Dimarts:
En el Reich:
Després de la reunió del dia anterior, el ministre d’Armament Albert Speer va anar amb el cap de l’Organització Todt Xaver Dorsch a Obersalzberg per reunir-se un altre cop amb l’Adolf Hitler. Speer volia presentar a en Dorsch com a nou cap del sector de construccions amb el propòsit de demostrar-li a en Dorsch que ell estava sota el seu control. De fet, Speer anava convençut a la reunió perquè havia pactat amb en Hitler aquella mesura. Quan es varen reunir, el líder alemany va dir tot el que havien pactat prèviament, i Dorsch no va tenir cap més remei que acceptar la seva subordinació. Quan va sortir de la reunió, Speer estava molt content; primer perquè havia guanyat a jerarques com Hermann Göering, Heinrich Himmler i Martin Bormann, tres seus enemics dins del Reich que volien que Dorsch li agafés poders dins del seu Ministeri, i segon perquè havia tornat al cercle íntim d’en Hitler i pensava que havia tornat la confiança entre ells dos. Després de l’entrevista, Speer va trucar a en Göering per explicar-li la nova situació. El ministre de l’Aire va tenir que acceptar la subordinació d’en Dorsch per part de Speer.
Durant aquell dia en Hitler va viatjar a Berlín per assistir al funeral d’Estat del general Hube. Es tractarà de l’última gran compareixença pública del dictador.
Els nord-americans varen utilitzar 554 bombarders i 728 caces per atacar la ciutat de Mannheim. Però aquell no va ser l’únic atac dels nord-americans, en el nord de França varen utilitzar 309 bombarders mitjans per atacar les defenses costeres, els búnquers de míssils a Wizerns i les bases aèries en territori francès a Naci i Dijon.
Adolf Eichmann es va reunir amb una figura d’estacada entre els jueus de Budapest, Joel Brand, per dir-li que estaven disposats a deixar en llibertat a un milió de jueus hongaresos a condició de que es pagués un rescat adequat amb 10.000 camions, dos milions de caixes de sabó i 200 tones de te i 200 més de cafè. Eichmann li va recalcar que els interessaven els béns i no els diners. Brand s’hauria de traslladar a Istanbul i gestionar aquests subministraments amb els representants locals de les organitzacions jueves mundials. Tot i l’acord, s’iniciaria simultàniament la deportació dels jueus hongaresos i es seguiria sense interrupció fins que Brand pogués demostrar amb documents l’acceptació del judaisme internacional. Per veure que anava de debò, l’arribada de Brand a Istanbul havia de coincidir amb la partida de 600 a 1.200 jueus hongaresos cap a un país neutral.
A Itàlia:
El govern de la República Social Italiana va promulgar un decret que preveia severes sancions penals pels militars i civils que es reunissin en bàndols operatius en perjudici de les organitzacions de l’Estat.
150 bombarders B-24 varen bombardejar la ciutat de Torí.
A la Gran Bretanya:
El primer ministre Winston Churchill li va dir a en Colville que durant l’Operació Overlord tenia la determinació d’estar entre els primers a les costes de Normandia, i va afegir en to de broma que seria divertit arribar-hi abans que en Bernard Law Montgomery.
A Knutsford, el general George Patton va ser convidat d’honor en un club de la ciutat i va pronunciar davant de periodistes, polítics i companys d’armes un discurs extraoficial, on va parlar del paper geopolític dels Estats Units, Gran Bretanya i la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial. Però la transcripció errònia d’un periodista va ometre a la Unió Soviètica del discurs d’en Patton i el resultat va ser una explosiva declaració en què el famós general havia afirmat que Gran Bretanya i Estats Units regirien el món de la postguerra.
En el bàndol Aliat:
Gràcies a un informe, la comunitat internacional va conèixer el drama del camp de concentració d’Auschwitz.
A l’Índia:
Els britànics varen començar una contraofensiva per rebutjar als japonesos de la frontera d’Índia i reconquerir Birmània.
Comentaris recents