Home // 1944 // abril

28 d’abril de 1944

A l’Atlàntic:

A la nit, a la costa sud de la Gran Bretanya, a prop de Slapton Sands, a la costa meridional de Devon, una zona semblant a la de Normandia, una petita flota de vuit llanxes de desembarcament aliada estava fent exercicis secrets, anomenats TIGER, per la futura Operació Overlord. Però per una sèrie d’errors i malentesos, el comboi T-4 va quedar pràcticament sense protecció i a les dues de la matinada el comboi va ser atacat per nou torpedes alemanys, que varen aconseguir infiltrar-se a la zona sense ser vists per una embarcació escorta britànica que es trobava a 20 quilòmetres de la costa, i varen disparar contra tres LSR de la Marina nord-americana. L’impacte contra les tres llanxes va ser tant brutal que les demés embarcacions varen creure que els havien tocat. Una de les llanxes es va cremar de seguida i dues es varen enfonsar, una en set minuts. Quan va sortir el Sol, els supervivents es varen posar a cantar Oh, What a Beautiful Mornin!. A l’aigua, vestits amb els seus uniformes de combat, flotaven centenars de cadàvers que varen seguir la marea. En total varen morir 779 mariners i soldats. 40 camions varen traslladar els morts a un cementiri proper a Londres, on 23 embalsamadors britànics varen acceptar preparar els cossos en un bosc de porcs, darrera d’una cortina de lona enquitranada, abans de procedir a la seva sepultura. Durant setmanes, les onades varen arrossegar cadàvers dels soldats fins a les platges. En Dwight D. Eisenhower va plorar davant de tantes baixes.

A Birmània:

Per l’extrem nord del front, la 30º Divisió xinesa va avançar cap a la vall de Mogaung.



27 d’abril de 1944

A Birmània, els britànics varen aconseguir apoderar-se d’Indaw.



26 d’abril de 1944

Adolf Hitler va acceptar una proposta del comissari encarregat de la mà d’obra dels països ocupats, Fritz Sauckel. La proposta consistia en que en cas d’invasió per part dels aliats, els comandants en cap dels fronts occidentals i els comandants militars de França, Bèlgica i Holanda, tenien que assegurar amb tots els mitjans disponibles que la mà d’obra quedés fora dels atacs dels aliats. Hitler volia assegurar que la indústria del armament no quedés afectada en cas d’una invasió aliada.



25 d’abril de 1944

El ministre d’Armament, Albert Speer, va anar amb el cap de l’Organització Todt, Xaver Dorsch, a Obersalzberg per reunir-se amb Adolf Hitler. Speer volia presentar a Dorsch com a nou cap del sector de construccions amb el propòsit de demostrar-li a Dorsch que ell estava sota el seu control. De fet, Speer anava convençut a la reunió perquè feia dos dies havia pactat amb Hitler aquella mesura. Quan es varen reunir, Hitler va dir tot el que havia pactat prèviament amb Speer, i Dorsch no va tenir cap més remei que acceptar aquella mesurar. Quan va sortir de la reunió Speer estava molt content; primer perquè havia guanyat a Hermann Göering, Heinrich Himmler i Martin Bormann, els seus tres enemics dins del Reich que volien que Dorsch li agafés poders dins del seu Ministeri, i segon perquè havia tornat el cercle íntim de Hitler i pensava que havia tornat la confiança entre ells dos. Després de l’entrevista, Speer va trucar a Göering per explicar-li la nova situació, i Göering va tenir que acceptar la subordinació de Dorsch per part de Speer.

A Itàlia, el govern de la República Social Italiana va promulgar un decret que preveia severes sancions penals pels militars i civils que es reunissin en bàndols operatius en perjudici de les organitzacions de l’Estat.

A la Gran Bretanya, Winston Churchill li va dir a Colville que durant l’Operació Overlord tenia la determinació d’estar entre els primers a les costes de Normandia, i va afegir en to de broma que seria divertit arribar-hi abans que Bernard Law Montgomery.

Per altra banda, gràcies a un informe la comunitat internacional va conèixer el drama del camp de concentració d’Auschwitz.

24 d’abril de 1944

En el Reich:

L’Albert Speer es va dirigir al Berghof per entrevistar-se amb l’Adolf Hitler després de la seva carta del 19 d’abril on amenaçava en dimitir sinó se li restablia el seu poder en el Ministeri d’Armament. El dictador alemany, que sabia que no podia perdre Speer, va sortir a rebre’l amb un vestit d’etiqueta i amb els guants a la mà per acompanyar-lo en el vestíbul com si fos un dignatari estranger. Speer es va sentir afalagat i en Hitler el va començar a lloar. Li va dir que el necessitava per supervisar tots els treballadors de la construcció i que estaria d’acord amb qualsevol cosa que considerés correcte en aquest àmbit. A la nit, Speer va parlar durant una llarga estona amb l’Eva Braun i amb els demés convidats de la casa al costat de la xemeneia de foc del menjador. En Martin Bormann va suggerir escoltar una mica de música i varen posar discs d’en Richard Wagner i el Feldermaus d’en Johann Strauss.

En el bàndol Aliat:

Des d’aquell dia les emissores militars varen començar a radiar missatges perquè els poguessin interceptar els alemanys per fer-los creure que una força fictícia de cent cinquanta mil homes desembarcarien aviat a l’àrea de Calais.

23 d’abril de 1944

El ministre d’Armament, Albert Speer, començava a veure que no era tant bona idea com li podia sembla feia tres dies tenir al cap de l’Organització Todt, Xaver Dorsch, sotmès a la seva autoritat ja que les diferències que tenien els dos crearia un mal ambient per treballar. Speer volia enviar en un principi una carta a Adolf Hitler per explicar-li que creia que era millor que fos ell qui controlés a Dorsch en la construcció dels refugis. Però després va pensar que seria millor viatjar a Obersalzberg per tornar a veure a Hitler en persona per explicar-li els seves inquietuds. A part Speer volia viatjar a Obersalsberg perquè també hi tenia una casa. Abans de viatjar, va parlar amb el ministre del Interior Heinrich Himmler. La relació entre els dos ministres no era gens bona, i durant la trobada Himmler li va recordar que la transferència de poders a Dorsch s’havia decidit feia temps per part de Hitler i que per culpa seva hi havia tots aquells problemes.

Quan Speer va arribar a Obersalzberg primerament va anar a veure a Hitler en la seva casa, el Berghof. Quan va arribar a la casa va ser rebut pel propi Hitler que el va tractar com un convidat de l’Estat, amb tots els formalismes. Quan es varen posar a parlar a la sala d’estar, Speer va proposar de que una part de les seves transferències en el Ministeri siguessin traspassades a Dorsch per no haver de treballar junts. Però per sorpresa de Speer, Hitler no ho va acceptar. En aquells moments Speer no entenia res, ja que no feia gaire Hitler havia ordenat donar més poder a Dorsch dins del seu Ministeri. Després de parlar-ne una estona més, Speer va veure que Hitler continuava confiant amb ell per dirigir el Ministeri d’Armament i va continuar tenint tots els poders en el seu Ministeri. Després, Hitler li va parlar dels problemes que creia que tindria la traïció per part d’alguns caps de seccions. Després de la reunió, Hitler va convidar a Speer a participar en una tertúlia aquella nit, com els vells temps. En aquella tertúlia hi havia Eva Braun, Martin Bormann i altres membres del govern i varen passar fina a altes hores de la nit escoltant música de Richard Wagner. En aquells moments Speer es va sentir reconfortat després de diversos dies de confrontació amb Hitler i el seu entorn i és va tornar a sentir millor davant de Hitler.

En un moment del dia, Hitler i Benito Mussolini, que havia arribat al dia anterior a Alemanya, varen passar revista a un grup d’oficials italians i alemanys. Per la seva part, Rodolfo Graziani va conversar amb Wilhelm Keitel de la guerra.

22 d’abril de 1944

Benito Mussolini i Rodolfo Graziani varen marxar a Alemanya per visitar als soldats de la divisió San Marcos en els seus camps, i Mussolini va pronunciar un discurs. A Itàlia, les SS polizei varen arrestar per sospites anti alemanyes i anti fexisites al general Emilio Canevari, cap de les SS italianes i ex secretari general del Ministeri de Defensa. Canevari va ser processat per un tribunal militar alemany i deportat al penitenciari Sanatorium de Munic.

A Birmània, les tropes aliades occidentals varen conquerir la ciutat de Toungoo i varen expulsar al XXXIII Exèrcit japonès.

Al Pacífic, 52.000 soldats de Douglas MacArthur varen desembarcar a Hollandia, en el nord de Nova Guinea. Hollandia serà la base per la següent fase de l’Operació Cartwhell de MacArthur, dissenyada per expulsar als japonesos del nord-oest de Nova Guina.

21 d’abril de 1944

Adolf Hitler es va reunir amb Benito Mussolini a Trieste, i el dictador alemany li va prometre al Duce que al final de la guerra es respectarien les fronteres italianes.

A la una de la matinada, el ministre d’Armament, Albert Speer, va rebre a l’Inspector General de l’Aire, Erhard Milch, que portava un missatge d’Adolf Hitler del 20 d’abril de 1944. Quan Speer va llegir el missatge li sonava com una intenció d’amor ridícula per part de Hitler i va dir que ja no en volia saber-ne res i que n’estava fart. El mariscal Milch va dir anys més tard que Speer va dir en aquell moment; que em llepi el cul. Tothom li demanava que continués treballant en el Ministeri, però després de reflexiona-hi Speer va posar una condició per continuar, que el cap de  l’Organització Todt , Xaver Dorsch, que havia agafat molt poder sense el seu consentiment, quedés com un subordinat seu. Després de saber la condició de Speer, Hitler va haver de firmar un escrit, redactat per Speer la nit anterior, on deixava clar que Dorsch podia continuar construint els refugis com estava previst amb la màxima urgència però ara estaria sempre sota el control de Speer.

A França, els Aliats varen bombardejar París.

Aquell dia, Henri Giraud va dimitir com a cap de les forces armades franceses.

 

20 d’abril de 1944

L’aniversari d’en Hitler:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler va celebrar el seu  55º aniversari. Però, seguramentm no va ser un aniversari feliç per en Hitler, ja que aquell dia varen sortir molts rumors de que el ministre d’Armament, l’Albert Speer, estava pensant en dimitir del seu càrrec de Ministre. Preocupat, en Hitler va aprofitar que a Obersalzberg hi havia el gestor de desenvolupament de la Luftwaffe i amic personal de Speer, l’Erhard Milch, per demanar-li que enviés un missatge a Speer per expressar-li la seva estima i que encara mantenia la seva amistat de forma inalterable. En Milch va marxar aquella tarda d’Obersalzberg per portar el missatge. Anys més tard, en Milch va explicar que va ser ell qui li va demanar a en Hitler que enviés aquell missatge a Speer perquè no volia que el seu amic es desanimés i volia que continués en el càrrec de ministre.

A la tarda, abans d’anar a l’habitual reunió militar, en Hitler va ser felicitat per tots el membres del personal del Berghof, de l’Exèrcit i de les SS. Entre els que el varen felicitar hi havia en Wilhelm Keitel, en Karl Döenitz, en Heinrich Himmler i en Milch, però en Hitler estava molt desanimat i va voler obrir tots els regals que li varen fer en silenci i sol. Després d’obrir els regals es va reunir amb en Hermann Göering, en Karl Döenitz i en Kurt Zeitzler per parlar de la delicada situació militar que vivien.

A Berlín, en Joseph Goebbels va preparar una sèrie d’actes per celebrar l’aniversari d’en Hitler. El ministre alemany va ordenar que es decorés la ciutat amb banderes i una nova consigna: Els nostres murs s’han trencat, però no els nostres cors. A la Filharmònica de Berlín es va oferir un concert especial amb la interpretació de la simfonia Heroica  d’en Beethoven dirigida per en Hans Knapperstbusch. El palau de l’Òpera Nacional a l’Unter den Linden es va adornar per la celebració com de costum i molts mandataris de l’Estat, del NSDAP i de la Wehrmacht varen assistir a l’acte. Els membres del partit nazi és varen reunir per festejar la històrica carrera política de Hitler. Però no a tot arreu es va celebrar de la mateixa forma ni amb el mateix entusiasme que en anys anteriors, l’estat d’ànim era molt crític i escèptic i ,segons uns informes locals de Baviera, en especial a les zones rurals, a les cases ja no es penjaven les banderes nazis per celebrar l’aniversari d’en Hitler.

En el front oriental:

A Jezierzany, Ucraïna, els alemanys varen atacar als soviètics avançant uns quilòmetres però varen perdre molts dels seus tancs.

19 d’abril de 1944

En el Reich:

El ministre d’Armament, l’Albert Speer, se sentia malament pel fet de que l’Adolf Hitler ja no el tingués en consideració i ordenés mesures del seu Ministeri sense el seu consentiment. A més, el dictador alemany li havia fet arribar una carta escrita per ell on li criticava de refons la seva política. Speer li va explicar en una extensa carta de contesta que els grans projectes constructius que havien pensat eren irreals i impossibles de realitzar. Li deia que les fàbriques del país s’estaven paralitzant i que ja no es podia construir a llarg plaç en el país, i que això provocava que no es pogués garantir la producció d’armament. Speer també va aprofitar la carta per criticar la traïció que havia rebut dins dels seu propi Ministeri amb el consentiment de tothom, sobretot va fer referència el cas d’en Xaver Dorsch el 14 d’abril de 1944.  En acabar la carta li va explicar que se sentia decebut amb tot el que havia passat i demanava restablir la seva pròpia autoritat sobre en Dorsch, sinó amenaçava en dimitir. Quan en Hitler va llegir aquesta carta en el Berghof es va preocupar molt perquè no podia perdre a un home com Speer.

Aquell dia, en Karl Döenitz va explicar que en un camp de presoners de guerra a Àustria hi havia un sergent que secretament havia ordenat eliminar a tots els comunistes que es descobrissin. En Döenitz va afegir que aquest sergent li mereixia tota la seva consideració per l’exacte compliment de les seves ordres i que ordenaria ascendir-lo perquè, segons ell, era capaç de tenir un càrrec més important.

A Itàlia:

Les tropes aliades varen trencar la darrera resistència alemanya al país establerta a la línia de Bolonya.

css.php