Home // diari // 31 d’agost de 1939

31 d’agost de 1939

El dia abans de que esclatés la guerra:

Al matí, l’ambaixador britànic Neville Henderson es va reunir amb l’empresari suec Birger Dahlerus i varen parlar del document que li va entregar en Joachim von Ribbentrop el dia anterior de males formes. En Henderson li va demanar que es reunís amb l’ambaixador polonès Joseph Lipski per entregar-li una còpia del document. Seguidament, en Dahlerus acompanyat, per en Forbes, va reunir-se amb l’ambaixador polonès i li va llegir el document, que va deixar pàl·lid a l’ambaixador quan va veure la gravetat del document.

Al migdia, Polònia, pressionada per la Gran Bretanya, va indicar a l’ambaixador Lipski que s’entrevistés amb en Von Ribbentrop, però que no acceptés cap ultimàtum. El ministre alemany el va rebre a dos quarts de sis, i li va preguntar si tenia plens poders per negociar i, davant la resposta negativa, es va negar a continuar les conversacions. Quan en Lipski va tornar a l’ambaixada va descobrir que l’hi havien tallat les línies telefòniques amb Varsòvia.

A la mateixa hora que en Von Ribbentrop es reunir amb l’ambaixador polonès, l’Adolf Hitler va estendre el mapa d’Europa i va donar l’ordre de començar la invasió a Polònia pel dia següent en la directiva número 1 de la guerra. Llavors, en Hitler es va negar a rebre a l’ambaixador polonès i es va aïllar de l’exterior.

Després de que en Hitler donés l’ordre per començar l’Operació, les SS varen posar en marxa l‘Operació Himmler, de provocar desordres a Polònia per justificar la invasió alemanya pel dia següent. Cap a les dues del migdia, en Reinhard Heydrich ja havia ordenat a en Heinrich Muller, un alt funcionari de la Gestapo, que possés en marxa l’Operació Himmler i va agafar els presoners d’un camp de concentració que havien disfressat d’homes de les SS i els varen enviar a la frontera polonesa. Llavors, en Heydrich va trucar a l’Alfred Helmut Naujocks i li va dir la paraula xifrada; conserves, que indicava que a les vuit del vespre havia de començar l’operació. A continuació, en Muller li va entregar a en Naujocks un presoner per matar-lo i fer-lo servir de pretext per atacar l’endemà a Polònia. De seguida en Naujocks va veure que aquell presoner estava en molt mal estat de salut, li va intentar obrir els ulls però tenia la mirada perduda i va pensar que estava com drogat. Tot i no veure-li cap ferida en el seu cos la seva cara estava coberta de sang. A les nou del vespre, els presoners del camp de concentració alemany varen ser conduïts per la Gestapo a un bosc. En Muller els havia promès que a canvi de la seva participació se’ls recompensaria amb la llibertat. Un cop en el bosc, varen fer sonar una alarma, varen encendre dos reflectors i varen metrallar als presoners, que tots varen morir a l’acte. A continuació, uns homes de les SS, vestits amb uniformes polonesos, varen disfressar els presoners assassinats de membres de les SS i es varen dirigir a la frontera polonesa. En marxar de la zona varen cremar la duana de Hohenlindre. Llavors, cinc membres del SD varen assaltar l’emissora de ràdio situada a les afores de la petita ciutat de Gleiwitz, que feia de frontera entre Polònia i el Reich, i varen assassinar a trets en el presoner que li havien entregat a en Naujocks i que havien disfressat amb un uniforme alemany. Després, varen pronunciar durant tres o quatre minuts per ràdio una locució amb polonès redactada per en Heydrich per fer veure que els polonesos estaven agredint aquell suposat alemany. Abans de marxar varen disparar uns quants trets a l’aire per fer més enrenou. L’agressió va motivar la declaració de guerra. Després es va difondre una història propagandística que explicava que els polonesos havien envaït Alemanya.

A les nou de la nit, en Von Ribbentrop va entregar als ambaixadors francès i britànic una nota fent-los constar falsament que els polonesos no estaven disposats a negociar amb ells. Aquella mateixa hora la ràdio alemanya va retransmetre la proposta de 16 punts d’en Hitler que en Von Ribbentrop havia presentat a en Henderson la nit anterior. A dos quarts d’onze varen arribar les primeres informacions sobre diversos incidents greus a la frontera amb Polònia, entre ells l’atac a l’emissora de ràdio. A mitjanit, el diari Berliner Morgenpost va publicar que Polònia havia rebutjat la nota alemanya de negociar i que el conflicte era inevitable. Mentre tot això passava, els panzers alemanys ja corrien per fronteres poloneses. Per la seva part, els polonesos es varen començar a mobilitzar-se però ja era massa tard, i només 600.000 polonesos varen fer front al primer assalt de l’endemà.

Sabent que era inevitable, en Hermann Göering va dir que la guerra seria d’una crueltat que mai es podrien arribar a imaginar. Però la gran majoria de soldats creien que no es produiria la guerra. Per exemple, l’Erwin Rommel va escriure una carta a la seva esposa, la Lucie, dient-li que creia que aquella situació es resoldria sense tenir que arribar a realitzar accions bèl·liques de rellevància.

A Danzig, a primera hora de la tarda, el cuirassat Schleswig-Holstein, de bandera alemanya, va continuar ancorat en el canal del port, a escassa distància de les fortificacions poloneses de la Westerplatte, i a les 18:35 va rebre de la màquina Enigma l’ordre per iniciar l’atac. Cinc hores després, entre les 23:30 i la 01:45, la infanteria de marina va desembarcar a Danzig, contactava amb la policia, i el comandament del major Winter situava les seves metralladores pesades al sud i al nord del canal del Vístula.



Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: