hitler no tenia interès en derrotar la Gran Bretanya, la volia fer capitular per no envair les illes britàniques en una operació de desembarcament inviable. Durant tota la conferència només va parlar en Hitler i no va deixar opinar a la resta, i quan va acabar de parlar va marxar. El contingut de la reunió és el següent:

                          MÀXIM SECRET
             PER SER TRANSMÈS NOMÉS PER CONDUCTA OFICIAL

          Actes d'una reunió celebrada el 23 de maig de 1939

Lloc: L'estudi del Führer, Nova Cancelleria del Reich.
Ajudant de servei: Tinent coronel Schmundt.
Presents: El Führer, mariscal de camp Göering, gran almirall Raeder, coronel general Von Brauchitsch, coronel general Keitel, coronel general Milch, general Halder, general Bodenschatz, contraalmirall Schniewindt, Jeschonnek, coronel Warlimont, tinent coronel Schmundt, capità Engel, tinent coronel Albrecht, capità V. Below. 

Tema: Informació sobre la situació política i objectius futurs. 

Les observacions del Führer s'indiquen més avall de forma sistematizada.

La nostra situació actual pot ser considerada des de dos punts de vista:

1. El desenvolupament real dels fets entre 1933 i 1939.
2. La situació permanent i no alterada en què es troba Alemanya.  

En el període 1933-1939 s'han donat progressos en tots els camps. La nostra situació militar va millorar enormement.

La nostra situació amb respecte al resta del món segueix sent la mateixa...

Una població de 80 milions de persones ha resolt els problemes ideològics. El que implica que hem de resoldre també els problemes econòmics. Cap alemany pot sostreure's a l'obligació de crear les condicions econòmiques necessàries per aconseguir-lo. La solució dels problemes exigeix valor. És inadmissible el principi de que un pot eludir els problemes adaptant-se a les circumstàncies. Més aviat, s'ha d'adaptar les circumstàncies als objectius. I això és impossible sense envair estats estrangers o sense atacar la propietat privada.

Un espai vital proporcionat a la magnitud de l'Estat és la base de tot poder. Un pot negar-se durant algun temps a encarar el problema, però, finalment, aquest acaba resolent-se d'una forma o una altra. Les opcions són o progressar o declinar. En qüestió de 15 o 20 anys, ens veurem obligats a buscar una solució. Cap estadista alemany podrà fer oïdes sordes a aquesta qüestió per més temps.

En l'actualitat vivim en un estat de fervor patriòtic que comparteixen amb nosaltres altres dues nacions: Itàlia i Japó. 

Transcorreguts ja sis anys, la situació és la següent:

Excepte unes poques excepcions d'escasa importància, els alemanys han aconseguit la unitat política nacional. No podran aconseguir-se ulteriors èxits sense basament de sang. 

El polonès no és un enemic addicional. Polònia estarà sempre al costat dels nostres adversaris. Tot i els tractats d'amistat, Polònia ha encoratjat sempre la secreta intenció d'aprofitar qualsevol oportunitat per fer-nos dany.

Danzig no és en absolut l'objecte de la disputa. De el que en realitat es tracta és d'estendre el nostre espai vital cap a l'est i de garantir els nostres subministraments d'aliments, així com de solucionar els problemes del Bàltic. Només podem esperar aquests subministraments provinents de zones escassament poblades. Però, davant de tot i per sobre de la seva fertilitat natural, la prolongació de l'explotació alemanya acreixerà enormement els excedents.

No existeix cap altra possibilitat per Europa.

Colònies: desconfint de les concessions de territori colonial. Això no resol el problemes dels alemanys. Recordin.... el bloqueig.

Si els destí ens porta a un conflicte amb l'oest, la possessió d'extenses zones a l'est ens resultarà avantatjosa. Amb collites récord estarem en condicions de confiar més en la pau que en l'esclat d'una guerra.

La població de les zones no alemanyes no prestarà servei militar, amb el que podrem recórrer a ella com a font de treball. 

El problema polonès és inseparable del conflicte amb l'oest.

Resulta dubtós la capacitat de resistència interna de Polònia al bolxevisme. Per mateix, és dubtós també el valor de Polònia amb barrera contra Rússia.

Ens hem de preguntar si, amb una ràpida decisió, s'aconseguirà un èxit militar a l'oest, i també quin seria llavors l'actitud de Polònia.

El govern polonès no resistirà la pressió des de Rússia. Polònia veu perillosa una victòria alemanya a l'oest i, per això, intentarà treure'ns aquest triomf.

En conseqüència, no podem plantejar-nos la possibilitat de respectar Polònia, i això deixa en les nostres mans la decisió:

Atacar Polònia en la primera oportunitat favorable que se'ns presenti.

No podem esperar una repetició del cas de Txecoslovàquia. Hi haurà guerra. La nostra missió es aïllar Polònia. L'èxit d'aquest aïllament serà decisiu.

Per consegüent, el Führer ha de reservar-se el dret de donar l'ordre final d'atacar. No té que haver-hi en aquest moment cap conflicte simultani amb les potències occidentals (França i Gran Bretanya). 

Com que no és segur que un conflicte germànic-polonès no condueixi a una guerra a l'oest, la conclusió és que la nostra lluita ha de ser principalment contra Gran Bretanya i França.

Fonamentalment, doncs: un conflicte amb Polònia - iniciat amb un atac nostre contra Polònia -, només tindrà èxit si les potències occidentals es mantenen al marge. Si això fos impossible, el millor seria atacar a l'oest i, al mateix temps, arribar a un compromís amb Polònia.

Japó és un gran problema. Encara quan en un principi, per diverses raons, la seva col·laboració amb nostres sembla una mica freda i restringida, és evident, tot i això, que a Japó l'hi interessa prendre la iniciativa i atacar a Rússia quan es presenti una ocasió favorable.

Les relacions econòmiques amb Rússia són possibles només si milloren les relacions polítiques. No és impossible que Rússia mostri escàs interès en la destrucció de Polònia. Si Rússia donés alguns passos per oposar-se a nosaltres, les nostres relacions amb Japó es tornarien més properes.

SI es donés una aliança de França, Gran Bretanya i Rússia contra Alemanya, Itàlia i Japó, em veuria obligat a atacar Gran Bretanya i França mitjançant unes poques accions aniquiladores. El Führer dubte de la possibilitat de firmar acords de pau amb Gran Bretanya. Ens tenim que preparar pel conflicte. Gran Bretanya veu en el nostre desenvolupament les bases d'una hegemonia que debilitaria el seu poder. Gran Bretanya és, per tant, el nostre enemic, i els conflictes amb Gran Bretanya seran un enfrontament a vida o mort. Quina altra cosa podria ser, sinó?

Gran Bretanya no es pot enfrontar a Alemanya i subjugar-la amb uns pocs cops de força. Per ella és de tot punt necessari que la guerra es lliuri el més a prop possible de la conca del Rhur. Així s'evita vessar sang francesa. La possessió de la conca del Rhur determinar+a la duració de la nostra resistència.

Les bases aèries d'Holanda i Bèlgica tenen que ser ocupades per les nostres forces armades. S'haurà d'ignorar totes les declaracions de neutralitat. Si Gran Bretanya i França busquen que la guerra entre Alemanya i Polònia condueixi a un conflicte, donaran suport a Holanda i Bèlgica en la seva neutralitat i les instaran a construir fortificacions amb objecte a forçar-les finalment a prestar la seva cooperació. 

Tot i a contracor i protestant, Bèlgica i Holanda cediran a la pressió.

Per consegüent, si Gran Bretanya vol intervenir en el conflicte polonès, haurem d'ocupar Holanda amb la velocitat del llamp. El nostre objectiu té que ser assegurar una nova línia de defensa en territori holandès fins al Zuider Zee. 

La guerra amb Gran Bretanya i França serà una lluita a vida o mort.

La idea de que pot resultar-nos fàcil és perillosa; no existeix tal possibilitat. Tenim que cremar les nostres naus, i ja no és qüestió de parlar de justícia o injustícia, perquè es tracta de la vida o la mort per 80 milions d'éssers humans. 

Una pregunta: guerra curta o llarga?   

Totes les forces armades d'un país o govern han d'aspirar a una guerra curta. El govern, amb tot, ha d'estar preparat també per una guerra que duri 10-15 anys.

La història mostra que la gent ha pensat sempre que les guerres són breus. Encara el 1914 prevalia l'opinió de que era impossible finançar una guerra llarga. Encara avui, aquesta idea persisteix en molts esperits. Però, pel contrari, qualsevol Estat resistirà tot el temps sigui possible, a menys que pateixi un debilitament brusc (com va ser, per exemple, la pèrdua de la conca del Rhur). Gran Bretanya té punts dèbils semblants a aquest.

Gran Bretanya es conscient de que perdre una guerra suposa per ella el final del seu imperi mundial.

Gran Bretanya és la força que s'enfronta a Alemanya. La seva fortalesa s'aguanta en els següents elements.

1. Els britànics són per naturalesa orgullosos, valents, obstinats, ferms a l'hora de resistir i bons organitzadors. Saben com explotar qualsevol nou descobriment. Tenen l'amor per l'aventura i la valentia de la raça nòrdica. El de la raça alemanya és més gran, per terme mitjà.

2. L'exercici del poder mundial en si mateix. Ha sigut una constant durant 300 anys. S'estén mitjançant l'adquisició d'aliats. Aquest poder no és simplement una realitat material, sinó que ha de ser considerat com una força psíquica que agafi al món sencer. A això s'hi ha d'afegir una riquesa incalculable, amb el crèdit financer que es deriva d'ella.

3. La seguretat geopolítica i la protecció que li presten un fort poder naval i unes valentes forces aèries. 

Els punts dèbils de Gran Bretanya:

Si en la Primera Guerra Mundial haguéssim comptat amb dos cuirassats i dos creuers més, i si la batalla de Jutlàndia s'hagués iniciat pel matí, hauríem guanyat a la flota britànica i aconseguit que Gran Bretanya clavés el genoll. Això hauria suposat el final de la guerra mundial. Amb anterioritat no era suficient derrotar a la seva flota; per vèncer als britànics era precís desembarcar a la Gran Bretanya, ja que disposaven dels seus propis subministraments d'aliments. Avui ja no compte amb ells en quantitat suficient.

En el moment que Anglaterra vegi tallades les rutes de subministraments d'aliments, es veurà forçada a capitular. La importància d'aliments i de combustible depen de la protecció de la seva flota.

Si la força aèria alemanya ataca territori anglès, Anglaterra no es veurà forçada a capitular en un dia. Però si destrueix la seva flota, el resultat serà una capitulació immediata.

No hi ha dubte, doncs,de que un atac per sorpresa pot dur a un desenllaç ràpid. Tot i això, seria criminal que un govern confíes plenament en l'element sorpresa...

La data final per clavar el cop ha de ser fixat amb molta antelació. Més enllà d'ella, la tensió no pot ser mantinguda molt temps...

Ha de fer-se un esforç per clavar a l'enemic un cop significatiu o inclús decisiu ja en el mateix començament. Les consideracions relatives a la justícia o la injustícia, o als tractats convinguts, no compten per res en aquesta qüestió.

A més de l'atac per sorpresa, s'ha de disposar també de preparatius per una guerra prolongada, mentre s'eliminen les possibilitats per Gran Bretanya en el continent. 

L'exèrcit tindrà que ocupar posicions essencials per l'armada i les forces aèries. Si Holanda i Bèlgica són ocupades i mantingudes amb èxit, i si França es derrotada també, s'hauran assegurat les condicions fonamentals per una guerra victoriosa contra Anglaterra. 

Anglaterra podrà ser sotmesa després a un ferri bloqueig per les forces aèries des de l'oest de França, mentre que l'armada, amb els seus submarins, podrà ampliar l'abast del bloqueig. Les conseqüències seran:    

Que Anglaterra no podrà combatre en el continent;

Que els atacs diaris de les nostres forces aèries i la nostra armada tallaran tots els seus contactes;

Que el temps no jugarà a favor d'Anglaterra;

Que Alemanya no es dessagnarà lluitant pel seu territori.

Aquesta estratègia es revela necessària en la Primera Guerra Mundial i en posteriors operacions militars. La Primera Guerra Mundial en ha ensenyat les següents consideracions estratègiques, que resulten ara obligades:

1. Amb una armada més poderosa en els inicis de la guerra, o un moviment envoltant de l'exèrcit cap als ports del Canal, el desenllaç hagués sigut diferent.

2. Un país no pot ser conduït a la derrota per unes forces aèries. És impossible atacar simultàniament tots els objectius, i el lapse d'uns pocs minuts entre un atac i altre suscita contramesures defensives.

3. És essencial que no s'imposi cap restricció en els mitjans d'atac.

4. Un cop que l'exèrcit, cooperant amb la força aèria i l'armada, hagi ocupat les posicions més importants, la producció industrial deixarà d'assumir-se en el insondable pou de les batalles militars i podrà ser desviada cap a l'aviació i l'armada...

L'objectiu serà sempre obligar a Gran Bretanya a clavar el genoll...

Ningú ens forçarà a començar una guerra, però tampoc serem capaços d'evitar-la.

El secret és una condició decisiu de l'èxit. El nostre objectiu ha de ser un secret per Itàlia i Japó...

Certificat l'exactitud d'aquestes actes.
                          (Firmat) SCHMUNDT, tinent coronel

A continuació, es va aprovar l’ordre número 1 a totes les autoritats militars i civils. Aquesta ordre establia que ningú tindria accés a assumptes reservats que no siguessin els de la seva pròpia feina. Ningú havia d’estar al corrent d’altres coses que no fossin les estrictament necessàries pel compliment de la seva missió. Ningú havia d’adquirir més coneixement que les obligacions que tenien. Ningú havia de transmetre als serveis subordinats més ordres que les indispensables pel compliment de la seva feina.

A Txecoslovàquia, a Praga i a Brunn varen acabar les detencions ordenades pel cap de la Gestapo de Praga, en Böhme, el 15 de maig de 1939 en busca d’opositors al règim. En total varen detenir a 4.639 persones, la majoria pertanyien al partit comunista clandestí.

22 de maig de 1939

Alemanya i Itàlia varen firmar el Pacte d’Acer i va començar de manera formal la seva aliança militar on els dos països es comprometien a l’ajuda militar mútua en cas de que una o l’alta estigués involucrada en una guerra. En la cerimònia de la firma i varen ser presents Adolf Hitler i Benito Mussolini, a més dels seus ministres d’Exteriors i signants del Pacte Joachim von Ribbentrop i el comte Galeazzo Ciano. Després d’acabar la cerimònia, Hitler, Mussolini i Ribbentrop varen sortir al balcó per saludar a una multitud que els esperava per celebrar l’aliança entre els dos països. Tot i això, el pacte no va ser ben rebut a Berlín.

Per la seva part, Hermann Göering es va sentir profundament ofès perquè havia sigut Von Ribbentrop i no ell qui havia rebut del rei Victor Manel III la condecoració del Collar de l’Annunziata per celebrar el Pacte d’Acer. En el banquet de celebració, Göering, aprofitant un moment de tranquil·litat, es va amagar al menjador i va intercanviar les targetes a la taula que el feia seure a ell a l’esquerre de Ciano i a Von Ribbentrop a la dreta. L’ambaixador alemany va informar a Ciano que Göering havia muntat una escena i el ministre italià li va prometre que intentaria aconseguir un altre Collar per Göering.

A Nova York, el dramaturg alemany Ernst Toller es va suïcidar.

21 de maig de 1939

El ministre d’Asumtes Exteriors italià, el comte Galeazzo Ciano, va viatjar cap a Berlín per segellar l’aliança entre Alemanya i Itàlia, el Pacte d’Acer. Quan Ciano va arribar a l’estació de trens de Berlín va ser rebut per una multitud de gent eufòrica. Després de ser rebut pel poble alemany va conversar amb Joachim von Ribbentrop i Heinrich Himmler i després es va entrevistar amb Adolf Hitler per parlar del pacte entre els dos països.

Una curiositat d’aquell dia es que Ciano es va allotjar al Hotel Adlon on també hi havia allotjat aquell dia  l’ex ambaixador alemany a Itàlia, Ulrich von Hassell, amb qui va mantenir una molt mala relació. L’odi que es tenien els dos era tant gran que  fins i tot von Hassell entrava de nit al hotel com un lladre per no trobar-se amb Ciano ni cap dels seus agents.

17 de maig de 1939

Benito Mussolini va aprovar el text del Pacte d’Aliança amb Alemanya i va autoritzar la concessió de l’Ordre Suprem de la Santíssima Anunciació, una condecoració italiana, a Joachim von Ribbentrop.

15 de maig de 1939

La revista nord-americana Time va especular en un article titulat Spring in the axis, Primavera en l’eix, sobre les amigues de Benito Mussolini i Adolf Hitler, i varen mencionar en aquest context el nom d’Eva Braun. A la jove muniquesa, deia la revista, Hitler li pagava un pis a Berlín per anar-la a veure.

A Txecoslovàquia, Böhme, el cap de la Gestapo a Praga, va ordenar detenir a Praga i a Brunn totes les persones contràries al règim, sobretot els membres del partit comunista clandestí. La batuda nazi va durar fins el 23 de maig de 1939.

Aquell dia, els nazis van obrir el camp de concentració femení de Ravensbrueck.

13 de maig de 1939

Un comboi amb 867 dones procedents del camp de concentració de Lichtenburg varen ser les primeres presoneres en arribar al camp de concentració de Ravensbrück.

9 de maig de 1939

El professor  Roderick Frick, nombrat el març de 1939 assessor de construcció del Reich per la remodelació de la ciutat de Linz, va presentar, en presència d’Albert Speer i d’Adolf Hitler entre altres, en la terrassa del Berghof, Obersalzberg, un model de la ciutat de Linz.

css.php