Home // 1944 // desembre

31 de desembre de 1944

En el Reich:

El ministre d’Armament, l’Albert Speer, va donar per acabat el seu viatge al front occidental, on i estava per comprovar l’estat de les tropes alemanyes. A la nit va tornar amb cotxe cap al quarter general de l’Adolf Hitler a Occident, a Bad Nauheim, Alemanya per celebrar el fi d’any. Durant el trajecte de retorn va trobar dificultats per conduir per aquelles carreteres insegures; per fer 340 quilòmetres va tardar 22 hores ja que els caces dels Aliats no paraven de rastrejar les carreteres i atacaven a qualsevol cotxe que estigués en moviment. En aquella època conduir de dia era un suïcidi i es conduïa de nit i sense llums, a més, que es mirava de conduir per carreteres secundàries on hi havien boscos al voltant per no ser un blanc fàcil pels caces.

Mentrestant, en Joseph Goebbels va elogiar en un article publicat en el Das Reich la figura d’en Hitler. L’article no va tenir una bona acollida per la població i solament va ser ben rebut per uns quants camarades i ex combatents lleials.

En el front occidental:

A les Ardenes, en George Patton ja tenia sis divisions a la regió, a prop de Bastogne, envoltada pels alemanys, per poder atacar als blindats alemanys.

En el bàndol Aliat:

Hongria, el govern nacional provisional, establert sota control soviètic a la ciutat de Drebrecan, va declarar la guerra a Alemanya.

Per altra banda, el govern soviètic va ordenar al Comitè de Lublin que es proclamessin per ells mateixos els nous governants del govern provisional de la Polònia democràtica lliure, i així ho varen fer aquell dia.



30 de desembre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

El cap de la Policia de Seguretat del Reich i del SD va enviar una carta al Reichsführer de les SS explicant-li les noves mesures que havien pres en les últimes reunions per tal i com havien de traslladar els presoners per evitar-ne fugues. Durant aquelles reunions es va determinar que en el curs del trasllat de cinc presoners de guerra s’utilitzarien tres cotxes amb matrícula de la Wehrmacht per evitar-ne la fuga del presoner. La segona mesura que es va prendre va ser la d’instal·lar un aparell que emanaria un gas verinós muntat a la part posterior del cotxe on viatjarien els presoners. També es va estudiar la possibilitat d’enverinar el menjar i el beure dels presoners, però aquesta tècnica va ser rebutjada.

En la batalla de les Ardenes:

Després de l’ocupació nord-americana de Bastogne el 26 de desembre de 1944, el general George Patton, augmentades les seves forces a sis divisions, va atacar cap al nord-est d’aquesta ciutat en direcció a Houffalize. Al mateix temps, el general Hasso von Manteuffel, comandant del 5º Exèrcit Panzer alemany, va començar una operació per tallar el passadís de Bastogne i ocupar la ciutat. La lluita va ser intensa, però les forces del general Patton es varen mantenir fermes i varen frustrar l’atac alemany.

A Versalles, el general Freddie de Guingand va entrar al quarter general del comandant suprem Dwight D. Eisenhower per dir-li que finalment no es produiria cap ofensiva des del nord fins com a mínim el 3 de gener, deixant que el general Patton combatés sòl en el sud contra un enemic reforçat. Pensant que l’estaven enganyant, Eisenhower va ordenar en els seus oficials de l’Estat Major que busquessin el missatge que confirmava el compromís del mariscal Bernard Law Montgomery d’atacar l’1 de gener. De Guingand el va avisar de que era inútil buscar-ho perquè el mariscal britànic no es comprometia mai per escrit. Enrabiat, el comandant suprem es va dirigir cap al seu cap de l’Estat Major per dir-li que enviarien un telegrama als caps d’Estat Major Conjunt per explicar que tenien problemes amb el mariscal britànic i que el podien rellevar-lo a ell si volien, però que un dels dos tenia que marxar. De Guingand li va proposar anar al quarter d’en Montgomery a Zonhoven, i l’Eisenhower li va demanar que retingués el telegrama fins que tornés. Després de que De Guingand marxés per anar al campament del mariscal britànic per avisar-lo, l’Eisenhower va dictar un telegrama per en Montgomery en què li deia que no estava d’acord que un comandant de Grup d’Exèrcits fes la seva pròpia batalla i donés ordres a un altre comandant de Grup d’Exèrcits, i va acabar la nota dient-li que no podien continuar més amb aquell assumpte i li demanava presentar les diferències que tenien als caps de l’Estat Major Conjunt.

De Guingand va arribar a Zonhoven a mitjanit i li va explicar al mariscal Montgomery que si continuava per aquell camí o ell o l’Eisenhower haurien de marxar i el va advertir que no seria el comandant suprem qui marxaria. Rient-se de la situació, el mariscal li va preguntar amb sarcasme qui el substituiria, però en De Guingand el va avisar de que això ja ho tenien decidit. Canviant-li la cara, el mariscal va quedar totalment abatut i li va preguntar què tenir que fer ara. De Guingand ja havia redactat una disculpa per l’Eisenhower i se la va treure de la seva guerrera i li va dir que firmés aquell paper. Montgomery va fer la seva firma i va cridar a un auxiliar per què entregués el missatge.

Al mateix temps, una altra decisió de l’Eisenhower portava cua, la de retirar les tropes franceses d’Alsàcia. El general Jacob Devers, que no estava gens d’acord amb aquella ordre, va ordenar en la seva Ordre General número 201 en els subordinats francesos que mantinguessin el front actual sense cedir un sol centímetre de territori alsacià.

En els Estats Units:

El director del Projecte Manhattan, el general Leslie Groves, va informar en el general George Marshall que les dues primeres bombes atòmiques estarien a punt per l’1 d’agost de 1945.



29 de desembre de 1944

Divendres:

En l’ofensiva de les Ardenes:

El mariscal Bernard Law Montgomery continuava enfadat amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower després de la reunió del dia anterior i aquell dia li va enviar una nota en què l’hi deia que havien patit una crisis evident i que un comandant hauria de tenir el poder de dirigir i controlar l’operació. El mariscal britànic volia que l’ofensiva de les Ardenes la dirigís un únic comandant. A més, li va adjuntar una proposta d’ordre per què l’Eisenhower la fes pública al 21º i al 21º Grup d’Exèrcits, decretant que a partir d’aquell moment tota la direcció operativa, el control i la coordinació d’aquestes operacions les dirigís ell. Justament, aquell dia el general George Marshall l’hi havia enviat a l’Eisenhower un missatge personal en què li deia que certs diaris de Londres insistien en que el mariscal de camp dirigís totes les forces de terra.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen atacar la ciutat de Budapest.

A la Gran Bretanya:

Quatre coets V-2 varen caure a Crydon, Surrey, destruint a 2.000 vivendes.

Al matí, el primer ministre Winston Churchill va arribar a Londres després de passar la nit a Nàpols i està els últims dies a Grècia per donar el seu suport al rei Jordi II de Grècia i el seu govern a l’exili en front dels comunistes,



28 de desembre de 1944

Dijous:

En l’ofensiva de les Ardenes:

El tren de comandament del comandant suprem Dwight D. Eisenhower es va aturar en una via morta de la ciutat belga de Hasselt, a vuit quilòmetres al sud de Zonhoven a primera hora de la tarda. A dos quarts de tres el mariscal britànic Bernard Law Montgomery va pujar a bord per reunir-se amb el comandant nord-americà en el seu estudi per debatre una contra-ofensiva. Montgomery volia que quatre cossos ataquessin des del nord i nord-oest de les Ardenes juntament amb les tropes del general George Patton des del sud. Les dues ales es trobarien segons el pla a Houffalize, a la meitat de les Ardenes. El mariscal no comptava amb el 1º Exèrcit nord-americà perquè pensava que no tenia suficient força per enfrontar-se a un contingent alemany. Eisenhower li demanava una data per aquella operació, però el mariscal no li donava i en canvi tornava amb la seva vella idea d’assignar tot el front del nord a un únic comandament. Veient que volia reobrir aquell debat, Eisenhower va donar per acabada la reunió i Montgomery va tenir que baixar del tren. Tot i aquesta desavinença, el comandant suprem creia que l’hi havia arrencat un compromís d’atac des del nord que hauria de començar l’1 de gener. Però el mariscal de camp va tornar al seu campament a Zonhoven i va enviar un cable a l’Alan Brooke per dir-li que l’Eisenhower estava definitivament en una espècie d’estat mental de submissió i que estaven tenint problemes perquè no acceptava els consells dels britànics i sí els dels generals nord-americans.

Davant dels rumors d’una retirada d’Alsàcia, el coronel Charles de Gaulle va enviar al general Alphonse Juin a Versalles per fer indagacions sobre aquells rumors. El general Walter Bedell Smith l’hi va assegurar que no havien pres cap decisió definitiva i que l’acció del SHAEF era simplement l’estudi d’un pla. El general francès no en va quedar gens convençut d’aquelles afirmacions, de fet Smith havia redactat aquell mateix matí un esborrany de l’ordre final d’aquella retirada, i va advertir a en De Gaulle de que estaven tremant alguna cosa.

A Bastogne, el general George Patton va visitar la ciutat i va condecorar als comandants de la 101º Divisió Aerotransportada.

En el front oriental:

A Hongria, les forces soviètiques varen informar de la captura de zones perifèriques addicionals al voltant de Budapest.

27 de desembre de 1944

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general de Bad Neuheim, l’Adolf Hitler va exposar en els seus generals els plans per controlar els territoris d’Alsàcia i Lorena, territoris que Alemanya va perdre en la Primera Guerra Mundial. El líder alemany també els va assegurar que no es rendirien mai.

Per altra banda, bombarders B-24 Liberator del 460º Grup de Bombarders la 15º Força Aèria sortits de l’aeròdrom de Foggia varen atacar la ciutat de Salzburg i varen llançar bombes a les vies de ferrocarril de Klagenfurt.

En el front oriental:

El 2º Front Ucraïnès va acabar de rodejar la ciutat de Budapest, on si trobaven cinc divisions militars alemanyes.

En el bàndol Aliat:

En Iosif Stalin va escriure a en Franklin Delano Roosevelt per queixar-se de que els Aliats occidentals donaven suport als demòcrates polonesos, a qui Stalin definia com una xarxa de terroristes criminals contra els oficials i soldats soviètics.

En el front occidental:

El comandant Jacob Devers va volar cap a Versalles per argumentar-li al comandant suprem Dwight D. Eisenhower que una retirada del Rin faria empipar als francesos i donaria més força als alemanys, a més de que posaria la bretxa de Saverne a l’abast de l’artilleria alemanya. Eisenhower es va mantenir ferm i li va dir que el 6º Grup d’Exèrcits tenia que retrocedir a la línia dels Vosges i esperar fins que la lluitar a les Ardenes es calmés.

A Habsheim, Alsàcia, va morir en combat l’ex membre del partit comunista i membre de la Resistència, en Georges Pierre Fabien.

26 de desembre de 1944

Dimarts:

En l’ofensiva de les Ardenes:

En el quarter general del Niu de l’Àguila, l’Adolf Hitler va observar que les seves tropes no arribarien mai a Anvers, l’objectiu de l’ofensiva de les Ardenes. L’esperança que tenien era aconseguir fer virar els exèrcits panzer 5º i 6º perquè creuessin el Mosa a l’oest de Lieja i arribessin a Aquisgrà, però era una operació molt complicada perquè sortís amb èxit. Per culpa de l’ofensiva de les Ardenes els alemanys varen perdre a 100.000 soldats, més de 1.000 avions i uns 800 tancs. Aquell era l’últim material bèl·lic eficaç que disposaven, i va quedar obert l’accés anglosaxó al Rin.

En la batalla, les tropes alemanyes es varen quedar sense combustible i no varen poder utilitzar els avions, provocant veure’s forçats a retirar-se. Llavors, els exèrcits nord-americans 1º i 3º varen llançar contraatacs en el nord i el sud dels exèrcits alemanys. A prop de Dinant i del riu Mosa, el general Hasso von Manteuffel va autoritzar als supervivents de la 2º Divisió Panzer que fugissin a peu, abandonant l’equipament de sis batallons.

A Bastogne, on hi havia envoltat la 101º Divisió aerotransportada, els alemanys varen intentar per quatre cop ocupar la ciutat amb un assalt. Però en el moment que atacaven pel nord-oest, a la tarda el 37º Batalló de Tancs de la 4º Divisió blindada nord-americana del 3ª Exèrcit va coronar una cresta de cinc quilòmetres al sud-oest del perímetre de la ciutat. De seguida varen atacar el poble agrícola d’Assenois, on hi havien Volksgrenadiers, que varen sortir dels seus subterranis on estaven refugiats. Després de passar el poblet es varen dirigir cap a Bastogne. A les cinc de la tarda aquest Batalló va trencar el cercle alemany en diagonal i va entrar a la ciutat.

Per altra banda, un oficial de l’Estat Major del SHAEF va dur al comandant Jacob Devers un mapa dibuixat personalment per comandant suprem Dwight D. Eisenhower, que deixava clar que els exèrcits francès i nord-americà havien de retirar-se al llarg dels Vosges, abandonant Estrasburg i la planura alsaciana. El comandant Devers no hi va estar d’acord i l’endemà es va dirigir a Versalles per parlar-ne personalment amb el comandant suprem.

En el front oriental:

A Hongria, l‘exèrcit soviètic va envoltar Budapest.

A les Filipines:

Els nord-americans varen alliberar el golf de Leyte i ja consideraven acabada la campanya de Leyte-Samar, tot i alguns petits grups japonesos aïllats de resistència.

25 de desembre de 1944

Dilluns:

En la batalla de les Ardenes:

Aquell va ser l’últim dia de la segona ofensiva alemanya començada el 21 de desembre de 1944. Els alemanys no van aconseguir l’objectiu de reconquerir les ciutats belgues de Malmédy, Hotton, Marche i Dinant, tot i que la 2º Divisió Panzer es trobava a només vuit quilòmetres de Dinant, apropant-se suficientment al Mosa com per obrir foc sobre els tancs britànics, i els soldats nord-americans varen poder contrarestar l’ofensiva alemanya. La 2ª Divisió blindada nord-americana del 1º Exèrcit del comandant Collins va atacar i fer retrocedir a la 2ª Divisió de Panzers, que havia havia aconseguit arribar a menys de 6 quilòmetres del riu Mosa. Amb el suport dels caça-bombarders, els nord-americans varen destruir les puntes de llança alemanyes a només tres quilòmetres del riu. Al vespre, el general George Patton va qualificar el dia com: Un Nadal fred i aclarit, un temps perfecte per matar alemanys. L’última gran ofensiva de l’Adolf Hitler va ser un altre fracàs.

A Bastogne, on la 101º Divisió aerotransportada nord-americana resistia a dins la ciutat mentre els alemanys tenien envoltada la ciutat, a primeres hores de la matinada la Luftwaffe va bombardejar, amb poc èxit, les posicions nord-americanes. A les tres de la matinada, els alemanys varen carregar els Panzers i la infanteria, i a trenc d’alba varen perforar el dispositiu de defensa del nord-oest de Bastogne. 18 tancs acompanyats de centenars de soldats d’infanteria es varen precipitar per l’estreta obertura. Però el general McAuliffe, que havia previst l’eix de l’atac alemany, va col·locar tancs destructors en els punts estratègics per defensar-se de l’ofensiva. A més, amb uns 20 Sherman, el 37º Batalló de tancs va liderar un atac al nord sota el comandament del tinent coronel Creighton W. Abrams Jr. A les onze del matí, els 18 Panzers havien sigut destruïts i tots els soldats d’infanteria havien mort o havien siguts fets presoners. Al migdia, l’anell defensiu ja estava novament tancat.

Mentrestant, els homes de les SS del general Joachim Peiper, que s’havien retirat del poble de La Gleize, varen arribar a primera hora a la línia alemanya a Wanne, uns pocs quilòmetres al sud-est de La Gleize. Dels 5.800 homes amb els que va marxar, només en quedaven 770.

24 de desembre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

El general Heinz Guderian va arribar amb el seu Mercedes en el quarter general occidental de l’Adolf Hitler, el Niu de l’Àguila, amb un maletí que contenia els informes del general Reinhard Gehlen, el director del Fremde Heere Ost, el departament d’informació del front oriental. Els informes que portava el mariscal calculaven que l’exèrcit soviètic llançaria al voltant del 12 de gener de 1945 un atac massiu des de la línia del riu Vístula, amb una superioritat d’11 a 1 en infanteria, 7 a 1 en tancs, 20 a 1 en artilleria i 20 a 1 en avions. De seguida, en Guderian va entrar a la sala de reunions del Adlerhorst per reunir-se amb en Hitler i el seu Estat Major, entre ells hi havia en Heinrich Himmler, i sense perdre ni un minut els va parlar d’aquesta possible ofensiva soviètica a l’est i els va aconsellar traslladar el màxim de divisions del front occidental al front del Vístula. En sentir parlar d’una retirada de la seva ofensiva de les Ardenes, en Hitler el va fer callar i el va acusar d’exagerat i mentider. Llavors, en Guderian es va limitar a defensar les xifres d’en Gehlen, però l’Alfred Jodl va aconsellar de mantenir l’ofensiva en el front occidental. Al vespre, l’Adolf Hitler va celebrar amb els seus col·laboradors i convidats la nit de Nadal amb un bon sopar. Durant el sopar, en Wilhelm Keitel va pronunciar un discurs i seguidament hi va haver una tertúlia entre els convidats. En Himmler va parlar orgullós del seu nou càrrec de dirigent militar, i li va assegurar a en Guderian que els soviètics no llançarien cap atac. Després del sopar, en Guderian va tornar al quarter general del OKH, a Zossen.

A Berlín, la família Goebbels es preparava tranquil·lament per celebrar la nit de Nadal. Al migdia varen rebre la visita del tinent coronel Hans Ulrich Rudel per parlar de les seves gestes i de com veia la situació en el front. El ministre Joseph Goebbels el va escoltar amb interès i admiració. A la nit, la Magda li va assegurar a la seva secretària que el següent any segurament hi hauria pau.

L’ofensiva de les Ardenes:

L’Estat Major de la Wehrmacht va comprendre que tot hi haver aconseguit alguns èxits no podien aconseguir el seu principal objectiu, Anvers, de manera que es va prendre la decisió de marxar cap a Dinant, a la riba esquerra del Mosa, i envestir els Aliats al nord d’Aquisgrà. Però aquell dia els núvols del cel varen obrir-se deixant pas a les clarianes, fet que va exposar les tropes alemanyes als incessants atacs aeris d’uns 5.000 avions Aliats.

A Bastogne, la 101º Divisió aerostransportada, que estava envoltada dins la ciutat, esperava un nou atac alemany i estaven disposats a lluitar tot i saber que tenien poques possibilitats. Al vespre, una bomba alemany va caure en un lloc de socors a prop de la carretera de Neufchateau, deixant sepultats a una vintena de soldats i matant a una infermera civil.

A La Gleize, després de rebre el dia anterior l’ordre de retirada, a les dues de la matinada els homes de les SS del general Joachim Peiper varen sortir del poble en direcció sud en fila índia conduïts per dos guies belgues. Els alemanys només varen deixar en el poble a més de 300 alemanys ferits i 130 presoners nord-americans. En fer-se de dia i en veure avions de reconeixement, el general berlinès va amagar els seus homes sota les branques dels arbres i va repartir provisions.

En el front occidental:

A Cluny, els nazis varen iniciar una batuda en busca de jueus i persones contràries al règim per detenir-los. Mentrestant, els alemanys varen fer la primera operació de bombardeig a reacció quan els bombarders bimotors Arado 234B varen atacar una fàbrica i platges de classificació a Bèlgica. L’atac va ser dirigit pel capità Dieter Lukesch.

Mentrestant, a la Ciutat de Luxemburg s’hi trobava el general George Patton, que va assistir aquella nit de Nadal a un servei de comunió a la llum de les veles a l’església episcopal juntament amb el comandant Omar Bradley. El general de cinc estrelles va murmurar amb el seu llenguatge obscè: Nadal, Nadal, quina ni per donar-los canya als nazis!.

En el front oriental:

A Budapest, l’exèrcit soviètic va rodejar la ciutat.

A les Filipines:

A Mindoro, els enginyers nord-americans varen aconseguir construir un aeròdrom. Més endavant en construirien més.

23 de desembre de 1944

Dissabte:

L’ofensiva de les Ardenes:

El general Walther Model va comunicar al ministre d’Armament Albert Speer que l’ofensiva alemanya de les Ardenes havia fracassat perquè no havien avançat suficient. Però l’Adolf Hitler no pensava igual que al seu general i va ordenar continuar l’ofensiva.

En la batalla, amb els alemanys pràcticament bloquejats, el mal temps que havia acompanyat des del principi l’ofensiva alemanya del 16 de desembre de 1944 i que havia afavorit els interessos alemanys perquè d’aquesta manera els avions nord-americans no varen poder volar i per tant no podien ajudar a les seves tropes, es va acabar amb un atípic anticicló procedent de la Unió Soviètica i durant sis dies seguits va lluir el sol en tota la regió de les Ardenes. Aprofitant el bon temps, els nord-americans varen poder utilitzar els seus avions.

A Bastogne, on la 101º Divisió aerotransportada estava envoltada a la ciutat per les tropes alemanyes, 241 avions C-47 varen llançar 1.500 fardells destinats a la 106º Divisió en el Schnee Eifel. El llançament amb paracaigudes es va efectuar amb molta precaució. A les quatre de la tarda, més de 240 avions havien llançat 5.000 projectils d’artilleria, 5.000 càrregues de morter, 2.300 granades, una dotzena de caixes de morfina, 300 unitats de plasma i 1.500 benes. De seguida que va ser llançat el material, camions i jeeps varen desafiar el foc de l’artilleria alemanya per distribuir queviures i municions entre els combatents i d’aquesta manera varen poder tornar a combatre contra els alemanys. Els soldats, fatigats i famolencs, varen recollir el 95% del què els enviaven: al voltant de 150 tones de provisions. A més, les divisions del 3ª Exèrcit es trobaven en bones condicions per dirigir-se al nord. Però, a la nit, els atacs alemanys procedents de l’oest i del sud-oest es varen incrementar.

A l’oest de Saint-Vith, puntes de llança de panzer es varen apropar a Marche, uns 30 quilòmetres de Vielsakm i de Dinant, en Mosa.

A La Gleize, els homes del general Joachim Peiper estaven en una situació crítica després de l’ofensiva nord-americana del dia anterior. A les dues de la tarda, quan els nord-americans pressionaven de més a prop, va arribar el permís per retirar-se en un missatge codificat des del 1º Exèrcit Panzer-Korps SS. Projectils de fòsfor blanc varen destruir l’església del poble, on les tropes alemanyes s’hi havien refugiat sota dels seients del cor.

A les Filipines:

Els nord-americans tenien dos camps d’aviació funcionant a Mindoro.

 

22 de desembre de 1944

Divendres:

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els alemanyes varen fer la primera temptativa per arribar al riu Mosa, mentre que els nord-americans varen abandonar la regió de Saint-Vith a primera hora. La 106º Divisió d’infanteria nord-americana estava pràcticament destruïda. Li mancaven comandaments i havia perdut més del 70% dels seus efectius. A Neubrück, cinc quilòmetres al sud de Saint -Vith, un batalló sencer havia mort o havia sigut capturat.

A mitja tarda, el general Matthew Ridgway va ordenar de mala gana al comandant Hasbrouck que retirés totes les forces nord-americanes al voltant  del Salm. La foscor de la nit i una onada de fred varen permetre la retirada. Ridgway va calcular que 15.000 homes i 100 tancs havien aconseguit escapar.

En un altre punt a prop del Mosa, a última hora les metralladores nord-americanes, els tancs, els destructors de tancs i l’artilleria havien destrossat de tal manera les forces alemanyes del general Joachim Peiper a La Gleize, que les tropes de les SS varen anomenar aquesta zona der Kessel (La caldera). Amb una pistola semi-automàtica a la mà, el general berlinès va recórrer per damunt les runes animant als seus a lluitar mentre el seu assistent cremava els papers secrets en un subterrani. A les deu de la nit, avions de transport de la Luftwaffe varen llançar gasolina i munició als seus, però els nord-americans es varen apoderar de gran part dels subministraments excepte d’uns quants paquets amb cigarretes i d’una caixa de pistoles Luger.

A Bastogne, al matí, la situació semblava desesperada pels nord-americans. Les tropes envoltades, a les ordres del general Anthony McAuliffe, segon cap de la 101º Divisió aerotransportada, es mantenien fermes. Tot i això, els morts i ferits eren nombrosos, i com la situació no estava clara, la moral va començar a caure. A dos quarts de dotze del migdia, els alemanys varen suspendre el foc d’artilleria, i quatre alemany amb una bandera blanca es varen presentar a la carretera de Remoifosse. Varen ser rebuts per tres nord-americans que, després de tapar-los els ulls, els varen conduir cap al comandament de la companyia en un subterrani al sud-oest de la ciutat. Els quatre alemanys portaven un missatge del general Heinrich von Lüttwitz, cap del 47º Cos blindat, en què els prometia una capitulació honrosa si entregaven la ciutat. El general McAuliffe els va entregar un missatge per escrit que deia Nuts!, nassos, i quan els alemanys ho varen llegir no varen entendre si es rendien o no. En preguntar el significat d’aquella expressió, el coronel Harper els va dir que volia dir: Go to hell. A la nit, la situació va empitjorar pels nord-americans envoltats a la ciutat. Els tres grups d’artilleria disposaven de menys de deu trets per peça. El general McAuliffe els va ordenar que només disparessin quan els alemanys avancessin en massa per així estalviar munició. A més, esperaven per les deu de la nit un aprovisionament aeri que finalment va ser anul·lat a causa del mal temps. Havia nevat molt durant aquell mes. Aprofitant que els avions Aliats no volarien per sobre de Bastogne, la Luftwaffe va aparèixer per primer cop en massa després de molts mesos d’inactivitat. Les bombes varen caure sobre la 101º Divisió, que no podia fugir. La situació era cada cop més precària pels nord-americans i semblava impossible que poguessin resistir gaire més, però, aquell dia va millorar el temps i l’aviació aliada, tot i que no va volar sobre de Bastogne, va poder bombardejar i metrallar el front i la rereguarda alemanya.

A més, tres divisions del 3º Exèrcit del general George Patton es varen dirigir cap a les Ardenes per ajudar als seus companys tal i com havia promès feia uns dies a Verdun. El general de cinc estrelles li va dir al seu personal que no tenien que agafar a cap presoner viu de les SS.

 

css.php