Diumenge:

En el Reich:

En el seu habitual editorial en el Das Reich, titulat aquest cop Nostre socialisme, Joseph Goebbels va assegurar que tenien les millors prestacions socials i deia segur de sí mateix que per aquest fet els treballadors estrangers defensaven el país perquè estaven convençuts de l’equitat alemanya. A continuació, el ministre va tornar a equiparar el judaisme amb el capitalisme assegurant que ells, els líders del NSDAP; en canvi, estaven exclusivament al servei del benestar del poble. En un altre article en el mateix setmanari titular Exèrcit del crim, Georg Wilhelm Pfieffer, un SS i reporter de guerra a França, va explicar que els maquis eren franctiradors amb amagatalls espinosos en el sud de França.

La USAAF va bombardejar els aeroports d’Orelans/Bricy, Lió i Clermont-Ferrant, a més de les rampes de llançament dels míssils V-1 a Siracourt i les defenses alemanyes a la costa atlàntica francesa.

A Itàlia:

Els partisans antifeixistes varen anunciar que el seu exèrcit clandestí arribava ja a 13.000 homes.

Tweet

Dissabte:

En el Canal de la Mànega:

Després de destruir l‘Operació Tiger el dia anterior, els alemanys varen seguir patrullant per la zona i el torpeder T-24 va enfonsar el destructor canadenc HMCS Athabascan.

En el Reich:

L’aviació nord-americana va utilitzar 879 bombarders i 814 caces per atacar Berlín, però en l’atac 65 bombarders varen ser destruïts a més de 14 caces i 432 bombarders varen quedar danyats. Per aquell atac a la ciutat de Dresden va sonar a dos quarts de dotze del matí l’alarma petita primer i després la gran amb trets. Un altaveu va anunciar que la massa de bombarders es trobaven en el sud de Brandenburg i que alguns aparells aïllats havien rebut trets a la ciutat. A un quart d’una va cessar l’alarma petita i un quart d’hora més tard la gran.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va rebre a Londres al primer ministre australià John Curtin, que va arribar el primer per ser present a la pròxima Conferència Imperial.

En el Pacífic:

Els portaavions de la Task Force 58 va realitzar una nova missió contra Truk, on varen destruir 120 avions japonesos i un submarí, el I-174. Els japonesos durant aquell dia també varen perdre el I-183 a mans del submergible nord-americà USS Pegy en aigües metropolitanes japoneses.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna Allen Dulles va demanar a Washington que llancessin agents de la OSS en paracaigudes, així com armament i equips, sobre els camps de presoners de guerra per tal de que els presoners disposessin de mesures per alçar-se. Dulles afirmava que uns quants alçaments tindrien un efecte psicològic terrible a Alemanya.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Auschwitz va arribar la primera expedició d’Hongria amb 1.500 jueus hongaresos.

El camp de concentració de Buchenwald se li va assignar el grau I, convertint-se en camp de treball, el que representava un repartiment més gran de queviures per tot el camp. Tot i això, molts pocs presoners varen notar el canvi.

A l’Atlàntic:

A la matinada, a la costa sud de la Gran Bretanya, a prop de Slapton Sands, a la costa meridional de Devon, una zona semblant a la de Normandia, una petita flota de vuit llanxes de desembarcament aliada estava fent exercicis secrets anomenats TIGER per la futura Operació Overlord. Però, per una sèrie d’errors i malentesos, el comboi T-4 va quedar pràcticament sense protecció. Un destructor que els havia d’escortar no va poder sortir del port per haver impactat amb una altra embarcació. A les dues de la matinada el comboi va ser vist per una llanxa torpedera alemanya que va avisar a una flota petita. Les embarcacions aliades varen ser atacades per nou torpedes alemanys, que varen aconseguir infiltrar-se a la zona sense ser vistos per una embarcació escorta britànica que es trobava a 20 quilòmetres de la costa. Els alemanys varen disparar contra tres LSR de la Marina nord-americana. L’impacte contra les tres llanxes va ser tan brutal que les demés embarcacions varen creure que els havien tocat. Una de les llanxes es va cremar de seguida i dues es varen enfonsar, una en set minuts. Quan va sortir el Sol, els supervivents es varen posar a cantar Oh, What a Beautiful Morning!. A l’aigua, vestits amb els seus uniformes de combat, flotaven centenars de cadàvers que varen seguir la marea. En total varen morir 779 mariners i soldats. 40 camions varen traslladar els morts a un cementiri proper a Londres, on 23 embalsamadors britànics varen acceptar preparar els cossos en un bosc de porcs, darrere d’una cortina de lona enquitranada, abans de procedir a la seva sepultura. Durant setmanes, les onades varen arrossegar cadàvers dels soldats fins a les platges. Dwight D. Eisenhower va plorar davant de tantes baixes. Aquest desastre no es va revelar fins al 1954. En el desembarcament de Normandia, la 4º Divisió d’Infanteria només va perdre 106 homes.

A Suïssa:

En la persecució d’un incursió de la RAF, un Bf 110G-4B./R3 es va veure forçat a aterrar a la base suïssa de Dübendorf. El problema pels alemanys era que l’aparell duia l’últim model de radar Lichtenstein SN-2b, que contrarestava les mesures Window dels bombarders Aliats, motiu pel qual el ministre Hermann Göering va accedir a entregar una dotzena de caces Me-109 de l’últim model a canvi de que els suïssos destruïssin el radar. Per suposat, els caces varen ser entregats a canvi d’aquest secret.

A Birmània:

Per l’extrem nord del front, la 30º Divisió xinesa va avançar cap a la vall de Mogaung. Els efectius Aliats que varen travessar la jungla birmana eren molt considerables, ja que hi havia 4.000 soldats xinesos, 1.400 nord-americans i 600 exploradors locals. Per altra banda, la columna de Merrill va sortir en direcció a Myitkyina, un important nus de comunicacions a la rereguarda profunda de l’exèrcit japonès.

En els Estats Units:

A Washington va morir d’un atac de cor el Secretari de Marina nord-americà Frank Knox.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Reflexionant sobre la invasió a Hongria, Joseph Goebbels va escriure en el seu diari parlant de les deportacions dels jueus hongaresos i del regent Miklos Horthy:

En tot cas,, ara ja no obstrueix a qui neteja la vida pública a Hongria; abans ans al contrari, sent una còlera assassina contra els jueus i no té inconvenient en utilitzar-los com ostatges. Ha arribat a suggerir tal cosa ell mateix… En tot cas, els hongaresos no escaparan al ritme de la qüestió jueva. Qui sigui que digui A, té que dir B, i els hongaresos, un cop han posat en marxa la Judenpolitik, no poden parar-la, per aquesta raó. A partir de cert punt, la Judenpolitik s’impulsa sola.

De nit, la RAF va bombardejar les ciutats de Schweinfurt i Friedchshafen, causant greus danys a la població. Al nord de França, de dia, la USAAF varen atacar les bases dels míssils V a Cherbourg i Calais, les bases de la Luftwaffe a Nancy, La Culot i Blainville, i les defenses costeres a Bèlgica per despistar els futurs desembarcaments de l’Operació Overlord.

A Birmània:

Els britànics varen aconseguir apoderar-se d’Indaw i varen lluitar per expulsar als japonesos de les seves trinxeres a les pistes de tenis de Kohima.

En el Pacífic:

El submarí nord-americà USS Bluegill va torpedejar i enfonsar al creuer lleuger japonès Yubari.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va acceptar una proposta del comissari encarregat de la mà d’obra dels països ocupats, Fritz Sauckel. La proposta consistia en que en cas d’invasió per part dels Aliats, els comandants en cap dels fronts occidentals i els comandants militars de França, Bèlgica i Holanda, tenien que assegurar amb tots els mitjans disponibles que la mà d’obra quedés fora dels atacs dels Aliats. Hitler volia assegurar que la indústria de l’armament no quedés afectada en cas d’una invasió aliada.

El Reichskriegsgericht va condemnar a mort al general Walther von Seydlitz per contumàcia. El general va perdre tots els graus miliars, la seva fortuna i els seus drets civils. La sentència mai es va complir.

Els nord-americans varen bombardejar de dia les ciutats de Brunzwick i Pandeborn, mentre que a la nit la RAF va atacar Essen i Schweinfurt.

A Creta, uns aventurers britànics que treballaven pel SOE liderats per en William Stanley Moss i en Paddy Leigh Formor es varen disfressar de soldats alemanys per segrestar al general alemany Heinrich Kreipe.

A la Gran Bretanya:

A la matinada, preparant l’Operació Overlord, les tropes nord-americanes varen tornar a fer un assaig fent veure que ocupaven la costa sud d’Anglaterra. L’operació no va mostrar cap millora respecte a l’anterior prova i les llanxes de desembarcament varen arribar a la costa sense cap tipus d’ordre mentre que el bombardeig naval es va tenir que suspendre per problemes tècnics. Tot i els errors, es va decidir continuar amb l’assaig i a les tres de la tarda es va concloure que l’enemic estava derrotat.

A l’Índia:

Els britànics continuaven tenint victòries a Kohima i varen consolidar la derrota dels japonesos en la seva rereguarda profunda en arribar els xindits al riu Indaw, fet que dificultarà encara més els moviments dels subministraments i els reforços japonesos al front indi.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

Després de la reunió del dia anterior, el ministre d’Armament Albert Speer va anar amb el cap de l’Organització Todt, Xaver Dorsch, a Obersalzberg per reunir-se un altre cop amb l’Adolf Hitler. Speer volia presentar a Dorsch com a nou cap del sector de construccions amb el propòsit de demostrar-li al cap de l’Organització que ell estava sota el seu control. De fet, Speer anava convençut a la reunió perquè havia pactat amb Hitler aquella mesura. Quan es varen reunir, el líder alemany va dir tot el que havien pactat prèviament, i Dorsch no va tenir cap més remei que acceptar la seva subordinació. Quan va sortir de la reunió, Speer estava molt content; primer perquè havia guanyat a jerarques com Hermann Göering, Heinrich Himmler i Martin Bormann, tres seus enemics dins del Reich que volien que Dorsch li agafés poders dins del seu Ministeri, i segon perquè havia tornat al cercle íntim de Hitler i pensava que havia tornat la confiança entre ells dos. Després de l’entrevista, Speer va trucar a Göering per explicar-li la nova situació. El ministre de l’Aire va tenir que acceptar la subordinació de Dorsch per part de Speer.

Durant aquell dia Hitler va viatjar a Berlín per assistir al funeral d’Estat del general Hube. Es tractarà de l’última gran compareixença pública del dictador.

Els nord-americans varen utilitzar 554 bombarders i 728 caces per atacar la ciutat de Mannheim. Els nord-americans també varen atacar la ciutat de Munic. 870.000 bombes incendiàries varen provocar un enorme incendi. Les flames varen ser visibles des dels Alps. Els pocs refugis antiaeris varen quedar plens. 

Però aquells no van ser els únics atacs dels nord-americans, en el nord de França varen utilitzar 309 bombarders mitjans per atacar les defenses costeres, els búnquers de míssils a Wizerns i les bases aèries en territori francès a Naci i Dijon.

Adolf Eichmann es va reunir amb una figura d’estacada entre els jueus de Budapest, Joel Brand, per dir-li que estaven disposats a deixar en llibertat a un milió de jueus hongaresos a condició de que es pagués un rescat adequat amb 10.000 camions, dos milions de caixes de sabó i 200 tones de te i 200 més de cafè. Eichmann li va recalcar que els interessaven els béns i no els diners. Brand s’hauria de traslladar a Istanbul i gestionar aquests subministraments amb els representants locals de les organitzacions jueves mundials. Tot i l’acord, s’iniciaria simultàniament la deportació dels jueus hongaresos i es seguiria sense interrupció fins que Brand pogués demostrar amb documents l’acceptació del judaisme internacional. Per veure que anava de debò, l’arribada de Brand a Istanbul havia de coincidir amb la partida de 600 a 1.200 jueus hongaresos cap a un país neutral.

A Itàlia:

El govern de la República Social Italiana va promulgar un decret que preveia severes sancions penals pels militars i civils que es reunissin en bàndols operatius en perjudici de les organitzacions de l’Estat.

150 bombarders B-24 varen bombardejar la ciutat de Torí.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill li va dir a en Colville que durant l’Operació Overlord tenia la determinació d’estar entre els primers a les costes de Normandia, i va afegir, en to de broma, que seria divertit arribar-hi abans que Bernard Law Montgomery.

A Knutsford, el general George Patton va ser convidat d’honor en un club de la ciutat i va pronunciar davant de periodistes, polítics i companys d’armes un discurs extraoficial, on va parlar del paper geopolític dels Estats Units, Gran Bretanya i la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial. Però la transcripció errònia d’un periodista va ometre a la Unió Soviètica del discurs de Patton i el resultat va ser una explosiva declaració en què el famós general californià havia afirmat que Gran Bretanya i Estats Units regirien el món de la postguerra.

En el bàndol Aliat:

Gràcies a un informe, la comunitat internacional va conèixer el drama del camp de concentració d’Auschwitz.

A l’Índia:

Els britànics varen començar una contraofensiva per rebutjar els japonesos de la frontera d’Índia i reconquerir Birmània.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Albert Speer estava en el Berghof per reunir-se amb l’Adolf Hitler després de la seva carta del 19 d’abril, on amenaçava en dimitir sinó se li restablia el seu poder en el Ministeri d’Armament. El dictador, que sabia que no podia perdre Speer, va sortir a rebre’l amb un vestit d’etiqueta i amb els guants a la mà per acompanyar-lo en el vestíbul com si fos un dignatari estranger. Speer es va sentir afalagat i Hitler el va començar a lloar. Li va dir que el necessitava per supervisar tots els treballadors de la construcció i que estaria d’acord amb qualsevol cosa que considerés correcte en aquest àmbit. A la nit, Speer va parlar durant una llarga estona amb l’Eva Braun i amb els demés convidats de la casa al costat de la xemeneia de foc del menjador. Martin Bormann va suggerir escoltar una mica de música i varen posar discs del compositor Richard Wagner i el Feldermaus del compositor Johann Strauss.

De dia, els bombarders nord-americans amb base a Gran Bretanya varen atacar les plantes de muntatge d’avions a Eding, Friedrichshafen i Gablingen, mentre que els de base a Itàlia varen llançar una incursió contra els pous petrolífers i les refineries de Ploesti, Romania. A la nit, la RAF va enviar 800 bombarders contra Munic i Karlshure. A més, les zones fabrils de Milà també varen rebre la visita nocturna dels britànics.

En el bàndol Aliat:

Des d’aquell dia les emissores militars varen començar a radiar missatges perquè els poguessin interceptar els alemanys per fer-los creure que una força fictícia de cent cinquanta mil homes desembarcarien aviat a l’àrea de Calais. Per fer encara més creïble aquest desembarcament, Joan Pujol, Garbó, va informar al Servei d’Intel·ligència del Tercer Reich del trasllat de dues divisions aliades cap a Escòcia amb l’objectiu d’envair Noruega. Era l’Operació Fortitude North.

A Nova Guinea:

Les tropes d’en Douglas Mac Arthur varen rematar les seves operacions a Hollandia, deixant aïllats a 50.000 japonesos a les jungles. En aquesta operació, els japonesos varen perdre 9.000 homes i els nord-americans 450.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer començava a veure que no era tan bona idea com li podia semblar feia tres dies tenir al cap de l’Organització Todt Xaver Dorsch sotmès a la seva autoritat, ja que les diferències que tenien els dos crearien un mal ambient per treballar. Speer volia enviar en un principi una carta a l’Adolf Hitler per explicar-li que creia que era millor que fos ell qui controlés a en Dorsch en la construcció dels refugis a Alemanya, però després va pensar que seria millor viatjar a Obersalzberg per tornar a veure a en Hitler en persona per explicar-li els seves inquietuds. A part, Speer volia viatjar a Obersalzberg perquè també hi tenia una casa. Abans de fer aquell viatge viatjar va parlar amb el ministre de l’Interior Heinrich Himmler. La relació entre els dos ministres no era gens bona i durant la trobada Himmler li va recordar que la transferència de poders a en Dorsch s’havia decidit feia temps per part d’en Hitler i que per culpa seva hi havia tots aquells problemes.

En un moment del dia, Adolf Hitler i Benito Mussolini, que havia arribat el dia anterior a Alemanya, varen passar revista a un grup d’oficials italians i alemanys. Per la seva part, Rodolfo Graziani va conversar amb el general Wilhelm Keitel de la guerra.

A França, el mariscal Erwin Rommel va demanar que les forces blindades siguessin posades sota el seu comandament, a prop de la costa, per poder rebutjar als anglosaxons en el moment mateix del desembarcament. Preparant la futura invasió que temia Rommel, la 9º Força de la USAAF va enviar 382 bombarders contra les bases alemanyes de Tours, Le Culot i Chievres. Al mateix temps, varen ser bombardejades les plantes d’avions a Wiener Neustadt i les bases de llançament de V-1 a Calais.

Joseph Goebbels va escriure el seu habitual article en el Das Reich titulat aquest cop Nostre poble, on repetia la idea de que el poble alemany era el poble que provenia de l’elit de la terra i va assegurar que protegirien Europa de Rússia. El ministre va acabar el seu escrit dient que els demés pobles d’Europa els haurien de donar les gràcies de genolls.

A la Gran Bretanya:

Continuant amb el Little Blitz, la Luftwaffe va bombardejar Bristol amb 117 bombarders mitjans, dels quals 13 varen ser destruïts.

A l’Índia:

Els japonesos varen ser derrotats i contraatacats a Kohima després d’un últim assalt desesperat per ocupar les posicions britàniques en el turó de Garrison Hill. La guarnició de Kohima va recuperar les comunicacions amb l’exterior i, aprofitant l’arribada de reforços, va començar la contraofensiva britànica cap a Birmània.

En el Pacífic:

A Hollandia, Nova Guinea, els avions embarcats en el portaavions USS Yorktown varen atacar les pistes d’enlairament japoneses.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Els nord-americans varen bombardejar de dia les ciutats de Coblença i Bonn, que constituïen el nus de comunicacions entre Alemanya i França. A la nit, els britànics varen bombardejar Düsseldorf i Brunswick utilitzant nous models de bombes incendiàries.

Per altra banda, en Benito Mussolini i en Rodolfo Graziani varen marxar a Alemanya per visitar els soldats de la divisió San Marcos en els seus camps. Allí, el dictador italià va pronunciar un discurs. A Itàlia, les SS polizei varen arrestar per sospites anti alemanyes i anti feixistes al general Emilio Canevari, cap de les SS italianes i ex secretari general del Ministeri de Defensa. En Canevari va ser processat per un tribunal militar alemany i deportat al penitenciari Sanatorium de Munic.

En el front oriental:

Els mariners partisans iugoslaus varen conquerir l’illa Korcula i varen capturar a 800 presoners alemanys.

En el bàndol Aliat:

El general Charles de Gaulle va firmar la disposició legislativa per què les dones franceses poguessin ser electores i elegibles en les mateixes condicions que els homes. D’aquesta manera es va produir per primer cop a la història de França la possibilitat de que les dones poguessin participar en el sistema democràtic, atorgant-els-hi el sufragi universal.

A Birmània:

Les tropes britàniques varen conquerir la ciutat de Toungoo i varen expulsar al 33º Exèrcit japonès, però els japonesos varen aconseguir alguns èxits a Imphal. Davant de quedar aturats a Kohima, el tinent general Renya Mutaguchi va substituir al general Yanakida pel general Tanaka.

En el Pacífic:

52.000 soldats d’en Douglas MacArthur varen desembarcar a Hollandia, en el nord de Nova Guinea, i ala Badia Humboldt, sota l’Operació Persecució. Els desembarcats varen trobar poca resistència per part dels japonesos. Hollandia serà la base per la següent fase de l’Operació Cartwhell d’en MacArthur, dissenyada per expulsar els japonesos del nord-oest de Nova Guina.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb en Benito Mussolini a Trieste. El dictador alemany li va prometre al Duce que el final de la guerra es respectarien les fronteres italianes.

A la una de la matinada, el ministre d’Armament Albert Speer va rebre a l’Inspector General de l’Aire Erhard Milch, que portava un missatge de l’Adolf Hitler del 20 d’abril de 1944. Quan Speer va llegir el missatge li va semblar una intenció d’amor ridícula per part d’en Hitler i va dir que ja no en volia saber-ne res i que n’estava fart. El mariscal Milch va dir anys més tard que Speer va dir en aquell moment; Que em llepi el cul. Tothom li demanava que continués treballant en el Ministeri, però després de reflexiona-hi Speer va posar una condició per continuar, que el cap de l’Organització Todt, en Xaver Dorsch, que havia agafat molt poder sense el seu consentiment, quedés com un subordinat seu. Després de saber la condició de Speer, en Hitler va haver de firmar un escrit, redactat per Speer la nit anterior, on deixava clar que en Dorsch podia continuar construint els refugis com estava previst a Alemanya amb la màxima urgència, però que a partir ara estaria sempre sota el control de Speer.

A França, els Aliats varen bombardejar París i el nord del país.

A Romania i Iugoslàvia:

Bucarest i Belgrad varen ser bombardejades pels bombarders Aliats.

En el front oriental:

A Ucraïna, després d’haver alliberat del cercle soviètic al 1º Exèrcit Panzer, el general Hans-Valentin Hube va morir en un accident aeri i va ser substituït pel coronel general Erhard Raus, un dels favorits d’en Hitler.

En el bàndol Aliat:

En Henri Giraud va dimitir com a cap de les forces armades franceses per la seva mala relació amb en Charles de Gaulle.

A l’Índia:

Tot i que l’atac japonès va obtenir petits progressos a Imphal, el seu assalt va ser aturat a Kohima.

Tweet