Home // 1944 // abril

30 d’abril de 1944

Diumenge:

En el Reich:

La USAAF va bombardejar els aeroports d’Orelans/Bricy, Lió i Clermont-Ferrant, a més de les rampes de llançament dels míssils V-1 a Siracourt i les defenses alemanyes a la costa atlàntica francesa.

A Itàlia:

Els partisans antifeixistes varen anunciar que el seu exèrcit clandestí arribava ja a 13.000 homes.



29 d’abril de 1944

Dissabte:

En el Canal de la Mànega:

Després de destruir l‘Operació Tiger el dia anterior, els alemanys varen seguir patrullant per la zona i el torpeder T-24 va enfonsar al destructor canadenc HMCS Athabascan.

En el Reich:

L’aviació nord-americana va utilitzar 879 bombarders i 814 caces per atacar Berlín, però en l’atac 65 bombarders varen ser destruïts a més de 14 caces i 432 bombarders varen quedar danyats.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va rebre a Londres al primer ministre australià John Curtin, que va arribar el primer a la pròxima Conferència Imperial.

En el Pacífic:

Els portaavions de la Task Force 58 varen realitzar una nova missió contra Truk, on varen destruir 120 avions japonesos i un submarí, el I-174. Els japonesos durant aquell dia també varen perdre el I-183 a mans del submergible nord-americà USS Pegy en aigües metropolitanes japoneses.



28 d’abril de 1944

Divendres:

A l’Atlàntic:

A la nit, a la costa sud de la Gran Bretanya, a prop de Slapton Sands, a la costa meridional de Devon, una zona semblant a la de Normandia, una petita flota de vuit llanxes de desembarcament aliada estava fent exercicis secrets, anomenats TIGER, per la futura Operació Overlord. Però per una sèrie d’errors i malentesos, el comboi T-4 va quedar pràcticament sense protecció i a les dues de la matinada el comboi va ser atacat per nou torpedes alemanys, que varen aconseguir infiltrar-se a la zona sense ser vistos per una embarcació escorta britànica que es trobava a 20 quilòmetres de la costa, i varen disparar contra tres LSR de la Marina nord-americana. L’impacte contra les tres llanxes va ser tant brutal que les demés embarcacions varen creure que els havien tocat. Una de les llanxes es va cremar de seguida i dues es varen enfonsar, una en set minuts. Quan va sortir el Sol, els supervivents es varen posar a cantar Oh, What a Beautiful Morning!. A l’aigua, vestits amb els seus uniformes de combat, flotaven centenars de cadàvers que varen seguir la marea. En total varen morir 779 mariners i soldats. 40 camions varen traslladar els morts a un cementiri proper a Londres, on 23 embalsamadors britànics varen acceptar preparar els cossos en un bosc de porcs, darrere d’una cortina de lona enquitranada, abans de procedir a la seva sepultura. Durant setmanes, les onades varen arrossegar cadàvers dels soldats fins a les platges. En Dwight D. Eisenhower va plorar davant de tantes baixes. Aquest desastre no es va revelar fins al 1954.

A Suïssa:

En la persecució d’un incursió de la RAF, un Bf 110G-4B./R3 es va veure forçat a aterrar a la base suïssa de Dübendorf. El problema pels alemanys era que l’aparell duia l’últim model de radar Lichtenstein SN-2b, que contrarestava les mesures Window dels bombarders Aliats, motiu pel qual el ministre Hermann Göering va accedir a entrar una dotzena de caces Me-109 de l’últim model a canvi de que els suïssos destruïssin el radar. Per suposat, els caces varen ser entregats a canvi d’aquest secret.

A Birmània:

Per l’extrem nord del front, la 30º Divisió xinesa va avançar cap a la vall de Mogaung. Els efectius Aliats que varen travessar la jungla birmana eren molt considerables, ja que hi havia 4.000 soldats xinesos, 1.400 nord-americans i 600 exploradors locals. Per altra banda, la columna de Merrill va sortir en direcció a Myitkyina, un important nus de comunicacions a la rereguarda profunda de l’exèrcit japones.

En els Estats Units:

A Washington, va morir d’un atac de cor el Secretari de Marina nord-americà Frank Knox.



27 d’abril de 1944

Dijous:

En el Reich:

De nit, la RAF va bombardejar les ciutats de Schweinfurt i Friedchshafen, causant greus danys a la població.

Al nord de França, de dia, la USAAF varen atacar les bases dels míssils V a Cherbourg i Calais, les bases de la Luftwaffe a Nancy, La Culot i Blainville, i les defenses costeres a Bèlgica per despistar els futurs desembarcaments de l’Operació Overlord.

A Birmània:

Els britànics varen aconseguir apoderar-se d’Indaw i varen lluitar per expulsar als japonesos de les seves trinxeres a les pistes de tenis de Kohima.

En el Pacífic:

El submarí nord-americà USS Bluegill va torpedejar i enfonsar al creuer lleuger japonès Yubari.

26 d’abril de 1944

Dimecres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va acceptar una proposta del comissari encarregat de la mà d’obra dels països ocupats, Fritz Sauckel. La proposta consistia en que en cas d’invasió per part dels Aliats, els comandants en cap dels fronts occidentals i els comandants militars de França, Bèlgica i Holanda, tenien que assegurar amb tots els mitjans disponibles que la mà d’obra quedés fora dels atacs dels Aliats. En Hitler volia assegurar que la indústria del armament no quedés afectada en cas d’una invasió aliada.

Per altra banda, els nord-americans varen bombardejar de dia les ciutat de Brunzwick i Pandeborn, mentre que a la nit la RAF va atacar Essen i Schweinfurt.

A Creta, uns aventurers britànics que treballaven pel SOE liderats per en William Stanley Moss i en Paddy Leigh Formor es varen disfressar de soldats alemanys per segrestar al general alemany Heinrich Kreipe.

A l’Índia:

Els britànics continuaven tenint victòries a Kohima i varen consolidar la derrota dels japonesos en la seva rereguarda profunda en arribar els xindits al riu Indaw, fet que dificultarà encara més els moviments dels subministraments i els reforços japonesos al front indi.

25 d’abril de 1944

Dimarts:

En el Reich:

Després de la reunió del dia anterior, el ministre d’Armament Albert Speer, va anar amb el cap de l’Organització Todt, en Xaver Dorsch, a Obersalzberg per reunir-se un altre cop amb l’Adolf Hitler. Speer volia presentar a en Dorsch com a nou cap del sector de construccions amb el propòsit de demostrar-li a en Dorsch que ell estava sota el seu control. De fet, Speer anava convençut a la reunió perquè havia pactat amb en Hitler aquella mesura. Quan es varen reunir, el líder alemany va dir tot el que havien pactat prèviament, i en Dorsch no va tenir cap més remei que acceptar aquella mesura. Quan va sortir de la reunió, Speer estava molt content; primer perquè havia guanyat a jerarques com en Hermann Göering, en Heinrich Himmler i en Martin Bormann, tres seus enemics dins del Reich que volien que en Dorsch li agafés poders dins del seu Ministeri, i segon perquè havia tornat el cercle íntim d’en Hitler i pensava que havia tornat la confiança entre ells dos. Després de l’entrevista, Speer va trucar a en Göering per explicar-li la nova situació. El ministre de l’Aire va tenir que acceptar la subordinació d’en Dorsch per part de Speer.

Durant aquell dia en Hitler va viatjar a Berlín per assistir al funeral d’Estat del general Hube. Es tractarà de l’última gran compareixença pública del dictador alemany.

Per altra banda, els nord-americans varen utilitzar 554 bombarders i 728 caces per atacar la ciutat de Mannheim. Però aquell no va ser l’únic atac dels nord-americans, en el nord de França varen utilitzar 309 bombarders mitjans per atacar les defenses costeres, els búnquers de míssils a Wizerns i les bases aèries en territori francès a Naci i Dijon.

A Itàlia:

El govern de la República Social Italiana va promulgar un decret que preveia severes sancions penals pels militars i civils que es reunissin en bàndols operatius en perjudici de les organitzacions de l’Estat.

Per altra banda, 150 bombarders B-24 varen bombardejar la ciutat de Torí.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill li va dir a en Colville que durant l’Operació Overlord tenia la determinació d’estar entre els primers a les costes de Normandia, i va afegir en to de broma que seria divertit arribar-hi abans que en Bernard Law Montgomery.

A Knutsford, el general George Patton va ser convidat d’honor en un club de la ciutat i va pronunciar davant de periodistes, polítics i companys d’armes un discurs extraoficial, on va parlar del paper geopolític dels Estats Units, Gran Bretanya i la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial. Però la transcripció errònia d’un periodista va ometre a la Unió Soviètica del discurs d’en Patton i el resultat va ser una explosiva declaració en què el famós general havia afirmat que Gran Bretanya i Estats Units regirien el món de la postguerra.

En el bàndol Aliat:

Gràcies a un informe la comunitat internacional va conèixer el drama del camp de concentració d’Auschwitz.

A l’Índia:

Els britànics varen començar una contraofensiva per rebutjar als japonesos de la frontera d’Índia i reconquerir Birmània.

24 d’abril de 1944

Dilluns:

En el Reich:

L’Albert Speer estava en el Berghof  per reunir-se amb l’Adolf Hitler després de la seva carta del 19 d’abril, on amenaçava en dimitir sinó se li restablia el seu poder en el Ministeri d’Armament. El dictador alemany, que sabia que no podia perdre Speer, va sortir a rebre’l amb un vestit d’etiqueta i amb els guants a la mà per acompanyar-lo en el vestíbul com si fos un dignatari estranger. Speer es va sentir afalagat i en Hitler el va començar a lloar. Li va dir que el necessitava per supervisar tots els treballadors de la construcció i que estaria d’acord amb qualsevol cosa que considerés correcte en aquest àmbit. A la nit, Speer va parlar durant una llarga estona amb l’Eva Braun i amb els demés convidats de la casa al costat de la xemeneia de foc del menjador. En Martin Bormann va suggerir escoltar una mica de música i varen posar discs del compositor Richard Wagner i el Feldermaus del compositor Johann Strauss.

De dia, els bombarders nord-americans amb base a Gran Bretanya varen atacar les plantes de muntatge d’avions a Eding, Friedrichshafen i Gablingen, mentre que els basats a Itàlia, varen llançar una incursió contra els pous petrolífers i les refineries de Ploesti, Romania. A la nit, la RAF va enviar 800 bombarders contra Munic i Karlshure. A més, les zones fabrils de Milà també varen rebre la visita nocturna dels britànics.

En el bàndol Aliat:

Des d’aquell dia les emissores militars varen començar a radiar missatges perquè els poguessin interceptar els alemanys per fer-los creure que una força fictícia de cent cinquanta mil homes desembarcarien aviat a l’àrea de Calais.

A Nova Guinea:

Les tropes d’en Douglas Mac Arthur varen rematar les seves operacions a Hollandia, deixant aïllats a 50.000 japonesos a les jungles. En aquesta operació, els japonesos varen perdre 9.000 homes i els nord-americans 450.

23 d’abril de 1944

Diumenge:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer començava a veure que no era tant bona idea com li podia semblar feia tres dies tenir al cap de l’Organització Todt, en Xaver Dorsch, sotmès a la seva autoritat ja que les diferències que tenien els dos crearien un mal ambient per treballar. Speer volia enviar en un principi una carta a l’Adolf Hitler per explicar-li que creia que era millor que fos ell qui controlés a en Dorsch en la construcció dels refugis a Alemanya, però després va pensar que seria millor viatjar a Obersalzberg per tornar a veure a en Hitler en persona per explicar-li els seves inquietuds. A part, Speer volia viatjar a Obersalzberg perquè també hi tenia una casa. Abans de fer aquell viatge viatjar va parlar amb el ministre de l’Interior Heinrich Himmler. La relació entre els dos ministres no era gens bona i durant la trobada en Himmler li va recordar que la transferència de poders a en Dorsch s’havia decidit feia temps per part d’en Hitler i que per culpa seva hi havia tots aquells problemes.

En un moment del dia, en Hitler i en Benito Mussolini, que havia arribat el dia anterior a Alemanya, varen passar revista a un grup d’oficials italians i alemanys. Per la seva part, en Rodolfo Graziani va conversar amb en Wilhelm Keitel de la guerra.

A França, el mariscal Erwin Rommel va demanar que les forces blindades siguessin posades sota el seu comandament, a prop de la costa, per poder rebutjar als anglosaxons en el moment mateix del desembarcament.

Mentrestant, la 9º Força de la USAAF va enviar 382 bombarders contra les bases alemanyes de Tours, Le Culot i Chievres. Al mateix temps, varen ser bombardejades les plantes d’avions a Wiener Neustadt i les bases de llançament de V-1 a Calais.

A la Gran Bretanya:

Continuant amb el Little Blitz, la Luftwaffe va bombardejar Bristol amb 117 bombarders mitjans, dels quals 13 varen ser destruïts.

A l’Índia:

Els japonesos varen ser derrotats i contraatacats a Kohima després d’un últim assalt desesperat per ocupar les posicions britàniques en el turó de Garrison Hill. La guarnició de Kohima va recuperar les comunicacions amb l’exterior i, aprofitant l’arribada de reforços, va començar la contraofensiva britànica cap a Birmània.

En el Pacífic:

A Hollandia, Nova Guinea, els avions embarcats en el portaavions USS Yorktown varen atacar les pistes d’enlairament japoneses.

22 d’abril de 1944

Dissabte:

En el Reich:

Els nord-americans varen bombardejar de dia les ciutats de Coblença i Bonn, que constituïen el nus de comunicacions entre Alemanya i França. A la nit, els britànics varen bombardejar Düsseldorf i Brunswick utilitzant nous models de bombes incendiàries.

Per altra banda, en Benito Mussolini i en Rodolfo Graziani varen marxar a Alemanya per visitar els soldats de la divisió San Marcos en els seus camps. Allí, el dictador italià va pronunciar un discurs. A Itàlia, les SS polizei varen arrestar per sospites anti alemanyes i anti feixistes al general Emilio Canevari, cap de les SS italianes i ex secretari general del Ministeri de Defensa. En Canevari va ser processat per un tribunal militar alemany i deportat al penitenciari Sanatorium de Munic.

En el front oriental:

Els mariners partisans iugoslaus varen conquerir l’illa Korcula i varen capturar a 800 presoners alemanys.

En el bàndol Aliat:

El general Charles de Gaulle va firmar la disposició legislativa per què les dones franceses poguessin ser electores i elegibles en les mateixes condicions que els homes. D’aquesta manera es va produir per primer cop a la història de França la possibilitat de que les dones poguessin participar en el sistema democràtic, atorgant-els-hi el sufragi universal.

A Birmània:

Les tropes britàniques varen conquerir la ciutat de Toungoo i varen expulsar al 33º Exèrcit japonès, però els japonesos varen aconseguir alguns èxits a Imphal. Davant de quedar aturats a Kohima, el tinent general Renya Mutaguchi va substituir al general Yanakida pel general Tanaka.

En el Pacífic:

52.000 soldats d’en Douglas MacArthur varen desembarcar a Hollandia, en el nord de Nova Guinea, i ala Badia Humboldt, sota l’Operació Persecució. Els desembarcats varen trobar poca resistència per part dels japonesos. Hollandia serà la base per la següent fase de l’Operació Cartwhell d’en MacArthur, dissenyada per expulsar els japonesos del nord-oest de Nova Guina.

21 d’abril de 1944

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb en Benito Mussolini a Trieste. El dictador alemany li va prometre al Duce que el final de la guerra es respectarien les fronteres italianes.

A la una de la matinada, el ministre d’Armament Albert Speer va rebre a l’Inspector General de l’Aire Erhard Milch, que portava un missatge de l’Adolf Hitler del 20 d’abril de 1944. Quan Speer va llegir el missatge li va semblar una intenció d’amor ridícula per part d’en Hitler i va dir que ja no en volia saber-ne res i que n’estava fart. El mariscal Milch va dir anys més tard que Speer va dir en aquell moment; Que em llepi el cul. Tothom li demanava que continués treballant en el Ministeri, però després de reflexiona-hi Speer va posar una condició per continuar, que el cap de l’Organització Todt, en Xaver Dorsch, que havia agafat molt poder sense el seu consentiment, quedés com un subordinat seu. Després de saber la condició de Speer, en Hitler va haver de firmar un escrit, redactat per Speer la nit anterior, on deixava clar que en Dorsch podia continuar construint els refugis com estava previst a Alemanya amb la màxima urgència, però que a partir ara estaria sempre sota el control de Speer.

A França, els Aliats varen bombardejar París i el nord del país.

A Romania i Iugoslàvia:

Bucarest i Belgrad varen ser bombardejades pels bombarders Aliats.

En el front oriental:

A Ucraïna, després d’haver alliberat del cercle soviètic al 1º Exèrcit Panzer, el general Hans-Valentin Hube va morir en un accident aeri i va ser substituït pel coronel general Erhard Raus, un dels favorits d’en Hitler.

En el bàndol Aliat:

En Henri Giraud va dimitir com a cap de les forces armades franceses per la seva mala relació amb en Charles de Gaulle.

A l’Índia:

Tot i que l’atac japonès va obtenir petits progressos a Imphal, el seu assalt va ser aturat a Kohima.

 

css.php