Home // 1944 // desembre

31 de desembre de 1944

En el Reich:

El ministre d’Armament, l’Albert Speer, va donar per acabat el seu viatge al front occidental, on i estava per comprovar l’estat de les tropes alemanyes. A la nit va tornar amb cotxe cap al quarter general de l’Adolf Hitler a Occident, a Bad Nauheim, Alemanya per celebrar el fi d’any. Durant el trajecte de retorn va trobar dificultats per conduir per aquelles carreteres insegures; per fer 340 quilòmetres va tardar 22 hores ja que els caces dels Aliats no paraven de rastrejar les carreteres i atacaven a qualsevol cotxe que estigués en moviment. En aquella època conduir de dia era un suïcidi i es conduïa de nit i sense llums, a més, que es mirava de conduir per carreteres secundàries on hi havien boscos al voltant per no ser un blanc fàcil pels caces.

Mentrestant, en Joseph Goebbels va elogiar en un article publicat en el Das Reich la figura d’en Hitler. L’article no va tenir una bona acollida per la població i solament va ser ben rebut per uns quants camarades i ex combatents lleials.

En el front occidental:

A les Ardenes, en George Patton ja tenia sis divisions a la regió, a prop de Bastogne, envoltada pels alemanys, per poder atacar als blindats alemanys.

En el bàndol Aliat:

Hongria, el govern nacional provisional, establert sota control soviètic a la ciutat de Drebrecan, va declarar la guerra a Alemanya.

Per altra banda, el govern soviètic va ordenar al Comitè de Lublin que es proclamessin per ells mateixos els nous governants del govern provisional de la Polònia democràtica lliure, i així ho varen fer aquell dia.



30 de desembre de 1944

El cap de la Policia de Seguretat del Reich i del SD va enviar una carta al Reichsführer de les SS explicant-li les noves mesures que havien pres en les últimes reunions per tal i com havien de traslladar els presoners per evitar-ne les fugues. Durant aquelles reunions es va determinar que en el curs del trasllat de cinc presoners de guerra s’utilitzarien tres cotxes amb matrícula de la Wehrmacht per evitar-ne la fuga del presoner. La segona mesura que es va prendre va ser la d’instal·lar un aparell que emanaria un gas verinós muntat a la part posterior del cotxe on viatjarien els presoners. També es va estudiar la possibilitat d’enverinar el menjar i el beure dels presoners, però aquesta tècnica va ser rebutjada.

En la batalla de les Ardenes, després de l’ocupació nord-americana de Bastogne el 26 de desembre de 1944, el general George Patton, augmentades les seves forces a sis divisions, varen atacar cap nord-est d’aquesta ciutat en direcció a Houffalize. Al mateix temps, el general Hasso von Manteuffel, comandant del 5ª Exèrcit Panzer alemany, va començar una operació per tallar el passadís de Bastogne i ocupar la ciutat. La lluita va ser intensa, però les forces de Patton es varen mantenir fermes i varen frustrar l’atac alemany.

En els Estats Units, el director del Projecte Manhattan, el general Leslie Groves, va informar en el general George Marshall que les dues primeres bombes atòmiques estarien apunt per l’1 d’agost de 1945.



29 de desembre de 1944

Les tropes soviètiques varen atacar la ciutat de Budapest.

A la Gran Bretanya, quatre coets V-2 varen caure a Crydon, Surrey, destruint a 2.000 vivendes.

Al matí, Winston Churchill va arribar a Londres després de passar la nit a Nàpols i estar els últims dies a Grècia per donar el seu suport al rei Jordi II de Grècia i el seu govern a l’exili en front dels comunistes,



27 de desembre de 1944

En el Reich:

En el quarter general de Bad Neuheim, l’Adolf Hitler va exposar en els seus generals els plans per controlar els territoris d’Alsàcia i Lorena, territoris que Alemanya va perdre en la Primera Guerra Mundial. El líder alemany també els va assegurar que no es rendirien mai.

Per altra banda, bombarders B-24 Liberator de la 15º Força Aèria varen atacar la ciutat de Salzburg.

En el front oriental:

El 2º Front Ucraïnès va acabar de rodejar la ciutat de Budapest, on si trobaven cinc divisions militars alemanyes.

En el bàndol Aliat:

En Iosif Stalin va escriure a en Franklin Delano Roosevelt per queixar-se de que els Aliats occidentals donaven suport als demòcrates polonesos, a qui Stalin definia com una xarxa de terroristes criminals contra els oficials i soldats soviètics.

En el front occidental:

A Habsheim, Alsàcia, va morir en combat l’ex membre del partit comunista i membre de la Resistència, en Georges Pierre Fabien.

26 de desembre de 1944

En el quarter general del Niu de l’Àguila, Adolf Hitler va observar que les seves tropes no arribarien mai a Ambers, l’objectiu de l’ofensiva de les Ardenes. L’esperança que tenien era aconseguir fer virar els exèrcits panzer 5ª i 6ª perquè creuessin el Mosa a l’oest de Lieja i arribessin a Aquisgrà, però era una operació molt complicada perquè sortís amb èxit. Mentrestant, en la batalla, les tropes alemanyes es varen quedar sense combustible i no varen poder utilitzar els avions provocant veure’s forçats a retirar-se. Llavors, els exèrcits nord-americans 1ª i 3ª varen llançar contraatacs en el nord i el sud dels exèrcits alemanys. A Bastogne, on hi havia envoltat la 101ª divisió aerotransportada, els alemanys varen intentar per quatre cop ocupar la ciutat amb un assalt. Però en el moment que atacaven pel nord-oest, un grup de la 4ª Divisió blindada nord-americana del 3ª Exèrcit  va trencar el cercle alemany en diagonal i va afegir les seves forces de refresc a la 10ª divisió blindada i a la 101ª aerotransportada. Per culpa de l’ofensiva de les Ardenes els alemanys varen perdre a 100.000 soldats, més de 1.000 avions i uns 800 tancs. Aquell era l’últim material bèl·lic eficaç que disposaven, i va quedar obert l’accés anglosaxó al Rhin.

A Hongria, l‘exèrcit soviètic va envoltar Budapest.

A Filipines, els nord-americans varen alliberar el golf de Leyte, i consideraven acabada la campanya de Leyte-Samar, tot i alguns petits grups japonesos aïllats de resistència.

25 de desembre de 1944

En el front occidental:

En la batalla de les Ardenes, va ser l’últim dia de la segona ofensiva alemanya començada el 21 de desembre de 1944. Els alemanys no van aconseguir l’objectiu de reconquerir les ciutats belgues de Malmédy, Hotton, Marche i Dinant, i els soldats nord-americans varen poder contrarestar l’ofensiva alemanya. La 2ª Divisió blindada nord-americana del 1ª Exèrcit d’en Collins va atacar i fer retrocedir a la 2ª Divisió de Panzers, que havia havia aconseguit arribar a menys de 6 quilòmetres del riu Mosa. Amb el suport dels caça-bombarders, els nord-americans varen destruir les puntes de llança alemanyes a només tres quilòmetres del riu. Al vespre, en George Patton va qualificar el dia com: Un Nadal fred i aclarit, un temps perfecte per matar alemanys. L’última gran ofensiva de l’Adolf Hitler va ser un altre fracàs.

A Bastogne, on la 101ª Divisió aerotransportada nord-americana resistia a dins la ciutat mentre els alemanys tenien envoltada la ciutat, a primeres hores de la matinada la Luftwaffe va bombardejar, amb poc èxit, les posicions nord-americanes. A les tres de la matinada, els alemanys varen carregar els Panzers i la infanteria, i a trenc d’alba varen perforar el dispositiu de defensa del nord-oest de Bastogne. 18 tancs acompanyats de centenars de soldats d’infanteria es varen precipitar per l’estreta obertura. Però el general McAuliffe, que havia previst l’eix de l’atac alemany, va col·locar tancs destructors en els punts estratègics per defensar-se de l’ofensiva alemanya. D’aquesta manera, a les onze del matí, els 18 Panzers havien sigut destruïts i tots els soldats d’infanteria havien mort o havien siguts fets presoners. Al migdia, l’anell defensiu ja estava novament tancat.

24 de desembre de 1944

En el Reich:

El general Heinz Guderian va arribar amb el seu Mercedes en el quarter general occidental de l’Adolf Hitler, el Niu de l’Àguila, amb un maletí que contenia els informes del general Reinhard Gehlen, el director del Fremde Heere Ost, el departament d’informació del front oriental. Els informes que portava en Guderian calculaven que l’exèrcit soviètic llançaria al voltant del 12 de gener de 1945 un atac massiu des de la línia del riu Vístula, amb una superioritat d’11 a 1 en infanteria, 7 a 1 en tancs, 20 a 1 en artilleria i 20 a 1 en avions. De seguida, en Guderian va entrar a la sala de reunions del Adlerhorst per reunir-se amb en Hitler i el seu Estat Major, entre ells hi havia en Heinrich Himmler, i sense perdre ni un minut els va parlar d’aquesta possible ofensiva soviètica a l’est i els va aconsellar traslladar el màxim de divisions del front occidental al front del Vístula. En sentir parlar d’una retirada de la seva ofensiva de les Ardenes, en Hitler el va fer callar i el va acusar d’exagerat i mentider. Llavors, en Guderian es va limitar a defensar les xifres de Gehlen, però l’Alfred Jodl va aconsellar de mantenir l’ofensiva en el front occidental. Al vespre, l’Adolf Hitler va celebrar amb els seus col·laboradors i convidats la nit de Nadal amb un bon sopar. Durant el sopar, en Wilhelm Keitel va pronunciar un discurs i seguidament hi va haver una tertúlia entre els convidats. En Himmler va parlar orgullós del seu nou càrrec de dirigent militar, i li va assegurar a en Guderian que els soviètics no llançarien cap atac. Després del sopar, en Guderian va tornar al quarter general del OKH, a Zossen.

A Berlín, la família Goebbels es preparava tranquil·lament per celebrar el Nadal. Al migdia varen rebre la visita del tinent coronel Hans Ulrich Rudel per parlar de les seves gestes i de com veia la situació en el front. En Joseph Goebbels el va escoltar amb interès i admiració. A la nit, la Magda li va assegurar a la seva secretària que el següent any segurament hi hauria pau.

En el front occidental:

En l’ofensiva de les Ardenes, l’Estat Major de la Wehrmacht va comprendre que tot hi haver aconseguit alguns èxits no podien aconseguir el seu principal objectiu, Anvers, de manera que es va prendre la decisió de marxar cap a Dinant, a la riba esquerra del Mosa, i envestir els Aliats al nord d’Aquisgrà. Però aquella dia els núvols del cel varen obrir-se deixant pas a les clarianes, fet que va exposar a les tropes alemanyes als incessants atacs aeris d’uns 5.000 avions Aliats.

A Bastogne, la 101º Divisió aerostransportada, que estava envoltada dins la ciutat, esperava un nou atac alemany i estaven disposats a lluitar tot i saber que tenien poques possibilitats.

A Cluny, els nazis varen iniciar una batuda en busca de jueus i persones contràries al règim per detenir-los. Mentrestant, els alemanys varen fer la primera operació de bombardeig a reacció quan els bombarders bimotors Arado 234B varen atacar una fàbrica i platges de classificació a Bèlgica. L’atac va ser dirigit pel capità Dieter Lukesch.

En el front oriental:

A Budapest, l’exèrcit soviètic va rodejar la ciutat.

A les Filipines:

A Mindoro, els enginyers nord-americans varen aconseguir construir un aeròdrom. Més endavant en construirien més.

23 de desembre de 1944

En el front occidental:

El general Walther Model va comunicar al ministre d’Armament, l’Albert Speer, que l’ofensiva alemanya de les Ardenes havia fracassat perquè no havien avançat suficient. Però l’Adolf Hitler no va pensar igual que al seu general i va ordenar continuar l’ofensiva.

A les Ardenes, amb els alemanys pràcticament bloquejats, el mal temps que havia acompanyat des del principi de l’ofensiva alemanya del 16 de desembre de 1944, i que havia afavorit els interessos alemanys perquè d’aquesta manera els avions nord-americans no podien volar i per tant no podien ajudar a les seves tropes, es va acabar amb un atípic anticicló procedent de la Unió Soviètica i durant sis dies seguits va lluir el sol en tota la regió de les Ardenes. Aquell dia, aprofitant el bon temps, els nord-americans varen poder utilitzar els seus avions. A Bastogne, on la 101ª Divisió aerotransportada estava envoltada a la ciutat per les tropes alemanyes, 241 avions C-47 varen llançar 1.500 fardells. El llançament amb paracaigudes es va efectuar amb molta precaució. Els soldats, fatigats i famolencs, varen recollir el 95% del què els enviaven: al voltant de 150 tones de provisions. A més, camions i jeeps varen desafiar el foc de l’artilleria alemanya per distribuir queviures i municions entre els combatents i d’aquesta manera varen poder tornar a combatre contra els alemanys. A part, les divisions del 3ª Exèrcit es trobaven en bones condicions per dirigir-se al nord.

A les Filipines:

Els nord-americans tenien dos camps d’aviació funcionant a Mindoro.

 

22 de desembre de 1944

En l’ofensiva de les Ardenes, els alemanyes varen fer la primera temptativa per arribar al riu Mosa, mentre que els nord-americans varen abandonar la regió de Saint-Vith. La 106ª Divisió d’infanteria nord-americana estava pràcticament destruïda. Li mancaven comandaments i havia perdut més del 70% dels seus efectius. A Bastogne, al matí, la situació semblava desesperada pels nord-americans. Les tropes envoltades, a les ordres del general McAuliffe, segon cap de la 101ª divisió aerotransportada, es mantenien fermes. Tot i això, els morts i ferits eren nombrosos, i com la situació no estava clara, la moral va començar a caure. A dos quarts de dotze del migdia, els alemanys varen suspendre el foc d’artilleria, i quatre alemany amb una bandera blanca es varen presentar a la carretera de Remoifosse. Varen ser rebuts per tres nord-americans que, després de tapar-los els ulls, els varen conduir cap al comandament de la companyia. Els quatre alemanys portaven un missatge del general Von Lüttwitz, cap del 47ª cos blindat, en què els prometia una capitulació honrosa si entregaven la ciutat. El general McAuliffe els va entregar un missatge per escrit que deia Nuts!, nassos, i quan els alemanys ho varen llegir no varen entendre si es rendien o no. En preguntar-ho el significat d’aquella expressió, el coronel Harper els va dir que volia dir: Go to hell. A la nit, la situació va empitjorar pels nord-americans envoltats a la ciutat. Els tres grups d’artilleria disposaven de menys de deu trets per peça. McAuliffe els va ordenar que només disparessin quan els alemanys avancessin en massa per així estalviar munició. A més, esperaven per les deu de la nit un aprovisionament aeri que finalment va ser anul·lat a causa del mal temps, havia nevat molt durant aquell mes. Aprofitant que els avions Aliats no volarien per sobre de Bastogne, la Luftwaffe va aparèixer per primer cop en massa després de molts mesos d’inactivitat. Les bombes varen caure sobre la 101ª divisió que no podia fugir. La situació era molt precària pels nord-americans i semblava impossible que poguessin resistir gaire més, però, aquell dia va millorar el temps i l’aviació aliada, tot i que no va volar sobre de Bastogne, va poder bombardejar i metrallar el front i la rereguarda alemanya.

21 de desembre de 1944

En el front occidental:

En la Batalla de les Ardenes, els soldats alemanys que havien aconseguit penetrar per Bèlgica varen començar una segona ofensiva per fer retirar les tropes nord-americanes. A Saint Vith, el 5ª Exèrcit Panzer d’en Hasso-Eccard von Manteuffel va capturar la ciutat després de lluitar amb la 7ª Divisió blindada nord-americana, però aquell dia va ser el principi del fracàs alemany en les Ardenes. Més al sud, els alemanys varen envoltar Bastogne, quedant allí uns 18.000 soldats nord-americans davant tres divisions alemanyes d’uns 45.000 homes.

A la tarda, en Bernard Law Montgomery va ordenar a la 2ª Divisió blindada nord-americana del general Harmon que abandonés les seves posicions pròximes a Aquisgrà i es dirigissin a un punt proper d’Havelange, a 105 quilòmetres al sud-oest, en l’eix de la penetració alemanya més vigorosa. Un cop allí, en Harmon va advertir que la presència de la 2ª Divisió nord-americana no era un secret pels alemanys.

css.php