Home // diari // 27 d’abril de 1945

27 d’abril de 1945

En la Batalla per Berlín:

En el centre de Berlín, el sector Z, els soldats alemanys ferits s’enviaven a l’hospital de campanya que s’havia establert en els subterranis de l’hotel Adlon, i els soldats de les SS varen ser traslladats al subterrani de la Cancelleria del Reich. Des de primera hora del matí, i des de la nit anterior, els alemanys varen començar un atac des de dos eixos diferents; en el sud, des del Halbe a Baruth, i en el nord, des de Teupitz, però els alemanys varen perdre un número important de baixes en aquestes ofensives. L’avanç soviètic s’estava produint de forma irregular. En el nord-est, el 47º Exèrcit soviètic, que havia envoltat la ciutat en trobar-se amb el 4ª Blindat de guàrdies de l’Ivan Konev, es varen aproximar a Spandau. A l’aeròdrom de Gatow es varen produir violentes batalles on la Volkssturm i els cadets de la Luftwaffe es defensaven amb els canons antiaeris de 88 mil·límetres apostats darrere els avions. En el nord, el 2º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic amb prou feines havia avançat des de Siemensstadt, i el 3º Exèrcit de xoc va arribar a la barrera septentrional que la separava del Tiergarten i de Prenzlauerberg, darrere del búnquer antiaeri del Humboldthain. El 5º Exèrcit de xoc es va dirigir als districtes orientals de la ciutat, i la majoria de les forces es trobaven entre la Frankfurtalle i el marge meridional del riu Spree. Per altra banda, el 8º Exèrcit de guàrdies i el 1º Exèrcit blindat de guàrdies havien arribat des del sud al canal del Landwehr, a només dos quilòmetres de la Cancelleria del Reich. En el sud-oest, el 3º Exèrcit blindat de guàrdies acabava d’entrar a Charlottenburg a través del Grunewald amb l’objectiu d’atacar les restes de la 18º Divisió de Panzergrenadier. A la nit, dones i nens varen fugir de la ciutat pels túnels U-Bahn i el S-Bahn. Per altra banda, les tropes soviètiques varen reunir a 2.000 dones alemanyes en els districtes meridionals de Berlín i les varen portar a l’aeròdrom de Tempelhof perquè traguessin les peces d’artilleria de la pista d’aterratge perquè l’exèrcit soviètic volia utilitzar-la com una de les seves bases abans de 24 hores.

En el búnquer, l’Adolf Hitler continuava reclòs en el seu búnquer amb un estat de salut lamentable, semblava un home molt més gran per l’edat que tenia i li tremolaven constantment les mans. Aquell dia varen concloure les transcripcions literals que en Hitler havia decidit enregistrar per preservar per la prosperitat les paraules pronunciades en les conferències militars durant la Segona Guerra Mundial. La imatge de l’última transcripció ens deixa una Alemanya en retirada i a punt de ser derrotada. En aquesta seva última conferència informativa registrada, en Hitler va anunciar que es quedaria a la ciutat. Durant tota la sessió es va parlar de les possibilitats que hi havia que en Walther Wenck pogués penetrar a la ciutat. Havia arribat a les afores de Potsdam, però només disposava de tres divisions. En Hans Krebs va informar de que s’estaven produint combats en els carrers del centre de la ciutat. Els soviètics havien arribat a l’Alexanderplatz. Veient la gravetat de la situació, en Joseph Goebbels va exclamar que en Wenck estava a Potsdam mentre els soviètics estaven avançant cap a la Potsdamer Platz. En sentir-lo, en Hitler li va comentar irònicament que ell estava a Potsdamer Platz i no a Potsdam. En Voss, l’enllaç d’en Karl Döenitz amb en Hitler, li va dir assegurar que en Wenck arribaria a temps. A la tarda es va celebrar una reunió per debatre la situació del conflicte després de que en Mohnke anunciés que els primers carros de combat soviètics havien aconseguit penetrar fins la Wilhelmplatz. En aquesta reunió en Hermann Fegelin ja no es va ni presentar. En Krebs ara calculava que els habitants al búnquer només els hi quedaven entre 24 i 26 hores. En Hitler es va lamentar de la catastròfica situació del 9º Exèrcit, al que va culpar de no seguir les seves ordres en intentar travessar les línies soviètiques en una zona equivocada. Sabent que era el final, va parlar amb en Goebbels per recordar totes les gestes que havien fet en el passat, i on va dir que es penedia d’haver sigut tant bo quan va dir que havia pujat al poder per la via legal. Llavors, en Hitler li va dir que es quedava a Berlín per tenir més dret moral a actuar contra la debilitat i que tenia dret a assumir el comandament de la ciutat, i va dir que el capità s’enfonsaria amb el vaixell. Després, en Hitler li va dir a en Nicloaus von Below, a qui hores després entregaria una ampolla de cianur potàssic, que havia ordenat a en Weidling que marxés de la ciutat.

Aquell dia en Hermann Fegelin va sortir del seu apartament de Charlottenburg per efectuar una missió informativa. En el seu domicili de la Kaiserdam es va treure l’uniforme i va decidir no anar a la reunió de la tarda al búnquer. A la nit, en Hitler va notar que faltava el seu cunyat i gràcies a en Martin Bormann sabia que tenia un apartament en el Charlottenburg per les seves amants i va enviar al standartenführer de la Gestapo, en Hoegl, a buscar-lo perquè el portés d’immediat a la Cancelleria. En Fegelin estava begut en aquells moments i ja tenia la maleta preparada per fugir de la ciutat. Quan en Hoegl el va trobar, en Fegelin va insistir en trucar a la Cancelleria per parlar amb l’Eva Braun, però en Hoegl no li va permetre fer aquesta trucada i el va traslladar a la força al búnquer. Quan en Fegelin va entrar a la Cancelleria, l’Eva Braun li va recriminar que tothom havia abandonat a en Hitler i li va assegurar que havia decidit no intervenir per salvar-li la vida perquè no es creia que volia estar al costat de la Gretl, la seva germana, que estava embarassada. Un cop va ser portat davant d’en Hitler, el dictador alemany el va començar a insultar, el va acusar de traïdor i li va arrencar els galons. En Fegelin li va dir que pensés en la Gretl perquè estava embarassada, però en Hitler, embogit de ràbia, el va començar a bufetejar i el va tornar a insultar i el va fer tancar en una habitació del subterrani de la Cancelleria.

Al vespre, en Hitler va dictar un telegrama a en Wilhelm Keitel per dir-li que esperava l’alliberació de Berlín i li va preguntar on era en Walther Wenck amb el seu 9º Exèrcit i quan es produiria l’atac dels blindats al nord de Berlín. Però, a la nit, al búnquer tothom va veure que no es complien les ordres que s’enviaven i de seguida es va saber que en Heinrich Himmler i l’Alfred Jodl estaven aturant a les divisions que estava enviant en Hitler en el front. En Martin Bormann va anotar en el seu Diari que en Heinrich Himmler i l’Alfred Jodl havien retingut les divisions que havien de rescatar-los, però va deixar clar que resistirien fins al final. La majoria dels generals i comandants es continuaven enganyant i creien que encara podrien rebre reforços per guanyar la batalla. Alguns per enganyar-se es passaven l’estona bevent alcohol i menjars procedents de la Cancelleria. El general Hans Krebs va assegurar a les seves tropes que els nord-americans podrien creuar els 90 quilòmetres que separen el riu Elba de Berlín aviat i els ajudarien a derrota als soviètics. El general Mohnke va comunicar al comandant Krukengerg l’arribada d’una companyia de marines que havia ocupat posicions en els jardins del Ministeri d’Afers Exteriors de la Wilhelmstrasse. Però la realitat era molt diferent a la que volien presentar, i el quarter general de divisió d’en Krukenberg va quedar reduït a un estació del metro de l’estació Stadmitte sense llum elèctrica ni telèfon. A més, les tropes d’en Wenck, sense l’ajuda del 9º Exèrcit, havia tingut que retrocedir del sud de Potsdam. En una tercera sessió informativa, en Hitler va continuar parlant de la deslleialtat del seu Exèrcit. Només va elogiar a en Ferdinand Schörner. També va lloar a en Döenitz per haver complert en enviar les seves unitats de l’armada a lluitar a Berlín. Llavors, va tornar a pensar en la possibilitat de ser capturat i va dir que cap tanc rus el trauria d’allí i va assegurar que no era un mal final lluitar fins al final a la capital.

A la nit, en el búnquer, la Magda Goebbels va demanar-li en el metge de les SS, en Helmuth Kunz, que l’ajudés a matar als seus fills perquè tan ella com el seu marit es suïcidarien després de que ho fes en Hitler. En Kuntz es va mostrar d’acord en ajudar-la. Veient la seva passió cap a ell i pel que representava, en Hitler li va entregar a la Magda la banda daurada del Partit com a mostra d’admiració.

En el Reich:

A Berchtesgaden, a primera hora del matí, en Karl Koller, que havia sigut retingut i després alliberat, en resposta a la convocatòria d’en Hitler de que viatges a Berlín, va aconseguir volar al nord fins arribar tan lluny com Rechlin. Allí va trobar impossible continuar amb el seu viatge i va passar el dia amb l’Alfred Jodl, en Wilhelm Keitel, en Karl Döenitz i en Heinrich Himmler, que varen evitar qualsevol menció d’en Hermann Göering. Unes hores després, el nou cap de la Luftwaffe, en Ritter von Greim, va trucar a en Koller per dir-li que després de tot no hi havia ordres de que tornés a Berlín i que seria millor que tornés a Berchtesgaden.

Aquell dia, varen ser executats en els terrenys de l’estació de Lehrt a Berlín els últims opositors al règim nazi relacionats amb l’atemptat del 20 de juliol de 1944.

Mentrestant, el comte Folke Bernadotte va tornar a Alemanya de Suècia i va comunicar a en Walter Schellenberg que els Aliats occidentals no acceptaven una pau negociada amb els nazis, i menys de mans d’en Heinrich Himmler.

En el front oriental:

A les onze del matí, l’exèrcit soviètic va entrar al camp de concentració de Sachsenhausen, on varen trobar en vida a només 3.000 homes, 2.000 dones i alguns nens, la gran majoria estaven malalts. Per altra banda, els soviètics varen ocupar Stettin.

Mentrestant, els nord-americans varen entrar a Àustria.

A Itàlia:

Els Aliats varen ocupar Gènova.



Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php