Home // 1944 // octubre

31 d’octubre de 1944

Dimarts:

En el Reich:

La RAF va bombardejar el quarter general de la Gestapo a la Universitat d’Aarhus, a Dinamarca.

En el front oriental:

En el Bàltic, el 1º Front Bàltic soviètic va aïllar a les restes del Grup d’Exèrcits del Nord a la península de Curlàndia.

En el front occidental:

El SHAEF va tenir coneixement de l’ordre d’en Hermann Göering de que el re-equipament de tots els caces per convertir-los en caça-bombarders en menys de 24 hores. Ningú va fer cas a aquella informació i no varen pensar que els alemanys s’estaven preparant per una ofensiva, la futura ofensiva de les Ardenes.



30 d’octubre de 1944

Dilluns:

En el Reich:

El Tribunal Popular va condemnar a mort a en Julius Leber per estar involucrat en el cop d’Estat del 20 de juliol de 1944, tot i que havia sigut arrestat el 5 de juliol de 1944. La sentència es va complir el 5 de gener de 1945.


A Auschwitz, va arribar l’últim tren ple de jueus. El transport provenia de Theresienstadt.

A Grècia:

Els alemanys varen evacuar Salònica.

A les Filipines:

Els kamikazes varen atacar a tres portaavions de l’agrupació 38 i varen causar tants danys que va ser necessari suspendre les operacions de vol i retirar-los a Ulithi perquè es reparessin.



29 d’octubre de 1944

A les 12 i 1 minut de la nit, Adolf Hitler va trucar a Joseph Goebbels per felicitar-lo pel seu aniversari, però el dictador alemany sabia que Magda estava molt preocupada i ansiosa per la guerra i va demanar-li a Joseph que la posés al telèfon per donar-li ànims. Quan després de parlar amb Hitler va tornar a l’habitació, en la que s’havien reunit un petit grup, entre ells Naumman, Semler i Schwarz van Berk, tenia llàgrimes d’alegria en els ulls. Magda els va comunicar que Hitler li havia promès que per Nadal regalaria a la població alemanya un gran triomf militar.

A Finlàndia, els soviètics varen aturar la seva ofensiva en el Gran Nord.

A Grècia, va acabar la gran batalla de carros a prop de Brezen, començada el 10 d’octubre de 1944, i el grup d’exèrcits F va abandonar definitivament Grècia.

Per altra banda, 38 Lancaster varen aconseguir situar una bomba sobre el cuirassat Tirpitz, greument danyat després de l’atac del 26 de desembre de 1943, però els britànics varen perdre un aparell i varen tenir que allunyar-se’n i no el varen acabar d’enfonsar.

En el front occidental, el 1ª Cos britànic va arribar a Beveland Sud i, al mateix temps, va ocupar Belevand Nord.

 



28 d’octubre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

L’Alfred Jodl va ordenar telegràficament l’evacuació de tots els habitants de Noruega del nord i incendiar totes les seves cases per què no poguessin ser utilitzades pels soldats soviètics. Els alemanys anaven cedint terreny de forma constant davant les ofensives aliades tant a occident com a orient.

El camp de concentració de Dora Mittelbau va deixar de ser un kommando depenent de Buchenwald per convertir-se en un camp autònom. A partir de llavors, Dora es va ocupar de 23 kommandos exteriors de Buchenwald.

En el front occidental:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va reiterar que Anvers continuava sent el seu objectiu prioritari, i un cop aconseguit aquest objectiu va afegir que la batalla final per Europa tindria tres fases generals: una lluita a l’oest del Rin; la captura de caps de pont al llarg del riu; i per últim atacar en el cor d’Alemanya.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, es va firmar l’armistici entre la Unió Soviètica i Bulgària, que fins llavors es negava a ajudar els Aliats. Els búlgars varen acceptar la seva retirada de la Macedònia iugoslava i de Grècia, així com també es donava el control de les seves tropes a comandaments soviètics.

En el front oriental:

A Hongria, després del canvi de posició del govern hongarès, les tropes soviètiques varen llançar una gran ofensiva contra Budapest, defensada per quatre divisions alemanyes i dues hongareses comandades per un oficial de policia de les SS, el general Karl von Pfeffer-Wildenbruch.

En els Estats Units:

En un discurs sobre el projecte de Llei Econòmica de Drets (Economic bill of Rights), el president Franklin Delano Roosevelt va proposar inversions a gran escala en el sector públic per mantenir la prosperitat després de la guerra.

27 d’octubre de 1944

Divendres:

En el front occidental:

Les tropes del mariscal Gerd von Rundstedt varen frenar per uns dies els plans del comandant Dwight D. Eisenhower d’ocupar la zona del Ruhr.

En una conferència militar en el quarter general del  comandant Walter Model, a prop de Krefeld, varen ser discutits els plans de la futura ofensiva a les Ardenes amb el comandant Josef Dietrich del 6º Exèrcit Panzer, el comandant Hasso Manteuffel del 5º Exèrcit Panzer i el comandant Brandenbeger del 7º Exèrcit. Model va acceptar una modificació del pla anomenada solució petita i prometia dur-la al comandant Von Rundstedt.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va pronunciar un discurs on va dir que s’havien reunit amb el govern soviètic per parlar de com seria Polònia després de la guerra, però va afirmar que els soviètics no acceptaven les peticions del govern polonès a l’exili.

26 d’octubre de 1944

Dijous:

En el Reich:

A Munic, l’Eva Braun va escriure el seu testament on deixava tot el que tenia a alguns familiars i alguns amics seus. El llegat consistia en joies, vestits, peces de porcellana, mobles, diners en efectiu i quadres de pintors com Hermann Gradl, Hugo en Wilhelm Kauffmann, Theodor Bohnenberger, Oskar Mulley, Heinrich Knirr i Fritz Halberg-Krauss. A la seva germana gran, l’Ilse, li va deixar un retrat seu pintat per en Bohnenberger i la casa de la Wasserburger Strasse. A la Gretl Fegelin li deixava totes les seves pel·lícules, els àlbums de fotografies i les cartes personals. L’Eva li demanava a la Gretl que enterrés totes les cartes de l’Adolf Hitler i els esborranys de resposta però que no els destruís i, en canvi, si que li demanava destruir la resta de correspondència privada i sobretot les coses de treball. L’Eva volia deixar constància que havia tingut una relació amb el dictador alemany.

En el front occidental:

El SHAEF va tenir notícies d’unes ordres d’en Hitler per la creació d’una força especial per una missió a l’Oest. Es tractava de la futura ofensiva de les Ardenes. Era essencial en aquesta nova força el coneixement de l’anglès i el llenguatge nord-americà pels voluntaris.

A les Filipines:

Aquell dia va acabar amb victòria nord-americana la batalla naval en el Golf de Leyte entre les forces japoneses i nord-americanes començada el 22 d’octubre de 1944, tot i que els nord-americans varen perdre 6 embarcacions i al voltant de 200 avions. Aquesta era la batalla naval més gran de tots els temps i va ser crucial pels nord-americans. En ella varen xocar la flota nord-americana i australiana composta per 20 portaavions, 25 creuers, 12 cuirassats, 1.500 avions i més de 140 destructors, davant a la flota japonesa composta per 4 portaavions, 9 cuirassats, 14 creuers, 35 destructors i 715 avions. A partir d’aquesta batalla els japonesos varen començar els seus famosos vols kamikazes.

En el nord de l’illa, en el cap Engany, també va acabar amb victòria nord-americana la batalla aeronaval del dia anterior entre nord-americans i japonesos. Els japonesos es varen retirar cap a Brunei, a l’oest de Filipines, entre les illes Panay i Calamianes, però l’aviació aliada va atacar als vaixells japonesos que intentaven fugir. Finalment, els japonesos es varen escapar tot i perdre un creuer lleuger.

25 d’octubre de 1944

Dimecres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler li va dir a en Martin Bormann que no abandonaria el quarter general de Rastenburg fins que l‘exèrcit soviètic hagués sigut expulsat de Prússia Oriental.


L’administració del camp de concentració de Dachau va transferir a 1.024 presoners jueus al camp d’Auschwitz perquè no estaven en condicions de treballar. Estaven en unes condicions tan precàries que 4 presoners varen morir a l’estació de trens abans de ser transportats. Molt probablement tots aquells homes varen ser assassinats d’immediat a les cambres de gas.

En el front oriental:

En el sector nord, els soviètics varen alliberar i envair Kirkenes.

A Itàlia:

Les forces aliades varen bombardejar el port de Gènova i varen provocar greus danys en el destructor RMI Dardo, que va ser finalment enfonsat per la seva pròpia tripulació el 24 d’abril de 1945 en no ser reparat.

A la Unió Soviètica:

Els soviètics varen demanar en els seus aliats que aclarissin quina seria la solució per Àustria, ja que volien estipular les condicions de la seva futura zona. Durant els últims mesos s’havien plantejat diferents opcions, entre altres el retorn dels Habsburg a través de l’Otto Habsburg.

En el mar de Filipines:

En el nord-est de Filipines, en el cap d’Engany, es va produir una altra batalla aeronaval entre nord-americans i japonesos. Els aviadors d’en William Halsey varen atacar a la flota de l’almirall Ozawa i varen enfonsar a 4 portaavions i tres destructors. Per altra banda, poc després de mitjanit, la flota japonesa del grup central de l’almirall Kurita, amagada entre la boira, composta per quatre cuirassats i vuit creuers, va desembocar al mar després de travessar la nit anterior l’estret de San Bernardino per buscar la 7º Flota nord-americana o algun portaavions. A dos quarts de sis del matí, en Kurita va saber que els nord-americans havien destruït el grup sud de l’almirall Nishimura i, que, per tant, estaven sols a aquella zona. A trenc d’alba, un grup compost de 16 escortes de portaavions, 9 destructors i 12 escortes de destructors de la 7º Flota nord-americana, a les ordres del contraalmirall Clifton Sprague, es va situar a l’est de Samar i del golf de Leyte, en el centre del trajecte de les forces d’en Kurita. A les 6:58, les dues flotes es varen topar i es va produir la Batalla de Samar, que es considerat el combat naval més gran de la Història. La flota del vicealmirall Thomas Kinkaid estava desprotegida a Samar perquè la flota d’en William Halsey s’havia dirigit al nord de les Filipines i la task force 34 es trobava a Hawai. Les forces de Sprague varen perdre un portaavions i tres escortes en el combat, però atacs d’avions navals nord-americans i de les escortes varen desequilibrar la balança. Els avions nord-americans varen atacar amb duresa al creuer pesat japonès Chikuma. Tot i la inferioritat nord-americana, l’almirall Kurita va interrompre el combat després de veure que les seves unitats havien patit moltes pèrdues i de creure, erròniament, que els cuirassats nord-americans anaven a ajudar als seus companys, i va donar l’ordre a les seves embarcacions de reagrupar-se cap al nord.


En el golf de Leyte, 50.000 soldats japonesos varen continuar com el dia anterior desembarcant a Ormat. Per altra banda, els primers kamikazes varen atacar als nord-americans al nord de l’illa de Dinagat. Un caça Zero pertanyent al tokkotai es va estavellar contra el portaavions escorta USS Kitkun Bay.

24 d’octubre de 1944

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va ordenar reforçar l’estructura dels seus búnquers del quarter. En el búnquer d’en Hitler es varen reforçar les parets amb murs de set metres de gruix de formigó i els edificis de fusta es varen reforçar amb fustes més gruixudes. A la nit, el general Nicolaus von Below, que acabava d’arribar al quarter general i que ja s’havia recuperat de les ferides del 20 de juliol, es va entrevistar amb en Hitler per saber les últimes informacions del front oriental. El dictador alemany estava bastant tranquil, pensava que els soldats soviètics no acabaven d’avançar i ja tenia preparada l’ofensiva alemanya a les Ardenes. Abans de reunir-se amb el dictador, en Von Below es va reunir amb en Karl-Jesko von Puttkamer, que li va dir que la incompetència de la Luftwaffe seguia sent el primer tema i que la tensió entre en Hitler i en Hermann Göering era constant. Seguidament es varen reunir tots els convidats d’en Hitler per prendre el te per observar imatges i informes que rebien del front oriental. En els informes es podia llegir que els soldats soviètics estaven violant dones, assassinaven nens i torturaven als homes fins la mort. Enrabiat, en Hitler va jurar venjança i va dir exaltat que els soviètics no eren éssers humans, sinó bèsties de l’estepa asiàtica que havien de ser eliminats encara que el preu sigués molt alt. Pel dictador alemany era la lluita per la dignitat de l’ésser humà europeu.

A Alemanya, els nazis varen executar l’ex tinent general, el baró Karl von Thüngen, després de que el Tribunal Popular el trobés culpable d’haver participat en el complot contra en Hitler del 20 de juliol de 1944.

En el front oriental:

El 4º Exèrcit alemany comandat per en Friedrich Hossbach va frenar l’avanç de les tropes soviètiques i va contraatacar a l’oest de la ciutat de Gumbinenn, que finalment varen reconquerir. Per altra banda, quan els soldats soviètics varen avançar cap al sud, l’11º Exèrcit soviètic va cometre molts crims contra la població civil dels pobles i ciutats que anaven alliberant. Per exemple, en el poble de Nemmendorf i els seus voltants es varen crucificar a les dones i els nens en les portes dels graners i després varen ser assassinats a trets. Quan en Hitler va rebre informes d’aquelles massacres va quedar consternat.

En el Pacífic:

A les Filipines, en la batalla del golf de Leyte, 50.000 soldats japonesos varen començar a desembarcar a Ormet. En el mar de Sibuyan, els nord-americans varen llançar a prop de Samar els avions d’en William Halsey amb poc èxit i, a sobre, els japonesos varen contraatacar atacant als portaavions, tot i que només varen destruir el Princeton, que formava part de la task force 38, i que va ser incendiat amb una sola bomba de 500 quilograms llançada per un avió japonès Yokosuka D4Y. En esclatar el portaavions durant les operacions de salvament, l’explosió va destruir el creuer Birmingham. Llavors, els avions nord-americans varen concentrar els seus atacs per bombardejar la flota d’en Takeo Kurita formada pel Yamato, el Musashi i el Nagato. A les 13:25, els nord-americans es varen concentrar en destruir el Musashi, que va rebre l’impacte de tres torpedes i finalment va ser enfonsat. Unes altres embarcacions de la 1º Força d’atac varen ser danyades i en Kurita es va veure obligat a reduir la velocitat a 18 nusos i va posar rumb a l’oest, cap a l’estret de San Bernardino. A última hora de la tarda, l’almirall William Hasley, considerant que la força japonesa nord era el perill més gran que els amenaçava, va decidir desplaçar totes les seves forces cap al nord per interceptar-la.

Al mateix temps, avions de reconeixement nord-americans varen localitzar els portaavions de l’almirall Ozawa, que navegaven rumb al sud, seguint la costa oriental de Luzon a l’altura del cap Engany. A la nit, l’almirall Halsey va ordenar en el contraalmirall Willis Lee retirar de l’estret de San Bernardino els cuirassats, els portaavions i els vaixells de reforços mentre la 3º Flota nord-americana es va dirigir a l’estret de Sant Bernardino per lluitar contra la flota d’en Kurita. Per la seva part, l’almirall Thomas Kinkaid creia que la task force 43, la poderosa força de superfície composta de quatre cuirassats i catorze destructors, comandada per en Halsey, vigilava encara l’estret de San Bernardino per aturar el gruix de l’armada japonesa. Però en Halsey s’havia dirigit cap al nord, deixant l’estret de San Bernardino desprotegit. Durant la nit, l’almirall japonès Kurita va fer passar la seva flota a través de l’estret i en Thomas Cassin Kinkaid es va trobar amb les columnes bessones d’en Nishimura i en Shima. Sota al comandament del contraalmirall Jesse A- Oldendorf, els sis cuirassats d’en Kinkaid i vuit creuers varen enfonsar a 12 embarcacions d’en Nishimura i varen expulsar la força d’en Shima. El portaavions japonès Zuikaku va ser enfonsat després de rebre l’impacte de 7 torpedes i 17 bombes nord-americanes. La tripulació es va alinea a coberta, va saludar a la bandera i va cantar per últim cop l’himne nacional.

23 d’octubre de 1944

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, a la nit, l’Eva Braun li va dir a la Gerda Bormann, l’esposa d’en Martin Bormann, que estava preocupada perquè l’Adolf Hitler, que no es recuperava dels seus dolors estomacals i els tremolors, es trobés tant a prop del front.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va dirigir dues forces blindades cap a Gumbinenn i Goldap.

En el bàndol Aliat:

Els Estats Units i la Gran Bretanya varen reconèixer a en Charles de Gaulle com a cap del govern provisional francès. En Franklin Delano Roosevelt va tardar tant a reconèixer a en De Gaulle perquè, a part de que no li agradava personalment, creia que no havia fet res en la guerra.

A les Filipines:

En el golf de Leyte, en el Mar de Sibuyan, quan es feia de dia, els submarins nord-americans Darter i Dace varen veure la Força Central d’en Takeo Kurita, i donant la senya d’alerta a en William Halsey, varen començar a atacar contra les tropes japoneses en una batalla naval que va acabar amb l’enfonsament de dos creuers de guerra, el Maya i el Atago, aquesta última era la nau capitanejada per en Takeo Kurita, que va passar al cuirassat Yamato, i varen danyar al Takao. Els avions japonesos varen contraatacar bombardejant. Aquesta seria la primera de les quatre batalles que es produirien en el golf de Leyte.

22 d’octubre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler i Otto Skorzeny es varen reunir per planejar l’atac sorpresa alemany a les Ardenes. Hitler també es va reunir amb el cap de l’Estat Major del comandant Gerd von Rundstedt, el general Siegfried Westphal i el general Hans Krebs. Els tres varen quedar molt sorpresos que els fessin firmar la promesa de guardar absolut secret sota pensa de mort abans d’entrar a la sala de conferències. Alfred Jodl els va presentar un estudi secret anomenat Wacht am Rhein (Guàrdia en el Rin). Després de dinar, els dos caps d’Estat Major varen rebre permís per assistir a la conferència de situació celebrada cada dia pel dictador. Es va demanar a diversos generals que abandonessin la sala un cop s’hagués donat l’informe general, quedant a la sala només 15 persones. Hitler va ser el primer en parlar i va dir que el front occidental portava temps demanant reforços i va explicar que tenia un pla d’atac sorpresa contra Anvers. Tindria lloc al sud de Lieja, i tindria el suport de 2.000 avions. L’atac s’havia de dur a terme el novembre, durant el període de boires. L’avanç principal l’havia de dur a terme el 6º Exèrcit Panzer just al sud del bosc de Hürtgen. El 5º Exèrcit del general Hasso von Manteuffel havia d’ajudar pel flanc esquerre, mentre per la seva part el 7º Exèrcit estaria a la guàrdia davant els contraatacs del 3º Exèrcit del general George Patton pel sud. Westphal va informar a en Von Rundstedt quan va tornar al Schloss Ziegenberg, el seu quarter general a prop de Frankfurt.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a la tarda va arribar-hi el primer ministre Winston Churchill després d’haver estat els últims dies a Moscou i després d’haver fet escala a Crimea, El Caire i Nàpols.

A les Filipines:

Al matí, les tropes del comandant Takeo Kurita es varen dirigir cap a les platges de Leyte, on hi havien desembarcat les tropes del comandant Douglas MacArthur el 20 d’octubre de 1944 i, a la nit, ho varen fer les tropes de l’almirall Nishimura, mentre els portaavions de la força de diversió d’Ozawa s’apropava pel nord. Poc després va començar una batalla naval a Leyte entre les forces japoneses i nord-americanes que va acabar el 26 d’octubre de 1944 amb victòria nord-americana.

css.php