Home // diari // 31 d’agost de 1939

31 d’agost de 1939

Dijous:

El dia abans de que esclatés la guerra:

Al matí, l’ambaixador britànic Neville Henderson es va reunir amb l’empresari suec Birger Dahlerus per parlar del document que li va entregar el ministre Joachim von Ribbentrop el dia anterior de males formes. Henderson li va demanar que es reunís amb l’ambaixador polonès Josef Lipski per entregar-li una còpia del document. Seguidament, Dahlerus, acompanyat per en Forbes, va reunir-se amb l’ambaixador polonès i li va llegir el document, que va deixar pàl·lid a l’ambaixador quan va veure la gravetat del document.

Al migdia, el govern polonès, pressionat per la Gran Bretanya, va indicar a l’ambaixador Lipski que s’entrevistés amb el ministre Von Ribbentrop, però li varen demanar que no acceptés cap ultimàtum. El ministre el va rebre a dos quarts de sis de la tarda, i li va preguntar si tenia plens poders per negociar. Davant la resposta negativa, es va negar a continuar les conversacions. Quan Lipski va tornar a l’ambaixada va descobrir que l’hi havien tallat les línies telefòniques amb Varsòvia.


A la mateixa hora que Von Ribbentrop es reunia amb l’ambaixador polonès, l’Adolf Hitler va estendre un mapa d’Europa i va donar l’ordre de començar la invasió a Polònia el dia següent en la Directiva Número 1 de la guerra. Llavors, Hitler es va negar a rebre a l’ambaixador polonès i es va aïllar de l’exterior.


Després de que Hitler donés l’ordre per començar l’Operació, les SS varen posar en marxa l‘Operació Himmler; provocar desordres a Polònia per justificar la invasió alemanya pel dia següent. Cap a les dues del migdia, Reinhard Heydrich ja havia ordenat a en Heinrich Muller, un alt funcionari de la Gestapo, que posés en marxa l’Operació Himmler i va agafar els presoners del camp de concentració de Sachsenhausen que havien disfressat d’homes de les SS i els varen enviar a la frontera polonesa. Llavors, Heydrich va fer trucar a les quatre de la tarda a l’habitació de l’hotel de l’Alfred Helmut Naujocks a Gleiwitz, que feia de frontera entre Polònia i el Reich. El SS va escoltar una breu metàl·lica i aguda que li demanava que tornés la trucada. Naujocks així ho va fer i va demanar trucar a la Prinz Albrechtstrasse on i li varen dir la paraula xifrada: conserves, que indicava que a les vuit del vespre havia de començar l’Operació, i la frase:

L’àvia ha mort.

Acte seguit, Naujocks va reunir a tots els seus homes i va donar-los instruccions per ocupar l’emissora de ràdio de Gleiwitz, una emissora que només s’utilitzava per donar notícies meteorològiques d’emergència, de manera que era difícil que algú estigués escoltant-la. Al mateix temps, Muller va sortir amb els seus camions estacionats davant la vila d’Oppeln per portar els presoners que farien d’esquer. Poc abans de les vuit del vespre, els homes d’en Naujocks, cinc homes del SD, ja corrien pel camí de Tarnowitz per dirigir-se a les grans antenes transmissores. Un carter anomenat Foitzik els va veure, però quan aquest va intentar inspeccionar què passava el varen apuntar amb una pistola perquè marxés. En entrar a l’estació varen agafar a tot el personal que hi havia i els varen tancar en el subterrani. Però en aquells moments no sabien què tenien que fer i dubtaven de sí tenien que interrompre la transmissió que sonava i llançar una sèrie d’amenaces amb polonès. Finalment, Naujocks va talla l’emissió i va treure’s de la butxaca un paper amb polonès que havia escrit el propi Heydrich per llegir-lo per la ràdio acompanyat per uns quants trets. Naujocks va fer veure que els polonesos estaven atacant l’estació. Al cap de quatre minuts, Naujocks i els seus homes varen abandonar l’estació. Quan varen sortir es varen trobar a en Müller que els va entregar el presoner anomenat Franz Honiok, un ciutadà alemany pro-polonès, per matar-lo i fer-lo servir de pretext. De seguida Naujocks va veure que aquell presoner estava en molt mal estat de salut; li va intentar obrir els ulls però tenia la mirada perduda i va pensar que estava drogat. Tot i no veure-li cap ferida en el seu cos, la seva cara estava coberta de sang. El presoner va ser assassinat i el seu cadàver va ser abandonat a l’estació. Abans de marxar varen disparar uns quants trets a l’aire per fer més enrenou. Homes de les SS disfressats amb uniformes de l’exèrcit polonès varen provocar dos incidents més. 

A les nou del vespre, els presoners varen ser conduïts per la Gestapo a un bosc. Mïller els havia promès que a canvi de la seva participació se’ls recompensaria amb la llibertat. Un cop en el bosc varen fer sonar una alarma, varen encendre dos reflectors i varen metrallar als presoners, que tots varen morir a l’acte. A continuació, uns homes de les SS, vestits amb uniformes polonesos, varen disfressar els presoners assassinats de membres de les SS i es varen dirigir a la frontera polonesa. En marxar de la zona varen cremar la duana de Hohenlindre. Un SS que sortia d’una caseta de la duana alemanya que acabava de destrossar es va topar amb els cadàvers vestits amb uniforme polonès i més endavant va explicar que els seus caps estaven afaitats, les cares destrossades per tal de que no es poguessin reconèixer i els seus cossos completament rígids.

L’agressió va motivar la declaració de guerra. Després es va difondre una història propagandística que explicava que els polonesos havien envaït Alemanya.


A les nou de la nit, Von Ribbentrop va entregar als ambaixadors francès i britànic una nota fent-los constar falsament que els polonesos no estaven disposats a negociar amb ells. Aquella mateixa hora, la ràdio alemanya va retransmetre la proposta de 16 punts d’en Hitler que Von Ribbentrop havia presentat a en Henderson la nit anterior. A dos quarts d’onze varen arribar les primeres informacions sobre diversos incidents greus a la frontera amb Polònia, entre ells l’atac a l’emissora de ràdio. A mitjanit, el diari Berliner Morgenpost va publicar que Polònia havia rebutjat la nota alemanya de negociar i que el conflicte era inevitable. Mentre tot això passava, els panzers alemanys ja corrien per fronteres poloneses i els polonesos es varen començar a mobilitzar-se, tot i que ja era massa tard, i només 600.000 polonesos varen fer front al primer assalt de l’endemà.


Sabent que era inevitable la guerra, Hermann Göering va dir que la guerra seria d’una crueltat que mai es podrien arribar a imaginar. Però la gran majoria de soldats creien que no es produiria la guerra. Per exemple, Erwin Rommel va escriure una carta a la seva esposa Lucie dient-li que creia que aquella situació es resoldria sense tenir que arribar a realitzar accions bèl·liques de rellevància.


A Danzig, a primera hora de la tarda, el cuirassat Schleswig-Holstein, de bandera alemanya, va continuar ancorat en el canal del port, a escassa distància de les fortificacions poloneses de la Westerplatte, a l’estuari del Vístula, i a les 18:35 va rebre de la màquina Enigma l’ordre per iniciar l’atac. Cinc hores després, entre les 23:30 i la 01:45, la infanteria de marina va desembarcar a Danzig, contactava amb la policia, i el comandament del major Winter situava les seves metralladores pesades al sud i al nord del canal del Vístula.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va ordenar la mobilització general i, preveient atacs aeris, va començar a evacuar dones i nens de les ciutats. Es varen començar a apilar bosses d’arena fora dels edificis governamentals, es va donar ordres d’apagar tota la il·luminació per la nit i el primer ministre Neville Chamberlain va començar a debatre la formació d’un gabinet de guerra amb opositors a la seva política d’apaivagament com Winston Churchill.

A la Unió Soviètica:

A la nit, els soviètics finalment varen obtenir la victòria en la seva batalla contra els japonesos en les zones frontereres entre la Unió Soviètica i Mongòlia, quan les tropes soviètiques, liderades pel general Gregory Zhukov, varen destruir l’última resistència del 6º Exèrcit japonès a Khalkhyn Gol. 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: