Home // 1933 // Juny

30 de juny de 1933

Divendres:

En el Reich:

Per una disputa entre els ministres Joseph Goebbels i Wilhelm Frick per les competències de cadascun dins dels seus Ministeris, Adolf Hitler va tenir que publicar un decret en què va ordenar al ministre Joseph Goebbels que ell era l’únic responsable de totes les tasques d’influència intel·lectual en el Ministeri de Instrucció Pública i de Propaganda, que dirigiria el propi Goebbels. Hitler li va explicar en el decret que ell seria el responsable de tots els treballs encaminats a influir la vida mental i espiritual de la nació per aconseguir la màxima assistència al règim, tant per informar al públic de l’interior del país com a l’estranger, i d’administrar totes les instal·lacions i institucions. Tot i que Hitler li donava més competències no li donava tot el que Goebbels desitjava. Les atribucions del Ministeri de l’Interior que passaven a dependre d’en Goebbels eren la instrucció general en política interior, l’Escola Superior de Política, la implantació i celebració dels dies festius nacionals i festivitats estatals en col·laboració amb el ministre de l’Interior, la premsa, la ràdio, on totes les emissores es varen posar en mans del Ministeri de Propaganda, l’himne nacional, la Biblioteca alemanya de Leipzig, l’art, el foment de la música, incloent l’Orquestra Filharmònica, els assumptes teatrals i cinematogràfics, així com la lluita contra la literatura barata. Precisament, aquell dia Goebbels va fer un discurs a l’Escola Superior de Ciències Polítiques sobre el feixisme i va dir que el Partit Feixista italià havia construït una organització gegantesca de diversos milions de persones en el que tothom es reunia en teatres populars, jocs, esports, turisme, excursions, càntics que l’Estat subvencionava per tots els mitjans. Goebbels volia implantar les estratègies del Partit Feixista en el seu Ministeri de Propaganda.


Adolf Hitler va designar a en Fritz Todt perquè supervisés la construcció de les autopistes i va nombrar al director de l’empresa d’assegurances Allianz Kurt Schmitt coma ministre d’Economia en substitució de l’Alfred Hugenberg.


El govern alemany va donar instruccions perquè els treballadors vigilessin la conducta dels seus companys i denunciessin a aquells que critiquessin al règim. Una circular del ministre Hermann Göering ordenava als serveis de la Gestapo a denunciar als delegats del treball tot membre del Partit i tot treballador que la seva actitud política semblés dubtosa.


Goebbels va donar les claus de la nova casa situada al costat de la Porta de Brandenburg en el carrer Hermann-Göering-Strasse 20, i que havia sigut d‘Alfred Hugenberg com a ministre d’Agricultura i Economia, a la seva esposa Magda Goebbels. Però quan la Magda va entrar a la casa no li varen agradar gens els mobles que havia elegit l’arquitecte Albert Speer i els va fer canviar. D’aquesta manera, els Goebbels varen començar a viure en un ambient més luxós.


Martin Heidegger va pronunciar un discurs on es va queixar de que la revolució nacional encara no havia arribat a la majoria de les universitats, i va instar als estudiants nazis de Heidelberg a llançar una campanya per expulsar al rector de la Universitat, l’historiador conservador Willy Andreas, que va ser finalment expulsat el 8 de juliol de 1933.

29 de juny de 1933

Dijous:

En el Reich:

Alfred Hugenberg, després de veure que el dia anterior el seu partit, el DNVP, havia sigut prohibit, es va veure obligat a renunciar al seu càrrec de ministre d’Agricultura i Economia. A més, el varen obligar a vendre’s les seves companyies editorials a membres del partit nazi. Continuant amb l’eliminació de la dèbil democràcia, el DVP, el Partit Popular Alemany, també es va dissoldre. Veient que estaven completant el pla previst, Joseph Goebbels va fer un discurs oficial a Stuttgart on va dir que no tolerarien altres partits que no fos el NSDAP.

28 de juny de 1933

Dimecres:

En el Reich:

El partit de l’Alfred Hugenberg, el DNVP, va ser prohibit després de que es dissolgués voluntàriament el dia anterior. Al mateix temps, el partit demòcrata alemany (Staatspartei), el DDP, el partit de l’ex canceller Gustav Stresemann, va anunciar la seva dissolució. També el president del Deutsche Volksparter Eduard Dingelday va acceptar la dissolució del seu partit.

A resulta de la dimissió d’en Hugenberg, Joseph Goebbels va aprofitar-ho per anunciar que Walter Darré seria el seu successor en el Ministeri d’Alimentació i que ell ocuparia la residència oficial del Ministeri, al costat de la Porta de Brandenburg, en el més septentrional dels set jardins ministerials, tal i com se’ls denominava, entre la Wilhelmstrasse i la Friedrich-Ebert-Strasse. L’Adolf Hitler li va donar la seva aprovació perquè ocupés aquella vivenda. Goebbels va celebrar la destrucció dels partits i totes les seves organitzacions escrivint en el seu diari:

El camí cap a l’Estat total. La nostra revolució té un sorprenent dinamisme.

A més dels partits i les seves organitzacions, el govern va limitar o eliminar altres associacions com l”Associació d’Editors de Diaris, la Verein Deutscher Zeitungsverleger, VDZV, que va ser reorganitzada pel govern sent destituïts tots els líders que amb més mal d’ulls se’ls miraven els membres del NSDAP: Krumbhaar, Von Boetticher i Neven Du Mont. Max Amann va ser nombrat president d’aquesta associació i a partir de llavors es va elegir per al seu consell a nazis.


El Ministeri de l’Interior va crear el Comitè d’Experts per controlar la política racial del Tercer Reich i en la primera reunió d’aquell dia el Comitè ministerial sobre població i raça es va posar a treballar per elaborar un esborrany d’una llei racial que permetés a l’Estat esterilitzar a certs ciutadans. El ministre Wilhelm Frick va dir que tenien que tenir el coratge d’estructurar el cos del poble segons el valor genètic amb l’objectiu que l’Estat tingués a la seva disposició als líders més apropiats.

 

27 de juny de 1933

Dimarts:

En el Reich:

El DNVP, que el maig havia canviat el seu nom per Front Nacional Alemany, DNF, es va dissoldre després d’una reunió dels nacionalistes, que volien un pacte amistós amb l’Adolf Hitler.


Karl Hanke va ser ascendit a secretari d’Estat sota les ordres del ministre Joseph Goebbels.


El govern alemany va promulgar una llei que autoritzava la construcció de les autopistes.

26 de juny de 1933

Dilluns:

La vida privada d’en Hitler:

L’Adolf Hitler va comprar la casa del Berghof, a Obersalzberg, que fins llavors l’havia llogat.

En el Reich:

El ministre d’Economia i d’Agricultura i líder del Partit Nacional Popular Alemany, el DNVP, Alfred Hugenberg, es va veure obligat a renunciar tots els seu càrrecs. Després de les eleccions del 5 de març de 1933, Hugenberg havia sigut perseguit per les SA i les seves teories econòmiques eren atacades per la premsa nazi. A més, el seu partit es va ensorrar davant de l’escalada de terror que patia el país i, finalment, es va dissoldre voluntàriament. Els Cascs d’Acer varen ser obligats a fusionar-se amb les SA.

La repressió dels nazis cap als altres partits semblava que no tenia fre i aquell mateix dia Heinrich Himmler, en qualitat de cap de la policia de Baviera, va ordenar que no només havien de ser objecte de detenció preventiva tots els diputats del Reichstag i de la cambra legislativa estatal del Partit del Poble Bavarès, sinó també totes aquelles persones que haguessin sigut particularment actives en els partits polítics.


Heinrich Himmler va acomiadar al comandant del camp de concentració de Dachau, Hilmar Wäckerle, que estava sent acusat pel fiscal de l’Estat de Baviera per complicitat en l’assassinat de presoners, i va posar en el seu lloc a en Theodor Eicke, que acabava de sortir d’una clínica psiquiàtrica.

24 de juny de 1933

Dissabte:

En el Reich:

El govern va prohibir les Bünde, una organització juvenil que defensava una nova forma de vida que trenqués amb civilització moderna tècnica i urbana i que reunia als joves que buscaven el seu ideal en valors diferents dels proclamats pel liberalisme i el marxisme. Les Bünde no estaven lligades a cap partit polític i exaltaven la camaraderia i l’amistat, el retorn a una vida simple. La prohibició va provocar una onada de protestes dels joves afiliats, però no varen poder evitar la seva dissolució. El que es buscava era que tots els joves ingressessin a les Joventuts Hitlerianes.

23 de juny de 1933

Divendres:

En el Reich:

Tots els diaris alemanys varen publicar una notícia amb el titular:

Plaga Roja sobre Berlín: Avions estrangers de tipus desconeguts escapen sense identificar; Alemanya indefensa.

Aquesta notícia va tenir el vist-i-plau del ministre Hermann Göering.


Després de suprimir el Partit Socialdemòcrata, Joseph Goebbels escrivia amb un to triomfalista en el seu diari:

Dissolt. Bravo! Ja no tindrà que esperar molt l’Estat totalitari.

Cada cop la força dels demés partits era més minsa i aquell mateix dia Franz von Papen, Constantin von Neurath, Schwerin von Krosigk i Hjalmar Schacht, membres del govern no nazis,  varen donar suport a l‘Adolf Hitler en condemnar la conducta del ministre Alfred Hugenberg, que havia exigit públicament, en una conferència econòmica internacional, el retorn de les colònies africanes d’Alemanya sense consultar-ho amb el ganivet.

22 de juny de 1933

Dijous:

En el Reich:

Wilhelm Frick va ordenar la supressió del Comitè del partit socialdemòcrata, el SPD, tal i com s’havia establert el 19 de juny de 1933, i va declarar anul·lats els mandats dels seus diputats i va definir aquest partit com a enemic del poble i de l’Estat. El Partit Socialdemòcrata ja havia sigut prohibit el 1878 amb el canceller Otto von Bismarck. A través d’un decret governamental es va prohibir l’actuació del partit i es varen cancel·lar els seus despatxos parlamentaris sota el pretext de que els afiliats exiliats havien fundat a Praga una presència filial del SPD. Però els nazis no varen acabar el seu atac a la democràcia eliminant només el SPD, ja que els demés partits polítics també varen ser objectes d’atacs i durant aquella jornada varen ocupar les oficines i varen empresonar els líders del Partit Bavarès del Poble, el BVP, aliat del Partit del Centre, el Zentrum, amb l’excusa de que estaven conspirant amb els social-cristians d’Àustria. A més a més, aquell dia el govern alemany va dissoldre a través d’un decret el Comitè Nacional de les Associacions juvenils alemanyes per donar plena autonomia a les Joventuts Hitlerianes. Els béns de les demés associacions varen ser confiscats i els seus afiliats varen passar a les Joventuts Hitlerianes.


Hermann Göering va firmar unes instruccions que encarregava en els funcionaris vigilar les paraules i els actes dels treballadors de l’Estat per tal de denunciar als que criticaven el règim.

 

21 de juny de 1933

Dimecres:

En el Reich:

Wilhelm Frick va comunicar als governadors d’Estats de tota Alemanya la prohibició del Partit Socialdemòcrata basant-se en el decret de l’incendi del Reichstag del 28 de febrer. Cap diputat socialdemòcrata podria tornar a ocupar el seu escó en una cambra legislativa. Quedaven prohibides totes les reunions socialdemòcrates, tots els actes públics i totes les publicacions del partit. Aquell mateix dia eren detingudes a tota Alemanya 3.000 funcionaris socialdemòcrates. En el suburbi berlinès de Köpenick es varen detenir per la força a 500 socialdemòcrates, matant a 91 d’ells.

20 de juny de 1933

Dimarts:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar un decret suplementari que reduïa la quantitat a tornar en els crèdits per casar-se en un quart per cada nen que tingués la parella. D’aquesta manera, si es tenien quatre fills, les parelles no tenien que tornar res.

css.php